RECORDS

Fa molt temps d'això, exactament 25 anys, però ho recordo molt bé. Aquell va ser un any en el qual van canviar moltes coses per a mi. Jo vivia a Cerdanyola, estudiava en una escola on la religió era molt present i on les mestres eren "senyores". De cop i volta em canvio de pis, d'escola, deixo enrera amics i començo una nova vida.
Tot era diferent, l'escola, nova; tot per estrenar. De mica en mica em vaig anar acostumant a les noves relacions, sobretot amb els mestres. No eren aquells éssers distants als quals havies d'obeir i respectar, eren persones amb les quals també podies parlar, riure i jugar.
Aquell any vaig aprendre a respectar-los i a estimar-los.
Al fer-me gran i triar una professió, em vaig decidir a fer de mestre. Tenia, però, un llistó molt alt a superar, ser com ells; així que vaig tornar al Can Serra a fer pràctiques.
La meva visió de l'escola no va canviar gaire. Era un bon lloc per estar i aprendre. Encara hi quedaven alguns dels professors que havia tingut i els vaig poder veure treballar des de l'altra banda de la classe.
Recordava quan jo estava asseguda a les cadires del alumnes i no podia més que somriure.
Em vaig treure la carrera i "hi vaig tornar com a mestra". És difícil explicar les sensacions que vaig tenir. Els meus antics professors "em tractaven com una igual", ja era com ells. La veritat és que em va costar una mica al principi perquè encara em sentia com una alumna més. Al final m'hi vaig acostumar i hi vaig treballar molt bé.
De veritat que ha estat un plaer viure sempre tan lligada a aquesta escola i espero continuar estant-ho, com a mínim, 25 anys més. Moltes gràcies CAN SERRA
Charo Bohórquez
Antiga alumna i avui dia mestra

Sovint es diu que la vida fa moltes voltes i que mai no se sap on aniràs a parar. Quan jo era petita i anava a escola, si m'haguessin dit que al cap d'uns anys estaria ensenyant en comptes d'estar escoltant i estudiant no m'ho hagués cregut pas. Però la vida és així, vaig començar sent alumna de l'escola Can Serra i avui dia sóc mestra d'aquesta mateixa escola. És una sensació molt rara perquè moltes vegades quan estic explicant me'n recordo de quan era jo qui seia on ara estan els meus alumnes i escoltava a qui ara són els meus companys. Això moltes vegades m'ajuda a sentir-me més a prop dels meus alumnes perquè tinc els dos punts de vista a l'hora d'ensenyar-los; penso com a mestra allò que m'agradaria aprendre com a alumna i, la veritat, funciona. Espero que l'escola que em va acollir com a alumna ara fa 25 anys segueixi en la mateixa línia amb el mateix potencial humà 25, 50 o 100 anys més. Moltes felicitats, Can Serra!!!

Mònica Valledor Gavela
Antiga alumna i mestra de l'escola Can Serra