Aquesta unitat es proposa per al segon cicle de l'àrea de ciències de la naturalesa de l'educació secundària obligatòria (ESO).
Aquesta proposta es basa, d'una banda, en la necessitat que l'alumnat, en cursar aquesta unitat, tingui els coneixements previs que li permetin assolir els objectius que es plantegen. Es fa necessari que l'alumnat hagi treballat anteriorment continguts de física, química i d'altres àrees. Concretament, seria bo el coneixement dels estats físics de la matèria i les variables que condicionen les seves transformacions, les forces, els conceptes de matèria i energia i els mètodes de representació gràfica de dades, entre d'altres. D'altra banda, el contingut de la unitat requereix sovint unes capacitats de relació, comparació, generalització i abstracció, que es consideren més pròpies dels alumnes de 14-16 anys.
Amb el que s'acaba d'esmentar, es pot concretar la proposta especificant que la unitat es pot situar a 3r o 4t curs de l'Etapa de Secundària Obligatòria amb posterioritat al desenvolupament dels crèdits de física i química on apareixen els conceptes abans esmentats.
| Anar a l'inici |
Aquesta proposta d'unitat didàctica no es pot considerar com l'únic element per desenvolupar el tema de la dinàmica litosfèrica. Calen diverses activitats que s'han de desenvolupar al marge de la utilització del material informàtic i que suposen un complement imprescindible per a la bona comprensió de la unitat.
Com es pot observar a la descripció de la unitat, aquesta s'ha estructurat en sis pàgines de continguts agrupades en tres blocs, de dues en dues; tres pàgines d'exercicis, corresponents a cada bloc, i 4 pàgines de jocs. A les pàgines de continguts es presenta la informació bàsica amb les definicions dels conceptes centrals del tema, que serveixen de base per entendre'n altres que es tractaran posteriorment, i d'aquells que, encara que no siguin tan essencials, permeten aplicar el coneixement a situacions de la vida quotidiana. En acabar cada bloc, l'alumnat pot posar a prova la comprensió i assimilació dels seus continguts a través de la realització d'uns qüestionaris interactius senzills. I al final de l'última pàgina de contiguts l'alumnat pot accedir a uns jocs per tal de repassar continguts de tota la unitat.
| Anar a l'inici |
Abans que l'alumnat accedeixi a cada bloc, cal que el professorat faci una explicació introductòria que permeti a l'alumnat contextualitzar els continguts que s'hi desenvolupen i donar resposta a les mancances que s'hagin observat en fer l'exploració inicial. En aquest sentit creiem que seria bo comentar els aspectes següents :
Bloc 1: Continguts 1 i Continguts 2. Exercicis 1
· La part més superficial de la Terra està en canvi constant.
· La durada de molts dels processos geològics queda fora de les unitats de mesura del temps que utilitzem per mesurar les nostres activitats.
· Els relleus tendeixen a destruir-se per l'actuació estàtica o dinàmica de la hidrosfera i l'atmosfera.
· La font energètica bàsica per a la destrucció del relleu és el sol.
Bloc 2: Continguts 3 i Continguts 4. Exercicis 2
· Malgrat la reticència inicial de la comunitat científica, cal admetre que durant la llarga vida del nostre planeta la configuració i distribució dels continents i oceans ha estat molt diversa.
· Les proves de la dinàmica de les plaques litosfèriques són diverses: coincidència de les formes dels continents, presència de fòssils comuns en continents actualment separats, sediments glacials dipositats en un continent que tenen la seva àrea font en un altre continent, separació de continents mesurada a través dels satèl·lits...
· La capa més superficial del planeta, la litosfera, es troba fragmentada en unitats rígides, anomenades plaques litosfèriques, que es mouen.
· La font energètica bàsica per al moviment de la litosfera és la calor interna del planeta.
· Les plaques litosfèriques poden separar-se, topar o lliscar lateralment.
· Qualsevol material sotmès a un esforç es deforma.
· El grau i tipus de deformació d'un material depèn de diversos factors: pressió, temperatura, presència de fluids...
· Els moviments de les plaques litosfèriques sotmet les roques de les seves vores a forces que les deformen. Les deformacions produïdes són les estructures tectòniques.
