1r A

El meu record

Recordo que quan plovia no podíem sortir al pati i anàvem a la "sala del mig" i veiem una pel·lícula. A mi m'agradaven les pel·lícules del "Corre Caminos".
Al pati de dalt jugàvem a carreres de patinets i ens divertíem molt.
També jugàvem a la "Torre Alta" i els que baixaven estaven eliminats.
Iker Navarro (Ramon)

1r B

El meu record

Jo, quan era petita, vaig anar a la ludoteca i vaig jugar a papes i a mames amb la Soami, la Sara i la Mireia.
Les nines eren les nostres filles i anaven de passeig amb els cotxets.
Hi havia una caseta de color marró, amb les finestres grogues i la porta vermella on jugàvem amb les nines.
Ens ho passàvem molt bé jugant!!

Alba Robles (Sirena)

1r B

El meu record

Jo recordo que m'agradava un gos de la ludoteca i la Laia i jo ens barallaven pel gos.
Jo recordo que m'agradava jugar a posar-me vestits i la Laia em deia que m'anava a casar. També em disfressava de Blancaneus. De vegades jugàvem a nines.
Era molt divertit.

Milka S. Colque (Gabi)

1r A

El meu record

Recordo que quan era petita m'agradava fer pintura i fer dibuixos.
Recordo que per anar a la classe de música, el Francesc tocava el clarinet i tots els nens i les nenes anaven a la fila.
Quan estàvem a la classe tots junts cantàvem la cançó del "Pop".
Era molt bonic cantar tots junts.

Sara Rodríguez (Estela)

2on B

L'escola

Hi havia una vegada uns nens que havien fet malament els deures i van obrir el llibre, hi havia una clau, posava: "l'armari secret" i el van buscar. El Taxonet els va dir. Cap allà! Van veure l'armari i van posar la clau, van obrir la porta, hi havia escales i les van baixar. Quan van venir els nens del pati van veure que no estaven a la classe i la professora va mirar el llibre i la clau no hi era, l'armari estava obert, va dir, tots a l'armari, hi van entrar, van baixar les escales i tot era ple de llibres i els nens van agafar un llibre i el van llegir.

Oscar Hinojosa (Rasco)

2on B

L'escola

Hi ha a la meva escola un llibre que pot parlar!
Però només ho sé jo, crec que n'hi ha més d'un. Ara sí que estic segur que n'hi ha més d'un que parla. Un dia vaig anar a veure'l i em va donar una poció i em vaig transformar en llibre, n'hi havia un milió o més.
Aquesta ciutat es diu Llibrestu, tot eren llibres i jo era el Rei de tothom, vaig veure llibres de totes edats: petits i grans.
Els vaig alliberar, estaven tancats a la presó. Em van omplir de petons.
A partir d'aquell dia ningú anava pel carrer trist. Em vaig acomiadar de tothom i vaig demanar al mag que em transformés en persona.

Héctor Aznar (Duc Nival)

2on A

El Taxonet i la Taxoneta

Hi havia una vegada el Taxonet i la Taxoneta que van anar al parc. Després d'una estona va ploure i es van trobar a l'escola Taxonera i es van quedar per no mullar-se. Van trobar molts nens i nenes que volien que es quedessin per sempre i van fer una gran festa de benvinguda del Taxonet i la Taxoneta. Abans de la gran festa, una classe van fer un dibuix i després d'una estona van començar a fer la gran festa. Els nens i les nenes es van disfressar. Després d'una estona va dir la Taxoneta:
M'agrada molt ser aquí . Molt perquè hi ha molts nens i nenes o a vegades ens vénen a veure.
I el Taxonet després va dir:
Ens quedarem aquí per sempre, aquí a l'escola Taxonera i viurem feliços.

Isaac Avila (Tacatarca de oro)

2on A

L'escola

Hi havia una vegada una escola màgica que els nens deien:
Llapis, fes-me els deures!
I diu la professora:
Carai! Si que vas ràpid!
I desprès diu la professora:
Ei nens, que és l'hora d'anar al pati.
I al pati s'ho passaven molt bé.
I van tornar a la classe i com tocava fer matemàtiques van dir tots els nens:
Llapis, fes-me la feina!
I diu la professora.
Carai ! Si que vas ràpid!
I diu el nen:
És que l'escola era màgica. Quantes vegades t'ho he de dir?
I conte contat, aquest conte s'ha acabat.

Ismael Gómez (Txiqui-txiqui))

3er A

Els misteris de l'escola Taxonera

Hi havia una vegada una escola que es deia Taxonera. Hi havia set misteris, un la cuina amb vida pròpia, la sala misteriosa del mig, l'aula d'informàtica boja, l'aula de ciència fantasma, l'aula fantasmagòrica de 6è C, el passadís d'en Motumbo i la sala d'en Homer suïcida.

