No és gaire freqüent treballar conjuntament
les activitats d'aprenentatge des de les matèries de modalitat d'un batxillerat.
De vegades un mateix concepte s'explica de tantes maneres diferents com matèries
de modalitat hi ha. Si bé en alguns casos la diversitat d'explicacions pot
ser un fet enriquidor, el més fàcil és que acabi provocant un desconcert en
l'alumnat que no arriba ni a adonar-se que li estan explicant el mateix des
de diferents disciplines (pensem en el cas de les reaccions redox que s’expliquen
a química, a biologia -metabolisme- i a ciències de la Terra i el medi ambient
–evolució de l’atmosfera primitiva, contaminació atmosfèrica- per posar un
dels exemples més evidents).
L’evolució de la vida i la del planeta
estan profundament lligades; l’una no es pot entendre sense conèixer l’altra,
i en canvi, s’expliquen per separat. Sense detriment de l'encert en l'ordre
dels programes de ciències de la Terra i el medi ambient i de biologia, es
constata que:
L'evolució
de l'atmosfera i de la biosfera (que apareix al punt 8 dels Fets, conceptes i... del primer curs
de ciències de la Terra i el medi ambient) s'explica deslligada
de
És clar que tot no es pot explicar
alhora, i que sigui quin sigui l'ordre en què s'expliqui sempre es podrà
argumentar que hi ha un altre ordre millor. És convenient, però, que de bon
principi l’alumnat entengui que la Terra és un complex sistema interactiu en
què els oceans, els continents, l’atmosfera i els éssers vius evolucionen
conjuntament. Aquesta és la raó principal que motiva la tria dels diferents
apartats.
El gruix de les activitats d’aprenentatge
s’organitza en setze apartats, a primera vista aparentment desvinculats els uns dels altres.
L’objectiu d’aquesta unitat didàctica és el d’ajudar l’alumnat a tenir una
perspectiva global de:
-
Per què la Terra ha evolucionat
de manera diferent als planetes veïns.
-
Com ha evolucionat l’atmosfera
terrestre.
-
El domini dels microbis
-
Quin paper han jugat els microorganismes
en l’evolució de l’atmosfera i la vida
-
Quin protagonisme ha tingut la
geologia en l’evolució de la vida (tectònica de plaques, glaciacions)
-
Quins són els acoblaments de les
rutes metabòliques bàsiques en què s’articula la vida
Per tal d’assolir aquest
objectiu, ni que sigui de manera rudimentària, en aquesta unitat l’evolució de
l’atmosfera, la diversitat metabòlica i els tipus de cèl·lules s’expliquen
seguint el fil conductor de l’evolució del planeta.
L’apartat 1 és una introducció al
concepte d’interacció entre geologia i biologia (es relaciona l’origen de
la vida amb les fonts hidrotermals). Es fa esment del paper dels organismes
fixadors de diòxid de carboni que es tracten a altres apartats.
L’apartat 2 fa
un esbós de la raó per la qual la Terra és diferent de Venus i Mart.
Els apartats 3 i 4 descriuen breument
Mart i Venus.
L’apartat 5 és un preàmbul a la
hipòtesi Gaia –a l'apartat 6 s’introdueix aquesta teoria- on es comparen les
atmosferes planetàries.
Els apartats 7, 8, 9 i 10 són un
esquema bàsic per entendre l’acoblament de les reaccions metabòliques. No
es tracta d’explicar les rutes, sinó més aviat les relacions entre elles.
Els apartats 11 i 12 estan
destinats a destacar el paper fonamental dels microorganismes en l’evolució del
planeta i de la vida.
En els apartats 13, 14 i 15 pel que
fa a la classificació dels organismes, s’estima convenient deixar clares les
diferències entre procariotes i
eucariotes, i diferenciar entre virus i cèl·lules. No s’expliquen els altres
regnes perquè aquest no és l’objectiu d’aquesta unitat i perquè no estan
directament implicats en les primeres etapes de l’evolució de la biosfera.
L’apartat 16 és un breu
recorregut pels moments clau en què l’evolució geològica del planeta va
intervenir decisivament en l’evolució de la vida.
Els setze apartats que constitueixen
les activitats d’aprenentatge consten tots de:
-
Una explicació moderadament breu
destacant els conceptes més rellevants
-
Enllaços a pàgines on es poden
veure imatges.
-
Unes preguntes que es poden respondre interpretant
el text. Es pretén que no siguin reiteratives i que algunes siguin de resposta
oberta per tal de ser discutides
-
Unes preguntes que s’han de respondre
cercant informació a determinades adreces web prèviament seleccionades per
la seva adequació als continguts de les explicacions. S’ha procurat que hi
hagi sempre almenys un enllaç a pàgines en català o castellà, i a
vegades també en anglès.
-
Una o dues preguntes d’autoavaluació
a l’apartat 18.
Encara que seria preferible que la
unitat didàctica es treballés de manera individual, el fet que alguns enllaços
portin a pàgines en anglès pot fer recomanable el treball per parelles. Amb
la tutela del professorat la majoria dels apartats s’haurien de
llegir i respondre en 30-45 minuts, però alguns requeriran més temps.
S’estima convenient per tal de valorar
la feina de l’alumnat tenir constància escrita de les respostes en acabar
cadascuna de les sessions.
Quan s'acaba la unitat didàctica
es recomana fer una revisió de les respostes i una posada en comú abans de
fer l’autoavaluació. Si no, l’exercici de resposta múltiple es contesta de
manera mecànica i no té gaire interès didàctic. Resultarà més profitós que
el professorat moderi la discussió en preguntes de resposta oberta i permeti
la introducció d’altres enllaços aportats per iniciativa pròpia o per l’alumnat.
