|
"Fins ara, i sobretot en els
darrers decennis, la ciutat ha estat pensada, projectada i valorada
prenent com a paràmetre un ciutadà mitjà amb
les característiques d'adult, mascle i treballador, que corresponen
al prototip de l'elector cap de família. Això ha fet
que la ciutat perdés els ciutadans no adults, no mascles
i no treballadors, que han passat a ser ciutadans de segona categoria,
amb menys drets o sense cap dret.
[...] En la ciutat d'avui un recorregut a peu és una aventura:
voreres ocupades per cotxes mal aparcats, una circulació
caòtica, una manca absoluta de respecte a la prioritat dels
vianants en els passos zebra... I si caminar per la ciutat és
difícil per a tothom, encara ho és més per
als ciutadans més desvalguts, com ara les persones grans,
els discapacitats i els infants.
[...] Es tracta d'aconseguir que l'Administració posi els
ulls a l'alçada dels infants, per no perdre de vista ningú."
La ciutat dels infants, de F.Tonucci,Barcelona,Barcanova,1997.
|