Ajuda Mapa Principal La Ràdio La Televisió
1. Breu història i cronologia de la Premsa
Breu història i cronologia de la Premsa
La publicació periòdica fa més de dos mil anys que existeix tot i que amb una periodicitat diària només fa uns tres-cents anys. La informació que conté ha anat variant al llarg dels segles: s'ha anat diversificant al pas que el nombre de lectors, la ciència i la complexitat de la societat creixia. Els interesos i l'exigència de participació del lector n'ha ampliat les funcions: d'organ informatiu dels governs, institucions principals de ciutats i regnes importants ha incorporat, informació de col.lectius d'aquestes ciutats i informació útil per a la vida diària: cartellera d'espectacles,... ; notícies de terres llunyanes; també l'opinió, primer de persones reconegudes com a rellevants dins l'època i societat del moment, després del lector. Finalment, també incorporen la secció d'entreteniment.
Moltes són les publicacions periòdiques, diàries o no, que s'han iniciat i han desaparegut en aquests tres-cents anys. La cronologia que segueix, n'és un resum pragmàtic: exceptuant fites excepcionals, es mencionen les publicacions que tots plegats podem trobar avui en dia en el quiosc de la cantonada de casa.
 | Les primeres gasetes regulars públiques es crearen l'any 59a.C per Juli Cèsar. Eren les acta diurna i se n'escrivien vàries còpies a mà i en fulls de pergamí. |
|
A Xina entre els anys 618 i 907 s'elaboraven les gasetes de la Cort o pao |
| 1439 - Gutenberg inventa l'impremta |
|
Entre 1590-1610 aparegué a Londres el Mercurius Gallobelgicus que donava notícies continentals. |
| 1621-A. Verhoeven publica el Nieuwe Tijdingen, el qual es considera l'antecessor veritable de la premsa moderna |
| 1641 - Es publica la primera Gazeta barcelonina, la més antiga que es conserva. |
| 1792 - Es publica el primer número del Diari de Barcelona, el més antic de l'Europa continental. |
| 1868 - El diari The Times construeix la primera rotativa continua. |
| 1879 - Apareix el Diari Català, primer diari propiament en català. |
| 1881 - Neix La Vanguardia. |
| 1885 - Mergenthaler inventà la linotípia, sistema que permetia composar línies de text sobre la base d'un motlle format per les lletres o caràcters. |
| 1904 - Rubel inventà l'offset, sistema d'impressió indirecta que es basa en la litografia. |
| 1960-70 - S'introdueix definitivament, després d'una fase experimental de 50 anys, la fotocomposició i l'ús de l'offset. Se substitueix el procediment tipogràfic. |
| 1970-85 Informatització de les redaccions (grans ordinadors amb terminals que són lectors òptics, videoterminals, impressores i fotocomponedores). |
| 1976 - Apareix l'AVUI primer diari en català després de la Dictadura. |
| 1980 - Us dels satèl.lits, de sistemes modulars i ordinadors personals per enviar pàgines ja compaginades a terminals situats a diferents parts del món per a fer edicions simultànies. |
| 1996-1998 Primeres edicions digitals a la xarxa dels diaris de més tiratge del pais. |
L'elaboració del diari és un procés llarg i per bé que els sistemes d'impressió i composició han millorat molt encara laboriós. Aquest procés consta d'una sèrie de fases que són resumidament les següents:
1) Arriben les notícies a la redacció, són seleccionades pel Consell de Redacció i es distribueixen a les seccions corresponents. També s'arxiven al fons documental del diari.
2) Un cop a la secció es fa la fotocomposició, és a dir la preparació dels textos: un cop redactats se'n fa la correció d'estil (que no hi hagi faltes ortogràfiques ni d'expressió, que no hi hagi incoherències. Després es fa la preparació de l'original (s'escull el tipus de lletres, d'interliniat,...). El teclista escriu de nou el text i el codifica segons l'aspecte que se li ha donat en la preparació de l'original, fa la composició que es diu i el passa a correcció de proves per assegurar-se de la seva correcció abans de passar a la compaginació.
3) En paral.lel, ja que encara que s'extengui el tractament conjunt d'imatge i text, es manté el tractament diferenciat de text (la fotocomposició) i imatge (la fotomecànica). A partir de les il.lustracions i imatges que interessen es fa una selecció dels colors amb que es publicaran. Se'n fa un tramat que és la descomposició d'un to mitjà (il.lustració amb la gamma de grisos) en una sèrie de punts. Finalment, se'n fan els retocs i correccions necessàries.
4) Es fa la compaginació o pre-muntatge, en les pantalles de compaginació amb teclat complementari i taula de compaginar es combinen els textos i les il.lustracions per formar les pàgines.
5) Se'n fa el muntatge o composició de la forma impressora, es col.loquen les pel.lícules de les pàgines sobre una superfície d'acetat transparent i se'n fa la insolació, és a dir es transfereix la imatge de les pàgines a la planxa que és fotosensible.
