el nostre poble : l' Ametlla de Mar
|
|
|
|
|
|
LA
CALA DE L’AMETLLA
Els
orígens
A
principis de la segona meitat del segle XVIII uns pescadors originaris del Grau
de València van colonitzar la petita cala que era anomenada de l’Ametlla,
Amella, Amenla o Metla, segons diversos documents i cartògrafs nacionals i
estrangers.
Aquests pescadors valencians en principi tenien la intenció de poblar el territori de Sant Jordi d’Alfama,
juntament amb pagesos que procedien de Valls i d’altres pobles del nostre entorn, com Ginestar.
La idea era construir un petit poble a l’entorn del castell de Sant Jordi que estava protegit per forces militars
que controlaven la zona dels malfactors
que vigilaven el pas de diligències pel Coll de Balaguer.
Però la llunyania de la zona on
pescaven que estava més al sud i la
proximitat a un port natural com era el de l’Estany d’En Gras, els va fer
decidir a establir-se al voltant de la platgeta de la Cala de l’Ametlla.
Aquells pescadors valencians que
estaven guiats pel s eu patró Joan Baptista
Gallart Gafarelo van construir cabanes a l’estil valencià prop
del mar i van
excavar coves al voltant de la cala on guardaven els ormeigs de pesca.
A principis del segle XIX la petita i nova comunitat calera va patir les conseqüències de la guerra del francès i
els mariners vivien en continu temor pels atacs del vaixells anglesos que freqüentaven aquestes mars.
|
|
Era un temps molt difícil per tots els conflictes bèl·lics que hi havia i
també per les epidèmies que cada cert temps atacava
una població mísera, sense recursos
sanitaris, ni higiènics per
a poder guarir algunes
malalties que en l ’actualitat no suposen cap
inconvenient a ningú, però que aleshores podien
ésser mortals. Temorosos davant de totes l es adversitats que vivien decidiren construir una esglesieta (entre 1810 i 1816) on pregaven fervorosament perquè els llaguts de pesca tornessin a casa sans i estalvis i per la salut de la família. |
Un dels episodis més tristos dels primers temps del nostre poble s’esdevingué
amb la mort del patró de parella Joan Baptista Gallart Gafarelo el dia 25 de
juliol de l’any 1798. La Cala de l’Ametlla habitada per un centenar i escaig
de persones plora la desaparició del colonitzador.
A partir del segle XIX, la Cala de l’Ametlla començà a
créixer.
