 |
La societat en l'edat moderna
Monarquies
autoritàries i absolutes
A
final de l’època medieval i durant el Renaixement,
els monarques europeus van doblar els esforços per augmentar el seu poder i debilitar el
dels senyors
feudals, els quals poc a poc es van anar sotmetent fins que, finalment, van
reconèixer l’autoritat reial.
Les monarquies
autoritàries, preocupades de bastir un estat fort, van crear l’exèrcit de la corona,
pagat i mantingut pel rei, mentre abolien
els exèrcits particulars dels senyors feudals.
Els monarques eren l’autoritat màxima  , dictaven lleis,
nomenaven els jutges
i s’encarregaven de governar i de fer complir les ordenances,
és a dir, concentraven sota la seva voluntat el poder legislatiu, el judicial i
l’executiu.
L'ascens social
i econòmic de la burgesia
L’alta
noblesa era la servidora directa de la monarquia i els seus membres eren els que ocupaven
els càrrecs en les cases reials, en el Govern i en l’Administració
de l’Estat i alguns actuaven com a consellers reials . Els nobles de categoria inferior i els fills segons de l’alta
noblesa que no havien heretat terres, feien la carrera militar i n’eren els oficials,
i altres, ingressaven a l’Església.
La burgesia
era la classe més dinàmica i poderosa ja que els imperis comercials que havien creat
havien permès que els burgesos dedicats al comerç acumulessin diners i capital
amb els negocis. Alguns d’aquests burgesos rics es van dedicar a les finances
i altres es van arriscar a muntar les primeres fàbriques: naixia la burgesia industrial (El
siglo XVII: el discreto ascenso de la burguesía  ).
Durant la segona meitat del segle XVIII, el món artesanal va entrar en
crisi ja que molts artesans no van poder suportar la competència que els feien les noves
fàbriques i es van convertir en assalariats
dels burgesos.
Malgrat tot, el gruix del poble encara estava format per camperols que
treballaven per als senyors feudals.
La burgesia, els artesans i els camperols no tenien pràcticament
accés a la gestió del Govern ni als càrrecs polítics, els quals estaven en mans
d’una noblesa carregada de privilegis
i que vivia de l’explotació dels serfs
del seu feu.
|
 |
