1. El fet d'educar és cada cop més complex perquè els problemes als que s'ha d'enfrontar el món educatiu són     cada cop més complexos i, moltes vegades, no estrictament educatius.
2. Si el fet d'educar és cada vegada més complex, les possibilitats de canvi s'originen lentament. El camí del      canvi no té dreceres.
3. El sistema educatiu dóna respostes a la situació amb un relatiu èxit.
4. Propostes de qualitat educativa.

La situació educativa actual. Problemàtica d'origen extern.
Els problemes actuals de l'educació estan condicionats pels canvis socials, la immigració, les noves tecnologies…
Tot això comporta també que els mateixos alumnes tinguin estratègies distintes per aprendre i noves actituds en front del seu procés educatiu general. En conseqüència, els centres han de preveure noves maneres d'educar, a més d'assumir que han d'ensenyar més coses a més alumnes i durant més temps.
L'educació actual és com un Sant Sebastià ple de fletxes. L'escola rep contínuament noves sagetes en forma de demandes.

Les possibilitats de canvi s'originen lentament. El camí del canvi no té dreceres.
Però no hem d'oblidar que, encara que sigui necessari donar resposta a noves demandes, els canvis en els sistemes educatius son lents, cal almenys una dècada per introduir-hi modificacions substancials.
Sobretot és molt lent canviar la manera de fer dels professors, perquè també és lenta la presa de consciència de què s'han de canviar els esquemes de l'ensenyament-aprenentatge: els mètodes d'exposició, les maneres de gestionar les classes... Principalment, són molt difícils de canviar el sistemes d'avaluació.

El sistema educatiu dóna respostes a la situació amb un relatiu èxit.
El sistema educatiu no es troba en una situació tan dolenta com es diu. Hi ha dades negatives i positives. Per exemple:
- Actualment, el nombre de noies i noies que finalitzen positivament l'ensenyament obligatori i el batxillerat o    COU és superior al de fa 10 anys.
- L'informe PISA (OCDE), que valora el rendiment mitjà de la comprensió lectora de textos, demostra que els    resultats dels alumnes de l'Estat Espanyol són inferiors a la mitja dels països de l'OCDE.

Algunes informacions que proporciona aquest mateix informe ens ajuden a comprendre les causes d'aquest retràs, cercar solucions i, en últim extrem, determinar les responsabilitats estrictes del sistema educatiu:
a) El nivell cultural de les famílies espanyoles és molt més baix que la mitja de l'OCDE. Per exemple, el     percentatge dels ciutadans que ha estudiat fins als 18 anys és clarament inferior al de la mitja dels països     de l'OCDE. No s'ha d'oblidar que el sistema educatiu d'un país és també fruit d'una història; el nivell cultural     de la població marca un sostre als resultats d'aquest sistema.
b) La despesa per alumne també és més baixa a Espanya (4'6 punts en front de 5'2 de l'OCDE). Aquesta és     una variable relativa, no lineal; a més cost per alumne no correspon necessàriament més qualitat educativa,     encara que la relació és evident.
c) Les proves realitzades per a l'elaboració de l'informe corresponen als estils d'ensenyament-aprenentatge,     experiencials i aplicatius, propis de l'àmbit anglosaxó. A casa nostra són més comuns les estratègies     expositives i discursives.
d) Als centres espanyols el temps d'estudi obligatori dels alumnes està per sota de la mitja de l'OCDE. En     canvi el temps d'estudi fora de l'escola és superior. Aquesta variable es correspon amb la substancial     diferència que existeix respecte al nombre de professionals per alumne que tenim als nostres centres. És     evident la nostra manca de recursos en aquest camp.

