EL PROJECTE EDUCATIU
El 28 de febrer de 1990, el Consell Escolar del centre va aprovar el Projecte Educatiu, que va actualitzar amb data de 27 de febrer de 1999.
El Projecte Educatiu, d’alguna manera, reflecteix la filosofia educativa de l’escola. Allò que hom voldria que fos. És la fita cap a on l’escola mira i camina.
Està compost de quatre apartats:
Tipus d’alumnes que assisteixen i valoració socioeconòmica i cultural.
L’escola davant el fet religiós.
Pel seu contingut, són els principis d’identitat els que defineixen la manera d’entendre i voler aplicar, a la vida quotidiana, les idees bàsiques de l’escola.
Desplegament dels apartats.
(Ja s’explica en l’apartat que fa referència a la descripció de l’escola: L’ESCOLA.)
1.2 Condicions i distribució de l’espai del centre
( aquest apartat ja queda explicat en el que fa referència a la descripció de l’escola: L’ESCOLA ).
1.3.Material i mitjans del centre.
La majoria del material d’equipament de què disposa l’escola és el mateix des de la seva inauguració, el setembre de l’any 1973. Els últims anys s’han renovat una bona part de les taules i cadires de les aules de primària així com alguns armaris i prestatgeries. També, el Departament d’Ensenyament ha anat renovant els ordinadors de l’aula d’informàtica i facilita la connexió de la línia telefònica ADSL. L’aportació de l’AMPA de l’escola també és important. És qui ha completat la renovació parcial dels ordinadors de l’aula. Així, tots els ordinadors són molt actuals.
La biblioteca té uns quatre mil volums que s’han anat adquirint amb diners del Departament d’Ensenyament, amb subvencions de l’Ajuntament de Figueres, amb donacions de l’AMPA de l’escola i d’entitats i persones particulars. Des de l’any 2001 tots els llibres es troben registrats en un programa informàtic de recollida de dades alhora que tots aquells de contingut imaginatiu estan folrats per a una millor conservació.
Des de l’any 2000, l’AMPA fa una donació anual, per a renovar les pilotes i algun complement esportiu. També va dona un " tatami ".
Les antigues tres aules del laboratori : taller, ciències naturals i física i química han quedat modificades per altres usos en haver deixat d’impartir-se aquestes assignatures arran de l’aplicació de la LOGSE. Ara, s’hi troben les aules de música de primària, una aula per un curs de primària i un espai d’activitats múltiples ( grups flexibles, reforç, . . . ).
A l’aula d’audiovisuals s’hi passen pel.lícules i/o videos didàctics, diapositives de contingut molt variat als alumnes dels diferents cicles o nivells.
Els dies de pluja, l’utilitzen els comensals del menjador escolar.
L’equipament de l’aula, segurament, és un dels millors de l’escola, gràcies a la distribució del pressupost anual del centre i les donacions de l’AMPA i ajuts econòmics de l’Ajuntament de la ciutat.
Fa pocs anys es va adquirir un veritable equip de so que ens permet fer tota mena d’activitats a l’aire lliure i amb garanties que se sentin amb qualitat i potència.
Cuina i menjador. El material de cuina s’ha anat renovant i ampliant a mesura que augmentaven les necessitats del servei. Es pot considerar que tenim una cuina correctament equipada, d’acord amb les normatives del Departament de Sanitat. Els menús que es serveixen es preparen a la mateixa cuina del centre.
El menjador conserva el mateix mobiliari des del seus inicis. Fa uns anys, però, s’hi va instal.lar un sistema d’autoservei per als alumnes de primària a fi d’agilitzar el servei de menjador i permetre d’aquesta manera fer dos torns tres dies a la setmana.
1.4. Tipus d’alumnes que assisteixen i valoració socioeconòmica i cultural.
Bàsicament l’escola es nodreix de l’alumnat del barri i del transport escolar col.lectiu provenint de Masarac, Vilarnadal, Hostalets de Llers i la Vinya Gran. També de nens i nenes d’altres zones de població que per diverses circumstàncies no estan escolaritzades a l’escola que tenen més propera.
Que promogui els valors humans de la convivència, el respecte a les diferències, el valor de la participació en els interessos col.lectius, la satisfacció de compartir els béns, el respecte a les persones grans, la solidaritat amb els desvalguts i, en general, que promogui la formació de veritables persones que coneguin les normes de conducta necessàries per a demostrar els seus sentiments de generositat i respecte envers els altres i , especialment, amb els necessitats disminuïts, etc. L’Escola instaurarà els mitjans educatius que permetin transmetre aquests valors als alumnes a fi d’intentar formar persones responsables, sociables, lliures i respectuoses amb els altres i amb el medi humà i natural.
