Apunts de Història de l'Art
Èpoques i períodes de l'art grec
Art Pre-hel·lènic
Creta
Micenes
Art grec
Época obscura
Període clàssic

Art grec - època clàssica

ART I SOCIETAT

 

Desenvolupament de la democràcia com a sistema d’equilibri social i polític entre les diferents classes socials i entre els valors individuals i col·lectius.

Els segles V i IV a. C. és una de les èpoques de la història de l’art en què maduren les més importants i fecundes formes naturalistes.

En el classicisme del segle V la tendència al naturalisme és quasi tan forta com el desig de mesura i ordre, és a dir, d’idealització.

Aquest antagonisme entre principis formals artístics, naturalisme/idealisme, es correspon a les tensions socials i polítiques que en democràcia s’originen entre valors individuals i valors col·lectius.

Tota la història del classicisme es desenvolupa amb el predomini d’una de les dues tendències: naturalisme i idealització, encara que sempre enllaçats d’una manera inseparable.

Després dels dinàmics començaments del segle amb Miró (Discòbol), s’arriba a la formula de síntesi de Policlet (Dorífor, Diadúmen) i dels relleus del Partenó (Banquet dels Déus) i a mesura que s’arriba a la fi els elements individualistes van guanyant en importància cada vegada més gran durant el segle IV amb Praxíteles ( Hermes ) i Lisip (Apoxiomenos). Aquest gust per un naturalisme cada vegada més individualitzat es correspon a la idea social i filosòfica de l’home com a mesura de totes les coses.

 

ESCULTURA  SEGLE V

  • Materials principals: marbre i bronze
  • Centrada en la figura humana
  • Recerca de la bellesa entesa com a harmonia i proporció
  • Combinació entre naturalisme i idealisme
  • Preocupació pel moviment i el volum
  • Policromia
  • Importància dels relleus decoratius dels temples
  • Aquestes característiques apareixen ja en l'escultura arcaica i seran constants en totes les èpoques

GUERRERS DE RIACE


 

  • Cap al 460 - 430 a.C.
  • Figures de bronze
  • Anónim (Pithagoras de Region?)
  • Museo Nazionale di Regio di Calabria (Italia)

Elements formals:
  • Proporcions espectaculars. Mol forts
  • Estil àtic
  • Giren esl caps i els cosos
  • Braços en posició d'agafar armes
  • Torsió lateral del cos
  • El guerrer A conserva els dos ulls, el B només un.
  • La seva alçada es de quasi dos metres.
  • Més informació

 

L’AURIGA DE DELFOS

  • Cap al 477 a. C.
  • Anònim
  • 180 cm.
  • Exempta, dempeus
  • Bronze. Ulls en pedra. Policromia
  • Fosa
  • Museu Arquelògic de Delfos

 

 

 

Elements formals:

  • Proporcions correctes. Cànon esbelt
  • Simetria bàsica però:
  • Gira el cap i els peus
  • Braços aixecats
  • Lleu torsió lateral del cos
  • Plecs cenyits a la cintura
Significat i funció:
  • Auriga. Restes del carro i un esclau
  • Retrat idealitzat però ha guanyat en realisme, sobretot en els llavis i els cabells, respecte dels kuroi
  • La cara té un gest serè, impassible. No té el somriure dels kuroi
  • Estil de transició entre l' època arcaica i la clàssica: estil sever
  • Equilibri entre abstracció i realitat, harmonia, moderació de les actituds, antropomorfisme
  • Possiblement dirigida a un guanyador dels Jocs: commemorativa
Veure fitxa
DISCÒBOL
  • Miró
  • Cap al 450 a. C.
  • 125cm.
  • Marbre. (Còpia romana)
  • Museu Nacional delle Terme. Roma
Elements formals:
  • L’elecció del moment va ser genial:
  • El braç en el moment més alt
  • Instant d’immobilitat
  • Ens sentim obligats a acabar l’acció
  • Es rebutja la simetria i repetició de formes del període arcaic
  • El costat dret és una corba cotínua
  • El costat esquerre una línia trncada en zig-zag
  • Resol plenament els problemes de la representació del moviment
  • En canvi és una figura concebuda en un sol pla: la visió lateral o posterior la fa quasi irrecognoscible
  • El tors no es correspon amb l’acció vigorosa dels braços
Significat i funció:
  • És evident el progrés en la resolució de problemes que s’estaven plantejant des del segle anterior però arribar a la síntesi perfecta, a l’equilibri clàssic, seria tasca de la següent generació

Veure fitxa

DORÌFOR
  • Policlet
  • Cap al 440
  • 199 cm.
  • Marbre. (Còpia romana)
  • Museu Nacional de Nàpols
Elements formals:
  • Cànon: el cos té set caps i aquest tres dits
  • Actitud d’avançar, una pausa momentània
  • Uneix a l’estabilitat el sentit del moviment
  •  Sostenia la llança amb la mà esquerra tensant aquesta espatlla i aixecant-la lleugerament
  • La cama esquerra no suporta cap pes i el maluc cau, el tors s’allarga
  • El braç dret cau relaxat, el peu suporta el pes, el maluc aixecat, el tors entre el maluc i l’aixella s’ha escurçat
  • El contrast entre els dos costats dóna al cos un aspecte d’equilibri dinàmic molt diferent a la simetria estàtica dels kuroi
  • Aquesta disposició s’anomena "contrapposto" i és un invent utilitzat moltíssimes ocasions en la història de l’art perquè dóna un sentit de vitalitat extraordinari
  • La inclinació cap a la dreta del cap dóna el toc final: es descriu una suau corba en forma de S invertida
  • Tots dos costats presenten qualitats distintes però harmonioses i belles
  • S’ha trobat una solució clàssica apreciada a totes les èpoques

