TIPOLOGIA
-
Construcció
més important
-
Funció:
casa del déu o deessa. Ni reunions ni rituals
-
Importància
de l’aparença exterior
-
Té
dimensió humana
-
Planta
rectangular. N'hi ha alguna de circular ( tholos )
-
Parts:
-
Nàos
o cella: espai fonamental per allotjar la imatge del
déu
-
Pronàos:
anterior a la naos. Pòrtic obert
-
Opistòdomos:
lloc de les ofrenes, darrera de la nàos sensecomunicació
amb ella. Entrada per l’exterior
-
A
la part exterior hi ha columnes que fan que el temple
sigui:
-
En
funció de la disposició:
-
En
funció del nombre de columnes en la façana:
-
Dístil
-
Trístil
-
Tetràstil
-
Hexàstil
-
Octàstil
-
En
funció de l’ordre arquitèctonic:
|
-
DÒRIC
-
Grècia
i Magna Grècia
-
Auster,
senzill, sobri
-
Estilobat
de tres graons
-
No
té base
-
Fust
estriat (20 canaladures)
-
Columna
més ampla d’abaix
-
Pot
presentar lleuger èntasi al centre
-
Capitell
amb àbac, equí i collarí
-
Altura
total de 4 a 6 vegades el diàmetre inferior
-
Arquitrau
d’una peça
-
Fris
amb triglifs amb gotes i metopes
-
Cornisa
-
Frontó
( timpà, acroteri, gàrgoles )
-
JÒNIC
-
Apareix
al segle VI a. C.
-
Origen
a Àsia Menor
-
Té
base amb tor i plint
-
Fust
més esbelt ( 9 vegades el diàmetre inferior
) i 24 canaladures
-
No
presenta èntasi
-
Capitell
amb cos central ( cimaci ) i dues volutes
-
Arquitrau
de tres bandes que surten progressivament cap a l’exterior
-
Fris
llis
-
Frontó
igual al dòric
-
CORINTI
-
Més
tardà
-
Fust
10 vegades el diàmetre
-
Només
varia respecte del jònic en el capitell
-
Capitell:
cos central troncocònic ornamentat amb fulles
d’acant i roses
-
Més
utilitzat pels romans
|
EL
PARTENÓ
-
447-432
a. C.
-
Temple
dedicat a Atenea Pàrtenos. Atenea com a deessa verge
i protectora d' Atenas
-
69,51m
x 30,86m de columna a columna
-
Ictini
i Cal·licrates. Fídies ( escultura i coordinació
general)
-
Acròpolis
d’Atenes
-
Pedra
de Paros i marbre de pentèlic
Anàlisi
formal
Mur
isòdom i sistema arquitravat. Teulada a dues aigues
Ordre
dòric, octàstil, perípter ( 17 columnes als
costats ), anfipròtil
Pronàos,
nàos o cel·la i epistòdomos. Pronàos
i epistòdomos són hexàstils
Columnes
dòriques amb èntasi
Hi
ha correccions òptiques: curvatura del krepis i entaulament,
èntasi, intercolumnis de diferent mesura, columnes dels extrems
una mica més grosses
Els
frisos i frontons ricament decorats amb relleus. Al frontó
de davant el naixement de Venus del cap de Zeus i al posterior la
victòria de la deessa sobre Posidó per protegir Atenes.
Hi ha grups escultòrics de gran valor: deeses del frontó
per la perfecció anatòmica i el perfecte acabat dels
plecs dels vestits; al fris interior la processió de les
Panateneas i a les metopes les lluites de Troia i de guerrers contra
centaures
Hi
havia policromia. Els trigrifs eren blancs i blaus. El fons dels
frisos i metopes era vermell i el del frontó blau brillant.