Bloc 3: Continguts 5 i Continguts 6. Exercicis 3
· Les estructures tectòniques més freqüents són els plecs i les fractures.
· Els plecs es produeixen en roques que presenten un comportament plàstic i són una conseqüència d'esforços compressius.
· Cal associar els plecs a les zones on les plaques topen o han topat.
· Les fractures es produeixen en roques que presenten un comportament fràgil.
· Les falles directes són una conseqüència d'esforços tensionals i cal associar-les a les zones on les plaques se separen o s'han separat.
· Les falles inverses són una conseqüència d'esforços compressius i cal associar-les a les zones on les plaques col·lideixen o han col·lidit.
D'altra banda, creiem que són necessàries algunes activitats que facilitin la comprensió de la unitat. En aquest sentit, al final en detallem algunes que són de fàcil realització. Atès l'objectiu d'aquesta unitat, no detallem els protocols de muntatge i realització, ja que molt probablement formen part del material de què disposen els departaments o, en qualsevol cas, es pot aconseguir fàcilment a través dels centres de recursos.
| Anar a l'inici |
S'hi inclouen tots els continguts que es tracten al llarg del desenvolupament d'aquestes pàgines web amb independència de la profunditat amb què es tractin, que quedarà condicionada, en alguns casos, a la diversitat de l'alumnat a qui s'adrecin. No s'han considerat aquells continguts, que poden ser molts, derivats d'altres activitats d'aprenentatge i avaluació que el professorat, atesa la seva llibertat de càtedra, pot dur a terme amb els alumnes.
(En aquest apartat no fem enllaços amb les activitats de la unitat didàctica, perquè es treballen a tots els blocs.)
1. Contextualització del tema visualitzat, llegit o escoltat.
2. Lectura i visualització inicial del tema.
3. Selecció dels trets més rellevants d'allò que es visualitza, es llegeix o s'escolta.
4. Observació de fenòmens o processos establint una seqüència lògica i ordenada.
5. Observació d'esquemes, dibuixos, diagrames i mapes.
6. Observació de models, útils per simular un fenomen o procés.
7. Utilització de documentació audiovisual per explicar fenòmens.
8. Recerca d'informació per mitjans informàtics i telemàtics.
9. Utilització de mitjans informàtics i telemàtics.
10. Utilització dels criteris científics establerts per identificar materials i fenòmens.
11. Reconeixement d'aquelles característiques que permetin una classificació i/o una ordenació.
12. Ús de diferents tècniques de classificació.
13. Selecció del criteri de classificació.
14. Elecció adequada de les propietats que permeten classificar materials i fenòmens.
15. Identificació de les característiques de les mostres en relació amb la clau de classificació.
16. Identificació de la mostra.
17. Compleció de pautes, de quadres de doble entrada, esquemes, diagrames i dibuixos.
18. Utilització de qüestionaris per tractar la informació.
19. Interpretació de les observacions realitzades de fenòmens, objectes i processos experimentals.
20. Interpretació de la informació recollida a través d'imatges, fixes i mitjans audiovisuals.
21. Relació, comparació, diferenciació i contrastació de coneixements.
22. Deducció, inferència i extracció de conclusions.
23. Interpretació de mapes, gràfics, enunciats de problemes i qüestions.
24. Interpretació d'informació escrita i audiovisual.
25. Utilització habitual de terminologia i simbologia científica.
26. Utilització del lèxic propi de l'àrea.
| Anar a l'inici |
(Els enllaços porten a les pàgines de continguts on es comença a tractar el concepte i als exercicis que hi corresponen.)
Estructura i dinàmica de la litosfera (Exercicis)
1. Els processos geològics (Exercicis)
2. Els processos geològics externs (Exercicis)
2.1. Meteorització, erosió, transport, sedimentació i diagènesi (Exercicis)
3. Els processos geològics interns (Exercicis)
3.1. La deriva continental i la teoria de la tectònica de plaques (Exercicis)
3.2. Les deformacions de les roques (Exercicis)
3.3. Les estructures tectòniques: plecs (Exercicis)
3.4. Les estructures tectòniques: fractures (Exercicis)
Valors, normes i actituds (En aquest apartat no fem enllaços amb les activitats de la unitat didàctica, perquè es treballen a tots els blocs.)
