DEFINICIÓ

Un pebrot és un fruit ample i allargat, buit per dins, de pell molt fina i de color verd o vermell. Al seu interior adherits a les parets porta les llavors.

UNA MICA D'HISTÒRIA

Plantes anuals de fulles oposades sense pilositat, flors solitàries generalment blanques i fruits (pebrot) en baia amb moltes llavors.
Planta d'origen sud-americà, el nom català deriva de pebre (gènere Piper) una espècie el gra de la qual s'utilitza i té un aspecte similar al del pebrot dessecat i mòlt.
Hi ha molta variació en la mida i la forma del fruit en general els fruits petits i allargats són molt picants. La nyora és un pebrot sec, la varietat anomenada de Reus és característica del tipus de mida gran i dolços, el bitxo (sec i vermell) és molt picant i s'utilitzava untant les ungles de les criatures per a que no es mosseguessin les ungles.
Planta exigent en temperatura especialment si es volen collir madurs (vermells o grocs) també necessita molta aigua i adob. Al contrari que la tomaquera no necessita ésser entutorada. S'acostuma a fer un planter previ, en hivernacle la plantació es fa tot l'any i a l'aire lliure a partir de la primavera i fins a principi d'estiu. La collita és esglaonada. L'ataquen les mateixes malalties i plagues que a la tomaquera.

APROFITAMENT:

El pebrot s'ultilitza a la cuina tant cru, com fregit o cuit. Pot acompanyar a ensalades, guissats o qualsevol plat com a guarnició.
Es menja de moltes maneres: en amanides, fregit, en samfaina, escalivat o en truita. S'utilitza també com a guarnició en carns, peixos o guisats.