|
Abans de 1964 al barri hi havia
l’Acadèmia Heidi que, en jubilar-se la propietària, va ser comprada per Magda
Escarré per convertir-la en l’escola Heidi. Això passava al setembre de 1964.
Aquesta escola tenia alumnes des dels dos anys (guarderia) fins que acabaven
el 8è de primària. Però eren uns locals petits del Coll del Portell 92, i el
barri era també diferent i menys poblat que ara. En total, hi havia uns 60
alumnes aproximadament i estaven agrupats en 3 o 4 classes. Va ser una època
d’una escola familiar: la mare de la
Magda feia de suport de la guarderia i el futur marit de la Magda era el cuiner i amb
dos mestres més ja tenien tot el claustre. Però també es dibuixava ja una
bona pedagogia.
L’escola va anar creixent i agafant anomenada ja que s’hi feia una pedagogia
activa, es vivien les festes tradicionals, s’anava de colònies quinze dies a
final de curs, tots junts, era escola mixta i catalana ... aspectes que en
aquells temps no eren tan comuns. També es va creure, des del principi, en la
integració a l’escola dels nens i nenes amb diferents problemàtiques, per tal
de facilitar-los també la seva integració a la societat.
Prop de l’escola, al carrer Verdi, hi havia ARANS, el centre escolar per a
nens sords, i vam treballar en comú acollint alumnes seus i rebent suport
tant per aquests alumnes com pel professorat. Però es van integrar també
alumnes amb altres dificultats: motrius, físiques o psicològiques.
El barri es va anar poblant i l’escola anava agafant prestigi de manera que,
tot i ser privada i haver de pagar bones mensualitats, les classes s’anaven
omplint i algun dels cursos arribava gairebé fins als 25 alumnes i, per tant,
l’equip de mestres també era força complet. Altre cop hi va haver la
necessitat de buscar nous espais. Així, es van anar llogant locals a: Coll
del Portell nº 100, Sostres, uns baixos on es feia la plàstica i Albigesos:
on hi havia 5è i 6è, que en aquell moment eren els més nombrosos. Finalment,
ens vam tornar a agrupar als local de Coll del Portell 69 i als locals de La Miranda, enfront mateix.
Tots aquests anys, l’escola va disposar d’un bon pati per a l’esbarjo: el
Parc Güell, on també s’aprofitava per fer les classes de naturals o de dibuix
com també per celebrar les festes de l’any o festes amb els pares.
Durant el curs 1980 – 1981 l’escola va passar a ser una Cooperativa de Pares
i Mestres i, més tard, va associar-se al CEPEPC, un col·lectiu de 90 escoles
de Catalunya que reclamava el pas a l’escola pública catalana.
Al gener de 1988 l’escola passa a ser pública i va canviar el nom pel de TURÓ
DEL CARGOL, que és el topònim del lloc on està ubicada.
El pas a escola pública va ajudar a assegurar la matrícula ja que en els
últims anys la qüestió econòmica s’havia anat fent feixuga i moltes famílies
del barri no s’ho podien permetre. D’aleshores ençà, no ha calgut fer
campanyes de propaganda de l’escola i hi ha hagut més demandes que places
ofertades.
Ser escola pública va comportar també, una estabilitat del claustre de
mestres ja que es va regularitzar la seva situació amb les oposicions que es
van fer l’any 1990 per a totes les escoles del CEPEPC. Amb un claustre
estable es va poder consolidar encara més el Projecte Pedagògic de l’escola.
L’any 1996 l’escola va guanyar el Premi Baldiri Reixach en reconeixement
"a la seva tasca educativa, com a escola de barri, participativa i
renovadora, fidel des de sempre a la normalització lingüística i
cultural". Des de l’any 1996 som escola associada a la UNESCO on participem en
el Projecte del Mediterrani i el Projecte del Patrimoni Mundial. També vam
ser escola pilot tant en el període d’implantació de la reforma educativa,
com més tard, com a escola formadora en el Pla d’Avaluació Interna del
Departament d’Ensenyament.
L’esforç de mestres i pares i la decidida voluntat per seguir millorant
l’escola, en tots els aspectes possibles, ens va dur a demanar insistentment
uns nous locals, amplis i dignes i ho vam aconseguir. En el mateix carrer
Coll del Portell 56, un descampat de roques, que no semblava gaire gran, es
va poder construir l’escola actual.
El curs 1997-1998 estrenem una escola de nova planta. És una escola ben
construïda on part de les roques i plantes de l’antic paisatge hi estan
integrades. Gaudeix de claror, espai i una vista immillorable.
Les noves instal·lacions ens permeten treballar amb més dedicació les
tecnologies de la informació.
Ja ubicats en aquest nou edifici seguim treballant en la mateixa línia
pedagògica i ens anem comprometent amb l’entorn apuntant-nos a projectes que
ens obren les portes al barri, a la ciutat i al món.
Des de sempre, hem cregut en la importància de la biblioteca a l’escola i hem
treballat per aprofitar al màxim els avantatges que ens pot oferir. El curs
1999-2000 es va engegar un projecte d’especialització de la biblioteca en el
Parc Güell i Gaudí. I vam tenir la primera pàgina web.
El curs 2000-2001 va ser un curs molt difícil degut a la mort de Montserrat
Riera, que durant molts anys havia estat la directora de l'escola. Va ser un
cop molt fort per a tota la comunitat educativa, sobretot pel claustre,
perquè era una mestra molt estimada per tothom, que feia molts anys que
treballava a l'escola i n’era un puntal.
Des del curs 2001-2002 tenim la sort de ser escola col·laboradora del Museu
de la Ciència.
També des del curs 2001-2002, comencem a prendre part del
Projecte Agenda 21 escolar per contribuir a fer el planeta sostenible. Els
dos primers anys vam comprometre’ns amb l’ús responsable del paper, el tercer
any amb el consum mesurat de l’aigua i aquest curs iniciem conjuntament amb
els pares i mares de l’escola el tema del Camí Escolar.
Des del curs 2005-06, dins el programa d'innovació educativa de medi ambient
l'escola està duent a terme el projecte de l'hort, on hi participa tota la
comunitat educativa.
Continuant el projecte de biblioteca de l'escola, el 2006-2007 hem iniciat el
projecte d'innovació educativa "punt.edu".
La implicació dels pares i mares de l’escola ha estat sempre un punt molt
important. Des de sempre l’AMPA de la nostra escola ha donat suport de tota
mena al claustre i ha ofert molts serveis a les famílies ajudant, d’aquesta
manera, a aconseguir una escola de qualitat de tots i per a tots.
|
