AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES PLANTES QUE HI HA A LA RASA I AL SEU VOLTANT:

    Canyes

 

Una canya es una planta que te un tronc buit i unes fulles llargues i primes que surten del tronc.

Les canyes creixen a prop dels barrancs i les rieres.

Amb les canyes seques es fan cistells i canyissos.

Nosaltres fem servir les canyes per fer cabanes.

 

Roser, 3r

Dent de lleó

D’aquesta planta n’hi ha moltíssima, perquè les llavors s’escampen amb el vent, i en fa moltes.

Es coneix fàcilment per  la flor groga composta (en forma de margarida) que en madurar fa un fruit sec recobert d'una esfera de plumalls que es dispersen d'una bufada (de vent o d'un nen).

És una herba que no sol arribar als dos pams d'alçada. És comestible.

David, 3r

Esbarzers

L’esbarzer és una planta que es fa als marges dels boscos i camins, i s’extèn molt. S’escampa molt i no es destrueix ni tallant-la. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells. Els fruits són les mòres, comestibles i molt dolces si són ben madures.

Enric,3r

Les ortigues

La rasa es un canal que hi passa aigua quan plou, i hi ha ortigues.

Les ortigues són unes herbes que tenen uns pels urticants, que irriten la pell quan  les toques o les fregues. Són de color  verd, fan unes flors de color blanc, i  sempre estan agrupades. D'ortigues hi ha aproximadament 35 espècies d'arreu del món.

Aquí a Maians, n'hi ha a un tros al costat de la rasa. Gairebé no  es diferencien perquè estan a un tros que es tot verd i casi no es veuen.

Ester, 4t

 

 

El fenal o fenàs

El fenal es una herba. Sembla palla i quan juguem a cabanes la posem  a sobre, fent de teulada. També , si juguem a la bandera, serveix  per amagar-nos a sota el fenal arrencat 

Aquesta planta viu en llocs  oberts i secs, com marges, prats secs, , camps abandonats, etc. Fa com una catifa.

 El fenàs és un fixador del sòl, amb las arrels aguanta la terra i la protegeix de la erosió.

                                   Arnau, 4t

 

L’ametller

 

A tocar a la rasa hi ha alguns amentllers. L’ametller es un arbre que fa ametlles, quan floreix li neixen flors de color blanc. I a mida que van passant els dies els pètals van caient.

(el nom científic de l’ametller es: Prunus amygdalush.) Hi ha ametllers agres o amargs, es a dir: que fan ametlles dolentes.

L’ametller pot viure fins els 75 o 80 anys. L’ametller viu als llocs més airejats. 

Joan, 4t

 

Panigroc

 

A fora de la rasa s’hi fa aquesta planta, que sembla camamilla, però no ho és. Es diu panigroc, i fa una flor com unes margarides grogues i blanques. Les tiges són gruixudes, d’un verd grisenc. Fa unes fulles petites i molt dividides

 

Jose, 4t


Fonoll 

El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una planta que creix sola, però també es conrea. Té un gust anissat. És molt resistent i cada primavera torna a sortir al lloc on n’hi havia, és una herba perenne. Es pot fer fins a dos metres d’alta. Fa les flors agrupades en una umbrel·la.

 Marina, 5è



Ordi

A la vora de la rasa hi ha camps d’ordi
'ordi (Hordeom vulgare) és un cereal de gran importància tant per animals com per humans i és el cinquè cereal més cultivat del món (53 milions d'hectàrees o 75 milions de quarterades). Pot cultivarse en sòls de poca qualitatt i amb poca aigua.

L’ordi que es cultiva a Catalunya es dedica per a cervesa o per a pinso.

Alba, 6è

 

La ravenissa

La ravenissa es una planta de color blanc, la seva mida habitual es de 25 a 50 centímetres d’alçària, solen està varies ravenisses juntes.

Hi ha 4 tipus diferents de ravenisses: la ravenissa blanca (es la ravenissa que em parlat), la ravenissa borda, la ravenissa groga i la ravenissa incana (el nom científic de la ravenissa es: (rafanistre) . Per aquests indrets només s’han troben de blanques.     

 

Elisabet 6è

El Safrà bord:

Habita en prats i prop de la rasa hi ha un punt en que cada any en surten dos o tres.

Si es deixa crèixer pot fer fins a 20 cm. Té un bulb que sol produir abundants estolons, que seran noves plantes.. Les fulles, molt estretes i linears, apareixen a la primavera següent de la florida, i tenen com a tret característic una banda longitudinal blanca. Fa una sola flor a dalt de la tija, molt bonica.

Joana 6è

 

Lletsó

 

El lletsó és una "mala herba" molt abundant a vores de camins, herbassars i conreus, i podem trobar-lo florit pràcticament tot l'any. Pot recollir-se per donar als conills.

 

 

Eric 6è
TORNAR