Des
de la Universitat

Pau Royo estudia Història a la UdG
El pas per l'institut és difícil d'oblidar, tan per
les coses bones com per les dolentes, però sens dubte és
un etapa molt important de la vida i jo us recomano que l'aprofiteu
al màxim. El pitjor any és l'últim, segon
de batxillerat és el curs més difícil que hi
ha, pel treball de recerca, per si ús ha quedat penjada alguna
assignatura de primer, perquè els professors han de explicar
tot el que entra a la selectivitat, i per la pròpia selectivitat.
Això de la
selectivitat és mereix un paràgraf a part, realment
si has treballat durant el batxillerat no és difícil
aprovar-la, però és realment esgotador fer tant exàmens
en tres dies, el meu consell és que ús concentreu el
màxim aquests dies, perquè el resultat d'aquests exàmens
és molt important, i sobretot no us poseu nerviosos, el millor
es fer-ho amb calma.
Un cop a la universitat les coses són molt diferents que a
l'institut, ara ningú em controla la feina que faig, si vaig
a les classes, la majoria de professors no saben el meu nom. Coneixes
gent nova, diferent, que pots aprendre molt d'ells, la veritat és
que jo em vaig adaptar ràpidament a la universitat, sense donar-me
compte de seguida vaig fer nous amics i tot i que al principi
tenia els meus dubtes del que anava a estudiar, de seguida vaig veure
que m' agradava. Estudiar història et dona una visió
del món i de la vida diferent a la que podria tenir estudiant
qualsevol altre cosa. Segurament les preguntes més freqüents
sobre la universitat són:
1. A la universitat s'ha
d'estudiar molt? La resposta és si, ara que ningú
s'espanti, el treball és molt més agradable de fer quan
fas una cosa que t'interessa, i només s'ha d'estudiar fort
dos mesos l'any, quan hi ha exàmens.
2. A la universitat hi
ha molta festa? Aquí la resposta també és
afirmativa, els estudiants d'història tenim el divendres lliure,
això vol dir que es pot sortir la nit del dijous, a més
coneixes llocs nous per anar i gent diferent.
Per acabar, només
dir-vos humilment que espero que us hagi servit d'algú aquest
petit escrit i desitjar-vos molta sort en la vostra vida d'estudiant,
res més, adéu.
Pau Royo
Ventura, ex-alumne
Novembre 2007