ESCULTURES

NÚMERO	TÍTOL	AUTOR	ANY UBICACIÓ	EMPLAÇAMENT	DESCRIPCIÓ
1	Colometa	Perecoll	1983	Plaça de Can Marchal	Figura d'ocell de bronze en dues parts, situada al sortidor d'aigua de la plaça i dedicada a l'escriptora Mercè Rodoreda.
2	Creu de terme			La Rambla-Camí Ral	Reproducció feta el 1940 de la Creu de Terme del segle XVI que va ser destruïda durant la Guerra Civil. És formada per una creu llatina de pedra amb peu octogonal. Hi ha la figura de Crist crucificat acompanyat de dues dones i el Pare Etern a un costat. A l'altre costat hi ha la Mare de Déu amb el nen Jesús a coll, acompanyada, també, de dues dones.
3	El piano	Isidre Molsosa	1985	Escales d'accés a la plaça dels Corrals	Construcció lúdica de pedra artificial en forma de piano que fa de contrafort per a aguantar les terres de la plaça.
4	Escultura oberta	Jaume Simon	1994	Plaça d'Occitània	L'escultura consta de sis agrupacions geomètriques pintades de colors bàsics i disposades de manera circular. La simplicitat de les seves formes i la composició han estat pensades per a un espai jove. Es tracta d'una conjunt escultòric lúdic, serè i obert a tothom.
5	Font del negrito	Ramon M. Esquerra	1988	Parc Central	La construcció d'aquesta font pretén destacar l'escultura del "negrito", que pertany a la memòria col·lectiva de la ciutat (és un record de l'època de les Amèriques).
6	Homenatge al treball i els dies	Moisès Villèlia	1991	Plaça de la Brisa	Estructura metàl·lica formada per perfils engalzats amb cargols tipus "allen" , de forma piramidal i sobre una base de pedra.
7	Intolerància	Perecoll	1994	Passeig de Carles Padrós	Aquesta peça de bronze forma part de l'homenatge a les víctimes del nazisme. Un ocell d'ales lligades atrapat en un filat espinós en baix relleu, l'àliga alemanya, la bèstia lligada, el taüt i l'homenatge personal de l'autor al seu pare, són algunes de les referències d'aquesta escultura.
8	L'esperit de Figuera Major	Manuel Cusachs	1990	Ronda de Sant Oleguer	Escultura de ferro de deu metres d'alçada. L'obra incorpora al·legories inspirades en llegendes, simbologies i costums característics de la zona.
9	La Justícia i la Prudència	Josep Anicet Santigosa i Vestratén	1867	La Riera, 48 (edifici de l' Ajuntament)	Escultures neoclàssiques que hi ha a banda i banda de la porta principal de l'Ajuntament i que representen la prudència i la justícia amb els seus símbols característics.
10	Laia, l'arquera	Josep M. Rovira Brull	1998	Porta Laietana (N-II)	Escultura metàl·lica de 34,5 m d'alçada que representa la figura d'una dona prehistòrica que sosté un arc. És el símbol de la deessa de la fecunditat de la terra. El nom de Laia és una abreviació de Laietana, el nom de la tribu ibèrica que hi havia assentada a la costa del Maresme.
11	Les Santes	Jordi Arenas		Fons del mar. A la boia
12	Les Santes	Manuel Cusachs	1979	Carrer d'en Pujol	L'escultura és situada al carrer on, segons la llegenda, es creu que van néixer les patrones de la ciutat, Juliana i Semproniana.
13	Mapa astronòmic			Plaça de Canyamars	Base de pedra que aguanta una estructura circular plana, de ferro, en la qual s'observa amb detall la distribució de les diferents constel·lacions i la relació que hi ha entre elles
14	Mataró	Manuel Cusachs	1992	Plaça de l'Ajuntament	L'escultura és una al·legoria de la ciutat de Mataró, representada per una dona amb els cabells al vent. És feta de bronze i reposa sobre una base de granit on figura un fragment del poema a Mataró del poeta local Josep Punsola.
15	Matarona	Jordi Cuyàs i Jaume Simon	1997	Plaça de França	Es tracta d'una escultura metàl·lica de més de cent metres de llargada, formada per tub quadrat d'alumini, que té un caràcter modular que pot prendre diferents formes.
16	Monument a Damià Campeny	Frederic Marés	1963	Plaça del Palau	La placeta de la ciutat jardí és presidida per un monument a Damià Campeny. És la reproducció de la figura de la Flora, esculpida pel destacadíssim escultor mataroní nascut el 1771.
17	Monument a J. Anselm Clavé		1911	Parc central	Bust de J. A. Clavé sobre peanya de marbre blanc i envoltat d'un muret de pedra.
18	Monument a Josep Gomà i Carol	Iago Vilamanyà	1995	Plaça de Joaquim Blume	Monòlit de granit amb l'efígie incrustada, de bronze, de Josep Gomà, cronista esportiu de la ciutat.
19	Monument a Juli Garreta			Parc central	Bust de ferro colat sobre base d'obra amb arrebossat de gra gruixut, de Juli Garreta, compositor de sardanes.
20	Monument a les brigades internacionals	Ramon M. Esquerra	1987	Plaça de Rafael Casanovas	El tema principal del monument és l'anagrama de les brigades internacionals, una estrella de tres puntes.
21	Monument a Lluís Companys	Miquel Josep, Antoni Bou i Isidre Molsosa	1994	Avinguda de Lluís Companys	El monument, a partir del simbolisme poètic del relleu de dos grans petjades, interpreta els darrers moments del president abans de ser afusellat i la seva darrera voluntat de descalçar-se.
