Hagia Sofia (Saviesa divina) construïda per Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. 532 – 537, la cúpula reconstruïda el 562, després d'un terratremol. Convertida en mesquita el 1453.

Construïda sota el govern de Justinià, que volia expandir l’imperi fins l’Occident (Itàlia, Nord d’Àfrica i sud d’Espanya). L’antiga Santa Sofía havia estat destruïda a la guerra civil de l’inici de govern del Justinià, entre els verds i els blaus.

Àlbum d'imatges

Edifici de 69,70 x 80,90. 55,60 d'alçària. Cúpula de 33m de diàmetre. Planta centralitzada de creu grega. Consta d’un atri, un nàrtex, nau principal, iconòstasi(mur de separació entre el poble i els sacerdots) i la zona sagrada restringida composta pel diacònicon, el presbiteri i la pròtesi. Els materials de construcció son maó, morter, marbres i mosaics.

Espai interior: Quatre grans pilars centrals i sistema de petxines per sostenir la cúpula, dos semicúpules, murs laterals i grans contraforts.
L'element fonamental és la gran cúpula central amb 40 nervis. 40 finestres al tambor de la cúpula, amés de les dels murs i semicúpules.
Espai exterior: Molt compacte, piramidal, elements en cascada i grans contraforts verticals.
No importa molt la façana principal, que només es de totxana recoberta de pintura, amb una galeria de finestres. L'exterior és mol sobri. L'interior molt decorat amb grans mosaics avui casi desapareguts, i rics marbres. Capitells troncopiramidals, treballats amb trepant. Obra capdal de l’arquitectura bizantina, de grans dimensions, cabia molta gent per actes solemnes de l’emperador.

Símbol principal del poder de Justinià, amb un cost econòmic immens. Construïda en només 5 anys. Molts elements simbòlics, cúpula=firmament, decoració interior rica (ànima de l’home) exterior pobre (cos de l’home)
És Un dels edificis més importants de l’antiguitat clàssica. Supera a tots el temples anterior. Més gran que el Panteó, malgrat que la cúpula és més petita. Es desenvolupa la creu grega (amb els braços iguals). Té molta influència sobre les mesquites posteriors i sobre l’arquitectura oriental i russa. Antemi i Isidor eren científics, no arquitectes, de les acadèmies gregues.