Que promogui i faciliti el desenvolupament i la integració dels seus membres. Que respecti les seves diferències individuals i culturals de tal manera que els nens i les nenes de recent immigració vegin respectades les seves diferències culturals i socials i se’ls faciliti el coneixement del nostre país, tot procurant, també, que els nens i les nenes que ja formen part de la nostra societat coneguin i acceptin amb naturalitat i generositat aquestes altres maneres d'entendre la vida, la qual cosa es farà promocionant el coneixement dels fets diferencials fent participar tots els alumnes en aquest intercanvi cultural privilegiat, el resultat del qual ha de ser una integració total del nou vingut allunyant-lo de la solitud i el "gueto" en benefici seu i de tota la societat.
L’escola també ha d’orientar els seus alumnes en la confiança, responsabilitat, amabilitat, respecte i disciplina de treball així com en el coneixement realista de les seves pròpies possibilitats i limitacions en la recerca de la seva pròpia llibertat.
En tots els estaments de la comunitat educativa i que això sigui possible en les activitats de cada dia.
Per aconseguir-ho és necessària una acció educativa basada en els principis democràtics i actius en la qual es fomentin el diàleg, l’estímul i la creativitat.
Que visqui amb fermesa el fet cultural i , si és necessari, sàpiga incorporar als seus programes i maneres de fer, les innovacions que apareixen tant en el camp metodològic i de tècniques de treball com en el camp informàtic de forma que els alumnes quan surtin de les aules siguin adolescents adaptats al futur que els tocarà viure.
El català és la llengua base d’aprenentatge i de comunicació interna i externa. És , també, la llengua vehicular del centre. Això fa que la llengua catalana sigui, amb tota normalitat, la llengua de comunicació entre tots els elements de la comunitat educativa de l’escola.
L’escola té com a principi fonamental el de transmetre els valors de la nació catalana a fi d’estimular el sentiment de pertinença a tots els alumnes, sense distinció d’origen, en la societat catalana. A tal fi es potenciarà el màxim l’ús de la llengua i es transmetrà els coneixements de les tradicions catalanes i els de la resta dels pobles que formen els Països catalans.
Que es faci una forta incidència en els aspectes d’expressió raonament i creativitat.
Així com l’escola té cura d’aquells alumnes amb necessitats educatives especials o de reforç, també tindrà en compte aquells alumnes, el nivell dels quals sigui superior a aquella que es considera com a mitjana, tot adaptant per les seves característiques i necessitats el currículum general.
Tenint en compte la condició d’escola pública dins un marc constitucional on l’estat es defineix com a laic, i tenint en compte les religions admeses per l’estat espanyol, a l’escola només es podran impartir classes d’aquestes religions, sempre i quan els pares dels alumnes ho hagin sol.licitat, tal com ho preveu la normativa vigent, i que les autoritats jeràrquiques de cada una d’aquestes religions hagi designat la/les persona/es responsable/s per impartir-la, amb el vistiplau de la Delegació Territorial d'Ensenyament.
L’escola no tindrà en compte cap precepte religiós de cap de les confessions que practiquin els seus alumnes o familiars.
Quan per motius socio-culturals es produeixin actes vinculats a la tradició catòlica que el nostre país ens ha llegat, es prendran les mesures preventives adients per a no vulnerar els drets dels alumnes pertanyent a altres confessions religioses.
. . . Els mestres de l’escola se sentiran realment compromesos per portar a la pràctica el que es decideixi com a comunitat educativa, tot avantposant les necessitats dels alumnes i del centre abans que els seus propis interessos. Mantindran sempre una bona coordinació respecte a les actituds que s’hauran de prendre i mantenir davant dels alumnes.
També seran responsables de qualsevol tasca individual o col.lectiva en la qual s’hagin compromès i fomentaran en tot moment el respecte i el companyonia entre els alumnes i els amics. . .
. . . L’escola fomentarà la creativitat dels alumnes i no la infravalorarà respecte dels coneixements generals. . .
Els mestres no han d’avaluar i valorar als alumnes només per l’adquisició de continguts conceptuals. Han de tenir present, també, l’adquisició de continguts procedimentals i actitudinals. No confondran el terme d’avaluació amb el d’examen. . .
Les habilitats instrumentals bàsiques de lectura, escriptura, càlcul i expressió es treballaran molt insistentment de manera gradual però continuada en tots els nivells. . .
