| www.lavalldegallinera.tk |
www.lavalldegallinera.tk
|
"LA FORADÀ": UN FORAT AMB HISTÒRIA, UN FORAT AMB ENCANT. Situació. El topònim KAL INAR El poblat de l'Edat del Bronze. La Talaia Àrab. Cavanilles i Joan Pellicer. El Via Crucis de Divendres Sant. L'alineació Solar. D'excursió a la Foradà.
La Foradà és la penya més emblemàtica i l'element paisatgístic més representatiu de tota La Vall de Gallinera. Encara que no és el punt més alt (737,3 m) ofereix una vista magnífica de La Vall de Gallinera, al nord, i de la veïna Vall d'Alcalà, al sud.
Està situada enmig de la Serra Foradada, serra a la que li dóna nom.
Segons les investigacions toponímiques de Roberto Fauré Sabater (1992), pareix ser que aquesta penya fou la que donà nom a La Vall de Gallinera. De fet l’autor sosté que el nom Gallinera, que els àrabs anomenaven Galinar, és un mot pre-romà format per KAL + INAR, on KAL significa roca, penya i INAR significa tall, obertura, forat. Per tant, d’ací resulta “la roca o penya foradada”, és a dir, “La Foradà”, amb la qual cosa obtenim La Vall de La Foradà.
Els nostres avantpassats se n'adonarem de l'encant d'aquesta roca i de la seua posició privilegiada, ja que des d'allí dalt podien vigilar tota la Vall perfectament. Per això a l'edat del bronze (1800-500 a. C.) es construí un petit poblat que segurament serviria per a tenir vigilada la conca de la Vall. D'aquest poblat encara es poden observar les restes de la muralla que el protegia pel sud, feta de grans blocs de pedra.
També els àrabs, que tants anys estigueren en aquestes terres construïren una talaia per poder comunicar-se amb els dos castells que hi ha a la Vall: el Castell de Gallinera (o de Benirrama) per Llevant i el Castell d'Alcalà (o de Benissili) per Ponent. De la talaia encara hi resten alguns murs que marquen el perímetre i parts de la muralla que l’envoltava.
En aquest plànol observem com es situen aquestes antigues construccions:
En un mapa de 1777 que apareix a las Relaciones Geográficas, Topográficas e Históricas del Reino de Valenciava de Vicente Castañeda y Alcover podem observar com, curiosament, apareix La Foradà com el referent paisatgístic més destacat.
Cavanilles, el nostre botànic més il·lustre en les seues Observacions feia referència a la penya Foradà amb aquestes paraules:
Des de fa uns anys La Foradà s'ha convertit en un lloc de peregrinació on cada Divendres Sant, de matinada, es puja resant el via crucis. Quan el sol comença a eixir, la gent dels diferents pobles inicia la pujada cap al forat resant les diferent estacions del via crucis. El lloc es va elegir per ser un referent visual, col·locat enmig de La Vall, que aglutina a tota la gent que habita en aquesta terra.
En arribar al cim es resa l'última estació i després es fa una foto de record.
Però sense cap dubte, l'encant més gran que amaga aquesta penya és un fenomen astronòmic únic que es produeix dos vegades a l'any: l'Alineació Solar.
El dia 4 d’Octubre (dia de Sant Francesc d’Assís) i el 9 de Març (dia de Santa Francesca Romana), la llum del sol passa a través del "forat" de La Foradà i enllumena les restes de l’antic Convent Franciscà del segle XVII que hi havia a La Vall de Gallinera. Precisament aquest fenomen astronòmic determinà la construcció de l’antic convent en aquell punt exacte, l’any 1611.
La tradició de l’alineació solar es va perdre amb el convent durant centenars d'anys però gràcies a l'estudi que l'any 2006 va realitzar el Dr. José Lull, ha estat demostrada científicament amb la qual cosa s'ha recuperat una part del patrimoni cultural de La Vall de Gallinera. De l'Alineació Solar existien antigues referències escrites. Però tot quedava ahí, en una llegenda, que fins i tot molts dels habitants de La Vall desconeixien. No es sabia a ciència certa si açò ocorria, i de ser així, tampoc es sabia l'hora ni el lloc exacte on impactava la llum. Amb aquest estudi s'han resolt tots els dubtes.
