El regne dels protists o protoctists, es defineix per exclusió, i en aquest sentit ve a ser una mena de calaix de sastre pendent de coneixements futurs que de ben segur propiciaran la seva divisió. Inclou organismes eucariotes que no són clarament ni animals, ni plantes, ni fongs.

No són animals perquè tots els animals es desenvolupen a partir d’una blàstula (cap protist forma una blàstula). Tanmateix també en això es poden trobar casos ambigus: per exemple, volvox, una alga verda, forma una mena de blàstula.

No són vegetals perquè tots els vegetals es desenvolupen a partir d’un embrió (cap protist forma embrions).

No són fongs perquè cap fong pròpiament dit té undulipodis i els fongs es desenvolupen a partir d’espores.

La veritat és que no hi ha res que permeti relacionar estretament tots els protists: és un regne extremament divers que demostra la nostra incapacitat actual per destriar-lo correctament.

Els protists són en la majoria de casos unicel·lulars i microscòpics, però també n’hi ha molts de pluricel·lulars (formen colònies, filaments, làmines), encara que en general no arriben a formar teixits pròpiament dits. Tanmateix, l’excepció són moltes algues brunes, en les quals pot parlar-se ja amb tota propietat de teixits veritables, comparables als de les plantes superiors.

Els grans grups de protists són les algues i els protozous. La separació es basa en l’estratègia alimentària o nutritiva: les algues són fotoautotròfiques i, per tant, mostren afinitat amb els vegetals, i els protozous són quimioheteròtrofs i mostren afinitat amb els animals.

El nom informal d’algues s’aplica, de fet, a un grup molt heterogeni d’organismes, ja que l’única cosa que tenen en comú, a més de ser eucariòtiques, és que fan la fotosíntesi i que viuen en ambients aquàtics o humits.

El nom de protozou vol dir 'els primers animals' i com a tal foren considerats originalment, però com en el cas de les algues agrupa organismes molt diversos que només tenen en comú el fet de ser eucariotes heteròtrofs i unicel·lulars.

Molts protists no poden considerar-se ni algues ni protozous, fet que demostra una vegada més l’artificialitat de tota classificació de la natura. Això aconsella parlar de tipus diversos i no d’algues o de protozous. Un exemple d’això és el cas dels euglenòfits (euglena) en què les espècies fotosintetitzadores presenten un cert grau d’heterotròfia.

Els protists més antics que es coneixen, i, per tant, els eucariotes més antics, tenen una antiguitat de més de 1.500 milions d’anys (encara que s’han trobat molècules lipídiques eucariotes de 2.700 milions d’anys). Van aparèixer quan ja l’aigua i l’aire disposaven d’oxigen lliure dissolt. Això vol dir que tots els eucariotes presenten un metabolisme oxidatiu amb respiració aeròbica la qual cosa representa un major rendiment energètic que no pas el metabolisme anaeròbic fermentatiu (en què no s’utilitza l’oxigen per respirar).

I- Per què els protists no són ni animals, ni vegetals, ni fongs?

II- El metabolisme dels protists ens indica en quines condicions van aparèixer. Quines eren aquestes condicions?

III- Obre aquesta pàgina:

http://www.microbe.org/espanol/microbes/protists.asp

1. Hi ha algues que causen malalties. De quina parla l’article?
2. Quin animal està recobert per algues i té un color verdós?
3. Cita dues malalties humanes causades per protozous.

IV- En aquesta adreça trobaràs fotografies de protists:

http://megasun.bch.umontreal.ca/protists/gallery.html

V- En aquestes dues adreces trobaràs informació dels protists i dels altres regnes. A la segona (en anglès) hi apareix un sisè regne que no apareix a la primera. De quin regne es tracta?

http://www.xtec.es/aulanet/naturals/pa/htmls/mp/index1a.htm

http://www.kent.wednet.edu/staff/kloschky/index.html