|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ver visitar-lo: Possar-se en contacte amb el Rector. Telf. 933 466 554 |
| La tècnica |
|
| És
un paviment fet amb la tècnica de lopus tessellatum antic, la mateixa
tècnica que utilitzaven els grecs i els romans i que consisteix
en unir amb morter de calç petites peces de marbre de colors (anomenades
tesel.les) o daltres materials, com vidre, ceràmica o petxines.
La composició és molt simple i es basa en motius geomètrics.
La zona on shan de col.locar els bancs és llisa, mentre que els
passadissos central i laterals presenten una sanefa geomètrica amb
quadrats disposats sobre les puntes, que insereixen diferents motius. La
zona del creuer de lesglésia, més ornamentada, està
presidida per un rectangle central amb motius geomètrics i florals,
flanquejat per dos quadrats similars als dels passadissos, i shi poden
distingir les lletres J, M i lalfa i lomega que simbolitzen el principi
i el final (lapocalipsi).
El mosaic de Sant Pacià va quedar força malmès durant lincendi de la Setmana Tràgica i la utilització de lesglésia com a magatzem i com a menjador popular durant la Guerra Civil. Lús continuat el va acabar de deteriorar, de manera que lany 1988 es va restaurar. |
 |
| Textos |
|
La
documentació que hi ha a continuació també la trobareu
a la Guia de Recursos
didàctics del Districte de Sant Andreu
|
Descripció Aquest edifici religiós acull una gran riquesa arquitectònica, tant a l´interior com a l´exterior. És obra de l´arquitecte Joan Torras i Guardiola i va ser construït el 1895, anteriorment a la urbanització de la zona, com a capella del convent de les monges de Jesús i Maria. A finals del segle XIX va passar als germans maristes. Durant la Setmana Tràgica, ledifici va ser cremat, els maristes el van vendre al bisbat, va esdevenir tenència parroquial el 1924, i va passar a dependre de Sant Andreu del Palomar. No va ser parròquia fins el 1932. Durant la guerra civil es va fer servir com a menjador popular. A l´interior hi trobem una única nau, espaiosa i esvelta, amb finestrelles de vidrieres policromades. L´altar és d etil neogòtic. L´exterior reflecteix la clàssica edificació gòtica, formós, simple de línies, amb contraforts. Cal destacar-ne també el mosaic, dissenyat per Antoni Gaudí i realitzat probablament per un mosaista italià anomenat Luigi Pallarin. El mosaic comprèn tot el sòl de l´església: a la part central, hi figura un rectangle amb motius geomètrics i florals, als extrems del qual hi ha l´Alfa i l´Omega de l´Apocalipsi i, a sota, alternades, les lletres J i M, representant els noms de Jesús i de Maria. El gener de 1988 s´inicia la reconstrucció del mosaic i acaba el novembre del mateix any. El campanar té quatre campanes. Al sòl de l´altar encara es poden observar taques d´oli de quan es va usar l´església com a cuina durant la guerra civil. Descriptors
temàtics: església, habitatge, història,
història de lart, modernisme
Activitats pròpies de lentitat: Litúrgiques i complementàries (Càritas, Solidaritat amb el Tercer Món, ...), d´esplai, agrupació escolta, grup d´Animació, moviment JOVAC, teatre, esbart "Mare Nostrum", pista esportiva ... Bibliografia complementària:
|
Arquitectura
religiosa
Parròquia
de Sant Pacià
Joan Torras 1876-1881 A mitjans del segle XIX a Sant Andreu hi havia una manca descoles, sobretot religioses, i per això lany 1850 el rector de la parròquia, Mn. Francesc Avinyonet, va escriure a unes germanes seves, monges de la congregació de Jesús Maria de Lió, dedicada a lensenyament. Aquestes monges van fundar una escola que a poc a poc va anar prosperant, coincidint amb una època de progrés econòmic i demogràfic de Sant Andreu. Així, cap a 1860 lescola va encarregar a larquitecte Joan Torras que construís un convent, noves dependències i una església, inaugurada lany 1881. Quan les monges van marxar-ne a finals del segle XIX van vendre ledifici als germans Maristes, que també tenien escoles. Aquests hi van ser fins lincendi de la capella, el 1909, durant la Setmana Tràgica. A partir daquest moment ledifici va ser un magatzem de gra, fins que lany 1922 el bisbe de Barcelona va decidir formar-hi una parròquia dedicada a Sant Pacià i va fer-hi construir un campanar. Durant la Guerra Civil lesglésia va servir com a menjador per a la gent necessitada. Un cop acabada la guerra, shi va restablir el culte i al llarg dels anys es van anar fent petites obres de reforma i ampliació de les seves dependències. Lany 1988 es va restaurar
el mosaic de lesglésia, fet per Antoni Gaudí i el mosaïcista
italià Luigi Pallarin.