Ara us explicaré la meva història dels set misteris:
Avui 30 de maig de 2008 a les nou del matí vam treballar dues hores. Vam anar al pati i vam tornar. Vam treballar dues hores més una altra vegada i vaig anar al menjador. Quan vaig anar a la cuina i vaig veure un rentavaixelles, un congelador, un forn amb un pollastre, els plats, culleres, forquilles i ganivets jugant per la cuina. Després vaig anar a la sala del mig i estava molt negre.Van aparèixer molts ulls, vaig encendre el llum i ja havien desaparegut. Quin misteri!

Vam anar a informàtica i els ordinadors bojos. Vam anar a 6è C i vam trobar fantasmes. Aleshores vam anar a un passadís on hi havia un senyor de pel afro i que ens atacava amb els pels del nas. Ens vam trobar a l'aula de ciències, vam entrar i en un obrir i tancar d'ulls va desaparèixer i era un aula de ciències fantasma! Vam anar a la sala subterrània i vam veure el Homer que estava boig i feia bestieses! Va pujar al terrat i es va suïcidar… Era la sala d'en Homer suïcida. Després vam veure un botó amb molta protecció, ho vam desactivar tot, vam prémer el botó i es va parar tot. Només era la festa del 25 aniversari!
Vam resoldre el misteri!

Alex Abril (Motumbo)

2on A

L'escola

Hi havia una vegada uns nens a l'escola estudiant i quan va acabar la classe dos nens que un es deia Javi i l'altre es deia Adrian es van amagar sota la taula.
Quan tots els nens se'n van anar a casa seva, el Javi i l'Adrian van sortir de les taules i van sentir un soroll. Van anar al passadís i van veure una ombra negra. Va dir el Javi:
És la teva ombra, Adrià!!
Desprès van anar a una sala i van veure moltes però moltes fades, animals, ous d'ocells, també àguiles, falcons i es van passar tot el dia jugant amb els fills dels falcons i de les àguiles.
Quan van sortir de la sala tots els nenes estaven entrant i el Javi i l'Adrian van anar corrents a la classe i es van passar tot el dia dormint.
I conte contat, aquest conte s'ha acabat.

Sergio Grima (Pollo a l'ast)

3er B

La cadira i la taula

Hi havia una vegada, en una aula, una taula i una cadira, que eren noves. Un dia, mentre la professora estava explicant, un alumne no parava de molestar. La professora li va renyar, i el nen, enfadat, va donar un cop de peu a la cadira.
- Estàs bé, cadira?
- Ah! m'ha fet molt de mal!
- Tranquil·la, buscaré ajuda!
Mentrestant, la cadira es va quedar esperant.
Ràpidament, va venir el llapis a curar-li.
- Sóc el teu metge. Et curaré la ferida.
- M'ha pagat aquest nen...
Ja estàs curada!
Oh! Que bé, ja em trobo molt millor!
La cadira li va agrair al llapis i a la taula per haver-la ajudat, i aquest conte ja s'ha acabat.

Luz Gómez (LULU)

3er B

El bruixot i la directora

Un dia, un bruixot va entrar a l'escola Taxonera, va adreçar-se al despatx i va dir-li a la directora:
Directora, vaig a preparar una poció per fer que l'escola en lloc de fer 25 anys, faci 30 anys (bruixot).
No, bruixot! (directora).
Per què no, directora? (bruixot)
Perquè has de respectar el món. (directora).

El bruixot va trencar la norma, però un nen que va passar per allà la va parar i la poció ja no va funcionar. Aquell nen va ser el Súper Heroi de l'escola, que es deia Ramon.
Conte embruixat, conte acabat.

Claudia Marcos (IZAN)

4art A

Una escola sense nens

Hi havia una vegada una escola que es deia Taxonera. Era una escola molt gran, però tenia un petit problema: no hi havia nens, perquè deien que a l'escola hi havia un fantasma.
Un dia vaig passar amb la meva mare i el cosí i l'escola estava plena de neu i per dins també estava plena de neu. Vaig veure una cadira que es movia sola. Jo em vaig quedar bocabadada. L'entrada dels petits es va obrir sola, semblava màgia. Jo vaig trucar a la policia. Em vaig esperar fins que vinguessin per a dir-los que passaven coses molt estranyes. Els policies van entrar a veure i no van trobar res. Van descobrir un forat al pati. Van ficar una cosa i van treure una taula amb una màscara de fantasma. Van descobrir que el fantasma era un noi.
Des d'aquell dia van començar a entrar nens i nenes a l'escola.

