La constitució física d'una boira és similar a la d'un núvol: gotetes d'aigua. Una boira pot considerar-se moltes vegades, com un stratus (tipus de núvol) en contacte amb el sòl. Les boires es classifiquen segons el seu origen en boires d'irradiació, d'advecció, frontals i d'evaporació. Les dues primeres són les més freqüents i importants.
-Boires d'irradiació: Es produeixen sota condicions de fort refredament nocturn, i afecten valls, fondalades i llocs relativament baixos. És produeixen sobretot des de la tardor fins a l'entrada de la primavera.
-Boires d'advecció: Estan originades pel desplaçament horitzontal d'una massa d'aire càlida i humida sobre una superfície freda, per la barreja d'aquest tipus de massa amb una altra de més freda o per l'arribada d'aire fred sobre una superfície càlida, de manera que l'aire desplaçat o la barreja assoleix el punt de saturació. Afecten tant llocs baixos, costaners o marítims, com zones de muntanya.

-Es parla de boira quan hi ha gotetes d'aigua en suspensió a l'aire que redueixen la visibilitat a menys d'1 km.
- Es parla de boirina quan la visibilitat és superior a 1 km però inferior a 4, i la humitat relativa de l'aire és igual o superior al 70%.
- Es parla de calitja quan la visibilitat és superior a 1 km però inferior a 4, i la humitat relativa de l'aire és inferior al 70%.

És un fenomen òptic que s'observa si enmig d'una massa de núvols durant un episodi de pluja feble o moderada, s'obren clarianes que deixen passar el sol.

Els raigs del sol penetren a les gotetes, es desvien al seu interior i es descomponen en tots els colors de què està format el raig blanc, és a dir, els colors de l'arc de sant Martí. Al mateix temps, el raig ja descompost torna a desviar-se a la paret interior de la goteta,els colors canvien d'ordre i surten a l'exterior, projectant la imatge que coneixem.

De fet, no és un arc, és una circumferència, però nosaltres solament veiem la part superior a causa dels elements del relleu de la Terra.

En condicions normals d’estabilitat, tot l’aire que ens envolta conté ions de dues menes: positius i negatius. Tots es troben més o menys barrejats. Però quan es forma una tempesta, aquests ions se separen. Els ions positius se’n van a la part superior del núvol de tempesta, on hi ha els cristalls de gel. Els ions negatius se’n van a la part inferior, on hi ha el vapor d’aigua. I la superfície de la terra es carrega indistintament de forma positiva i negativa, però les zones que sobresurten (arbres punxeguts, antenes, cims...) es carreguen molt més positivament.

Entre la zona superior molt positiva i la zona inferior molt negativa es pot arribar a crear un diferència de potencial tan important que es produeix una descàrrega elèctrica per igualar aquesta diferència.

Si la diferència de potencial es crea entre una zona molt negativa de la part inferior o la mitjana del núvol i la terra positiva, també es produeix una descàrrega elèctrica. En ambdós casos direm que s’ha produït un llamp. La temperatura a l'interior del llamp és de 24.000ºC.

El llamp és la descàrrega elèctrica entre el núvol i la terra. El llampec és la descarrega entre dos núvols

El tro és el soroll que acompanya aquest fenomen.