tunit3rp.gif (7235 bytes)









Les revolucions burgeses
La Revolució Francesa
El segle XIX
El segle XX
   La Primera Guerra Mundial
   La Revolució Russa
   La Segona Guerra Mundial
   La guerra freda
Catalunya en els segles XIX i XX

 

El segle XX

La Primera Guerra Mundial

Coneguda com la Gran Guerra pels seus contemporanis, va durar del 1914 al 1918. Alemanya va tenir un creixement econòmic molt ràpid i va esdevenir una gran potència sense gairebé espai colonial per a expandir-se, per la qual cosa va amenaçar possessions franceses. Els alemanys també van crear una poderosa flota naval, bèl·lica i mercant, que va fer que la Gran Bretanya veiés perillar els seus dominis oceànics.

Rússia i Àustria-Hongria rivalitzaven per tenir una sortida al mar pel territori dels Balcans.

Es van crear dos fronts aliats: la Triple Aliança, formada per Àustria-Hongria, Alemanya i Itàlia, i la Triple Entesa, signada per França, Rússia i Anglaterra.

L’assassinat de l’hereu al tron austrohongarès, l’arxiduc Francesc Ferran d'Àustria-Este, per un nacionalista proserbi va fer que Àustria declarés la guerra a Sèrbia Napoleó Bonaparte a Pont d'Arcole, d'Antoine-Jean Gros (Musée du Louvre, París) L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo fou el detonant de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. El document sonor recull el moment de la declaració de guerra de l'emperador alemany Guillem II el dia 4 d'agost de 1914. Aquesta estava sota la protecció russa, que mobilitzà els seus exèrcits, engegant el sistema d’aliances i estenent la guerra a tot Europa.

La Primera Guerra Mundial va causar més de deu milions de morts i la destrucció de gran part de l’economia dels països que hi van participar Trinxera a Rússia durant la Primera Guerra Mundial Bateries al front francès durant la primera batalla del Marne.

La pau es va signar a París (1919-20) i va establir:

-La cessió de territoris dels països vençuts als vencedors.

-Unes dures condicions de rendició a Alemanya establerta al tractat de Versalles Thomas Woodrow Wilson, Georges Clemenceau i David Lloyd George varen donar fi a la Primera Guerra Mundial amb la signatura del tractat de Versalles, el 28 de juny del 1919 Retrat de Thomas Woodrow Wilson, president nord-americà que el 28 de juny de 1919 signà, juntament amb Georges Clemenceau i David Lloyd George, el tractat de Versalles, fet que implicà el final de la Primera Guerra Mundial, pel qual els alemanys havien de pagar fortes indemnitzacions als països vencedors, reduir dràsticament les seves forces militars i fer una declaració de culpabilitat per la guerra.

(
Great War Primary Documents Archive Inc. és la responsable d'aquest servei de documentació exclusivament primària sobre la Gran Guerra. Els documents han estat recopilats per voluntaris i s'organitzen per categories i per anys. The World War I Document Archive)

triangle.gif (846 bytes)La Revolució Russa

En començar el segle XX  Rússia era un país molt endarrerit, amb una monarquia absolutista, camperols molt empobrits i un govern molt repressor vers les veus crítiques al règim. Tanmateix, des del darrer terç del segle XIX havia engegat un procés d’industrialització que havia incrementat la classe obrera i la patronal. La burgesia, tot i no ser tan nombrosa com en altres països europeus, reclamava igualment la seva participació en la política estatal. La classe proletària protestava per les condicions de treball a què estava sotmesa, amb sous molt baixos, i proposava substituir el règim tsarista per un règim revolucionari.

El 1905, el tsar Nicolau II El darrer tsar de Rússia, Nicolau II es va veure obligat a crear la duma arran dels successos del Diumenge sagnant. Tot i que aparentment Prússia era un estat parlamentari liberal, en realitat la duma mai no va tenir competències importants.

Al març del 1917, milers de manifestants van ocupar els carrers de Sant Petersburg descontents per la participació en la Primera Guerra Mundial i per les privacions a què estaven sotmesos. Els soldats no van disparar contra els manifestants, i el tsar va haver d’abdicar. Els socialistes moderats (menxevics) i els liberals van ocupar el poder, però no van retirar Rússia de la guerra ni va minvar el descontentament popular. A l'abril del 1917, els bolxevics Oradors bolxevics des d'una tribuna a l'aire lliure (Moscou), socialistes radicals, encapçalats per Lenin Vladimir Il'jic Lenin van atreure soldats, obrers i camperols contra el govern provisional i a l’octubre del 1917, sota la consigna “tot el poder per als soviets”, van conquerir el govern Discurs de Vladimir Il'jic Lenin (1917-1924) en el qual parla del socialisme com a darrer estadi de l'evolució històrica i darrera revolució de la humanitat. El 1922 es va proclamar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), amb un seguit de reformes polítiques, socials i econòmiques que van transformar la societat russa.