Luisa Fernanda Rodríguez (Formigueta)

Un simulacre a l'escola

Fa molt temps a l'escola Taxonera va haver un simulacre i tots els nens volien sortir a la vegada, però la Lluïsa , la Ailin i jo ens havien quedat atrapades. Van poder sortir per una finestra de la classe i ens vam adonar que teníem poders. La Ailin podia fer-se invisible, jo estava volant m'havia curat una cremada que tenia amb només tocar-me.
Les vaig portar volant, mentre que la Ailin ens feia invisibles, i les vaig deixar a les seves cases.
Vam quedar d'acord en que fos un secret entre les tres. Jo havia escrit tot en un diari i la Ailin i la Lluïsa em deien que el cremés però jo no els hi va fer cas i la Catalina, la meva cosina, el va llegir.
Jo havia guardat cinc pedres de l'incendi, eren toves i brillants i per això les vaig agafar i em semblaven rares perquè just quan van tocar aquelles pedres ens van donar els poders a totes tres. I vaig pensar que si li donava una a la meva cosina perquè la toqués i ella va estar d'acord. Quan les va tocar va començar a córrer per tot arreu i jo li vaig dir : Ho veus, ja et deia jo que les pedres eren màgiques, però és un secret.
L'endemà ens van reunir les quatre i els vaig dir que havien d'anar a l'escola i aleshores vaig sentir una veu profunda que em deia : "Desperta filla, desperta filla" . I llavors em vaig adonar que tot havia estat un somni.

Yesly Andrea Barona

La recepta de la Taxonera

Ingredients:
Maons.
Ciment.
100 pots de pintura.
Uns quants munts de professors.
1 director o directora.
1000 g de paciència
un polsim d'amor.
Molt material
Nens a discreció.
Preparació:
Agafem els maons i el ciment i fem un edifici gran, desprès el pintem.
Tot seguit fiquem els professors i escollim el director o directora, en el nostre cas, la Mari Luz.
A cadascú li posem uns quants grams de paciència i un polsim d'amor. Desprès posem el material i els nens.
Així es fa una escola que es manté 25 anys, i molts més,
La Taxonera!
Oscar Lostes (Krusty el payaso)

El meu diari

11 de Gener
Estimat diari t'explicaré que ja falta poc per carnaval.

17 de Gener
Jo ja he parlat amb el meu pare i la meva mare per que em comprin els materials i jo vull disfressar-me d'un pastís de 25 aniversari.

26 de Gener
Falten sis dies per a les disfresses i jo ja estic preparada, l'1 de febrer és Carnaval i el concurs de disfresses ha d'estar relacionat amb el 25 aniversari.

1 de Febrer
Ja és el gran dia i estic molt contenta. He fet una festa i desprès hem fet el concurs, jo he guanyat i és el dia més emocionant de la meva vida.

Alba Lago (ABLA)

El misteri de l'escola

Hi havia una vegada un estrany personatge que va entrar a l'escola Taxonera quan no hi havia ningú perquè eren les 12:00 de la nit. Aquella persona a casa va deixar una nota al mig del pati i es va anar. Al dia següent a l'hora del pati en Miquel i la Claudia van trobar la nota. Deia així: "si el meu tresor voleu trobar a la sala de mestres haureu d'anar"!
I així ho van fer. Van anar corrents a la sala i van trobar una altra nota: "Si el voleu trobar amb els rèptils haureu d'anar".
Els dos nois van estar una bona estona rumiant fins que en Miquel va dir:
Ja està, la sala del mig!
Van anar els dos corrents a les tortugues i van trobar una clau amb un paper:
"El tresor està a la cova del drac".
La cova del drac era una cova que estava a la muntanya. Van anar molt ràpid i van entrar a la cova. Van haver de passar molts obstacles des de sorres fangosos fins a rats penats, però van arribar. Van trobar un bagul i el van obrir amb la clau que tenien i ... només van trobar una nota: "Aquí teniu el meu tresor, el veritable tresor són totes les experiències i aventures que heu tingut per trobar-lo".
Al dia següent els dos nens van tornar a l'escola i tot va tornar a ser com abans.
I conte contat, conte acabat.
Adonai Gómez (Majailava)

Taxonera i els països

Al Canadà fa fred.
A l'Egipte fa calor.
En Brasil també.
I a la Taxonera fan el dos.

Qui és de Mèxic és Mexicà.
Qui és de l'India és indi.
Qui és de Rússia és rus.
I qui és de la Taxonera és...no ho sé, doncs la Taxonera té persones de tot el món.

