No es coneix bé l’origen de la vida. El 1922 Aleksandr Oparin, bioquímic rus, i John Haldane, biòleg anglès, proposaven un origen lligat a una primitiva atmosfera reductora (sense oxigen) i fortes descàrregues elèctriques que formarien un “brou primitiu”. El 1950 l’americà Stanley Miller va sintetitzar al laboratori molècules orgàniques a partir de la barreja de gasos que proposaven Oparin i Haldane. Naixia l’era de la química prebiòtica (anterior a la vida).

Avui en dia, però, es creu que l'atmosfera de la Terra primitiva no era tan reductora com pensaven Oparin i Haldane, i que deuria contenir força diòxid de carboni.

En els inicis de l’aparició de la vida a la Terra, el nostre planeta era un lloc diferent al que coneixem ara.

Tota la superfície era coberta d’aigua. Els oceans –que haurien pogut evaporar-se diverses vegades- eren poc profunds, i tot just començaven a formar-se els continents.

Aquests mars poc profunds podrien contenir formacions com els actuals estromatòlits, que són considerats els indicadors més antics de l’aparició de la vida organitzada a la Terra. El lloc actual on se’n troben en abundància és a Shark Bay, al nord d’Austràlia.

Els estromatòlits -estromatòlit vol dir 'tapís' o 'llit de pedra'- són estructures sedimentàries calcàries que es desenvolupen en aigües poc profundes (com les dels antics i joves mars de la Terra) per l’activitat metabòlica de les cianofícies i de bacteris filamentosos, que entrampen partícules sedimentàries fines i precipiten carbonat de calci (la manera més habitual i primitiva de fixar el diòxid de carboni atmosfèric a les roques). Tingueren un gran predomini durant la joventut de la Terra (els més antics tenen 3.500 milions d’anys) i dominaren el paisatge fins fa uns 600 milions d’anys. Encara se’n formen, però en ambients molt restringits com salines i badies tropicals (com a Shark Bay).

Els microorganismes forjadors d’aquests rars monticles que són els estromatòlits són procariotes pioners en utilitzar l’energia solar per créixer, fixar el diòxid de carboni, i emetre oxigen com a subproducte residual. Són els inventors de la fotosíntesi oxigènica (creadora d’oxigen).

Era la primera vegada que es produïa oxigen a la Terra en forma de gas de manera tan abundant. Això va fer evolucionar la vida cap a formes totalment diferents de les que hi havia fins aleshores.

A l’atmosfera superior l’oxigen produït per aquesta nova vida s’anava convertint en ozó ( molècula triatòmica d’oxigen).

L’ozó actua com un escut que protegeix la vida de les radiacions ultraviolades del Sol. Això va permetre a la vida evolucionar cap a formes més complexes i colonitzar el medi terrestre. Aquesta vida es va unir a processos purament geològics que fins aleshores havien mantingut l’estabilitat del clima mundial.

Fa 3.500 milions d’anys la vida ja s’havia establert a la Terra ( hi ha, però, el que semblen rastres químics d’activitat biològica a roques de Grenlàndia que tenen una antiguitat de 3.800 milions d’anys). Durant els 3.000 milions d’anys següents la vida es va mantenir en forma d’éssers microscòpics.

I- Què són els estromatòlits i quins organismes els formen?

II- De què són responsables els organismes forjadors d’estromatòlits?

III- Obre aquesta pàgina:

http://host04.ipowerweb.com/~natureno/notes/dpaleo/paleo_estromatolitos.htm

1. Explica com es construeix un estromatòlit.
2. El seu creixement és ràpid o lent? Explica quins factors hi influeixen.
3. Digues quins són els indrets del planeta on es troben més estromatòlits.

IV- Obre aquesta pàgina:

http://members.tripod.com/sedimentario/id4.htm

On es troben aquests estromatòlits?

Són estromatòlits fòssils o bé actuals ?

V- Obre aquesta pàgina:

http://www.epa.gov/docs/ozone/science/science.html

Vés a Images and animations, podràs anar a visitar diferents pàgines amb l’estat actual de l’ozó. Si vas a The Antarctic Ozone Hole veuràs l’evolució del forat a la capa d’ozó a la tardor del 2000.

VI- Obre aquesta pàgina:

http://vis-pc.plantbio.ohiou.edu/algaeimage/Cyanobacteria.htm

Col·locat sobre Anabaena, Nostoc i Oscillatoria.

Són semblants o diferents? Descriu-ne les formes.