ANÈCDOTES

Podem parlar d'aquells viatges de final de curs de vuitè, les activitats que fèiem per aconseguir diners i subvencionar el viatge, ja que els temps no estaven com per tenir més despeses de les necessàries. Així, en col·laboració amb el grup de pares i mares de la primera AMPA que hi va haver a l'escola, fèiem cinema, fires amb treballs fet en els tallers, veníem crispetes i begudes, entrepans, loteria i fins i tot "polvorons". Quin tip de treballar ens fèiem tots plegats!
I sargantanes... D'acord amb la facultat de biologia de l'UAB "caçàvem" sargantanes per a un experiment i al llarg de tot un curs vam tenir dos terraris i tantes sargantanes que el viatge de final de curs ens va sortir pràcticament gratuït, no van quedar animalons a les rodalies d'escola.
Un any per a Carnaval, vam cremar al mig del pati el Carnestoltes, la plorada general dels parvulets va ser tan gran que a partir de llavors es va decidir indultar-lo a perpetuïtat.
Una vegada quan jo era tutora de 8è, i amb els alumnes hi havia, com es diu ara, "bon rotllo", sense dir-me res, un migdia em van rentar el cotxe. S'havien portat galledes, sabó i draps i amb la mànega que els va deixar el conserge (el senyor Andrés) van fer una bona feina. Quan vaig veure el cotxe net i a ells amb les galledes i els draps, em vaig quedar molt parada i no sabia si m'havia d'enfadar o donar-los les gràcies.
Vaig començar a fer de mestre quan era bastant jove, tenia els nens i nenes de 7è, i vam anar a Montserrat, vam visitar el museu, el monitor em va confondre amb una alumne i em va dir: "a veure aquesta nena si em sap contestar això..." És clar tothom es va posar a riure, jo em vaig posar vermella i aquell senyor no sabia ben bé que dir.
Fa uns anys, era el primer trimestre de P-3, com sempre a dos quarts d'una les mares entren a buscar les seves filles i fills... però vet aquí que a una mare se li acudeix fer-se un canvi d'imatge radical, i així, si a l'hora d'entrar era rossa, a la de sortir era morena. El nen al veure-la ens diu que "aquella no és la seva mama". La mare desesperada, les mestres intentant convèncer al nen..., ens va costar moltíssim. Crec que la mare s'ho pensarà més de dues vegades abans de tornar a fer un canvi d'imatge.
El meu primer any a l'escola vaig haver de conèixer tots els alumnes, i heus ací que un dia vaig fer una classe de música a 5è A, i l'endemà a 5è B, i em vaig adonar que hi havia un alumne que ja havia estat a la classe el dia anterior, i li vaig dir: Que t'agrada molt la música que tornes a repetir la classe? I em respon: No, és que tinc un germà bessó a l'altre cinquè.
I aquella setmana cultural dedicada al circ amb la feinada per fer una carpa amb bosses d'escombraries i el vent ens les va fer volar gairebé totes.
Després de 25 anys, d'anècdotes n'hi ha de tots colors, en podríem omplir un llibre i no acabaríem pas. Recordo per exemple un dia que anàvem a Núria a la neu i l'autocar ens va deixar plantats i vam haver de fer la classe amb roba d'esquí i descansos. O aquelles colònies de 7è al Pre-Pirineu, quan ens vam trobar que la casa de colònies no estava reformada com ens havien assegurat que estaria, i vam haver de dormir en una mena de pallissa. Això sí, era un lloc ideal per explicar històries de por i ens donaven un pa de pagès i uns embotits boníssims!
O quan un mestre que havia de dirigir una excursió es va posar malalt i la mestra que va guiar, en lloc de fer els dos quilòmetres que havíem de fer, ens en va fer fer onze...