|
Coneguem el nostre entorn |
Adreça't al CRP per tenir més informació
web
|
|
|
||
|
MONESTIR DE SANTA MARIA DE MONTSIÓ
Classe de recurs:
Edifici.
Destinataris: Educació primària i educació secundària.
Entitat responsable: Comunitat de Monges Dominiques Claustrades de Santa Maria de Montsió.
|
 
|
|
Descripció: El primer nom documentat que trobem d'aquest edifici és el d'una masia anomenada Mas Colomer o Can Casanoves degut al nom del seu propietari cap a l'any 1516. Al segle XIX, fou adquirida per Josep Pujol i Bausis i posteriorment pel seu fill Josep Pujol i Colom que va encomanar la ampliació de l'edifici i la reforma de la torre a Lluís Domènech i Montaner cap el 1915, a partir d'un projecte iniciat pel seu deixeble Antoni M. Gallisà. Actualment, la façana posterior del convent de Montsió està formada per una porta adovellada, una tribuna amb finestres d'arc apuntat d'estil goticitzant i una galeria de solana típica de les cases pairals catalanes. A la façana principal, visible des del carrer de l'Església, hi ressalten les obertures, de formes diverses, repartides irregularment per tot el mur i una tribuna. Destaquen, també, els merlets, l'acabat dels ràfecs i les cobertes amb teules àrabs vidrades de color verd. Durant l'any 1947 Josep Milà i Camps, que fou el següent propietari, la va vendre a la Comunitat de Monges Dominiques Claustrades de Santa Maria de Mont-Sió. Aquesta ordre deu el seu nom a una capella construïda el 1423, a la plaça Santa Anna de Barcelona on estava situat el convent anomenat Santa Eulàlia del Camp que posseïa un claustre gòtic datat del 1388. A finals del segle XIX, el claustre i l'església foren traslladats a la Rambla Catalunya. Després quan al 1947 van comprar Can Casanoves, tota la comunitat es traslladà a Esplugues. El 1948 es decidí portar el claustre al nou convent. El trasllat, pedra a pedra, fou dirigit per l'arquitecte Armand Mas i Tullà. El convent s'annexionà així a la casa, modificant-se sobre tot la façana principal. La part més impressionant de tot aquest conjunt esdevé el claustre gòtic del segle XIV, que alguns autors han definit com joia arquitectònica. Sens dubte és la peça arquitectònica més valuosa d'Esplugues. El claustre té dos pisos de galeries format per un bellíssim conjunt d'arcades de punt d'ametlla sostingudes per primes i esveltes columnes de marbre acabades amb un capitell en forma d'àbac, treballat en les seves quatre cares amb dues roses de cinc pètals, i entre les roses un petit escut amb la flor de lis. El claustre és de planta rectangular i consta de 8 i 9 ogives, respectivament. Els forjats són de bigues de fusta tallada tenint un arc carpanell en l'angle de les galeries. Les columnes del claustre superior són rodones amb arcs més rebaixats.
Material disponible:
Bibliografia:
Accés:
|
