ELS ALUMNES DE 4rt. HAN ESTRENAT UNA OBRA DE TEATRE:

"LA FARSA DEL PRÍNCEP ENCADENAT "
UN FORT APLAUDIMENT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
LA FARSA DEL PRÍNCEP ENCADENAT…

Així s'anomena l'obra de teatre que vam començar a preparar els nens i nenes de quart el dia 5 de març. És una versió còmica de "La vida es sueño" d'en Calderon de la Barca. Quan ens van donar els papers vam estudiar per fer un casting. Gairebé totes les nenes volien fer d'Estrella. Amb els papers triats ens vam posar a estudiar. Els primers assajos van ser molt avorrits perquè no ens sabíem el paper i erem una mica "patosos". Però a mida que ho vam anar fent cada cop sortia millor.
Després de Setmana Santa vam començar a preparar les disfresses. N'hi havia algunes que estaven fetes amb paper d'alumini i cartró. Una tarda ens vam dedicar als decorats. Hi vam tenir molta feina però ens ho vam passar molt bé. Vam pintar un paper d'embalar que feia de paret. La paret sempre era la mateixa, un fons de color marró amb taques vermelles, grogues i taronges. A sobre hi vam posar una finestra que es girava, d'un costat era una finestra de presó i de l'altre de palau. Ens va sortir molt bé però hi havia nens que deien que la paret no semblava ni un palau ni una presó.
Quan assajàvem van passar alguns fallos divertits per exemple una nena que en lloc de dir zo-dí-ac sempre deia zo-di-àc, un altre que semblava que estava enamorat del terra perquè sempre que parlava el mirava, un altre que apareixia a l'escenari quan no li tocava o bé al revés n'esperàvem un que no arribava... A tots ens agradava molt el tros que en Segimon tirava el patge per la finestra. Hi va haver gent que es va pensar que es feia mal de veritat.

Al final va arribar l'hora de la veritat, l'assaig general. L'obra era molt divertida i tothom feia molta comèdia. Darrera les cortines vam trigar a aprendre a callar i a no mirar per sota la cortina, som una mica tossuts. Finalment va arribar el dia de l'estrena, tots estàvem molt nerviosos. Quan vam arribar a l'escola faltava en Lluc Solés, que tenia un paper molt llarg. Tots patíem, no ho vèiem gaire clar. Al cap de cinc minuts en Lluc va arribar i tothom va començar a aplaudir. Tots ens vam disfressar i maquillar i vam anar a la sala d'actes. Vam fer tres funcions, una pels petits, després pels més grans i a la tarda pels pares. La primera vegada ens va sortir molt bé, la segona no tan però els nens van riure molt. Pels pares també va sortir bé, però al quadre sis la vam pifiar. Ens vam fer un embolic de mort, no sabíem què havíem de dir i tots els pares es van posar a riure. Al final, però la vam salvar. L'endemà la Montserrat ens va felicitar i ho vam celebrar. Estem molt contents del que hem après.

Nens/es de Quart