6) S'imprimeixen les còpies del diari, és a dir es fa la passada del paper damunt les planxes insolades
El diari també és el resultat d'un treball en equip, com els programes de ràdio o els de la televisió. En aquest equip hi trobem diferents professionals. Vegem-ne alguns:
el periodista-reporter: és el que recull
informació que pot ser d'interès per als lectors en el mateix lloc on es
produeix la notícia: investiguen, pregunten, ...
el periodista-redactor: és el que
s'especialitza en un tipus concret de notícia: de política, d'economia,
esports, cultura,...
el
fotògraf: enregistra imatges dels fets
explicats en les notícies, cròniques,...
el corresponsal de l'estranger: és el que
escriu de tots els temes a la vegada; s'especialitza, però, en un país o grup
de països.
el documentalista: és qui s'encarrega de
classificar i conservar el material fotogràfic i altres documents.
el Consell de Redacció: són un grup de
redactors que es reuneix cada dia per valorar quines són les notícies més
importants.
l' infografista: és el que crea els
elements gràfics per identificar més fàcilment les diferents parts del diari
i fer més entenedora la informació.
el tècnic de tractament de textos:
introdueix les informacions a l'ordinador utilitzant un sistema especialment fet
per a la composició del diari.
el maquetista:
és qui crea el disseny de cada pàgina utilitzant una pantalla interactiva que
indica amb precisió els espai reservat per a textos, fotos, publicitat,..
el tècnic
de la pre-impressió: realitza el procés que comprèn la
fotocomposició, la fotografia, la fotomecànica i el muntatge de pàgines.
el Departament
Comercial: engloba els departament de Publicitat, Marketing i
Distribució
el tècnic
d'expedició: s'ocupa del tancament i l'encartament.
altres
tasques són les dels telefonistes, conserges,
guàrdies de seguretat, neteja i manteniment
Cal pensar que un diari compleix diverses funcions, la principal és informar, però també serveix com a mitjà per expressar l'opinió sobre els fets de l'actualitat.
Caldria distingir també entre la premsa generalista que busca arribar a un públic el més ampli possible, oferint l'actualitat nacional i internacional, i la premsa de proximitat, és a dir, la local, comarcal o regional la qual busca arribar al públic d'una àrea geogràfica més petita i que informa de fets més propers i quotidians.
La divisió tradicional era la de secció nacional i internacional, però a mida de que els diaris han anat incorporant les temàtiques que interessaven els seus lectors, han anat apareixent altres seccions especialitzades. A part de les tradicionals podem trobar les de: cultura i oci, societat, economia, esports, espectacles, política, opinió, cartes al director, columnes d'articulistes de renom.
Deixant de banda la publicitat, en un diari no trobem només notícies sinó que hi trobem diferents tipus de text amb els quals poder acomplir les dues funcions fonamentals del diari: informar i opinar. D'aquests tipus de text se'n diuen gèneres periodístics i en tenim d'informatius i d'opinió.
Els gèneres informatius utilitzen un llenguatge més precís, que no pugui donar lloc a equívocs. Els més utilitzats són:
a. la notícia: dóna coneixement d'uns fets, exposant les dades en un ordre determinat. Són dades que s'han hagut de verificar i donen sempre l'origen de la seva informació. La notícia no opina ni porta signatura del redactor.
b. la crònica: coïncideix amb la notícia en que es basa en els fets però aquests s'expliquen juntament amb altres informacions que té el periodista. No es basa només amb les dades verificables sinó en tot el que sap o investiga el periodista. Per això la crònica se signa. És el gènere que utilitzen els corresponsals a l'estranger.
c. l'entrevista: són una succesió de preguntes i respostes la redacció de les quals no té perquè coincidir amb la forma en què s'ha desenvolupat la conversa. Normalment s'inicia amb la descripció del personatge i els motius que ens han portat a entrevistar-lo.
d. el reportatge: es fa en el lloc dels fets. A partir de la realitat que veu el reporter construeix una narració.
Els gèneres d'opinió utilitzen un llenguatge més literari i més subjectiu: fan servir comparacions, ironies, imatges. És un llenguatge més creatiu i personal. Alguns dels gèneres d'opinió són:
-
l'anàlisi: l'autor no ordena unes dades per a que el lector en tregui les seves pròpies conclusions com en la crònica. L'autor elabora les conclusions.
b. l'editorial: expressa el punt de vista del diari i se'n fa responsable el director per això tampoc se signa.
c. l'article: el periodista expressa la seva opinió sobre un fet real de la manera que més li plau. L'articulista sol tenir uns coneixements especials sobre el tema.
d. la crítica cultural: l'autor fa una valoració d'una obra literària, teatral, cinematogràfica, musical,...Normalment en fa una descripció i una contextualització dins la trajectória de l'autor. Segonament explica perquè fa la valoració que en fa. També suggereix a quin públic pot interessar.
La notícia s'escriu per a informar, per donar coneixement de fets, successos i aconteixements. És per això que en acabar de llegir una notícia, hem de tenir clares unes quantes dades. Bàsicament sis: què ha passat?, qui ha intervingut en el succés?, quan ha passat?, com ha passat?, a on? i per què?.
A l'hora d'escriure-la també té una sèrie d'elements formals que són:
-
El titolar, en lletra més grossa i destacada recull la idea principal de la notícia.
-
L' entradeta, en lletra menor que el titolar però major que el text de la notícia dóna de manera breu les dades més rellevants i intenta captar l'interès del lector.
-
Els titolets, en lletra diferent de la resta del text, són com uns titolars secundaris que resumeixen els paràgrafs següents i que fan més àgil la lectura de textos llargs.
-
Els sumaris, ressalten les frases més importants dels paràgrafs que segueixen.
-
Els peus de foto expliquen el significat de la foto i en donen les dades rellevants.