Josep Maria
En Josep Maria Vilarmau, professor d'anglès, es jubila

Quan jo vaig arribar a l'IES el 1997, els barracons ja existien des de feia dos anys. En Josep Maria ha tingut l'honor de ser el primer director de l'IES, primer dit IES d'Hostalric i en cercles més amistosos, les barraques.

Els començaments em consta que van ser molt difícils, ja que es va haver de començar amb la nova implantació de la reforma educativa (els alumnes venien de 8è!), després se'ns ha obsequiat amb altres lloables prodigis com la LOGSE i la LOE, Déu sap que ens espera, encara.

El que està clar és que l'IES va iniciar una evolució imparable, suposo que aquells primers noranta alumnes van ser tan difícils per a tu com ho són per a mi els més de cinc cents!

Que començar amb un claustre de sis professors i 4 mitjos ha de tenir el seu mèrit, sobretot pels mitjos, però la dada que més em fa pensar és que, en aquests tretze cursos s'ha passat de tenir quatre barracons a tenir-ne un!

Eren temps de precarietat, tirar endavant un IES on s'hi passava molta fred i molta calor,que quan plovia hi havia degoters i la pluja ens eixordava en el seu repic a la llauna, que per arribar-hi havies de travessar ple de camps d'userda i havies de pregar que tornant d'esmorzar no et trobessis el ramat de xais al mig de la carretera, sinó, segur que arribaves tard!, eren temps amb condicions poc favorables però amb moltes ganes, amb instal·lacions que semblaven permanentment provisionals, un centre que anava creixent ( com bolets, a l'estiu, apareixien un parell més de barracons) , eren temps amb moltes mancances que s'intentaven cobrir amb hores i voluntat, on tenir un ordinador a la sala de professors va ser tot un luxe. Us podeu imaginar la festa quan hi va haver el segon?

Aquestes són imatges i records dels meus inicis, detalls que perduren a la memòria per sempre, eren temps d'impàs, en que s'anava forjant el que ara tenim , un institut en majúscules.

Amb aquesta pinzellada personal només volia posar en context quina va ser la tasca d'en Josep Maria durant aquells anys difícils, el seu esforç per definir un model d'institut, un ideari de centre, que li va tocar fer feines feixugues i silencioses, amb un alt grau de compromís i de responsabilitat, que ha seguit mantenint i col·laborant amb tasques de centre posteriorment, ha estat còmplice de l'elaboració de molts projectes per arribar al punt on estem avui .

Us asseguro que per tots els que l'hem conegut en aquella època (professors, alumnes pares) en Josep Maria era i és un referent, gairebé impossible dissociar el seu nom d'aquells temps i d'aquells barracons. Has passat a formar part de la memòria col·lectiva d'unes quantes generacions

Jo sempre li agrairé que confiés en mi i que des del primer dia, em donés molt bons consells, alguns no els he entès fins aquest curs (ja faig servir agenda!)

Amb aquestes senzilles paraules, Josep Maria, volia fer un reconeixement a la teva tasca docent i també donar rellevància a la teva tasca com a director.

Comença una nova etapa per a tu, estic segura que et serà molt profitosa.

Moltes gràcies,

Montse Jordà, directora

 

 

Com a company de treball des dels inicis i en representació dels teus companys de departament, llegiré unes paraules ...

Vas "engegar" l'institut el curs 95/96. Aquell curs només hi havia el tercer d'ESO. Aquell any encara no treballàvem junts, però ja ens vam conèixer.

Com bé deus recordar, "pujaves" a l'escola Mare de Déu dels Socors amb un grup d'alumnes de transport i els acompanyaves al menjador de l'escola. Déu-n'hi do, s'ha de fer de tot!!

Jo era mestre d'anglès de l'antic 7è i 8è d'EGB, que ens els cursos posteriors es reconvertirien en 1r i 2n d'ESO.

Ens vam conèixer al menjador del CEIP. Va ser el curs 96/97 que vaig baixar a l'IES i el Departament de llengües estrangeres es va començar a ampliar (suposo que el primer any estaves sol)

El departament ha anat creixent i, des que vas deixar la direcció del centre, n'has estat el nostre cap. Un cap que ens ha coordinat amb eficàcia i que ha vetllat per la bona convivència entre tots, vinguem d'on vinguem... professors i professores, tots diferents, amb les nostres maneres de fer, potser les nostres dèries.

Sabem que des del departament t'hagués agradat que s'iniciés un projecte europeu (tipus Comenius...), però, tot i que això no ha estat possible, has impulsat i afavorit altres projectes: Vas promoure les estades a Exeter, hem realitzat intercanvis escolars, sortides vàries, obres de teatre i has portat a terme la coordinació REAL de les nostres programacions (ja ens entenem...)

Aquest any has fet una feinada de "xinos", introduint a l'ordinador tots els títols dels llibres i el material de què disposem, per tal de tenir-ho tot ben classificat. A veure si som capaços de continuar aquesta tasca.

A partir d'ara "engegues" una altra etapa i et volem desitjar el millor per als projectes que tinguis, que et vinguin (que et vindran) i que vulguis (que això és el més important) ...

Josep Iglesias, professor d'Anglès

 

Bé, ara en nom de tots, tant els del teu departament com dels altres, i fins i tot d'alguns que no t'entenem quan parles en anglès...

Volia dir-te que... no pateixis, que no et regalarem cap placa però, això sí, una petita eina per escriure ja que alguna cosa hauràs de fer per distreure't, a més de llegir "La Vanguardia".

Tots sabem que sempre has "disfrutat" de la teva feina però segur que moltes vegades el teu estómac se n'ha ressentit. Per intentar compensar-ho, hem cregut que seria bo que, junt amb la teva senyora, vagis a fer un bon dinar al restaurant Numum de Girona, dels del Celler de Can Roca.

I, ara per acabar, no volem dir-te adéu sinó BONES VACANCES!!

Josep Sanitjas, professor de Ciències Socials

 

Departament de Llengües Estrangeres
Quatre dades per a la història de l'IES · Josep Maria Vilarmau
Història gràfica de l'IES en temps dels barracons
El desmantellament dels barracons: estiu 2005

~