Les moneres són unicel·lulars procariotes. Són les formes de vida més simples i més antigues de la Terra. Són moneres tots els bacteris i les cianofícies. Aquí tens un quadre amb les seves característiques comparades amb les dels regnes eucariotes:

Nivell cel·lular procariota. No tenen un nucli . L'equivalent al nucli eucariòtic consisteix en el material genètic (DNA) lliure pel citoplasma.	Nivell cel·lular eucariota. Tenen un veritable nucli . El material genètic (DNA) queda separat del citoplasma.
Tenen la cèl·lula més senzilla que es coneix, no presenta cap orgànul limitat per membrana. El que sí tenen són ribosomes, però són clarament diferents en forma i grandària (més petits) dels eucariotes.	La cèl·lula eucariota és clarament més complexa que la procariota. A més del nucli ben delimitat presenta els típics orgànuls. En determinats casos pot faltar algun però mai tots com passa en els procariotes.
La paret cel·lular sempre conté una macromolècula anomenada mureïna o glicopèptid (excepte alguns arqueobacteris i algun eubacteri) i en cap cas conté cel·lulosa. Només uns pocs bacteris no tenen paret cel·lular i estan nus.	Quan hi ha paret cel·lular mai conté mureïna. Molt sovint conté cel·lulosa (vegetals i algunes algues) i altres vegades conté quitina (fongs i alguns protoctists no fotosintètics).
La majoria són unicel·lulars, però n'hi ha de pluricel·lulars que formen colònies, filaments o estructures diverses. Mai formen teixits i les relacions entre les cèl·lules solen ser relativament poc complexes.	Molts són unicel·lulars, però la majoria són pluricel·lulars i sovint formen teixits i òrgans més o menys complexos (p. ex., els animals i els vegetals).
Tenen una única molècula de DNA circular. Aquesta molècula forma un únic cromosoma procariòtic o bacterià lliure en el citoplasma.	Tenen diverses molècules de DNA lineal. Cada molècula de DNA forma un cromosoma independent i força complex: hi ha tants cromosomes com molècules de DNA.
Les moneres tenen una molt més gran diversitat de metabolismes que no pas els eucariotes, algunes exclusives dels procariotes. Gairebé no hi ha cap transformació metabòlica que no pugui ser realitzada per algun bacteri o altre.	Els tipus de metabolismes són molt més limitats que no pas en les moneres. La majoria són o bé fotoautòtrofs o bé quimioheteròtrofs.
Les taxes de bescanvi amb el medi extern, i conseqüentment la taxa metabòlica, són molt elevades (ràpides) da causa de les dimensions petites. Això explica la seva gran velocitat de reproducció, la seva àmplia dispersió per la Terra i pels diferents ambients, i la seva enorme capacitat de transformar el medi.	Velocitats d'intercanvi i metabòliques molt més reduïdes en general, la qual cosa fa que es tracti de sers més alentits i proporcionalment amb menys capacitat modificadora del seu medi. Tot això com a conseqüència de la seva major grandària que implica una menor superfície relativa en contacte amb l'exterior.
En general els procariotes són molt més petits que no pas els eucariotes, si bé hi ha alguns procariotes més grans que els eucariotes més petits.	En general són més grans o molt més grans que els procariotes, però no és possible marcar un límit de separació clar i absolut, ja que hi ha un cert ensolapament.
Són absolutament fonamentals en tots els ecosistemes de la Terra, ja que actuen de manera transcendental en tots els cicles biogeoquímics. En la xarxa tròfica fan sobretot el paper de descomponedors per excel·lència. La vida a la Terra no seria com és sense els procariotes.	També tenen papers fonamentals i diversos, però el que és del tot cert és que sense els procariotes gairebé res seria com és. Els eucariotes fan tot el que fan gràcies a la concurrència dels procariotes.
Els primers éssers vius de la Terra devien ser procariotes ancestrals. Durant gairebé 2.000 milions d'anys només hi hagué procariotes a la Terra. Hom desconeix els detalls de l'origen de les primeres cèl·lules ara fa, tirant curt, uns 3.500 milions d'anys. En tot cas, els procariotes inventaren gairebé tots els processos biològics fonamentals: fermentació, respiració, fotosíntesi, moviment, etc.	Aparegueren fa uns 1.500 milions d'anys i ben aviat entraren en relació simbiòtica amb determinades cèl·lules procariotes, les quals després d'una llarga evolució donaren lloc als mitocondris, als plastidis i als undulipodis. La cèl·lula eucariota es considera una comunitat o simbiosi de diverses cèl·lules procariotes.

I- Què és el més destacable del metabolisme de les moneres?

II- Com s’explica la gran capacitat que tenen les moneres per transformar el medi?

III- Vés a la pàgina següent:

http://www.denniskunkel.com/PublicHTML/EducationSplash.asp

Entra a Education Site :

Després entra a Search the Image Library i busca imatges dels tres bacteris següents:

Bacillus anthracis E. Coli Staphylococcus aureus