L’escola ajuda els alumnes a resoldre els problemes d’estudi i de relació personal fent-los avançar en un coneixement realista d’ells mateixos tant en la vessant de les seves possibilitats com de les seves limitacions. Per tal fi, existeix al llarg dels cursos i cicles un seguiment sistemàtic de cada un d’ells gràcies a les tutories establertes i la coordinació entre els cicles.
És necessària una bona coordinació entre els tutors de la nostra escola del cicle superior ( sisès ) i els tutors del primer cicle de secundària obligatòria amb la finalitat de traspassar informació relativa als nostres alumnes que de ben segur ajudarà a una millor recepció i seguiment de treball ja efectuat, tant a nivell individual com col.lectiu.
L’aprenentatge ha d’estar basat en la comprensió dels continguts que es donin als nens. També es potenciarà l’exercici de la memòria d’una manera raonada i progressiva ( contes , endevinalles, refranys, poemes, etc. )
S’ha d’incidir que l’escola segueix fora de l’aula i es creu que des de petit i, en dosis adequades, no és dolent que el nen tingui una tasca a fer fora de l’escola i que l’ajudarà a prendre consciència de la feina i a agafar un hàbit de treball i de reflexió a casa.
Tots els implicats en l’aprenentatge utilitzaran un mateix sistema. Les innovacions es podran fer a partir d’un acord entre tots i sempre des de l’inici. . .
. . . Periòdicament es farà una revisió de la metodologia. Si es creu necessari fer-ne una adequació, es farà a principi del cicle.
Cal aprofitar el fet de poder fer una experiència en un curs concret, si se’n dóna la circumstància. Això pot ésser un enriquiment per als alumnes i mestres. Quan es portin a terme " projectes " o " tallers " se n’aprofitarà l’experiència a fi d’enriquir el procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes i dels mestres.
Si es dóna el cas que l’escola es plantegi un canvi en el sistema de lectoescriptura establert, es prendrà sempre una decisió conjunta i es farà una valoració seria i objectiva de totes les possibilitats.
A l’escola hi ha uns procediments concrets per atendre aquells alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge, com l’assessorament psicopedagògic atès per l’EAP , l’aula d’educació especial, mestra especialista en audició i llenguatge, suports de reforç, suport lingüístic ( de vegades procurat pel SEDEC ).
Amb aquesta situació, l’escola té clar el tractament a la diversitat dins l’aula ordinària i avaluar cada alumne segons les seves possibilitats individuals d’aprenentatge i de l’esforç realitzat per adquirir els continguts proposats, si cal amb una modificació curricular.
Dins la classe és molt important afavorir el respecte, la relació i la bona comunicació entre el grup classe i el mestre, entre alumnes-grup i alumne-alumne, i això fer-ho a cada moment i en totes les activitats. Al mateix temps l’escola ha d’afavorir les sortides, activitats i totes aquelles situacions que impliquin un treball de grup fora del marc de l’aula a fi d’arribar a una comunicació més àmplia.
Una bona organització del grup classe és fonamental per dur a terme una tasca coherent.
Tothom s’ha de membre del grup i al mateix temps s’ha de procurar que cada un dels alumnes es trobi en el seu lloc i se senti integrat.
La idea d’integració no ha de fer perdre de vista les individualitats del grup.
. . . l’avaluació serà sempre integral i valorarà tots aquells aspectes que incideixin en l’aprenentatge dels alumnes, tenint en compte les seves possibilitats ( actituds, valors, normes, aptituds, procediments, pautes de conducta, aplicació pràctica del que aprèn, conceptes. . . ).
A Primària s’informarà trimestralment els pares dels alumnes del procés d’avaluació dels seus fills.
A Infantil, aquests informes es donaran dues vegades per curs escolar.
El PCC de l’escola reflecteix el model d’informe que es donarà als pares.
L’escola defineix els seus principals objectius procurant que siguin adequats i congruents amb la realitat de l’escola i de l’entorn.
Es tasca de tots crear un clima d’acceptació i d’esforç perquè aquells siguin comuns a la majoria dels mestres i així l’acció educativa sigui coherent.
L’escola considera important la participació dels diferents estaments en l’elaboració del projecte.
Els valors que orienten aquest projecte responen a la formulació dels principis d’identitat i a través de tot el seu desenvolupament i aplicació s’intentarà donar les pautes per tal de fer possible la seva consolidació.