(David Barnsdale és l'autor d'una magnífica font d'explicacions i recursos sobre la revolució russa, amb un criteri de classificació clar i directe. The Russian Revolution)

triangle.gif (846 bytes)La Segona Guerra Mundial

La greu crisi econòmica que es va produir a Europa arran del crac de la borsa nord-americana del 1929 La borsa de valors dels Estats Units d'Amèrica, Wall Street, patí una important caiguda l'any 1929, la qual desencadenà la primera gran crisi econòmica de tot el món occidental i la por d'una revolta social com l’ocorreguda a Rússia el 1917 La policia descarrega sobre els manifestants als carrers de Petrograd, juliol de 1917 van provocar diferents reaccions polítiques en diferents països; mentre que a Anglaterra, França i Espanya els partits polítics arribaven a pactes coneguts com “govern d’unió nacional”, en d’altres s’erigien règims antidemocràtics, dictatorials i racistes: els feixismes. El nazisme d'Adolf Hitler (1889-1945) a Alemanya Adolf Hitler i el feixisme de Benito Mussolini (1883-1945) a Itàlia Benito Mussolini van compartir alguns trets comuns (Dintre l'espai History Place hi ha aquest estudi sobre el procés d'ascensió d'Adolf Hitler al poder a Alemanya. Consta de vint-i-quatre capítols. The Rise of Adolf Hitler i Grolier Interactive ofereix entre els seus productes en línia una servei d'informació sobre la II Guerra Mundial que inclou un text de Denis Mack Smith en què s'explica la biografia personal i política de Benito Mussolini. Benito Mussolini):

-Era un moviment nacionalista i imperialista que defensava l’expansió territorial.

-Es definia com a anticomunista i al mateix temps, demagògicament, com a anticapitalista.

-Era antiparlamentarista i només permetia l’existència d’un partit únic.

-Controlava la societat mitjançant la ideologia, la violència i la propaganda d’estat La retòrica revengista de Hitler conduí Alemanya a la Segona Guerra Mundial. El document sonor recull un fragment d'un discurs bel·licista del líder alemany Discurs de Mussolini el 21 d'abril de 1939 en el qual anima els italians de cara a l'Exposició Universal de l'any 1942.

Malgrat que tots dos dirigents van arribar al poder per mitjans legals, aviat van sotmetre tota la societat a un règim autoritari.

El 1939, Hitler, el Führer, va ocupar les regions txeques amb població alemanya de Bohèmia i Moràvia. Sis mesos més tard envaïa Polònia Presó construïda pels russos, a la ciutat polonesa de Varsòvia, entre els anys 1830 i 1835. L'edifici es feu servir durant la Segona Guerra Mundial com a presó de polonesos i jueus. L'arbre de l'entrada està cobert de plaques que recorden als presoners que moriren a la presó., amb la qual cosa França i a Gran Bretanya li van declarar la guerra. Alemanya comptava amb un exèrcit molt potent i amb l’aliança d’Itàlia i el Japó. Els nazis envaïren Noruega, Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Luxemburg i la mateixa França Des de Londres De Gaulle organitzà les forces de la resistència contra l'ocupació alemanya. El document sonor recull el moment del discurs a la nació francesa des de la BBC el 18 de juny de 1940, en què el general cridà a la resistència. El 1940, Europa era sota el domini feixista.

Rússia va entrar en la guerra en ser atacada pels alemanys Josif Stalin, cap de l'estat soviètic de l'any 1924 al 1952. En el document sonor es pot escoltar un fragment d'un discurs del polític soviètic durant la Segona Guerra Mundial en el qual anima a la lluita antifeixista, i els Estats Units, que fins aleshores col·laboraven amb els aliats aportant material bèl·lic, aliments i primeres matèries, es van veure abocats al conflicte per l’atac japonès en la batalla de Pearl Harbor Mapa de la base naval nord-americana de Pearl Harbor,  la qual fou atacada pels japonesos el 7 de desembre de 1941 El USS West Virginia s'incendià durant el bombardeig aeronaval per part dels japonesos a la base naval nord-americana de Pearl Harbor, el 7 de desembre de 1947 L'atac a Pearl Harbor provocà l'entrada dels Estats Units d'Amèrica a la Segona Guerra Mundial. El document sonor conté el primer missatge de Nadal del president Roosevelt després de l'entrada a la guerra, l'any 1941.