Pot ser interessant afegir tres de les conclusions d'un estudi realitzat a diferents instituts públics i concertats de Madrid al quadre de variables d'interpretació dels resultats de l'informe PISA:
- El principal predictor del futur dels aprenentatges dels alumnes són els resultats de l'educació primària. Si els   alumnes no acaben bé aquesta etapa educativa és gairebé impossible redreçar després el seu itinerari   educatiu. El sistema, per tant, ha d'incidir i posar molt énfasi en la resolució dels problemes de la primària.
- Majoritàriament, el professorat manifesta que les dificultats més importants de la seva tasca es troben en la   gestió de l'aula i el control dels alumnes i en les baixes expectatives educatives que generen els nois i noies.   No s'espera gaire del alumnes i ells no tenen massa confiança en el seu aprenentatge.
- En relació a altres països europeus, els centres espanyols mostren menys diferències entre ells i entre els   seus alumnes. Encara que els seus resultats generals estiguin per sota de la mitja de l'OCDE, la situació   tendeix a ser uniforme, com en els països nòrdics.

Propostes de qualitat educativa.
Del que s'ha exposat es dedueix la necessitat de què les lleis educatives siguin el menys generals possible, sintonitzin amb els canvis socials, s'ajustin a una anàlisi global de la realitat i proposin solucions a llarg termini.
Ens trobem, en canvi, que les solucions que proposa el govern actual (Llei de qualitat) són simples, intenten donar respostes a punts concrets i no es basen en una visió completa de la problemàtica de l'educació.
En concret, la proposta de separació d'alumnes per itineraris a partir dels 14 anys suposa la instauració d'un model competitiu i segregador, que no afavoreix la relació entre alumnes i professors i altera la convivència dins dels centres i la seva cohesió amb l'entorn. Dels tres itineraris proposats només el primer, el dels "bons", fa que els alumnes puguin millorar; els altres dos provocaran que els alumnes "regulars" i "dolents", empitjorin. És, per tant, un model poc sòcio-comunitari que crea més diferències i distàncies entre l'alumnat.

Però la crítica no ens eximeix de la responsabilitat de fer propostes constructives, per exemple:
- La implicació dels ajuntaments millora la qualitat de l'educació perquè permet que pugui incorporar-se el   tema educatiu en les decisions polítiques, socials, sanitàries, urbanístiques… del municipi. És important,   doncs, la vinculació dels ajuntaments amb l'educació.
- L'administració educativa ha de fomentar les relaciones directes amb cadascú dels centres; possibilitar   acords, recolzar projectes… Ha de facilitar l'autonomia i la presa de decisions perquè el centre pugui   connectar-se amb la realitat del seu entorn.
- És precís Impulsar xarxes entre centres per la via de l'acord mutu. L'Administració ha de proporcionar més   recursos, sobretot humans, per promoure estructures de connexió i intercanvi que no estiguin basades en el   voluntarisme del professorat o en la implicació espontània d'alguns professionals interessats.
- S'ha de situar la professió del docent és en el centre de la societat del coneixement. Això vol dir que s'han   d'incorporar al temps lectiu les noves funcions de l'ensenyament, crear condicions per fer tasques de treball   en equip, seguiment d'alumnes, formació de pares, disseny de xarxes d'intercanvi i suport als alumnes per   garantir que no es retardin (sobretot a l'educació primària, on és necessari aconseguir que tots els alumnes   llegeixin bé, sàpiguen expressar-se, tinguin un bon raonament matemàtic, adquireixin habilitats d'estudi...). El   sistema educatiu necessita, en resum, professionals capaços d'ensenyar de manera diferent de la que han   estat ensenyats.
  Per aconseguir-lo, però, s'han de tenir en compte els incentius del professorat, no solament els econòmics.   S'han de preveure mecanismes per reconèixer la capacitat i dedicació dels professionals que estan   disposats a  impulsar projectes i a canviar els models que no funcionen a partir de projectes de formació de   centre.
- Com a últim missatge, caldria remarcar que la millora dels centres la determinen el saber compartir un   context comú i la capacitat de formular d'objectius col·lectius a partir del coneixement de les opinions dels   components de la comunitat educativa.
  Per això és important procurar que els models d'avaluació de centres siguin amplis, equilibrats i equitatius. Si   l'avaluació està contextualitzada i integrada a l'entorn del centre, és més fàcil trobar solucions. Es tracta   d'enfortir escoles i professors per facilitar uns bons resultats. L'avaluació contextualitzada dóna més   responsabilitat i facilita la intercomunicació que ajuda a trobar la identitat de cada centre.