escla jungfrau

Escola Jungfrau

ceipjungfrau@xtec.cat

Inici

Agermanament amb Nicaragua

Calendari escolar

Informació dels noms de les classes

Picarols

1 Esquella petita que hom penja al coll d'un animal (cabra, ovella, bou).

2 Cadascun dels cascavells o les campanetes que hom posa als guarniments dels cavalls o dels muls.

3 ésser alegre com un picarol Ésser de natural alegre.

Bambis

Bambi és un cervatell o cervató, la cria del cérvol.

Mamífer remugant de la família dels cèrvids (Cervus elaphus), d'aspecte àgil i robust, de cap allargat i de coll llarg i musculat.

http://www.laborrufa.com/pag/articles/fauna/mamifers.html#daina

Barrufets

Qui més qui menys n'ha vist algun episodi i ha quedat pres de l'optimisme i la visió utòpica de la vida que traspuen. Petits però molt eixerits, els barrufets són uns personatges carismàtics que han influenciat des de generacions d'antany fins a la quitxalla d'avui dia. Tot i haver començat com a producte de ficció en forma de còmics ara fa 40 anys, la seva aparició a la televisió és el que va fer gairebé mundialment coneguts Els Barrufets

http://www.geocities.com/barrufetsweb/

Llebretes

És un mamífer rosegador que tenen les orelles llargues i amb la punta negra, les potes posteriors llargues, adaptades al salt i a la cursa i el pèl curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre. Cal destacar-ne la llebre comuna (L. europaeus), la llebre de les neus o llebre muntanyesa (L. timidus), la llebre polar (L. articus), la llebre americana (L. americanus) i la llebre californiana (L. californianus).

http://www.pradesmontsant.com/framesCas/fauna/

http://www.pallarsjussa.net/catala/natura/alpina/fauna/llebre.htm

http://www.xtec.es/serveis/crp/c5990112/fauna/llebre.htm

http://www.laborrufa.com/pag/articles/fauna/mamifers.html#llebre

http://www.caletao.com.ar/ran/mami/liebre.htm

http://www.pampasargentinas.com/liebre.htm

http://www.ibiologia.unam.mx/amcela/californicus.html

Edelweis

Herba perenne de la família de les compostes coneguda popularment pel nom de flor de neu. De rizoma ben ramificat, tija de 8 a 30 cm, dreta, molt tomentosa, simple; tot sovint te de 2 a 5 tiges que surten de la mateixa base. Fulles d’un verd gris clar, alternes, blanquinoses per sota. Flors blanques, totes bulboses, amb aparença llanosa de 3 a 5 cm, de diàmetre. Creix en els alts pasturatges i roquissers del Pirineu, especialment als massissos calcaris del sector occidental, altituds entre 1.700 i 3.200 m. Al sector oriental, es troba tan sols en una serralada prepirinenca a Falgars (Berguedà). Floreix des de finals de juny fins a l’agost. Segons Kroeber conte quantitats relativament altes de taní. Els muntanyencs de la regió dels Alps preparen infusions d’aquesta planta per guarir els dolors de ventre i tallar les diarrees, d’altres la prenen bullida amb llet i afegint mel i mantega, per guarir els recargolaments de tripes (El Dioscorides-Pio Font Quer). A alemanya es coneix pel nom de edelweiss, edel formós, weiss blanc. En l’estepa de l’Àsia central forma prats immensos. És una espècie protegida, en algunes zones ha desaparegut pràcticament a causa de la recol·lecció indiscriminada. La majoria de clubs alpins han fet d’aquesta herba la seva ensenya, com a símbol màxim de l’alta muntanya.

http://www.tusplantas.com/jardin/flores/flor/

Blauets

Alcedo atthis, família dels alcedínis

Ocell de l'ordre dels coraciformes, d'uns 10 cm de llargada, bellament acolorit, amb el dors de color blau verdós, el ventre castany i les potes vermelles. Té una silueta desproporcionada a causa de la grossària del cap i del bec; les potes i la cua, per contra, són petites. Viu prop dels rius de curs lent i s'alimenta de peixos i d'altres petits animals aquàtics. És sedentari i nia a tot Europa i al nord d'Africa; és comú als Països Catalans, on generalment hom el veu solitari o en parelles.

http://www.xtec.es/%7Ejcerdeir/ornitoweb/riumitja.htm#blauet

Planta herbàcia anual o biennal de la família de les compostes (Centaurea cyanus), de tija de 30 a 100 cm, fulles grisenques, allargades i blanes, i capítols blaus. Originària de l'Orient, s'ha introduït als sembrats d'Europa des de temps molt antics, especialment en sòls calcaris i argilosos. Abunda sobretot a muntanya. Les seves flors havien estat emprades com a desinflamatori dels ulls. Algunes varietats de 'flor plena' són conreades en jardineria./

http://usuarios.lycos.es/zazpiakbat/aciano.htm

Castors

Castor sp, família dels castòrids (Enciclopèdia Catalana)

Gènere de rosegadors de grans dimensions (més d'un metre de llargada), amb el cap i el tronc massissos, recoberts per un pelatge dens i suau, de tons castanys. Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils; els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació. La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta; els castors baten sovint l'aigua amb la cua, com a senyal d'alarma, i els serveix de timó quan neden. Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital; amb el castori marquen el territori. Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia; no presenten son hivernal. Viuen en societats familiars, prop de l'aigua (rierols i llacunes), en indrets on abunden els arbres. S'alimenten de l'escorça dels arbres (preferentment de la dels salzes, bedolls, freixes i verns), de brots i branques tendres, etc. Construeixen caus a la vora dels rius mitjançant una obertura sota l'aigua o enmig dels corrents, amb una sortida a terra que fa de xemeneia d'aireig. En cas de necessitat mantenen l'aigua a un nivell constant mitjançant dics, que atenyen a vegades dimensions considerables, de manera que les entrades als caus resten sempre submergides; també construeixen canals, que regulen i a vegades modifiquen el curs dels rius on habiten. La base de les construccions són els troncs d'arbre. Són caçats per a l'obtenció de la pell, anomenada també castor, molt apreciada en pelleteria. Actualment, llur caça és reglamentada, car hi havia perill d'extinció. N'hi ha dues espècies: el castor europeu (C. fiber), de distribució eurasiàtica, que és el rosegador més gros d'Europa i Àsia; molt estès antigament, hom només en troba avui en algunes comarques nòrdiques d'Escandinàvia, Polònia i Rússia; i el castor americà (C. canadensis), propi d'Amèrica del Nord, des de Labrador, Alaska i Canadà fins a Mèxic.

http://www.un.org/spanish/works/environment/animalplanet/beaver.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Castor

http://www.educar.org/infantiles/MundoAnimal/castor.asp

http://www.oya-es.net/reportajes/castor.htm

Mustangs