Històries de l'Institut
Vuit promocions de Batxillerat (1998-2006)

L'Institut, això... costa de definir, costa d'explicar que significa aquesta paraula. Més que una paraula, és un concepte, que va més enllà de les parets que el delimiten, siguin barracons o parets "de veritat". D'Institut l'hem construït tots, cada hora de classe, cada dia, cada trimestre, cada curs. I tots en tenim millors o pitjors records, però tots n'acabem parlant un dia o un altre (recordes quan... ??!!) . L'Institut ens fa sentir que formem part d'un no sé què, potser una simple aspiració col·lectiva. Perquè, al cap i a la fi, l'Institut som totes aquelles persones que hi hem conviscut.

Jo n'he ocupat una situació de privilegi. N'he estat coordinadora de batxillerat durant vuit cursos i per les meves mans s'ha anat engrunant el futur d'uns quants alumnes, gairebé cap a tres-cents! Any rere any he intentat fer un seguiment dels estudis que han fet els alumnes un cop han deixat l'IES.

Aquí en teniu una petita part de la història:

Quan jo vaig començar aquesta aventura, a l'IES només hi havia vuit barracons i a mi ja em semblava immens. La primera promoció que va anar cap a selectivitat, el juny de 1999, van ser setze alumnes. Amb els que van haver de tornar a fer la sele al setembre ens va tocar anar a Barcelona a fer els exàmens, aixecant-nos a hores impossibles... i ens hi van passar un munt d'anècdotes, aquells dies; la primera és que vam arribar molt just de temps el primer dia i mentre l'alumna era al lavabo, el tribunal em volia fer entrar a mi a classe tan si com no a fer els exàmens en comptes d'ella... que n'érem, de joves llavors!! .

Crec que tothom estarà d'acord amb mi: el que mai oblidarem d'aquells dos cursos eren les riallades immenses i espontànies d'en Txi-Txi (Sitjà) que ressonaven als barracons!, la discreció d'en Narcís, les preguntes d'en Mola... D'aquella promoció cal destacar-ne alumnes que ara estan acabant el doctorat en ciències químiques, d'altres han anat a acabar els seus projectes a l'altra punta de món, a l'Argentina. Hi ha enginyers, metges, químics, llicenciats en filologia catalana, diplomats en turisme, en educació social, empresarials, llicenciats en dret i amb clara vocació política, per anomenar-ne alguns exemples. Molts van optar per mòduls de dietètica i nutrició, d'economia i màrqueting. El temps no passa en va i alguns ja tenen la seva pròpia família.

La segona promoció, la del curs 1999-2000, va ser més nombrosa, vint-i-nou alumnes cap a la selectivitat .Va ser un any en què vam tenir dos cursos de segon de batxillerat, distribuïts segons si eren tecnòlegs i científics o d'humanitats i socials. Una promoció amb uns quants estudiants d'enginyeries diverses, químics, mestres, psicòlogues que avui són professores universitàries, estudiants de biblioteconomia, d'història de l'art, d'empresarials, geògrafs que com pressuposa el seu ofici els falta temps per acabar els estudis amb un Erasmus a Finlàndia, on la beca no et dóna ni per menjar, és clar, biòlogues que s'estan plantejant de fer el pas cap a l'ensenyament, criminòlegs, els bessons Jordi i Eduard, si s'haguessin canviat de modalitat no sé pas si ho hauríem notat!. I alguns estan acabant els seus estudis a Madrid, entre d'altres.

La tercera promoció, la del curs 2000-2001, va ser més escassa en nombre, vàrem anar cap a la selectivitat 15 alumnes, però potser ha estat una de les promocions "més diverses" si tenim en compte els seus periples particulars: empresarials a la Pompeu, algun alumne ja ha estat treballant ben encorbatat per mig món, dret, empresarials i enginyeries a la UdG, fisioteràpia a Reus, periodisme i filologia anglesa a la UAB, relacions públiques a Vic. A algunes d'aquella promoció anys després te les podies trobar a les caixes del Decathlon i quan anaves a pagar es sentia: Nenes!: saludeu la profe! i tots els estudiants de mòduls de grau superior, aquell any tants com universitaris: inserció social, informàtica, secretariat, educació infantil, restauració, economia financera, sistemes informàtics, química i farmàcia; alguns després van fer el salt als estudis universitaris. Van ser els primers d'iniciar tot un clàssic a l'IES, el viatge a Madrid.

La quarta promoció, la del 2001-2002, va patir el curs de les tres tardes de classe al batxillerat!! En van sortir alumnes amb perfils innovadors: estudiants de matemàtiques, d'estadística, veterinàries, químics, economistes, educadors socials, estudiants d'infermeria, d'administració i direcció d'empreses, economistes, sociòlegs, estudiants de turisme. Els van rebre universitats com la UPC, UAB, UB, Universitat de Vic. Aquell any us vam acomiadar amb una festa "de graduació" al restaurant Grions, la primera que tots vam anar de gala, acompanyats per les paraules de Martí Boada i unes notes al piano de la Cristina, és clar.

