L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE GRÀCIA

La primitiva església de Santa Maria de Gràcia (nom que havia estat emprat per a algunes antigues mesquites convertides al culte catòlic) era de transició del romànic al gòtic. D'aquesta església en resten els murs, però no l'interior, derrocat en la Primera Guerra Carlina (1835-37). A primers del segle actual fou ocupada per una comunitat de monges de la Sagrada Família que hi establiren un col·legi i reformaren amb mal gust l'interior de la capella. Avui es troba en un estat d'abandó (s'hi ha trobat una làpida i elements gòtics).

L'actual església de Santa Maria de Gràcia, notable exemplar barroc, començà a construir-se de nou l'any 1764 en un extrem de la vila antiga, al raval de la Bassa, al lloc on des del segle XIV es venerava un antic crucifix (es digué per això del Sant Crist i Santa Maria). Es bastí amb la sumptuositat d'una catedral; d'aquí li ve el nom de "Catedral de Les Garrigues".

Està formada per tres naus i hi destaquen un cimbori de creuer il·luminat per una artística llanterna i l'altar major amb el cambril del sant Crist de Gràcia. Aquesta imatge, que segons la llegenda va ser trobada en una ermita situada en el lloc de l'actual església, està molt arrelada en el cor dels veïns, que sempre li han expressat una devoció especial. El campanar, de torre octogonal és un dels més bells i majestuosos de les terres de ponent i la portalada és bellament decorada.

ERMITA DE SANT ANTONI ABAT

A la serra de Sant Antoni i encarada cap a la vila com a vigilant i protectora centenària es troba l'ermita de Sant Antoni Abat. Té una torre de planta quadrada coronada per un campanar d'espadanya que correspon a un primitiu edifici romànic.

L'actual santuari és més modern (segles XVII - XVIII) amb un porxo a l'entrada i l'interior de gust barroc. Fins el 1936 conservà dos bells retaules gòtics. A l'exterior de l'ermita, que es pot datar del segle XIV, s'ha construït darrerament un altar a la Mare de Déu de Montserrat.

A l'esplanada davant el santuari, des d'on s'albira un magnífic panorama, era un costum tradicional de ballar els dies de la festa major (14 de setembre) el "ball del sant", una mena de jota.

L'ermita s'ha anat convertint en lloc d'esbarjo i de passejada per als veïns. Hi ha un restaurant i jocs per a la quitxalla. Allí es duu a terme la popular festa dels "Quintos", el 17 de gener, dia de sant Antoni Abat. Durant tota la nit els quintos i els gitanos (un any menors) obsequien els veïns i visitants amb pa i llonganissa o amb sardines, que es poden coure en una gran foguera. L'endemà, amb les carrosses, es desplacen a la vila recitant versos sobre els fets ocorreguts al municipi durant el darrer any.

LA MANCOMUNITAT D'AIGÜES DE LES GARRIGUES

La Granadella és cap d'una Mancomunitat d'Aigües que agrupa 27 municipis, la major part de la comarca de les Garrigues i alguns municipis de secà de la comarca del Segrià. Aquesta Mancomunitat fou constituïda el 30 de juliol de 1980, després que un grup de persones, des dels Ajuntaments van arribar al convenciment de què s'havia de donar solució al problema que ha perseguit sempre alguns pobles de les comarques abans dites: la manca d'aigua.

Aquest projecte va suposar un avenç molt important tant per la ramaderia com per l'agricultura de la zona ja que permetia assegurar un futur més clarificador. Aquest patrimoni es va estructurar en diferents fases:

- Era el setembre de 1987 quan els municipis de Sarroca de Lleida, Torrebesses, Llardecans, Maials, la Granadella, Bovera, Bellaguarda i Juncosa veien arribar l'aigua als seus dipòsits.

- Dos anys més tard, el maig de 1989, l'aigua arribava a Aspa, el Cogul, el Soleràs, els Torms, Granyena de les Garrigues, l'Albagés, Cervià de les Garrigues i l'Albi.

- L'octubre de 1991 arribava l'aigua als municipis del Vilosell, la Pobla de Cérvoles, Tarrés i Fulleda.

- El mes de març de 1993 arribava l'últim metre de canonada als municipis de l'Espluga Calba, els Omellons i la Floresta.

- Està pendent una darrera fase que aplegaria els municipis d'Alcanó, Almatret, Sunyer i Vinaixa.

Totes aquestes instal·lacions, que han representat una inversió de més de 1.500 milions de pessetes, suposen més de 200 quilòmetres de canonada amb 12 estacions de bombeig repartides per tota la xarxa i una planta potabilitzadora que transforma l'aigua del riu Segre, captada al pantà d'Utxesa, en aigua potable per al consum d'una població de poc més de 10.000 habitants.

Al llarg d'aquests anys d'execució de les obres, la incidència de la MAG ha augmentat considerablement, passant de subministrar 300.000 metres cúbics d'aigua l'any 1988, a més de 750.000 metres cúbics l'any 1992.

Cal tenir en compte, però, que, si bé la població ha estat la gran beneficiària d'aquestes obres, amb elles s'ha permès mantenir un sector prou important de l'economia dels municipis, com és la ramaderia.

Paral·lelament a les inversions de la Junta d'Aigües, la pròpia MAG ha fet un esforç considerable per millorar la xarxa, havent-se fet l'automatització de tota la xarxa, la qual cosa fa que sigui una de les xarxes d'abastament d'aquestes característiques més capdavanteres de Catalunya.