El 1943 s’obria un front a Itàlia i el 1944 un altre a Normandia (França) Prop de 150.000 soldats aliats desembarcaren a diverses platges de Normandia el dia D, 6 de juny de 1944. El document sonor conté la descripció de l'assalt nord-americà a la platja d'Omaha El general i estadista nord-americà Dwight David Eisenhower dirigí, el 1944, el desembarcament aliat a Normandia (França) El general Eisenhower fou, durant la Segona Guerra Mundial, el cap suprem de les forces aliades. El document sonor recull el discurs del general en el moment decisiu del desembarcament de Normandia, 6 de juny de 1944 Després del desembarcament de Normandia, les forces de la Resistència francesa, coordinades per De Gaulle, s'afegiren a l'esforç aliat per alliberar el país. El document sonor conté el discurs d'alè al poble francès davant el tram final de la guerra(1944). (L'animació recrea el desembarcament de Normandia, l'operació militar més important del front occidental que tingué lloc durant la Segona Guerra Mundial. Crèdits: Zenit ANIMACIÓ. El desembarcament de Normandia suposà l'operació militar més important del front occidental durant la Segona Guerra Mundial. L'animació explica l'evolució estratègica de la batalla).

Els aliats van començar a capgirar el transcurs de la guerra Les millores introduïdes i l'augment en la producció de les forces navals aliades foren punts decisius per al triomf d'aquestes davant els submarins alemanys en la batalla de l'Atlàntic (1941-1944), a la Segona Guerra Mundial Els líders aliats reunits a Casablanca (Marroc) del 14 al 24 de gener del 1943, Henri Giraud, Franklin Roosevelt, Charles de Gaulle i Winston Churchill i el 23 d’abril de 1945 arribaven a Berlín. Hitler se suïcidà el 30 d’abril, i el 8 de maig Alemanya es rendia incondicionalment El procés de Nuremberg  (1945-1946) jutjà la plana major del que restà del govern nazi després de la Segona Guerra Mundial Winston Churchill, Harry Truman i Josif Stalin reunits en la Conferència de Potsdam el juliol de 1945 El document sonor conté les declaracions de Rudolf Hess reafirmant el seu ideari nazi. El Japó es va rendir després que els Estats Units destruïssin totalment dues ciutats japoneses, Hiroshima Aspecte de la ciutat japonesa d'Hiroshima després de la bomba nuclear llançada per les forces nord-americanes durant la Segona Guerra Mundial La bomba A, anomenada Little Boy, fou llançada sobre Hiroshima el 6 d'agost de 1945, a les 8'15 h, pel bombarder nord-americà Enola Gay i Nagasaki La bomba nuclear, anomenada <i>Fat man</i> (home gros) per la seva forma arrodonida, fou llançada pels nord-americans sobre Nagasaki el 9 d'agost de 1945, amb una nova i terrorífica arma: la bomba atòmica (El vídeo següent mostra imatges sobre el llançament de les bombes nuclears a les ciutats de Hiroshima i Nagasaki. Crèdits: TVE El 6 d'agost de 1945 els EUA llançaren la primera bomba nuclear sobre un objectiu habitat, Hiroshima. Tres dies després llançaren una segona bomba nuclear sobre Nagasaki. Les imatges mostren el moment de la detonació i formació del "bolet nuclear").

Durant la Segona Guerra Mundial van morir més de cinquanta-cinc milions de persones Els bombardejos aeris provocaren un número considerable de baixes civils i militars durant la Segona Guerra Mundial. El poble jueu va patir la persecució i exterminació feixista amb la mort de sis milions de persones en camps de concentració Entrada d'Auschwitz, el camp d'extermini nazi més important durant la Segona Guerra Mundial. A l'arc de l'entrada podem llegir la frase Arbeit macht frei (El treball ens fa lliures) Interior del camp d'extermini nazi d'Auschwitz (Polònia) Anne Frank, jueva alemanya feta famosa pel seu diari, en el qual explica les peripècies i angoixes que ella i la seva família passaren a la casa d'Amsterdam on restaren amagats del 1942 al 1944. El poble gitano, considerat també inferior, en va perdre 500.000.

triangle.gif (846 bytes)La guerra freda

Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial van ser les següents:

-Europa va patir una forta davallada de la natalitat per la mort de molts homes.