En les figures es pintaven els ulls i els cabells
Els
relleus surten més de dalt per compensar la visió
des de baix
Predomina
l’horitzontalitat però hi ha un equilibri. Escala humana
Hi
ha una adaptació al marc geogràfic, ocupa el lloc
més elevat. No està al centre sinó al lloc
que més imposa la seva visió degut al recorregut litùrgic
de les Panateneas quan entraven a l’Acròpolis
A
l’interior ( nàos ) l’escultura d'Atenea ( Fídies
) recoberta d’or i marfil envoltada d’una columnata doble ( una
sobre l’altra) estava sobre un petit estany que reduïa els
efectes d’obscuritat de la sala
Té
algunes coses jòniques ( columnes interiors i de l’opistòdomos,
fris decorat )
|
|
Significat
i funció
Pèricles
va ser el governant que va decidir la reconstrucció
perquè havia estat destruït pels perses
No
és un lloc d’adoració. Té una significació
fonamentalment externa.
El
Partenó significa una ofrena a Atenea, deessa de
la guerra i la saviesa, protectora de la ciutat, realitzada
per homes lliures agraïts pels èxits navals
i comercials.
Una
gran porta il·luminava l’interior de manera que
el sol ixent donés directament sobre la divinitat
el dia del seu aniversari d’aquesta.
Significa
també la supremacia d’Atenes. Tot el conjunt de
l’Acròpolis dóna sensació de poder
S’ha
de tenir en compte que Atenes tenia al voltant de 40.000
h (ciutat relativament petita i de recursos escassos comparada
amb Egipte o Mesopotàmia ) i encara que es van
utilitzar recursos de la Liga de Delfos, el Partenó
i tota l’Acròpolis són una obra meravellosa
i grandiosa fruit de l’esforç d’un poble amb uns
ideals molt sòlids
|
|
ERECTEÓ
 |
- 421-407
a. C.
- Cal·límaco
i Filocles
- Acròpolis
d’Atenes
Elements
formals
Planta
Ocupa
un lloc desnivellat
Quatre
façanes diferents amb tres pòrtics també
diferents. La del sud és la més important:
Tribuna de les Cariàtides ( segons la tradició
els atenesos havien fet esclaves les dones de Cària
i matat els homes per l’ajuda als perses
|
|
Harmonia
des de qualsevol punt de vista
Diverses
cel·les: Atenea ( estàtua de fusta ), Erectèon
( rei mitològic d’Atenas ), Posidó, tomba
de Cecrops
Ordre
jònic. Obra mestra
Flexibilitat
d’ordre. Complexitat
|
VICTÒRIA
NIKÈ - NIKÈ APTERA
 |
- 427-424
a. C.
- Cal·licrates
- Entrada
a l’Acròpolis d’Atenes
Elements
formals
És
petit. Ordre jònic. Tetràstil i anfipròstil
Dues
pilastres entre les antes. Les proporcions semblen pesades.
Potser per no contrastar massa amb les columnes dòriques
dels propileus
Relleus
de la "Victòria" sobre els perses. Hi ha també
la "Victòria deslligant-se les sandàlies"
que s’atribueix a Cal·límaco, considerat inventor
del capitell corinti
A
l’interior fusiona pronàos i nàos en un sol
espai. No té "opistodomos"
Manat
construir per Pèricles com els dos anteriors, però
construït després de la seva mort
Commemora
la victòria d'Alcibíades sobre els espartans
( guerres del Peloponès )
|
|
Més
informació
|
- Finals
segle IV
- S’atribueix
a Policlet el Jove
- 135
m de diametre
Elements
formals
Cavea.
14.000 espectadors. Dividida en diferents zones
Orquestra.
Cor i dansa. Aquí és circular ( 20 m de diametre
)
Scena.
Amb funcions decoratives.
El
teatre neix en honor de Dionís
La
tragèdia era un element més de les festes
dionisíaques que es celebraven a la primavera
El
cor subratllava i comentava la declamació de l’actor.
Èsquil utilitzava dos actors i Sòfocles
un tercer
Hi
havia concursos literaris
|