22	Monument a Lluís Millet	Jordi Arenas	1967	Parc central	Bust de coure sobre peanya de pedra del músic Lluís Millet, fundador de l'Orfeó Català, realitzat per Jordi Arenas i fos per Gabriel Bechini.
23	Monument a Miquel Biada	Joaquim Ros Bofarull	1948	Plaça de Miquel Biada	Miquel Biada i Buñol fou el promotor del primer ferrocarril de la península, de Barcelona a Mataró. Aquesta escultura, al final de 1998 va canviar de lloc, dins la mateixa plaça, una vegada remodelada. Consta d'una peça de bronze amb la figura de Mercuri -déu de la comunicació- sobre una roda de tren.
24	Monument a Pep Ventura			Parc central	Bust de ferro colat sobre base de pedra artificial, de Pep Ventura, compositor de sardanes.
25	Monument a Pompeu Fabra	Jordi Arenes	1997	Plaça d'Occitània	L'escultura consta d'un medalló de bronze amb l'efígie de Pompeu Fabra incrustat sobre un monòlit de granit. Aquest monument era a la confluència del carrer de Pompeu Fabra i de l'avinguda de Puig i Cadafalch, i es va traslladar al seu lloc actual el mateix any de la inauguració de la Biblioteca Pompeu Fabra.
26	Monument a sant Sebastià	Perecoll	1985	Carrer de Barcelona-baixada de Santa Anna	L'edifici de can Ximenes, reconstrucció neoclàssica, té a la planta baixa l'antic portal de Barcelona, de les muralles enderrocades el segle passat. Al porxo hi ha una capella dedicada a sant Sebastià, màrtir romà del segle III denunciat com a cristià, que va ser flagel·lat i ferit amb fletxes fins a morir. Va tenir un culte molt popular i se l'invoca contra la pesta.
27	Monument al Cooperativisme	Jaume Simón i Mònica Vilert	1996	Plaça del Forn del Vidre	L'escultura recorda l'entitat del cooperativisme, Cristalerias de Mataró, titular de l'antic Forn del Vidre fundat per Joan Peirò, famós dirigent sindical (CNT) i ministre de treball de la Segona República espanyola.
28	Ocellot	Perecoll	1986	Passeig del Callao	Escultura de bronze, al·legoria d'un "ocellot" de la Rambla. Va ser exposat temporalment a la platja i, posteriorment, l'artista va donar-lo a la ciutat a petició de l'alcalde Joan Majó.
29	Rapte d'Europa	Rosa Martínez i Lluís Gisbert	1999	Plaça d'Itàlia	Representa una al·legoria sobre l'amor entre la nimfa Europa i el déu de l'Olimp Zeus. Els arbres situats a la part posterior de la plaça reprodueixen la figura de la contel·lació de Tauro, un dels déus de l'Olimp representat per la figura d'un brau. Els sortidors d'aigua simbolitzen la música i el temps, les diferents alçades reprodueixen la cadència d'algunes notes de l'himne de l'Alegria, i els brocs d'aigua que s'aboquen a la font marquen el pas dels minuts i les hores. La figura de la noia, jove i atractiva, que aboca l'aigua al gran vas, representa la nimfa Europa, de qui es va emanorar Zeus. La mitologia grega explica que Zeus, per guanyar-se la confiança d'Europa, va adoptar la forma d'un brau blanc, aparentment manyac i dòcil, fins que va aconseguir que Europa pugés al seu llom per emportar-se-la a la costa de l'Àsia Menor.
30	Sant Josep de Calassanç	Jordi Puiggalí		Església de Santa Anna (cantonada baixada Santa Anna)	Escultura de sant Josep de Calassanç, fundador de l'Escola Pia. Aquesta imatge és de després de la Guerra Civil, i es va reposar de nou quan es van fer les obres del col·legi nou.
31	Sense nom	Guerao Calàbia	1975	Plaça de Ribas i Julià	Monòlit de formigó on hi ha incrustat un medalló de coure amb l'efígie de Tomàs Ribas i, a sota, una placa de marbre blanc amb la inscripció "Mataró a Tomàs Ribas i Julià".
32	Sense nom	Iago Vilamanyà	1984	Plaça de Joan XXIII	Escultura de pedra d'Ulldecona que representa un tors femení en posició ajaguda, pequè hi pugui jugar la canalla.
33	Sense nom	Terri	1966	Carrer de Jaume Ibran-carrer de Sant Antoni	Plafó escultòric fet amb elements metàl·lics. És una al·legoria de l'activitat comercial i industrial de Mataró.
34	Sense títol	González Viza	1995	Passeig de Carles Padrós	Conjunt escultòric format per diversos elements lúdics col·locats sobre la gespa de la rotonda: un molí de vent, uns quants daus, etc.
35	Sense títol	Terri		Carrer de Lepanto (entrada de l'antiga Clínica l'Aliança)	Figura humana de planxa metàl·lica en posició semiajaguda. És una al·legoria d'una dona que representa una maternitat. És situada sobre una base d'obra.
36	Sense títol	F. Carulla	1964	Carrer d'en Moles, cantonada carrer de Sant Josep	Escultura de pedra d'una dona que porta, a la mà esquerra, una rosa i, a la mà dreta, una copa amb una serp enroscada, que simbolitzen la farmàcia i la perfumeria.
37	Venus	Manuel Brullet (projecte)		Passeig Marítim	Escultura de motlle de guix. És una reproducció d'una escultura clàssica de Venus, la deessa de l'amor.