La societat en l'edat moderna
    Monarquies autoritàries i absolutes
    L'ascens social i econòmic de la burgesia
Les ciutats modernes
Els conflictes religiosos
La inquisició
Les revoltes populars
El bandolerisme

 

 

La societat en l'edat moderna

Monarquies autoritàries i absolutes

A final de l’època medieval i durant el Renaixement, els monarques europeus van doblar els esforços per augmentar el seu poder i debilitar el dels senyors feudals, els quals poc a poc es van anar sotmetent fins que, finalment, van reconèixer l’autoritat reial.

Les monarquies autoritàries, preocupades de bastir un estat fort, van crear l’exèrcit de la corona, pagat i mantingut pel rei, mentre abolien els exèrcits particulars dels senyors feudals.

Els monarques eren l’autoritat màxima Retrat del rei Enric VIII d'Anglaterra, dictaven lleis, nomenaven els jutges i s’encarregaven de governar i de fer complir les ordenances, és a dir, concentraven sota la seva voluntat el poder legislatiu, el judicial i l’executiu.





L'ascens social i econòmic de la burgesia

L’alta noblesa era la servidora directa de la monarquia i els seus membres eren els que ocupaven els càrrecs en les cases reials, en el Govern i en l’Administració de l’Estat i alguns actuaven com a consellers reials Armand Jean Du Plessis de Richelieu (1585-1642), home d'estat francès i cap del consell del rei de França Lluís XIII. Els nobles de categoria inferior i els fills segons de l’alta noblesa que no havien heretat terres, feien la carrera militar i n’eren els oficials, i altres, ingressaven a l’Església.

La burgesia era la classe més dinàmica i poderosa ja que els imperis comercials que havien creat havien permès que els burgesos dedicats al comerç acumulessin diners i capital amb els negocis. Alguns d’aquests burgesos rics es van dedicar a les finances i altres es van arriscar a muntar les primeres fàbriques: naixia la burgesia industrial (El siglo XVII: el discreto ascenso de la burguesía La pàgina web de la revista "Semana" ofereix aquest article dedicat a l'ascens de la classe social burgesa durant el segle XVII.).

Durant la segona meitat del segle XVIII, el món artesanal va entrar en crisi ja que molts artesans no van poder suportar la competència que els feien les noves fàbriques i es van convertir en assalariats dels burgesos.

Malgrat tot, el gruix del poble encara estava format per camperols que treballaven per als senyors feudals.

La burgesia, els artesans i els camperols no tenien pràcticament accés a la gestió del Govern ni als càrrecs polítics, els quals estaven en mans d’una noblesa carregada de privilegis i que vivia de l’explotació dels serfs del seu feu.