En les matemàtiques de Taxonera, un més un és dos.
Dos més dos són quatre.
Quatre mes quatre són vuit.
I vuit més Taxonera són divuit, perquè Taxonera és nota deu.

Les socials de Taxonera.
Són una de les millors.
Perquè amb la gent de tants països.
Cada un pot contar les característiques bones del seu país.

Ara, desprès de llegir aquesta poesia, et pregunto una cosa: Tú coneixes alguna escola com l'escola Taxonera?

Artur Galvao (Arturedes)

Una nit a l'escola

Hi havia una vegada un poblet anomenat "Llar de foc". En aquell poblet, hi vivien molts nens, però, hi havia un nen que es deia Enric i era un nen molt trapella.
Un dia la gent del poble va començar a queixar-se de l'Enric, i tot trist es va enfadar amb el poble i se'n va anar a un altre poble llunyà.
Es va acomiadar dels seus pares i se'n va anar a mitja tarda.
Camina que caminaràs no trobava cap lloc per descansar i llavors va haver de caminar més, i sense donar-se compte, ja s'havia fet de nit, i ... va dir.
Per fi una casa i a més he tingut sort perquè, és gegant!

El nen no sabia com entrar perquè totes les portes estaven tancades, aleshores el nen va entrar per unes barres, les va saltar i va entrar.
Va quedar-se dormit en una classe i es va fer de dia, els nens i la senyoreta van arribar i es van trobar a l'Enric allà tot estirat enmig de la classe.
Com aquell dia celebraven el 25 aniversari de l'escola, cada nen havia de portar vint-i-cinc coses.
L'Enric es va despertar i va dir:
Què feu tots a casa meva!!!.
La senyoreta li va contestar- Això és una escola i estem celebrant el 25è aniversari- i l'Enric com que tenia 25 coses que duia a la bossa, les va donar a la senyoreta i el nen va guanyar aquell concurs.

Jael Portugal (Afriendly)

L'escola

Anem a l'escola
Fa molta calor
Obrim les finestres
Sentim bona olor.

Anem d'excursió
I estem contents
Perquè amb molta il·lusió
Tot junts jugarem.

Tinc molts amics
M'ajuden molt
Alguns s'enfaden
I altres no

Maria Alejandra Vallejos (Claudia Milena)

La capsa dels records

Com que és el 25 aniversari de l'escola Taxonera ens han demanat que fem un text que parli de l'escola, però no sé per on començar:
Em sento tan relacionada amb ella que quan la miro, no veig un edifici, veig una capsa de records, cada racó que miro em recorda algun moment.
Com la primera vegada que vaig anar d'excursió al bosc amb tota la classe i vam tornar amb les butxaques plenes de castanyes i després, a casa, no sabíem que fer amb elles.
O quan per Nadal ens ensenyaven nadales per cantar davant dels pares i tots ens posaven ben guapos.
O aquelles "meravelloses" fotos de final de curs en les que tots cridaven patata i sortíem tots amb la boca oberta i els ulls tancats.
O els nervis de final de curs, de no saber amb quin professor aniries.
Però ara, quan veig als nens petits, em sembla mentida haver estat així, com ells, i penso que d'aquí a uns anys, ells estaran a 6è recordant el que feien, com estic fent jo ara.

Clara Fernández (Esponja)

25 espelmes,
té el meu col·legi,
25 espelmes
ben enceses.

Quatre anys a la Taxonera
m'han ajudat molt,
treballant, aprenent,
estudiant, i què més?

Jo no sabria dir-te
des de quan està,
però potser que
des de que estic allà
m'ha anat tot bé.

Jo sé, potser
que no rimi gaire
aquesta poesia,
però el que jo vull dir
es que no el canviaria
per res.
Massiel López (Poetesa)

He après molt

Aquesta escola ja fa vint-i-cinc anys
I per a l'escola Taxonera dic: Felicitats!
Aquesta escola molt ha ensenyat:
Hem après a llegir, però també hem cantat.

He après música, llengües i matemàtiques,
I també naturals, socials i informàtica.
Hem après a expressar-nos amb les nostres paraules,
I que està prohibit escriure a les taules.
Ens ensenya a la prehistòria què ha passat,
Però també les normes de com t'has de comportar.

L'escola Taxonera ha ensenyat molt,
Des de Parvulari fins al Cicle Superior. Sara Corominas (Chiquitita)

Taxonera

Tindré sempre l'escola al cap, la que m'ha ensenyat.
A sumar i restar, llegir i escriure, jugar i xerrar, i m'ha ajudat a conèixer companys.
Oh escola meravellosa!!
No només et felicito pel teu aniversari tan Especial, també pel que he après durant tots aquest anys.
Regals ben grans t'hauríem de donar.
Ara m'acomiado, fins un altre any.

