El regne dels protists o protoctists, es defineix per exclusió, i en
aquest sentit ve a ser una mena de calaix de sastre pendent de coneixements
futurs que de ben segur propiciaran
la seva divisió. Inclou organismes eucariotes que no són clarament
ni animals, ni plantes, ni fongs.
No són animals perquè tots els animals es desenvolupen a partir d’una blàstula (cap
protist forma una blàstula). Tanmateix també en això es poden trobar casos
ambigus: per exemple, volvox, una alga verda, forma una mena de blàstula.
No són vegetals perquè tots els vegetals es desenvolupen a partir d’un embrió
(cap protist forma embrions).
No són fongs perquè cap fong pròpiament dit té undulipodis i els fongs es desenvolupen a partir d’espores.
La veritat és que no hi ha res que permeti relacionar estretament tots els
protists: és un regne extremament divers que demostra la nostra incapacitat
actual per destriar-lo correctament.
Els protists són en la majoria de casos unicel·lulars i microscòpics,
però també n’hi ha molts de pluricel·lulars (formen colònies,
filaments, làmines), encara que en general no arriben a formar
teixits pròpiament dits. Tanmateix, l’excepció són moltes algues brunes,
en les quals pot parlar-se ja amb tota propietat de teixits veritables, comparables
als de les plantes superiors.
Els grans grups de protists són les algues i els protozous.
La separació es basa en l’estratègia alimentària o nutritiva: les algues
són fotoautotròfiques i, per tant, mostren
afinitat amb els vegetals, i els protozous són quimioheteròtrofs i mostren afinitat amb els animals.
El nom informal d’algues s’aplica, de fet, a un grup molt heterogeni
d’organismes, ja que l’única cosa que tenen en comú, a més de ser
eucariòtiques, és que fan la fotosíntesi i que viuen en ambients aquàtics o
humits.
El nom de protozou vol dir
'els primers animals' i com a tal foren considerats originalment, però com
en el cas de les algues agrupa organismes molt diversos que només tenen en
comú el fet de ser eucariotes heteròtrofs i unicel·lulars.
Molts protists no poden considerar-se ni algues ni protozous, fet que demostra
una vegada més l’artificialitat de tota classificació de la natura.
Això aconsella parlar de tipus diversos i no d’algues o de protozous. Un exemple
d’això és el cas dels euglenòfits (euglena) en què les espècies fotosintetitzadores
presenten un cert grau d’heterotròfia.
Els protists més antics que es coneixen, i, per tant, els eucariotes més antics,
tenen una antiguitat de més de 1.500 milions d’anys (encara que s’han
trobat molècules lipídiques eucariotes de 2.700 milions d’anys). Van
aparèixer quan ja l’aigua i l’aire disposaven d’oxigen lliure dissolt. Això
vol dir que tots els eucariotes presenten un metabolisme oxidatiu amb
respiració aeròbica la qual cosa representa un major rendiment energètic
que no pas el metabolisme anaeròbic fermentatiu (en què no s’utilitza
l’oxigen per respirar).
![]()
I- Per què els protists no són ni animals, ni vegetals, ni fongs?
II- El metabolisme dels protists ens indica en quines condicions van aparèixer.
Quines eren aquestes condicions?
III- Obre aquesta pàgina:
http://www.microbe.org/espanol/microbes/protists.asp
IV- En aquesta adreça trobaràs fotografies de protists:
http://megasun.bch.umontreal.ca/protists/gallery.html

V- En aquestes dues adreces trobaràs informació dels protists i dels altres
regnes. A la segona (en anglès) hi apareix un sisè regne que no apareix a
la primera. De quin regne es tracta?
http://www.xtec.es/aulanet/naturals/pa/htmls/mp/index1a.htm
http://www.kent.wednet.edu/staff/kloschky/index.html

![]()
![]()