Un partit o un règim ressalten totes les informacions que li són favorables. A més fan un hàbil ús de cites de l'adversari, desvinculades del seu context. La propaganda política exigeix una expressió que sigui compresa per la majoria. Es presenta la idea en termes generals i de la manera més contundent, tractant de matisar i detallar el menys possible.

Els temes principals es repeteixen de forma incessant. Però com la repetició pura i simple aviat fatiga, es tracta d'insistir amb obstinació en el tema central presentant-lo sota aspectes diferents.

Una bona orquestració de la propaganda és adaptar amb molta cura el to i l'argumentació als diferents públics. La propaganda no ha de contradir-se. Es limita a guardar silenci en aquells punts en què és dèbil.

La propaganda opera sempre sobre un substrat pre-existent, es tracti de prejudicis tradicionals o d'una mitologia nacional.

Un principi és el de no contradir frontalment a la gent, començant per declarar-se d'acord amb ella. El ressentiment i l'amenaça deuen descartar-se.