CASTANYADA 2007

La castanyada es ve celebrant a les escoles des de fa més d'un quart de segle. Any rera any els mestres i el alumnes repeteixen el mateix ritual. Fulles voladores penjant del sostre com si fossin ocellets buscant un racó on passar el fred l'hivern o d'altres,enganxades a les parets, com si fossin insectes als que els hagués arribat el trist final després d'una primavera i un estiu ple d'alegria i festa. Fruits típics de l'època pintats o modelats i que des de parets o taules ens fan pensar que ells també formen part de la nostra tradició culinària. D'aquests fruits, el més conegut i fins i tot el que dóna nom a la festa, és la Castanya. Al seu costat pot haver-hi d'altres com boniats, codonys, magranes, que tot plegat, són els anomenats fruits de la tardor.

Així doncs, la caiguda de les fulles i la recollida dels últims fruits que donava la terra és el motiu ancestral d'aquesta festa que cada any recordem de manera rutinària però puntual. Aquesta festa que celebraven els nostres avantpassats com a final d'una etapa lluminosa i vitalista i principi d'un temps en el que la vida a la natura minvava i tot semblava recollir-se per a passar l'etapa més fosca i freda de l'hivern que s'apropava.

A la nostra escola, com segur a moltes altres escoles del territori, fidelment recordem aquest època del calendari i intentem apropar nens i nenes de ciutat el per què d'aquesta tradició, malgrat que queda força lluny que arribin a entendre el sentit etnogràfic y naturalista de la citada tradició.

Com bons unbanícoles utilitzem el pragmatisme i ens dediquem a treure profit de la festa i a intentar reproduir els esquemes socials, elaborant panellets i altres derivats dels fruits de la tardor.

Aquest any, a la decoració habitual i a l'elaboració de panellets a les classes, s'ha incorporat un altre fruit: la magrana. Els alumnes de cicle superior han desgranat les llavors i les han posat en gots per repartir-les entre la resta de companys de l'escola. Per suposat, no podien faltar les protagonistes de la festa: les castanyes torrades.

Després, el dia 31, hem sortit al pati i tots junts en menjat un any més els fruits de la tardor en harmonia i als compassos de la música, rememorant l'ancestral tradició.

La festa de Nadal a l'escola té connotacions relacionades amb el naixement de Jesús, sobretot per la l'activitat cultural de les nadales que és, sens dubte, l'aspecte més destacat de la festa. En aquesta festa, els diferents cursos passen per l'escenari i s'esforcen en cantar el millor que poden diferents nadales i altres temes musicals davant d'un auditori tan entregat com són els altres companys i molts pares i mares. També s'intenta reviure l'esperit nadalenc dins de les classes, amb felicitacions, petits regals i bons desitges entre els alumnes, així com recuperant tradicions com la del "Caga tió".

Com en anys passats la visita de papà Noel a sobre del seu trineu va fer les delícies dels més petits.

Han pasado tantas cosas
que no se cómo empezar,
los conflictos que no cesan
en Irak o Afganistán
en la triste Palestina,
hasta en el pobre Sudán
donde los pobres subsisten
y los niños mucho más.
A veces veo en la tele
tanta injusticia social,
que aunque solo sea un niño,
me entran ganas de llorar.
No olvidemos los desastres
de carácter natural,
la tierra ya no soporta
que la tratemos tan mal
y se rebela avisando
que no puede continuar
soportando los abusos
de esta nuestra sociedad.
El efecto invernadero
amenaza con ahogar
las costas de muchos pueblos
y convertirlas en mar.

Los bosques desaparecen
y el desierto avanza ya
dando pasos de gigante
difíciles de parar.
Al ritmo que van las cosas
¿qué es lo que nos va a quedar?
Yo les pido a los que mandan,
si es que saben gobernar,
que piensen algo en nosotros
y en los que vendrán detrás.
A veces yo me imagino
cuando empiezo a imaginar
en un mundo sin fronteras
en el que vivir en paz,
en un mundo de agua limpia,
que a todos pueda llegar,
en un planeta cuidado,
con el que poder soñar.
Y no solo en estas fechas,
porque sea Navidad.

José Manuel Fuentes

CARNESTOLTES 2008

És sens dubte una de les festes més viscudes a l'escola. Tot va començar amb l'arribada de sa majestat Carnestoltes el dilluns dia 28 de gener, aquest any ha arribat d'hora, la lluna és molt capritxosa i té aquestes coses. L'acte, se'n va fer a la sala polivalent de l'escola. Els alumnes encarregats d'amenitzar l'arribada ha estat els de l'aula de 3er, dirigits per Isabel Meiriño.

Tant els professors com els alumnes busquen la manera de sorprendre amb la disfressa més original i divertida. Aquesta any els mestres han anat de 25è Aniversari. Les disfresses del nens i nenes eren lliures i hem pogut veure una mica de tot, però amb gust i bon humor.

La festa del dia 1 de febrer la van fer al pati. Feia una mica de fred i alguns nens han hagut de patir la inclemència tèrmica degut a la seva disfressa. Al pati van desfilar les diferents classes amb l'atenta mirada de pares i mares i resta de companys i al son de la música. Aquesta any com que celebrem el 25è aniversari, després d'acabar la desfilada hi ha hagut l'acte de batejar la nova mascota de l'escola. Es diu Taxoneta i el nom ha estat escollit pels nens i nenes de l'escola en una votació.

A última hora del matí els de cicle mitjà i superior van fer el concurs de disfresses. Hi havia dues modalitats: la de comparsa i la individual. També hi havia tres tipus de premis: més original, més elaborat i el relacionat amb el 25 aniversari. La participació ha estat molt gran i com sempre els que han guanyat estaven feliços i els que no, amb l'esperança de guanyar en una altra ocasió.