1. Respecte a les normes de seguretat establertes per a la utilització d'aparells, substàncies i fonts d'energia tant en ús públic com privat.
2. Presa de consciència de la importància de la llibertat de comunicació d'idees per al desenvolupament científic.
3. Valoració de la importància que té el contrast d'idees entre persones.
4. Esperit crític i objectiu envers qualsevol idea dogmàtica.
5. Valoració de l'ordre, la neteja i l'endreça en el material col·lectiu de l'aula.
6. Valoració de l'ordre, la neteja i l'endreça en el material propi i dels altres.
7. Valoració de l'ordre, la neteja i l'endreça en el treball.
8. Presa de consciència de la importància de l'ordre per a la seguretat en el treball, l'aprofitament del temps i la qualitat de la feina.
9. Valoració de la importància de la neteja per a la conservació i el funcionament del material, la seguretat i per tal d'evitar distorsions en els treballs experimentals.
10. Hàbit i sistematització en l'observació i recollida de dades.
11. Valoració de l'enriquiment que representa el contrast d'idees i de resultats d'experiències.
12. Valoració del mètode científic com a mètode per donar respostes racionals als fenòmens.
13. Valoració del mètode científic com a mètode de recerca.
14. Valoració del mètode científic com a mètode sistemàtic.
15. Valoració de la importància històrica del mètode científic en els avenços socials.
16. Reconeixement que el desenvolupament de la ciència i de la tècnica ha estat possible gràcies a l'aplicació del mètode científic.
17. Valoració del component racional que té el mètode científic enfront de les supersticions.
18. Rebuig d'explicacions supersticioses a fenòmens de l'entorn físic.
19. Preocupació i valoració de les respostes que ha donat la ciència a diferents problemes al llarg de la història.
20. Actitud oberta a la comprensió de les respostes donades en altres èpoques a qüestions de caire científic.
21. Entesa del fet que la humanitat encara té molts problemes plantejats a la ciència.
22. Interès per donar explicació a aquells fenòmens que els són familiars, la interpretació dels quals és al seu abast.
23. Tendència a l'observació activa, tot manipulant com calgui l'objecte que s'estudia.
24. Interès per a la observació.
25. Interès per comparar i classificar.
26. Valoració de la importància de l'avenç cientificotecnològic en la millora de la qualitat de vida.
27. Valoració dels beneficis socials que comporta el desenvolupament científic i tecnològic.
| Anar a l'inici |
(Els enllaços porten a les pàgines de continguts on es comença a treballar l'objectiu. Els objectius sense enllaç es treballen a tota la unitat o a moltes parts.)
Els objectius que es pretén que assoleixi l'alumnat amb la utilització d'aquesta aplicació informàtica són els següents:
1. Utilitzar models per explicar el funcionament de la naturalesa.
2. Interpretar imatges, gràfics i esquemes relacionats amb els continguts.
3. Detectar problemes, formular preguntes i emetre explicacions lògiques.
4. Utilitzar el llenguatge científic amb propietat i en les circumstàncies quotidianes adequades i emprar un vocabulari precís en les descripcions de fenòmens, d'elements físics, d'objectes i d'altres conceptes.
5. Identificar algunes parts de la Terra (litosfera i astenosfera) i els materials que les formen.
6. Reconèixer la diversitat de la matèria i els estats sòlid, líquid i gasós associats a les parts fonamentals del nostre planeta: geosfera, hidrosfera i atmosfera.
7. Reconèixer l'existència de canvis en el nostre entorn.
8. Conèixer els processos bàsics de formació de les roques.
9. Descriure els processos que configuren i modelen el relleu.
10. Descriure la influència i l'acció de la hidrosfera i l'atmosfera, com a agents geològics externs, en els canvis del relleu i el paisatge.
11. Conèixer els antecedents que porten a la formulació de la teoria de la deriva continental com a precursora de la teoria de la tectònica de plaques.
12. Conèixer els principis bàsics de la teoria de la tectònica de plaques.
13. Conèixer els processos que permeten els moviments de les plaques litosfèriques.
14. Conèixer els tipus de moviments de les plaques litosfèriques, les seves conseqüències quant a la formació de relleus i roques, i la seva relació amb els fenòmens sísmics i volcànics.
