Algunes característiques geològiques de la superfície de Mart s’assemblen molt a les de la Terra. Això fa pensar que no ha estat sempre tan fred i sec com ara. Hi ha proves que Mart i la Terra es van formar com dos planetes similars, com dos planetes rocallosos.

Quan mirem els terrenys més vells de Mart veiem petites valls de rius formades per l’erosió lenta d’aigua corrent. Perquè hi hagués aigua a la superfície calia que hi fes calor, és a dir, unes condicions càlides.

Sembla que al començament Mart era càlid i humit i més endavant va canviar.

Fa 4.000 milions d’anys Mart no era diferent de la Terra. El cel devia estar ple de núvols de vapor d’aigua que van originar pluja. Què feia que el Mart primitiu fos tan càlid i humit? La resposta és en els volcans.

El Mont Olimp de Mart és el volcà més gran del sistema solar. Els volcans produeixen gasos, com el diòxid de carboni, que s’incorporen a l’atmosfera. El diòxid de carboni, un gas que intervé en l’anomenat efecte hivernacle, té un paper decisiu sobre la temperatura de la superfície del planeta.

Es creu que fa 4000 milions d’anys els volcans de Mart expulsaven prou diòxid de carboni per mantenir càlida la superfície del planeta.

Què pot haver passat a Mart perquè passés de càlid i humit a gèlid i sec? L’explicació més probable és la desaparició dels gasos de l’atmosfera que abans envoltava el planeta Mart.

Quan Mart era jove el procés podria haver estat així: els volcans actius deixaven anar grans quantitats de diòxid de carboni. L’aigua de pluja agafava el diòxid de carboni i formava un àcid feble (àcid carbònic) que de mica en mica dissolia les roques de la superfície. D’aquesta manera la matèria mineral i el diòxid de carboni es van anar dipositant a les aigües dels llacs. Un cop al llac, el material es concentrà i el diòxid de carboni acabà fixant-se en forma de roques calcàries.

Mentre Mart va ser jove el diòxid de carboni que es fixava a les seves roques era substituït pel diòxid de carboni que sortia pels volcans. Amb el temps aquesta activitat volcànica es va aturar. Per què? Perquè Mart es més petit que la Terra i les seves reserves internes de calor es van exhaurir impedint tota activitat volcànica.

Gairebé tot el diòxid de carboni de l’atmosfera marciana va desaparèixer. Com que la seva atmosfera amb efecte hivernacle va quedar aviat fixada a la seva superfície en forma de roques, Mart es va congelar molt de pressa i així s’ha conservat fins ara.

I- Com era Mart originàriament? Quines proves tenim d’això?

II- Explica què ha passat amb els gasos de l’atmosfera de Mart.

III- En aquesta pàgina en anglès trobaràs un article en el qual s’explica com s’estudia el gel de Mart.

http://www.esa.int/export/esaCP/ESAU2TG18ZC_Life_0.html

IV- Obre aquesta pàgina:

http://www.solarviews.com/span/mars.htm

A l’esquerra hi ha un apartat que diu Vida desde Marte. Entra i digues quines són les evidències científiques que es tenen d’una possible vida a Mart.

V- Obre aquesta pàgina:

http://www.xtec.es/%7Ermolins1/solar/cat/mart.htm

1. Digues quants satèl·lits té Mart i els seus noms.

2. Digues la durada del dia i l’any marcià.

3. Descriu les condicions a la superfície del planeta.