Significat i funció:
  • Significa l’equilibri perfecte entre el naturalisme i l’idealisme
  • Atenes en aquest moment s’havia convertit en hegemònica i desenvolupa el sistema democràtic
  • L’antropomorfisme, la confiança en l’home, el racionalisme, són valors que es reflecteixen en l’art del moment
  • Dorífor:portador de la llança. Un guerrer, un atleta
  • Funció commemorativa, ornamental
DIADÚMENOS
  • Policlet
  • Cap al 430
  • 186 cm.
  • Marbre. (Còpia romana)
  • Museu Arqueológic Nacional d'Atenes
  • Atleta vencedor que porta al front la bena del triomf
  • De formes més toves que el Dorífor
  • Una expressió més dolça
  • Una posició una mica més moguda
  • Les altres característiques i significat són semblants al Dorífor

RELLEU DEL FRIS DEL PARTENÓ: POSIDÓ, APOL·LO I ARTEMIS

  • Fídias
  • Cap al 440 a. C.
  • 109 cm. d’alçada
Elements formals:
  • Extraordinària bellesa i serenitat en els rostres
  • Flexibilitat i transparència dels vestits
  • Plecs flexibles, quasi musicals
  • Les figures del fris es relacionen i es mouen amb una elegància que surt d’elles mateixes sense recórrer mai a un gest efectista, innecessari
  • Els persontges es giren i es comuniquen amb absoluta naturalitat
Significat i funció:
  • Fídies és considerat el paradigma del classicisme juntament amb Policlet. Es va encarregar de la decoració escultòrica del Partenó
  • Els Déus comenten tranquil·lament la processó que es desenvolupa al llarg del fris: la processió de les Panatenees en què els atenesos ofereixen presents a la seva deessa
  • Els déus tractats d’una manera tan humana obliga a pensar en la idea simètrica: els homes representats com a déus

 

ESCULTURA  SEGLE IV


HERMES AMB EL NEN DIONÍS INFANT
  • Praxíteles
  • 343 a. C.
  • 215 cm.
  • Marbre
  • Museu Arqueològic d’Olímpia
Elements formals:
  • Es pot observar la pèrdua de tensió del segle V a través de la corba del maluc i el to delicat
  • La intensa curvatura del maluc es compensa intensificant el suport en el costat contrari
  • La superfície polida molt delicadament ( sense els contrastos durs del Dorífor)
  • L’expressió nostàlgica, vaga, somiadora
  • La lànguida posa en "S", característica de l’autor, corba praxitel·liana
  • Hi ha un moviment cap endavant
  • La disposició té uns motius clars: mira el nen Dionís
  • La figura es tanca en un sistema narratiu autosuficient, com si no tingués res a veure amb l’espectador
Significat i funció:
  • Praxíteles és celebrat per la gràcia de les seves escultures
  • Ha augmentat el naturalisme individualista que valora l’anècdota, la narració, l’emoció trencant l’equilibri del segle V
  • Hermes, missatger dels Déus, acull en els seus braços Dionís, déu del vi, a qui mostra un gotim de raïm
APOXIÒMENOS
  • Lisip
  • Cap al 320 a. C.
  • 205 cm.
  • Marbre.( Còpia romana )
  • Museu Pio Clementino. Ciutat del Vaticano. Roma
Elements formals:
  • Sense arribar a ser un retrat hi ha una gran atenció als trets personals:
  • Atenció a les característiques personals, l’actitud, el gest, que el fan un ésser viu, temporal, diferent als altres
  • El pentinat ha perdut bona part del geometrisme de l’època anterior
  • La figura crea l’espai, un espai propi creuant per davant els braços i trencant l’estricta frontalitat
  • També la composició és diferent del sistema clàssic del segleV, té una unitat més tancada en si mateixa
Significat i funció:
  • L’atleta amb un estrígil s’està traient del cos l’oli que els posaven en els Jocs
  • Assistim a una preocupació pel subjecte com a ésser humà que és completament nova

AFRODITA DE CNIDO
  • Praxítel·les
  • Cap al 370 a. C.
  • 204 cm.
  • Marbre. (Còpia romana)
  • Museu del Vaticà. Roma
Elements formals:
  • Aplica la invenció de Policlet del "contrapposto" a la figura femenina
  • S’ha aconseguit la mateixa vitalitat però amb formes arrodonides, sensuals
  • Hi ha un naturalisme de formes i també d’acció: la deessa sosté la roba, senzillament, treta per prendre un bany
  • La caiguda inerta de les robes i la rigidesa de la hídria contrasten amb les formes suaus i vives del cos
Significat i funció:
  • Va ser la creació més famosa de Praxítel·les que fou comprada pels ciutadans de Cnido
  • Admirada per la seva bellesa, tendresa en la mirada i expressió radiant i jove
  • Afrodita té la mà dreta sobre el pubis. Es pot interpretar com un gest de modèstia però també és probable que la deessa estigui indicant la font del seu poder
  • L’afortunada combinació d’aparença natural i significat religiós és un dels grans invents de Praxíteles. No és difícil entendre que quan una dona nua ha estat representada així fos copiada, amb diferents variants, al llarg de tota la història. A partir d’aquí el nu femení comença a valorar-se en l’art; el seu èxit va ser tan gran que quasi eclipsà el nu masculí

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2003