Història de l'escola :   ( extracte del discurs d’inauguració de l’escola per part de la Rosa Montiel )

        L’escola El Calderí té una història una mica particular, i com que les persones grans de vegades els costa d’entendre les coses, l’he volguda explicar en forma de un petit conte que es diu :

EL CONTE SENSE FI

Heus ací que, una vegada,

uns nens volien escola

perquè al poble li faltava :

la mainada, no hi cabia

als col·legis que hi havia.

 Una servidora, com cal, 

de “flautista d’Hamelin”,

va i matricula molts nens

 a una escola virtual

És el dia cinc d’agost i tothom diu

 “no pot ser : aquest lloc

semblar un femer i tot es ple de brosa,

 l’Ajuntament no hi fa res,

 la Generalitat, poca cosa….” .

Però fent de domadors, pallassos,

equilibristes, prestidigitadors,

 i molt més altres artistes,

 som al dotze de setembre i,

malgrat els periodistes,

 que tampoc s’ho poden creure,

 l’escola nova comença!.

Colze a colze amb els paletes,

 electricistes, llauners,

que a vegades no fan res,

 mans a l’obra, desseguida

ens posem a treballar tot agafant embranzida

 i projectes agosarats, els nens,

al tren de la vida ; les mestres, volen guiar.

Però aviat veiem clar

que un tren no pot avançar

si falta el més important :

 vies, rodes i balast.

 I, treballant en equip, mares i pares,

mestres junt amb d’altres implicats,

comencen a fer camí

 per fer córrer el Calderí.

Esperem amb il·lusió

enganxar-hi nous vagons

i que a cada estació

augmentin els passatgers.

Tots bon rollo, bon treball,

bons mestres, bons aprenents,

 i una mica més d’ajuda

 per part de l’Ajuntament.

 Diàleg amb un somriure

 I moltes ganes de viure.

I potser d’aquí a alguns curs

 els vagons ja sera d’obra,

peró els desitjos del poble

se solen eternitzar;

malgrat tot arribaran

d’algun lloc tots el recursos.

I els nens que avui són al tren,

 viatjant cap al futur,

que demà ells vagin fent el camí

del seus menuts.

I vet aquí un gat, gent de Caldes,

 alcadessa i regidors,

vet aquí un gos,

 vet aquí que aquest conte no s’ha fos ;

 vet aquí un gos, pares, mestres i consellers,

vet aquí un gat,

vet aquí que aquest conte

 avui ha començat.