Tots els éssers vius intercanviem matèria i energia amb l’exterior, amb el medi en el qual habitem. Un cop a l’interior de les cèl·lules, la matèria i l’energia s’acoblen en un seguit de reaccions més o menys complexes, simultànies en alguns casos i successives en d’altres. El conjunt de totes les reaccions que tenen lloc en una única cel·lula o en tot un organisme pluricel·lular s’anomena metabolisme.

Bàsicament el metabolisme és un conjunt de reaccions d’oxidació i de reducció.

Des del punt de vista químic, qualsevol molècula que guanya electrons es redueix i qualsevol que en perd, s’oxida.

Originàriament, en les explotacions mineres s’aplicava la paraula oxidació al procés mitjançant el qual una substància augmentava la seva quantitat d’oxigen, i reducció al procés contrari en què disminuïa la quantitat d’oxigen. Aquesta pèrdua d’oxigen comportava una disminució de la massa o reducció. També es diu d’una molècula que està més reduïda que una altra si comparativament conté més àtoms d’hidrogen. I a l’inversa, una molècula està més oxidada que una altra si n'ha perdut o no en té tants.

Encara que no totes les reaccions comportin una oxidació o una reducció, les grans vies metabòliques són en general o bé oxidatives o bé reductores.

Atès el gran nombre de reaccions que tenen lloc dins d’un ésser viu, és imprescindible una coordinació i un control de la velocitat i quantitat de matèria i energia que s’ha de consumir o produir.

Les molècules orgàniques més reduïdes contenen emmagatzemada més capacitat de transferir energia. En els éssers vius aquest és el cas dels àcids grassos, autèntics magatzems energètics.

Els processos d’oxidació-reducció són processos de transferència d’electrons en què un compost passa electrons a un altre. Algunes vegades aquestes oxidacions-reduccions comporten que simultàniament s’alliberi o es consumeixi una certa quantitat d’energia.

El metabolisme té dos vessants. D’una banda hi ha les reaccions en què es degraden les molècules orgàniques per obtenir l’energia que contenen emmagatzemada. Això és diu catabolisme, que vol dir cap avall. Aquest nom a més a més ens indica que es tracta d’un procés que passa de molècules complexes a molècules bàsiques. És bàsicament oxidatiu.

L’altre vessant és l’anabolisme. Anabolisme vol dir cap amunt. Es tracta de reaccions metabòliques de construcció que requereixen energia. En el punt de partida trobem molècules simples que passen a molècules grans i complexes. És bàsicament reductor.

I- Explica l’origen de la paraula reducció. Si reducció vol dir disminució, com és que quan una molècula guanya electrons diem que es redueix?

II- Explica senzillament quina és la missió del catabolisme i quina és la de l'anabolisme. Digues quins són els punts de partida de cadascun i si s’allibera o es consumeix energia en cada cas.

III- Fixa’t en aquesta il·lustració (iris.cnice.mecd.es):

Segons la teva informació interpreta el que volen dir les fletxes vermelles de transferència d’energia. On s'emmagatzemava l’energia? On quedarà emmagatzemada? Com faries més entenedor l’esquema per tal que tothom veiés on es troba l’energia a cada pas?

IV- Obre aquesta pàgina:

http://iris.cnice.mecd.es/biologia/principal.php?op=ud4&id=50

Vés a Contenidos i col·locat sobre Ciencia, Tecnologia, Sociedad. Llegeix l’article que hi apareix. Per què creus que l’ordinador amb mil processadors va arribar a un seguit de reaccions que són les que es produeixen a la realitat en els éssers vius?