15. Conèixer, identificar, descriure i classificar les deformacions de les roques.
16. Conèixer, identificar, descriure i classificar els plecs.
17. Conèixer, identificar, descriure i classificar les fractures.
18. Desenvolupar hàbits correctes de treball: ordre, neteja, meticulositat...
19. Valorar el llenguatge científic com una forma de millorar la comunicació.
20. Apreciar la utilitat de la metodologia científica.
22. Valorar l'interès per recollir informacions històriques sobre l'evolució de les explicacions científiques a problemes que han plantejat els éssers humans.
23. Valorar la ciència com a font de coneixement de l'entorn i com a motor del desenvolupament de la tecnologia, la qual millora les condicions d'existència de les persones.| Anar a l'inici |
El desenvolupament d'aquesta unitat permet la realització de diverses activitats d'avaluació com les que es proposen al final de l'apartat següent. Al marge d'aquestes activitats presentem unes activitats d'avaluació que poden servir per comprovar el nivell de coneixements assolit per l'alumnat un cop realitzades les activitats d'aprenentatge d'aquesta unitat. Les activitas d'avaluació, els alumnes les poden fer directament a l'ordinador i després imprimir-les, o bé el professor pot imprimir-les i fer que els alumnes les completin a mà.
Citem a continuació algunes activitats que també es poden fer per ajudar a la comprensió d'alguns aspectes de la unitat:
Bloc 1 Continguts 1 i Continguts 2. Exercicis 1
· Comprovació pràctica del fet que la força del gel és capaç de trencar objectes.
· Comprovació de la capacitat d'arrossegament de l'aigua en superfícies de diversa inclinació i compostes per materials de diversos calibres.
· Projecció de diapositives o vídeos que apropin l'alumnat a imatges reals de formes del relleu produïdes pels diferents agents geològics.
Bloc 2 Continguts 3 i Continguts 4. Exercicis 2
· Comprovació pràctica de l'existència de les cel·les de convecció.
· Comprovació pràctica dels diversos comportaments dels materials en sotmetre'ls a esforços en unes condicions constants.
· Comprovació pràctica de la variació del comportament d'un mateix material quan varien les condicions de temperatura.
Bloc 3 Continguts 5 i Continguts 6. Exercicis 3
· Realització de models de simulació de plecs i falles en plastilina.
Finalment, per complementar l'apartat dedicat a la tectònica de plaques, recomanem la utilització de l'aplicació informàtica Tectònica de plaques (Martínez, A.; Van Eeckhout, J. A. Programa d'Informàtica Educativa, 1996. Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Sinera 2000 o altres).
Al marge del que és pròpiament la unitat en suport web i de les activitats proposades anteriorment, s'en poden dur a terme moltes altres com ara debats, treballs en grup, elaboració de dossiers, elaboració de glossaris específics, etc., la realització de les quals queda a mans de la llibertat de funcionament del professorat.
| Anar a l'inici |
Anguita, Francisco i Moreno, Fernando. Procesos geológicos externos y geologia ambiental. Editorial Rueda, S. L. Madrid: 1993.
Anguita, Francisco i Moreno, Fernando. Procesos geológicos internos. Editorial Rueda, S. L. Madrid: 1991.
Castro, Antonio. Petrografia básica. Editorial Paraninfo, S. A. Madrid: 1988.
D'Amico-Innocenti-Sassi. Magmatismo e metamorfismo. UTET. 1987.
Derruau, Max. Geomorfologia. Editorial Ariel. Barcelona: 1983.
Gallemí, Jaume. Geologia pas a pas. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona: 1981.
Inglès, Montserrat i altres. Les roques. Introducció a la petrologia. Col·lecció Ventall. Ketres Editora. Barcelona: 1986.
Història natural dels Països Catalans. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 1985-1992. Volums 1, 2 i 3.
Riba, Oriol i altres. Geografia física dels Països Catalans. Ketres Editora. Barcelona: 1980.
Rice. Fundamentos de la geomorfología. Ed. Paraninfo: 1983.
Strahler, A. N. Geología física. Ed. Omega: 1987.| Anar a l'inici |