 LA
COVA DELS MOROS.- |
|
| EL COGUL FA 9.000 ANYS | |
Amb el descobriment de la Roca dels Moros o del Cogul, pel rector local
Ramon Huguet, l'any 1.908, s'inicien a Catalunya les investigacions d'un
art pictogràfic, fins a aquell moment nou, dins la prehistòria
europea.
La Roca dels moros es localitza a un quilòmetre escàs del poble del Cogul, en direcció a l'Albagés, en el marge esquerra del riu Set, afluent del Segre, i dins la Comarca de les Garrigues. Aquesta roca es troba situada a uns 280 m s.n.m., i està constituïda per un gran bloc de sorrenca de les antigues cornises del Tossal. Les excavacions fetes al peu de l'abric van permetre de recollir:
|
Aquestes evidències junt amb la cronologia relativa
que aporten les pròpies pintures, situarien aquest conjunt dins
d'una àmplia cronologia, que s'iniciaria en el 7.000 fins el
100 abans de la nostra Era.
El conjunt del Cogul és fruit d'una llarga tradició i perduració pictòrica, que ha anat reflectint els canvis de la seva pròpia evolució històrico-cultural. Una de les maneres més simples de poder contemplar amb més fidelitat els dibuixos ha estat durant molt de temps mullar-los amb aigua; però això, juntament amb el pas del temps, ha fet que aquestes pintures s'anessin perdent de mica en mica, i ha provocat que s'hagin adoptat una sèrie de mesures per tal de protegir les pintures. Així, la
|
| LA COVA DELS MOROS | |
 |
El bloc presenta una cavitat orientada al SO d'uns 10
metres d'amplada, 3 metres de fondària i actualment 4 metres d'altura.
Les pintures es mostren recobertes per una tènue capa blanca, fruit del propi procés de degradació del suport i per la intervenció directa de l'home, que de forma a vegades involuntària ha contribuït a la seva degradació.- |
| PANORÀMICA DE LES PINTURES RUPESTRES.- | |
En el conjunt pictogràfic del Cogul s'observa la
existència de 42 figures pintades:
|
Els dibuixos són d'un estil naturalista-estilitzat, exceptuant-ne unes quantes amb trets esquemàtics. Hi ha més de 250 signes gravats corresponents a l'alfabet ibèric i llatí i unes poques representacions faunístiques també gravades. |
| INSCRIPCIONS DE L'ALFABET IBÈRIC I LLATÍ | |
| Aquests textos malgrat que molts d'ells resten encara indesxifrables, la presència de: | "Secundio votum fecit" (Secundi va fer un vot), evidencia un testimoni de culte, realitzat dins l'abric a l'època romana. |
| ELS TEMES CINEGÈTICS | |
| Estan constituïts per dues escenes individualitzades.
La primera la trobem a la part superior esquerra formada per un arquer,
el qual està disparant a un cérvol d'un estil esquemàtic.
La segona, situada a la part de la dreta del fris, hi podem observar un arquer sostenint l'arc i les fletxes, el qual està directament relacionat amb un animal de difícil classificació. |
 |
| UNA ESCENA DE CARÀCTER SOCIAL | |
| Integrada per un grup de 9 persones nues de la cintura
cap amunt, amb faldilles acampanades, en alguns casos aparellades i executades
en diferents moments.
Totes elles envolten un petit personatge de color negre i nu. Aquesta escena, per la posició que ocupen les dones i pel sexe remarcat de l'home, fou interpretada com una dansa fàl·lica. |
 |
| COMPOSICIONS FAUNÍSTIQUES | |
On entrarien a formar part les figures de:
|
 |
|
|