Un d'aquestos documents antics, escrit cap a 1620, es custodia a l'Arxiu Històric Nacional, secció Osuna, lligall 735/2-29. Va ser escrit pel frare franciscà Antonio Panes i es titola "Noticias que dio el Guardian del Convento, por donde parece que los Exmos. Señores Duques de Gandia como señores de las Valles de Gallinera y Ebo, son Patronos del dicho Convento, que se titula de San Andrés". Un dels fragments del text diu:
El mateix text també es pot trobar al llibre tercer de la Chronica de la Provincia de San Ivan Bavtista, de Religiosos Menores Descalzos de la Regvlar Observancia de Nvestro Seraphico Padre San Francisco, al capítol VII, titolat : "De la Congregacion Intermedia del Provincial Fray Geronimo Planes y fundación del Convento de San Andres de Gallinera" (Panes 1665: III 456-457). La referència al fenomen la podem llegir també a las Relaciones Geográficas, Topográficas e Históricas del Reino de Valenciava de Vicente Castañeda y Alcover. El text el va escriure el capellà que hi havia a Benissivà el 1777:
D'EXCURSIÓ A LA FORADÀ
Podràs pujar a La Foradà per tres camins distints, que són les antigues sendes de ferradura que la gent de la Vall utilitzava en el passat per anar a conrear les terres que estaven a la falda de la penya o per a anar a La Vall d'Alcalà: des de Benitaia (pel camí que passa per davant de l'antic convent de San Andreu), des de La Carroja (pel camí que va al Cementiri) i des d'Alpatró (pel camí que arranca de l'antic poliesportiu o de la font Vella). Aquestos tres camins s'uneixen a la falda de la penya i a partir d'ací puja un sol camí fins al forat.
Dels tres itineraris, el més atractiu és el que arranca de Benitaia: A pocs metres del poble es poden observar les restes de l'antic convent franciscà. En l'actualitat solament un recinte de ciprers on ara hi ha un via crucis ens recorda la important construcció que allí existí.
El convent va pertànyer als frares descalços de l'ordre de Sant Francesc i va ser fundat el dia 11 de juny de l'any 1611, després de l'expulsió dels moriscos, baix el patronat del Duc de Gandia. En principi, el convent havia de fundar-se a Pego, però Na Artemisa Doria i En Carles de Borja i Centelles, ducs de Gandia i senyors de la Baronia de Pego, <<...exigieron que se diese la preferencia a la fundación de la Gallinera por conceptuarla ellos más urgente y necesaria>>. Tenia per titular a Sant Andrés del Monte. El terratrèmol de 1644 el va destruir parcialment però va ser reconstruït i habitat fins les desamortitzacions del segle XIX, que el van deixar desert. Fins fa uns anys quedava en peu alguna construcció però ara, amb la reforma de les terres que l'envolten, han desaparegut així com l'antiga bassa que recollia l'aigua de la font del convent, que actualment és de propietat particular. Cal destacar la bellesa d'aquesta font, de 1741, la més bonica de la Vall.
Després de passar pel convent cal continuar pel camí asfaltat seguint les marques blanques i grogues del PR-V 43 "Les Valls" Seguirem les marques del PR que coincideixen amb el camí de pujada a la Foradà fins a arribar dalt de la serra on, passant per dalt de la Penya Alta, es desvien cap a Ebo i Alcalà sense arribar a La Foradà. Ací haurem de seguir la senda que va cap a la dreta, que és la que ens porta al nostre destí. El camí de pujada des de Benitaia era l'antic camí per a anar a Alcalà de la Jovada, on la gent de la nostra Vall anava al molí que allí hi havia per poder moldre el blat. Noteu que en alguns trams es conserva l'empedrat original del camí, obra de magnífics artesans anònims, record del nostre patrimoni rural.
BIBLIOGRAFIA: -CASTAÑEDA Y ALCOVER, VICENTE (1919): Relaciones geográficas, topográficas e históricas del Reino de Valencia. Madrid. (Valencia, en edición facsímil de 1998). -CAVANILLES, ANTONIO JOSEF (1797): "Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia". Edició de Bancaixa. -CEBRIÁN, RAFAEL (1991) : "Montañas Valencianas IV. Comarcas alicantinas". -FAURE SABATER, ROBERTO (2000): "Toponimia de La Vall de Gallinera". Actes del XXIV Col·loqui de la Societat d'Onomàstica, pp. 191-204. Eivissa, desembre 2000. -LULL, JOSÉ (2006): La alineació solar del convento franciscano de Benitaia en La Vall de Gallinera. Dins del llibre "Trabajos de Arqueoastronomía: ejemplos de África, América,Europa y Polinesia". -PELLICER, JOAN (1995): Meravelles de Diània. C.E.I.C. Alfons el Vell.
|
. Més amunt deixarem aquest camí per un altre que ix cap a la dreta, que és ja la senda que ens portarà a La Foradà. Al principi d'aquest caminet trobem la Cova d'En Moragues, atractiva cavitat que compta amb una font i una bassa, ja abandonada, que servia per a regar les hortetes dels voltants. 