4.1. Organigrama.
4.2. Presa de decisions.
En el PEC queden clar quines competències tenen els diferents òrgans de gestió del centre. Així doncs, totes aquelles incidències que afectin la dinàmica general de l’escola es debatran a nivell de claustre de mestres, encara que aquest òrgan no tingui competències per resoldre el cas tractat.
Quan es plantegi un problema de comportament dels alumnes, per resoldre’l se seguiran les passes següents: mestre tutor, cap d’estudis, direcció, Claustre i Consell Escolar.
El centre té definits quins són els canals de coordinació entre els mestres, entre els cicles i entre els mestres especialistes que intervenen en l’àmbit d’ensenyament aprenentatge dels alumnes i que permeten realitzar els diferents aspectes del PEC, la qual cosa fa que els esforços i les aportacions individuals tinguin una repercussió positiva en el funcionament del centre.
A nivell de continguts d’aprenentatge, el PCC de l’escola és el document coordinatiu.
En acabar cada curs escolar, es redacta una memòria avaluativa de les activitats desenvolupades que serveix de document de reflexió a fi de prendre decisions de cares a l’elaboració del Pla de Treball del curs següent. Això no exclou la revisió puntual d’algun aspecte que es detecti al llarg del curs i que el sentit comú faci creure convenient prendre decisions de canvi sense esperar arribar a final de curs per fer-ho.
És fonamental que hi hagi comunicació i circulació d’informació entre els membres de la comunitat educativa. Els canals estan definits i concretats ( reunions, postes en comú, cicles, . . .)
Els canals d’informació pedagògica són : equip directiu, cap d’estudis, coordinador de cicle i cicle, i reunions de Claustre, si es creu convenient .
La informació rebuda resta uns dies a la sala de reunions a disposició de tothom.
Cal aconseguir un equilibri entre l’exigència de cara el treball i l’intercanvi personal entre mestres i alumnes. A partir de la revisió s’hauran de cercar les millors formes per trobar aquest equilibri.
Com a norma general, l’instrument de relació amb els alumnes és el diàleg.
L’escola ha de cercar la millor manera de potenciar les aptituds, les qualitats personals i professionals dels mestres. S’han de revisar els criteris i vies escollides per a l’assignació de les tasques i introduir, si cal, modificacions a partir de l’anàlisi de les responsabilitats i les aspiracions personals per tal de trobar l’estructura més adient, tenint en compte:
El diàleg és fonamental per arribar a un acord. És necessària una reunió anual per a parlar del nivell de satisfacció assolit en la feina feta.
Per tal que les relacions de l’escola amb les famílies dels seus alumnes sigui fluïda es programa:
Tot això amb la finalitat de crear un clima de confiança i un intercanvi de punts de vista sobre l’educació dels seus fills.
Així mateix es potencia la relació entre l’AMPA i el claustre de mestres.
4.9 Relació amb la societat.
Donades les característiques de Figueres com a ciutat petita en la qual els barris no tenen vida pròpia, s’estudia la ciutat com a entorn a fi de conèixer i integrar l’alumne en el medi social proper realitzant visites, cercant entitats que facin xerrades i possible participació de l’escola en les activitats ciutadanes.
4.10. Utilització dels recursos.
Els mestres de l’escola utilitzem els recursos materials i didàctics d’acord amb uns criteris generals d’eficàcia pedagògica i rendiment econòmic.
Hi ha uns horaris i unes normatives per a facilitar l’ús de tots els espais i altres recursos comuns a tothom.
La planificació i distribució dels recursos es realitza per partides després d’un estudi de les necessitats fet amb participació del Claustre i el Consell Escolar sota l’òptica de la qualitat pedagògica.
4.11. Implicació.
El bon funcionament del centre depèn de la consciència que s’ha d’assumir conjuntament una bona tasca. Tothom sap que la seva puntualitat, el seu compliment quotidià i la seva aportació a les tasques de gestió són factors bàsics per al bon funcionament del centre. Hi ha d’haver un bon grau de coincidència i identificació de les motivacions personals amb els objectius del centre que en tot moment han de ser compatibles amb un marge de llibertat de cadascú per actuar a classe.
Basant-nos en el diàleg cal avançar cap una major implicació personal en la dinàmica general de l’escola.
Les relacions personals entre el personal docent de l’escola estan basades en la cordialitat i en el convenciment que la discussió i el respecte no s’exclouen. Es treballa en grup i es discuteixen les diferents aportacions.
Un bon ambient de treball influeix en l’eficàcia de l’acció educativa. Les reunions de cicle i de claustre han de contribuir a afavorir-lo i fer que no es perdin esforços i que els treball personal aprofiti a tots a través de posar en comú les noves descobertes.