Comiat
Batxillerat
Festa de comiat dels alumnes de 2n de Batxillerat, promoció
X, maig 2008
Bona nit a tothom. M'han
encarregat que obri aquest acte de comiat dels alumnes de segon de
batxillerat, els que vau començar el 2002 i acabeu ara, el
2008.
Quan dius 2002 això
queda ja tan lluny ! en aquest cas podem dir amb certesa que queda
molt lluny en el temps i en l'espai. En
l'espai, perquè ja no existeix.. però jo encara tinc
molt present aquell últim barracó, el número
5, on vau començar alguns dels que esteu ara aquí el
vostre primer d'ESO, allà al costat de l'aula d'informàtica,
en una classe on espetegava un sol que ens fregíem lentament
aquelles primeres tardes de juny... Em complau molt veure que molts
dels que em vau patir aquell curs esteu avui aquí.
I en el temps! Evidentment!
Encara recordo aquells nens que éreu! Aixecant el dit per tot,
amb tantes coses per explicar... no sé que en queda d'aquells
nens i de totes les seves preguntes, només sé que aquestes
paraules que ara us dic van dirigides a nois i noies, m'atreveixo
a dir ja homes i dones.
I és que els professors
d'institut tenim a les nostres mans un dels moments més importants
de les vostres vides, els anys en què deixeu la infància
per entrar, després de l'institut, al món dels adults.
Beneïda adolescència
la que ens toca compartir amb vosaltres!, primaveres i tardors, estius
i hiverns, deures, exàmens, debats a tutoria, hormones a granel,
sortides i excursions, viatges, esquiades, els primers amors i les
millors anècdotes ... no em feu parlar !
Veureu
com sense voler, d'aquí a uns anys us trobareu un dia recordant
amb els amics allò que va passar a l'institut, parlant d'aquells
companys o professors, d'aquell any, d'aquell curs, de tots aquells
moments i passarà el temps i aquest serà un vincle que
us seguirà unint, perquè, us agradi o no, aquí
dins, entre aquestes quatre parets, s'hi han forjat moltes coses ...
No sé si haureu trobat
les respostes que buscàveu quan vau començar primer
d'ESO, no sé si haurem sabut ensenyar-vos tot allò que
necessitàveu, no sé si hem sabut ajudar-vos quan calia,
si us hem dit la paraula correcta o donat el consell oportú...
no sé si hem sabut! El que si us asseguro és que tots
els que hem passat per les vostres classes hem donat el millor de
nosaltres, acadèmica i personalment
Avui és un dia per
recordar mil coses , un final d'etapa, per emocionar-se, per fer balanç
i bons propòsits i també reconèixer tots els
afectes que heu anat consolidant durant aquest temps, els amics, els
companys, els professors. És per això que avui han volgut
estar amb vosaltres pares, germans, família i professors, els
que han estat, els que som i un record molt especial per qui sempre
portarem al cor, en Carles també avui és aquí.
Els comiats són tristos,
acomiadar-se vol dir tancar portes, deixar enrera, posar fi , per
això m'agradaria pensar que més que un comiat aquest
acte d'avui és una festa de benvinguda plena d'alegria, a la
nova vida que us espera fora d'aquí, a les vostres expectatives
i il·lusions personals, als vostres projectes, i com és
llei de vida, us escapareu per viure allò que el destí
us ha preparat, però per això també penso que
aquest és un acte de benvinguda, sé que tornareu a explicar-nos
qualsevol dia què tal us va, ens agradarà molt que ho
feu, teniu les portes obertes, ho dic de veritat.
Us desitgem el millor.
Per acabar, voldria donar
les gràcies a tots els que heu estat preparant aquesta festa
i que l'heu fet possible, sé que hi heu posat moltes hores
i molta il·lusió tant professors , alumnes pares, els
membres de l'AMPA. Moltes gràcies a tots per fer-ho possible.
Montse Jordà,
professora directora
Hostalric, 16 de maig de 2008
Portada
Presentació
Bona nit a tothom. M'han
encarregat que obri aquest acte de comiat dels alumnes de segon de
batxillerat, els que vau començar el 2002 i acabeu ara, el
2008.
Comiat de la promoció IX: maig 2007