La cinquena promoció va ser... multitud!, trenta-set alumnes van anar a les proves de les PAU el curs 2002-2003. Quan escric aquestes paraules, enguany, molts no només ja heu acabat la vostra carrera sinó que a més ja esteu treballant d'allò que heu estudiat! Quina canya! D'això se'n diu arribar i moldre! Fem un resum ràpid: periodistes, direcció i administració d'empreses, infermeria, empresarials, economia, investigació privada o criminologia (a la Maria i a la Laia ja les tenim a l'Acadèmia, que n'eren de bones mosses!!), advocats, sociòlegs, informàtics, telecomunicacions, arquitectes, psicòlegs, humanístics, fisioterapeutes, mestres en educació infantil, ambientòlegs ( ella amb rialles-udols "hipohuracanats", ell cantant "és superfort!"), mestres en educació física, enginyers variats ... Alguns sempre recordareu aquell Macbeth que vam anar a veure a Barcelona, les meves cames encara el recorden ...

Per segona vegada us vam acomiadar al restaurant Grions, aquesta vegada acompanyats per mossèn Reixach.

Ah! I al setembre a algú li vaig haver d'anar a estirar els llençols, qui se li acudeix adormir-se el dia de la sele!! Encara no entenc com va poder acabar-se de vestir al mig del carrer i pujar al cotxe amb una tranquil·litat pasmosa i dir: vols magdalenes??!! perquè, és clar, a qui se li acudeix posar els exàmens de la sele quan és la festa major de Breda? a veure!

De la sisena promoció, la del curs 2003-2004, recordo les estones de pati que us passàveu fent "rondos" davant els barracons. També recordo que vau ser una generació rebel i transgressora. La transformació als voltants de l'IES ja era imparable; a poc a poc anàvem quedant engolits pel polígon, asfaltats. Els que us vau decidir pels estudis universitaris, la majoria vau escollir la UdG: enginyers, mestres, psicòlegs, biòlegs, empresarials (les bessones, qui és qui?), alguns vau decidir-vos per farmàcia a la UB, Veterinària a la UAB... i algunes de molt futboleres van anar molt lluny, fins a Reus! Els que us vau decidir pels mòduls, doncs per triar i remenar: tècnics superiors de so, d'audiovisuals (Pepe, et veurem a la tele, algun dia?), d'estètica, d'administració, de restauració.

La setena promoció (2004-2005) va ser espectadora d'excepció de com el nou Institut anava prenent forma, va ser una any en què s'endevinaven molts canvis. La majoria dels que formàveu part d'aquella promoció vau escollir els estudis universitaris. De Ciències en destaquem medicina, veterinària, biologia, nutrició i dietètica; de Tecnologia: enginyers informàtics o de mecànica; de Socials: empresarials, direcció i administració d'empreses, turisme, publicitat i relacions públiques, i d'Humanitats: pedagogia, història, mestres en educació infantil.

Aquell any, durant la sele algú va ser capaç d'adormir-se cada dia i vinga! Mà de mòbil! És que potser jo m'ho mereixia, això, "pubilla de Bellpuig"??, si més no, li van donar un premi pel treball de recerca! Quina creu! Els mòduls van des d'educació infantil, fins a màrqueting, estètica...

La vuitena promoció (2005-2006) va ser la privilegiada, ja que va estrenar el nou IES, un bon canvi, segur . Al nivell C de l'IES s'hi van anar forjant historiadors i polítics, fisioterapeutes i metges, biòlegs, empresaris, advocats i administradors d'empreses, publicistes i economistes. Va ser l'any de "fer passadissos", pel simple plaer de tenir-los, d'haver de pujar i baixar escales per fer un canvi de classe, de perdre's durant les primeres setmanes. Era un curs de grups reduïts a les modalitats, això permetia "les distàncies curtes", encara enyoro el club de les 10 hores!

~

Disculpeu-me si no he estat prou exhaustiva i us hi trobeu a faltar. És molt difícil fer cinc cèntims de tant temps i tants alumnes. Potser també és això el què pretenc, és una petita provocació.

Els edificis no són només rajoles. Molts de vosaltres no heu trencat els vostres vincles amb l'IES, ens heu visitat amb l'excusa de venir a buscar el vostre títol de batxillerat o un certificat de català, heu demanat per veure a alguns professors, us he passejat i heu recorregut amb certa nostàlgia aquells espais que van ser vostres, alguns heu acceptat tossudament la invitació de venir a l'IES a fer la xerrada d'ex-alumnes i explicar-nos les vostres vivències en el món universitari i als mòduls, les anècdotes del pisos d'estudiants, dels llargs viatges en tren. Llàstima que aquesta activitat no va tenir continuïtat.

D'altres heu vingut a l'IES per a fer les pràctiques que s'exigeixen per a poder incorporar-vos com a professors a l'ensenyament públic, per a alguns de nosaltres ha estat un veritable plaer poder-vos tutoritzar.

Molts no heu pogut resistir la temptació de venir-nos a visitar, sobretot l'any en què vam estrenar el piset nou, no vau parar d'aparèixer, en continu degoteig, per donar un volt per allò que segurament se us havia dit que estrenaríeu vosaltres.

Amb tot això, amb aquest petit recull, vull enviar una molt cordial salutació a tots aquells alumnes que heu passat pel centre, perquè curs rera curs, l'Institut heu estat vosaltres i també m'agradaria que aquestes paraules fossin una clara invitació a que seguiu pensant que encara en formeu part i ens agradaria que ens féssiu arribar totes aquelles anècdotes, experiències, durant la vostra vida a l'IES o de la vostra vida fora de l'IES, tot allò que volguéssiu que passés a formar part de la nostra memòria col·lectiva, que pot ajudar als nostres alumnes actuals i que amb el vostre permís, penjaríem al web de l'IES.

Montse Jordà, professora de Batxillerat
Sant Jordi de 2007

~