|
Teatre
d'Epidaure
Autor:
Policlet de Sició, anomenat el Jove. Tipus d'obra: edifici dedicat a
representacions teatrals. Estil: art grec clàssic. Cronologia: vers
330 aC. Localització geogràfica: Epidaure, a l'Argòlida, al Peloponnès.
Descripció i anàlisi de l'obra: El teatre d'Epidaure és cèlebre per
la seva perfecció, segons Pausànias, escriptor grec del segle 11 dC.
Està situat al sud-est del santuari d'Asclepi, i era destinat a oferir
representacions dramàtiques d'origen dionisíac.
L'edifici de l'escena, disposat en dos nivells, és
ornat amb dotze columnes dividides en dos grups separats per una pona
central, que dóna entrada als actors. Sovint el sostre de l'arquitectura
figurada serveix d'escenari. Això fa que els seients d'honor que se
situaven dins el cercle de l'orquestra, siguin retirats fins a la primera
filera de grades per tal que els ciutadans prohoms frueixin d'una visió
total de l'espectacle. L'escena posseïa un rudimentari mecanisme de
teló per tal de permetre el canvi dels actors o dels decorats (pinake);
aquest mecanisme, a l'inrevés del dels telons actuals, sonia del terra
i s'hi amagava a través d'unes obenures practicades al paviment situat
davant de l'escenari. El teatre d'Epidaure, a més, té uns murs laterals
de contenció del terreny, necessaris per les seves grans dimensions.
| L'esquema bàsic del teatre grec, i posteriorment
del romà, es basa en un pentàgon regular inscrit en el cercle de
l' orquestra, la base del qual es correspon amb el mur del prosceni,
un pòrtic d'ordre jònIc, avui desaparegut, que se situa darrere
de l'escena que, en el cas d'Epidaure, mesura 4 m d'alçada per 2
m de fondària.
Les grades de la càvea, on seien els espectadors,
tenien forma de ferradura o de semicercle. En principi aquest
teatre tenia 30 grades, però se n'hi van afegir 20 posteriorment,
separades per un passadís. Tenia un aforament de 14.000 espectadors.
L' acústica d'aquest teatre és excepcional: des de
la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu
a l'escenari.
|
 |
L'orquestra, circular, de 20,30 m de diàmetre,
era un cercle de terra batuda situat entre la càvea i l'escenari, en
el qual evolucionava el cor durant les representacions teatrals i on es feien
els cants i les danses rituals. També hi havia l'altar del déu Dionís.
Els teatres grecs es construïen aprofitant els accidents
naturals del terreny, usualment el vessant d'un turó per formar la càvea,
les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca. Aquesta
disposició permetia una visibilitat perfecta de l'orquestra des de qualsevol
punt de la càvea. Aquesta, en el teatre d'Epidaure, es divideix en dotze
parts col.locades radialment que convergeixen en un punt central al
mig de l'orquestra. Les dues parts més allunyades ultrapassen la figura
canònica semicircular, i s'avancen cap a l'escena. Més tard, el teatre
romà, hereu del grec, farà que la càvea no ultrapassi la semicircumferència
Encara-avui dia es fan representacions a Epidaure,
i el festival de teatre que s'hi celebra és el més important de Grècia.
Aquest és el teatre més bell i millor conservat dels teatres grecs antics.
|