Ana Grima (Kitty)

La meva història escolar

Ja fa 9 anys que estic a l'escola Taxonera. Quan vaig arribar vaig conèixer el meu primer professor, i als meus primers companys, que a partir d'aquell moment estaria la majoria dels anys amb ells. Ara que he arribat a sisè i he de començar a canviar d'escola se'm fa molt difícil acomiadar-se de tots els meus professors, i sobretot dels meus amics.
He passat moments molt especials amb ells. A l'hora del pati, del menjador, de tot tipus de festes, de les colònies i fins i tot alguna petita baralla. Són moltes les coses que mai oblidaré i que a partir d'ara formen part de la meva vida.

Mireia Mateu (Miri)

La meva història escolar

La meva història escolar va ser des de la infància fins ara.
A P-3 tenia la Montse, que el dia de la sardina va dir que el meu peix era el més bonic.
A P-4 el Francesc, me'n recordo de la flauta travessera.
A P-5 la Susana, sempre discutia per agafar el vaixell del "Pin i Pon".
A Primer l'Esperança, em veia petita per estar a primer, perquè les taules eren més altes que jo.
A segon ja era una mica més alta i també estava amb l'Esperança.
A Tercer amb la Maria Jesús, les estrelles de l'agenda per les taules de multiplicar.
A Quart també la Maria Jesús, me'n recordo dels seus crits "La mare del Tano quan era gitano".
A cinquè amb el Jesús, quan algú estava mirant a les musaranyes ell li tirava una pilota.
A Sisè amb la Mar els crits que fa a la classe, que tremolen les taules. Ha estat un any molt divertit, però falta un trimestre per acabar sisè. Me'n oblidava d'una cosa, la Lucía i la Mari Luz sempre molt modernes però molt bones.

Andrea del Rey (Peke)

En aquesta vida, sempre hi ha un moment que posa fi a les coses, a les feines, al dolor, a les alegries, etc…

El moment que posa fi a la meva vida de mestre ha arribat. El proper dia 30 de juny serà l'últim dia de la meva vida laboral a l'Escola Taxonera.

Porto 25 anys en aquesta escola. L'he vist néixer. Encara recordo, com si fos avui, aquell setembre de 1982, l'alcalde de Barcelona, el senyor Narcís Serra, va inaugurar l'escola Taxonera.

La meva feina ha sigut variada; he fet de director dues vegades, de cap d'estudis, de coordinador de cicle, de tutor. He format part del Consell Escolar vàries vegades i he portat l'economia de l'escola durant molts anys.

Conec a moltes famílies que han portat els seus fills a aquesta escola. Tinc un munt d'exalumnes; cada dia me'n trobo algun pel carrer. Del nom, no sempre me'n recordo, però la meva memòria visual, no em falla.

Agraeixo a tots els pares dels alumnes que he tingut, la seva confiança i tot allò que he après d'ells.
Estic molt agraït a tots els alumnes perquè m'he sentit estimat i també he après d'ells.

Agraeixo, també, la amistat i la comprensió de tots els companys amb els quals he treballat durant aquests 25 anys.

Deixo l'escola, però m'emporto 25 anys de records i també deixo, a l'escola, 25 anys de la meva vida de mestre.

A partir del 30 de juny, una nova etapa, de pau i tranquil·litat, de nous objectius, comença per a mi, crec, i , si Déu ho vol, espero sigui molt llarga.

Una abraçada molt forta per a tothom.

Jesús Escudero Herrero

Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
El vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor, d'un blau com d'encís
i els ulls, d'un verd d'esperança.
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca.
Us faria adéu al port,
un adéu ple d'enyorança,
entre l'escàlem i el pit
me'n duria el goig de l'aire,
la verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares...
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca
iria a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes,
gallardet a dalt del pal
perquè encaminés la passa,
i olor de fonoll marí
entre el meu pit i l'escàlem.
L'amor seria molt lluny,
si en caldrien de jornades!;
De nits guaitaria el cel,
de dies, la mar tan blava;
Veuria passar vaixells
vinguts de terres estranyes.
-Doncs on aneu, mariner,
tot sol amb la vostra barca?
-Cerco l'amor, que bé prou
sé com m'espera i demana.
Cerco l'amor, ai companys!,
períxò m'empeny l'esperança.
mare, si fos mariner,
iria amb la meva barca
cercant amb delit l'amor
per mars de somni i rondalla.

Miquel Martí i Pol