|
L'església
durant la Guerra Civil
Parròquia
de Sant Pacià
Joan Torras i Guardiola 1876-1881 La Segona República es definia com un govern laic que que mantenia la llibertat de culte per als seus ciutadans. No obstant això, bona part de lesglésia no es va mostrar mai favorable a les idees republicanes, sobretot quan es van aprovar lleis com la de lavortament o la del divorci. En el
moment de lesclat de la Guerra Civil el béns religiosos van ser
col·lectivitzats i els seus membres, perseguits. Latac a les institucions
religioses partia sobretot de les milícies i dels comitès
dels sindicats.
Lesglésia de Sant Pacià es va destinar a menjador i hospital, després daconseguir ser salvada del foc gràcies a lamistat personal del rector, mossèn Alexandre Pech, amb un membre del comitè de la CNT. La parròquia de Sant Andreu no va tenir la mateixa sort. Després de la crema de les seves imatges va ser destinada a magatzem de gasolina. El col·legi de Jesús, Maria i Josep es va convertir en la Unió Musical del Districte. Els seus locals van ser transformats en el centre cultural de la CNT-FAI i ledifici de les Dominiques va ser ocupat pel Sindicat Fabril i Tèxtil. |
Joan
Torras i Guardiola
Larquitecte Joan Torras va néixer a Sant Andreu, fill duns forners de Sabadell, i va obtenir els títols de mestre dobres i arquitecte lany 1854. Dos anys més tard, començava a fer de professor a lEscola de Mestres dObres, Aparelladors, Agrimensors i Directors de Camins Veïnals de Barcelona, que més endavant es convertiria en la prestigiosa Escola Provincial dArquitectura, on van estudiar tots els arquitectes catalans que després protagonitzarien el modernisme. Joan Torras hi ensenyava càlcul i matemàtiques. Era especialista en qüestió de construccions i enginyeria, matèries que ensenyava a lEscola dArquitectura, i va fundar una empresa dedicada a grans construccions metàl.liques (la casa Torras, Herrería y Construcciones). Relacionades amb aquestes matèries, va fer obres com el canal de Sant Boi, la carretera de Can Tunis, el camí del Bogatell, el pont de peons de Sant Agustí a Girona o la gran bastida que es va utilitzar per construir el monument a Colom. El seu projecte pel pont de Girona va ser escollit abans dels que havien proposat La Maquinista Terrestre y Marítima o lenginyer Gustave Eiffel. També va fer cobertes i estructures metàl.liques per a mercats, com els de Lleida o Tortosa, i per a esglésies, com el Seminari Conciliar, lesglésia del Pilar a Saragossa o la capella per a lescola-convent de Jesús Maria, que avui és lesglésia de Sant Pacià. En totes aquestes obres va col.laborar amb altres arquitectes que van protagonitzar el modernisme barceloní, alguns dels quals havien estat alumnes seus, com Elies Rogent, Antoni Gaudí o August Font.  |
||
| Activitats didàctiques |
|
|
| Situar-se davant del l'altar a la zona del presbiteri. Buscar al mosaic dues inicials i dues lletres gregues i un cop localitzades, parlar del seu significat i de la seva simbologia. |
 |
| Fer un estudi comparatiu entre el mosaic d'en Gaudí d'aquesta parròquia i la tècnica, els motius, els colors, les formes, etc. dels seus mosaics posteriors. |
| Cercar il·lustracions i informació sobre els mosaics romans. Buscar semblances i diferències amb el mosaic de Sant Pacià. |
| Fer lectura comprensiva de textos. |
Cercar
informació sobre la vida, l'obra i els col·laboradors de
Gaudí.
No oblidar la cerca telemàtica de la informació. |
Gaudí
va néixer al 1852 i va morir al 1926. La seva vida va coincidir
amb una època de gran activitat cultural, comercial i industrial
a Catalunya.
|
Amb
la informació i les il·lustracions recollides:
|
|
|
|
|
 |
|
|
| Altres webs d'interès |
|
|
|
|
|
 |
Gaudí
|
Vídeos
 |
|
Escrits
 |
|
Multimèdia
 |
|
| Cartells i làmines |
|
 |
Modernisme
|
|
|
| Formació del professorat |
|
 |
L'OBRA DE GAUDÍ COM A RECURS EDUCATIU |
Fabra
i Puig. L1
11, 12, 32, 34, 35, 36, 40, B20
Fer
un reportatge fotogràfic dels diferents motius i dibuixos geomètrics.