La societat medieval

Introducció

En desaparèixer l’imperi Romà d’Occident, també van desaparèixer les seves estructures socials, cedint el pas a les monarquies electives, en les quals els reis ostentaven el poder. Tanmateix, per tal de mantenir-se en el poder, van haver de repartir or i terres entre els nobles i permetre que aquests governessin els seus propis territoris. (L'animació següent recrea la trajectòria de l'imperi Romà, basat en una societat esclavista, Crèdits: Zenit ).

Així doncs, bona part d'Europa es va dividir en petits regnes independents en els quals la noblesa s’anava apoderant de territoris alhora que l’autoritat reial s’afeblia a causa del perill d’invasions de pobles estrangers (normands, hongaresos i musulmans) i, de la dificultat de defensar els territoris i les poblacions. ( Historia Medieval i European Middle Ages).

L’evolució de les ciutats a Europa

El tancament del comerç mediterrani va reduir el comerç al mínim i va fer que moltes ciutats desapareguessin, o, simplement, que anul·lessin la seva activitat econòmica, per la qual cosa, els grups social urbans van perdre importància i la societat, en general, es va fer rural.

A partir del segle XI, la ciutat va reprendre la seva activitat econòmica i aquesta va anar augmentant durant els segles següents. Malgrat això, fins al segle XVI la major part de l’Europa occidental va seguir essent predominantment agrària.

Els habitants de les ciutats eren fonamentalment artesans i comerciants. Aquests últims van acumular grans riqueses, i, fins i tot, alguns es van especialitzar en finançar activitats econòmiques: els banquers.

La societat rural

Al principi de l‘edat mitjana la societat rural es dividia en:

-Esclaus

-Colons

-Aloers o petits pagesos

-Grans propietaris agrícoles

Els grans propietaris tenien extensions de terreny immenses i esclaus per treballar-les.

Els colons eren persones lliures però sense patrimoni que, per poder viure, havien de treballar per als grans propietaris en condicions similars a les dels esclaus.

Els grup més nombrós, encara que gens homogeni era el dels aloers, que treballaven petites explotacions de la seva propietat. La majoria eren autosuficients pel que fa a productes bàsics com roba, estris o eines, etc.

Al voltant de l'any 1000, els aloers comencen a viure en tinences, que són terres propietat del senyor feudal, però explotades per famílies pageses. A canvi del cultiu de les terres, el senyor feudal es compromet a defensar-los acollint-los al castell en temps de guerra o durant una invasió.