Els descobriments més recents han obligat tant als geòlegs com als biòlegs a reconèixer que la Terra mateixa ha estat una de les principals forces que han modelat el progrés de la vida.

El relleu de la Terra, la posició i la mida dels oceans, el clima i l’evolució de la vida han estat i són modificats constantment pel ballet de les plaques litosfèriques, ballet lligat a les forces internes del nostre planeta.

La pròpia diversitat de la vida ha estat deguda a canvis molt grans a la superfície de la Terra.

Un bon exemple d’això és la deriva continental que ha anat desplaçant els continents, arrossegats per les plaques litosfèriques.

Sabem que molt aviat (potser fa 3.800 milions d’anys) ja hi havia indicis de vida a la Terra. Durant els 3.000 milions d’anys següents la vida es va mantenir en forma de virus, d’éssers unicel·lulars procariotes i eucariotes microscòpics.

Fa 1.000 milions d’anys hi havia un megacontinent anomenat Rodínia i un oceà gegantí. La vida havia evolucionat en formes que habitaven les aigües poc profundes de les costes d’aquest immens continent.

Fa 700 milions d’anys els organismes unicel·lulars van evolucionar cap a unes formes que van iniciar la transició cap a éssers més complexos. Però novament la Terra va interrompre aquest procés.

Fa uns 600 milions d’anys es va iniciar un dels períodes més freds de la Terra. El planeta va quedar gairebé glaçat. Algunes glaceres quasi arriben fins a l’equador. Alguns científics –com ara Joseph Kirschvink– creuen que la Terra es va convertir en una gegantina bola de neu.

Aquest període glacial tan fort es va produir probablement a causa d’una combinació d’esdeveniments.

En aquells temps els continents formaven una regió extensa a l’hemisferi sud. Allò reduïa la circulació d’aigües oceàniques i impedia que tant l’aire com l’aigua calents arribessin fins als pols. Es van formar plaques de gel a tot el planeta.

L’efecte de tot plegat sobre la vida va ser devastador. El 70% dels éssers unicel·lulars van morir. Van ser les víctimes de la primera extinció en massa de la vida a la Terra. La Terra que havia originat la vida gairebé la destrueix.

Després els continents immensos es van separar i la circulació de les aigües calentes va augmentar escalfant de nou la Terra.

El final del període glacial va produir les condicions adequades perquè poguessin aparèixer formes de vida pluricel·lulars. Es va produir una explosió de vida amb organismes de cos tou que vivien i s’arrossegaven pels fons oceànics.

Les restes fòssils d’aquest període es troben a Burgess Shale.

Però aquesta nova vida també va ser vulnerable als canvis ambientals.

Fa 300 milions d’anys la vida havia passat del mar a terra ferma. Però nous cataclismes s’havien de produir.

Fa 250-265 milions d’anys una sèrie de canvis dràstics van reduir els quilòmetres de costes mundials. Es va formar un supercontinent anomenat Pangea. Al unir-se les masses continentals van disminuir les costes i es van reduir els hàbitats marins. El nivell del mar va baixar (en alguns indrets fins a 250 m) provocant fins al 90% d’extinció de les espècies marines.

A més, es va produir una gran esquerda de 400 km a l’actual Sibèria. Una erupció explosiva vomitava lava, pols i gasos a una velocitat que de poc no desapareix tota la vida a la Terra. En un primer moment pols i cendres van refredar la temperatura de la superfície en disminuir la radiació solar. Les erupcions van destruir una part de l’ozó i a llarg termini, les emissions de diòxid de carboni van fer augmentar l’efecte hivernacle. La pluja àcida va destruir la vegetació i la pols va entelar el Sol. La delicada cadena de la vida es va trencar.

Aquesta devastació immensa va ser simplement l’intent de la Terra de refredar-se (una única placa continental és una gran tapadora que no deixa escapar bé la calor de l’interior de la Terra). L’extinció va durar milions d’anys i la matança va ser immensa. Es creu que va desaparèixer entre un 80 i un 90% de les formes de vida.

Fa 65 milions d’anys un altre seguit de catàstrofes (impacte d’un meteorit i alta activitat volcànica) va acabar extingint entre d’altres els dinosaures i els ammonits (cefalòpodes molt abundants als mars). Aquesta extinció és potser la més estudiada i coneguda. La desaparició dels grans rèptils va deixar pas als mamífers en el domini continental. Més recentment, fa uns 30 milions d’anys, un grup de primats es va diferenciar de la resta donant lloc als simis actuals i als avantpassats dels homínids.

Això ens demostra que la geologia del planeta té una influència directa sobre el canvi en el curs de l’evolució. Hi ha estretes relacions entre la velocitat d’expansió dels fons oceànics, el nivell del mar, la concentració d’oxigen i de diòxid de carboni atmosfèrics, el clima i la biodiversitat. Però no hem d’oblidar l’atzar. Probablement també les formes de vida actuals són conseqüència de l’atzar. Aquest punt de vista és el que defensava el paleontòleg Stephen Jay-Gould.

Si no s’haguessin produït les catàstrofes, la vida d’avui a la Terra seria diferent.

I nosaltres potser no seríem aquí.

I- Explica quan i per què es va produir la primera extinció en massa.

II- Explica quan i per què es va produir la més gran extinció en massa coneguda fins avui.

III- Obre aquesta pàgina:

http://www.3xl.net/reportatges/re34800074.html

En aquest article s’explica que la vida a la Terra està basada en la química del carboni. Però també parla de la possibilitat de trobar vida a partir d’un altre element similar al carboni. De quin element es tracta? Quines diferències i similitud presenta aquest element comparat amb el carboni?

IV- Obre aquesta pàgina:

http://plata.uda.cl/minas/apuntes/Geologia/geologiageneral/ggcap08.htm

Hi trobaràs una taula de geologia històrica. Quin nom reben els organismes de cos tou que van desaparèixer al iniciar-se les glaciacions ara fa 600 milions d’anys?

V- En aquesta altra pàgina trobaràs una taula amb la cronologia de l’evolució de la vida i una altra amb la cronologia geològica de la Terra.

http://www.talkorigins.org/origins/geo_timeline.html