Altar de Zeus

Comitent: Àtal I rei de Pèrgam.

Tipus d'obra: edifici de culte religiós.

Estil: hel.lenístic, escola de Pèrgam.

Cronologia: vers 188 aC, durant el regnat d'Èumenes II (197­159 aC), després de la Pau d'Apamea que consolidà el poder dels atàlides.

Dimensions: 36,44 m als costats est i oest; 34,29 m als costats nord i sud.

Localització geogràfica: Originàriament a Pèrgam, avui Bergama, a Turquia. Ara es troba al Pergamonmuseum de Berlín.

Descripció i anàlisi de l'obra:

El rei Atàlida Èumenes II va fer aixecar aquest monument a Pèrgam, la capital del seu regne, per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia. Consisteix en una monumental plataforma aixecada sobre un podi massís, envoltat d'una columnata jònica, a la qual s'accedeix des de l'oest per una ampla escalinata. Cal remarcar el protagonisme atorgat a l'escalinata, de dimensions monu­mentals en comparació amb la columnata. Fou erigit sobre una terrassa de l'Acròpolis de Pèrgam, al sud del temple d'Atena, que es troba a un nivell inferior. A l'est hi ha un propileu, o gran escalinata. El primer que es veia en apropar-s'hi, era la part posterior de l' altar.

A la façana principal, per la part oest, els murs laterals es projectaven endavant acollint entre les seves ales la immensa escalinata principal que donava accés al pati tancat de l'interior. L'altar de sacrificis hauria estat situat a l'interior d'aquest pati. L'accés, les ales i l'escalinata és tot el que ens resta del gran edifici. Només queda in situ, a Pèrgam, la base de l'altar per donar-nos testimoni de la seva existència.

Façana esquerra de l'altar

La part exterior del podi que aguanta la columnata era ornada amb un fris ple de relleus escultòrics que representaven la lluita entre els déus i els gegants, la Gigantomàquia; les cares interiors de l'altar eren ornades amb un fris de dimensions menors que relata la vida de Tèlef, el fundador mitològic de la nissaga atàlida. Al sostre de la columnata també hi havia diverses figures: tritons, grius, lleons i cavalls.

Aspectes tècnics i iconogràfics:

L'altar és un esplèndid monument escultòric del qual només podem percebre fragmentàriament la seva categoria i estil a causa de les restes escasses que ens han arribat. És el més famós de tots els monuments hel.lenístics. L'estat del monument no ens permet assegurar a qui era dedicat, si a Zeus, o bé a la deessa Atena, o potser a ambdós.

Imatge d'Atena agafant pels cabells un gegant

El programa sencer del fris i la seva interpretació general poden ser entesos seguint la Teogonia d'Hesíode i la Biblioteca d'Apol.lodor, reculls de relats mitològics. Els gegants eren una raça monstruosa nascuts de Gea, la Terra, i Úranos, el Cel, les deïtats principals de la nissaga més antiga de déus grecs, el lloc preeminent dels quals fou usurpat per Zeus i els Olímpics.

Imatge de Zeus en lluïta contra els gegants

En el fris de la Gigantomàquia, fet a l'alt relleu, d'una grandària superior a la natural, hi van treballar més de quaranta escultors de l'escola de Pèrgam, alguns dels quals van deixar la seva signatura en el sòcol del fris. Els personatges semblen presa del furor, atacats d'histèria col. lectiva. Tot és moviment exacerbat, brusc; hi ha un marcat contrast entre les cares en tensió dels gegants i les fesomies de trets serens dels déus. Els vestits són representats com si fossin sacsejats per vents huracanats. Les teles formen dibuixos que ignoren l'estructura dels cossos que cobreixen, i se n'independitzen. L'art hel.lenístic assoleix amb aquesta obra el seu punt més barroc, més àlgid, tot seguit vindrà la decadència. Cal remarcar el relleu d'un episodi de la Gigantomàquia on hi ha representats Gea, la mare dels Gegants, Nike alada i la deessa Atena, que agafa pels cabells un dels gegants.

Fotografíes del Pergamonmuseum

Més imatges