-Les ciutats, les indústries i les infraestructures de transport van quedar destruïdes, i la ramaderia i l’agricultura, greument malmeses.

-L’economia nord-americana va sortir reforçada del conflicte bèl·lic i va refermar la seva supremacia mundial.

-Europa va quedar dividida en dues àrees d’influència: l’occidental sota tutela nord-americana i l’oriental sota l’hegemonia de l’URSS. El 1949, els Estats Units i l'Europa occidental van crear l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) Després de la Segona Guerra Mundial, els EUA i els seus aliats europeus concebiren una organització de defensa contra el bloc soviètic. En el document sonor, Harry Truman parla de l'Aliança Atlàntica -fundada el 1949- com un instrument de pau, l'any 1952, i l’URSS i els països comunistes de l’Europa oriental, el pacte de Varsòvia. Aquesta divisió i la tensió entre tots dos blocs van donar lloc a la guerra freda, que gairebé va abocar el món a una tercera guerra mundial.

-Es van produir crisis localitzades arran de la guerra freda entre ambdues potències. Tot i que no es van enfrontar mai directament, Corea Soldats comunistes xinesos marxen prop del Kaes&on;ng, a Corea del Nord, violant l'acord que marcava 5 milles de zona desmilitaritzada, l'any 1951, Cuba La Segona Declaració de l'Havana (4/2/1962) va ser la reacció de Fidel Castro a la conferència de la OEA a Punta del Este, en la qual s'havia dit que "Cuba s'ha situat voluntàriament fora del sistema interamericà" Fragment del discurs d'Ernesto Che Guevara a les Nacions Unides l'11 de desembre de 1964, en el qual condemnà l'imperialisme nord-americà i reclamà el dret dels països del Tercer Món al seu alliberament polític, econòmic i social, Vietnam La ciutat de Hai Phong, al Golf de Tonquín, durant la guerra del Vietnam i Berlín La porta de Brandenburg i el mur de Berlín, que separava el Berlín occidental del Berlín oriental El mur de Berlín, que aïllava el sector occidental de la ciutat de l'antic Berlín oriental van ser escenari de les seves disputes. (El vídeo següent il·lustra la guerra de Vietnam, un dels conflictes més llargs i cruents des de l'acabament de la Segona Guerra Mundial, Crèdits: TVE La guerra del Vietnam (1954-75) fou el conflicte més llarg i cruent des de l'acabament de la Segona Guerra Mundial. La intervenció dels EUA, que prolongà la guerra, es degué al seu interès de conservar el control estratègic del sud-est asiàtic).

Al final dels anys vuitanta la crisi econòmica de l’URSS Mikhail Gorbacov impulsà un procés de reforma econòmica i política a la Unió Soviètica que, a més, comportà una política exterior de distensió amb els EUA. El document sonor conté les primeres paraules de Gorba&cn;ov després de la trobada amb Reagan i dels països socialistes de l’est d’Europa va posar fi a la guerra freda i va desmantellar el bloc comunista, permetent l’aparició de nous països. (L'animació següent explica l'evolució d'Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la caiguda dels règims dels països de l'est. Crèdits: Zenit ANIMACIÓ. La guerra freda presidí les relacions entre el bloc socialista i l'occidental un cop acabada la Segona Guerra Mundial. L'animació explica l'evolució d'Europa des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la caiguda dels règims dels països de l'est) (El vídeo següent mostra imatges de la construcció del mur de Berlín [1961] i de la seva posterior caiguda [1989], així com les conseqüències que aquest fet tingué en les relacions est-oest. Crèdits: TVE El mur de Berlín, construït l'agost de 1961, es convertí aviat en el símbol més punyent de la guerra freda ja que dividí físicament la ciutat. La seva caiguda, el novembre de 1989, inicià el camí de la reunificació alemanya) (Lectura de la History Guide dins les lectures sobre l'Europa del segle XX. Tracta sobre l'origen de la guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica. The Origins of the Cold War)

(Pàgina web que ofereix taules de cronologia referides a aspectes polítics, econòmics, socials i culturals de l'Espanya contemporània (segle XX). Cronologia segle XX)

 

triangle.gif (846 bytes)