CONCLUSIONS

• Degut a les dificultats d’avaluar en la nostra àrea, hem volgut sistematitzar al màxim tot el procés avaluatiu.

• Nosaltres considerem de gran importància i prioritàries les actituds, ja que sense aquestes difícilment l’alumne podrà progressar en els seus aprenentatges.

• Considerem de gran valor el consens entre els diferents mestres participants en aquest treball a l’hora de definir els mínims avaluatius.

• Les proves presentades han estat aplicades amb èxit a les nostres escoles que representen marcs socioculturals diferents. Això les fa útils.

• Les proves triades són representatives, es podien incloure altres.

• Aquest treball és exhaustiu, ja que dóna un ventall ampli per avaluar. La seva aplicació s’ha d’ajustar a la programació de l’especialista.

• Aquest treball és obert a un continu procés d’ investigació, recerca i aprofundiment sobre l’ àmbit de l’avaluació en l’Educació Física.

• L’avaluació no acaba amb la nota i l’informe, sino que ha de ser una eina perquè l’alumne i el/la docent reflexionin i millorin el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.

Volem fer aquí referència a diferents interrogants que ens han sorgit al llarg de les reunions de treball i que de ben segur encara es planteja qualsevol mestre/a especialista en Educació Física.

-Què significa dins la nostra àrea un Progressa Adequadament (P.A.) o un Necessita Millorar (N.M.) a l’informe de final de curs, cicle o etapa d’un alumne?

-Si per qualsevol motiu, un o varis alumnes no superen els mínims que aquí plantegem en les diferents proves, blocs de continguts…; quina valoració final faríem d’aquests alumnes?

-Dins dels diferents tipus de continguts establerts per la Reforma (Fets i Conceptes, Procediments i Actituds i normes), quins considerem prioritaris, dins la nostra àrea; i quin percentatge d’importància té cadascun a l’hora de fer la valoració final?.