CARNESTOLTES -06
Molt bona tarda! Ens trobem un any més per començar a celebrar el Carnestoltes.
Ui! Perdó, no m’he presentat, sóc el rei de la festa
i vinc a fer gresca!
Durant tres dies les normes es podran trencar,
la bogeria s’ha de fer notar!
Cada dia us donaré unes ordres que haureu de seguir,
des dels més grans als més petits,
i si els de sisè veiem que no les compliu,
us posarem el nas vermell com patates al caliu!
Aquest any els nens de sisè vam començar molt il.lusionats,
fins que ens van deixar allà apartats.
Per anar a qualsevol lloc ens hem de moure,
clar!! així tenim les cames, com un roure!
Després d’obrir mil portes i pujar mil escaletes,
arribem a una classe on no hi caben ni les ratetes.
És que ningú no veu que ens estem fent grans?
i que cada vegada necessitem més espai?
És que ningú no ens estima?
no tenim ni cortines!
Hasta les parets semblen fetes de farina,
ja que sentim com respira la veïna.
No totes les quieixes són nostres,
Aquestes només són una mostra,
Travessant el pati com a passadís….
El timbre sona, és l’hora,
tots sortim a fora,
i al passadís els nens s’amonteguen,
les cues es fan llargues,
uns es tiren per terra
i altres cauen per les escales.
Les mares colapsen la sortida,
mentre el senyor Antonio
opta per una discreta fugida.
I ja que estem posats a criticar, ara, cadascun dels mestres de valent rebrà!
Algú tindria que ensenyar a la Montse a susurrar,
ja que parla amb tanta eufòria
que ens farà petar,
el poc que tenim a la memòria.
Tot l’any és estiu, amb trenta graus de temperatura,
la classe de sisè és una tortura,
ningú no ens ajuda, ni l’Adela, ni la Núria,
diuen: ja arribaran les cortines, ja arribaran les cortines…
i mentrestant, cutres cartolines!
La Maribel i la Maria,
en lloc de castigar a un,
a tots ens castiguen, quina mania!
Quan la Carme està amb els ordinadors,
és com un virus contagiós!
Solament veure-la, t’entren ganes,
de jugar-hi durant tres setmanes.
El Jordi amb el seu xiulet,
tracta que tothom estigui quiet,
el pobre no s’adona,
que a tant poca distància ja ens arribaria l’ona.
A la biblioteca, la Maite i el Josep,
aconsegueixen tenir-nos ben quiets,
mirem llibres ben callats,
i a més fem d’encarregats!
Els sembla que estem llegint,
i de debò estem mig dormint!
La Belén s’esmera,
intentant que els seus nens facin bé la filera,
tot i així,
s’haurà de dedicar a fer puntes de coixí!
Apreneu dels del costat,
que des de que tenim d’encarregat al Fuad,
fem la filera millor que els soldats.
Els divendres a la tarda,
quan no ens aguantem ni nosaltres,
vé la Imma amb el maleït català i les seves faltes!
La Rosa i la Tània, venen a secuestrar alguns nens,
ja saben dir molt més
que Com estàs? o D’on vens?
L’Equip directiu s’ha camuflat,
darrere els nous vidres s’han amagat.
Tindran por de que obrim els fitxers
per que som uns xafarders?
L’artista del Francesc,
prepara les disfresses des de fa més d’un mes,
no sabem de que es disfressaran
però una bona es deu estar preparant.
La Maite i la Laia no sabem que estan tramant,
tot el dia estan xiuxiuejant.
L’Albert és el que s’emporta la palma,
de pendre’s les coses amb calma.
A les mestres dels petits
els fa mal el cap de tants crits.
L’Emi, l’Estefania i la Melisa,
estan pensant en anar a pregar a missa.
La Mònica i la Montse no pensen que la sol.lució,
sigui pegar-lis un bon sermó.
La Magda, la Meritxell i l’Helena,
prefereixen carregar-s’ho a l’esquena.
A l’hora del menjador,
arriba l’alliberació,
aparteu-vos que surten les feres,
menjant-se les voreres.
mentres altres a la pista,
fan de superfutbolistes.
Per acabar, ara que tothom ha quedat ben criticat,
parem l’orella ja que haurem d’escoltar,
allò que demà hem de portar.
Atenció!!!!:
Us vull a tots demà amb el cap ben tapat.
I així el Carnestoltes queda inagurat.