L'origen de les ciutats

La primera revolució urbana

Entre el 10.000 i el 9.000 aC, algunes comunitats de caçadors i de recol·lectors de les terres de l’Orient Mitjà conegudes com el Creixent fèrtil van començar a transformar la seva activitat econòmica gràcies al descobriment de l’agricultura i de la ramaderia, que van posar fi a l’etapa caçadora i recol·lectora anterior.

L’agricultura va permetre que aquells homes, fins aleshores nòmades, es fessin sedentaris i que s’instal·lessin prop de les terres que havien après a cultivar per sobreviure.

Gràcies a l’augment del rendiment agrícola, la millora dels estris, la domesticació dels animals —la força dels quals s’incorpora al treball del camp—, i a la introducció de tècniques de regatge, trobem, per primera vegada, excedents d’aliments que permeten la diversificació de la societat.

Aquesta nova forma d’aconseguir els aliments suposa un conjunt de canvis en la manera de viure i d’organitzar-se. Hi comença a haver gent que té temps i pot dedicar-se a altres tasques com ara l’elaboració de productes, etc. Sorgeix, doncs, la divisió del treball i, com a conseqüència d’aquesta, la diversificació social i el fenomen de la urbanització.

Les primeres societats urbanes

Amb l’establiment de les primeres societats urbanes sorgeix també la civilització, que té com a tret principal una estructuració social i econòmica ben establerta i la creació d’estats organitzats que s’encarreguen de regular la vida de les persones mitjançant codis i lleis.

A començament del tercer mil·lenni abans de Crist, a l’Orient Mitjà ja existien autèntiques societats urbanes on vivien artesans, comerciants, funcionaris i sacerdots.

A mesura que les ciutats anaven creixent, augmentava l’especialització dels habitants i la seva administració es feia més complexa.

Les autoritats, els reis i els sacerdots —que fins llavors només arbitraven algun conflicte i ordenaven obres puntuals— van començar a dictaminar lleis i normatives i a organitzar la feina de tota la comunitat.

Aquestes noves tasques van propiciar l’aparició d’un nou col·lectiu de treballadors especialitzats, els funcionaris, que s’encarregaven de les tasques administratives de la ciutat.

Les primeres societats urbanes estaven relacionades directament amb una regió agrícola important, de la qual eren el cor, i feien la funció de centre d’intercanvi de les mercaderies.

Aquestes ciutats, que solien estar emmurallades, es diferenciaven dels poblats dels camperols pels seus edificis de caire religiós i administratiu situats en el centre de la població. Una mica allunyats del centre de la ciutat, i agrupats en carrers segons els oficis, hi havia les cases dels mercaders i dels artesans.

Els ciutadans més pobres, juntament amb els camperols, vivien als afores de la ciutat.

Així van començar a aparèixer les primeres ciutats a Mesopotàmia. ( Mesopotamia).

Algunes de les ciutats antigues més importants del món són Babilònia i Nínive, les egípcies de Memfis i Tebes ( Theban Mapping Project i The Magic and Mysteries of Ancient Egypt), la d’Harappa (Panjab), a la vall de l’Indus, les xineses de Xuzhou i Nanquín, o les mesoamericanes de Tikal (a l’actual Guatelama) i Chichén Itzá (a l’actual península de Yucatán, a Mèxic ).