Les orientacions i els criteris d'actuació del Departament d'Ensenyament pel que fa a l'educació especial s'han fonamentat, des de l'assumpció de competències en matèria d'ensenyament per la Generalitat de Catalunya, en els principis de normalització i sectorització dels serveis, d'integració escolar i de personalització de la resposta educativa. Aquests principis van ser assumits per la Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social dels minusvàlids. Així mateix, el Decret 117/1984, de 17 d'abril, d'ordenació de l'educació especial per a la seva integració dins del sistema educatiu ordinari, va establir un marc normatiu basat en els esmentats principis, que ha estat el referent bàsic de totes les actuacions dutes a terme a Catalunya en relació amb l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials. Posteriorment la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, va recollir també els esmentats principis, establint que l'atenció a aquest alumnat es regirà pels principis de normalització i d'integració escolar i que el sistema educatiu disposarà dels recursos necessaris perquè l'alumnat amb necessitats educatives especials tingui una resposta educativa encaminada a assolir, dintre del mateix sistema, els objectius establerts amb caràcter general per a tots els alumnes. La Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents, afirma que s'entén que l'alumnat amb necessitats educatives especials és aquell que requereix, durant un període de la seva escolarització o al llarg de la mateixa, determinats suports i atencions educatives específiques pel fet de tenir discapacitats motrius, psíquiques o sensorials, per manifestar trastorns greus de conducta o per trobar-se en situacions socials o culturals desfavorides. Així mateix, la Llei estableix que les Administracions educatives garantiran l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials en els centres sostinguts amb fons públics, mantenint en tot cas una distribució equilibrada dels alumnes, tot considerant-ne el nombre i les seves especials circumstàncies. La valoració positiva de les actuacions desenvolupades a partir del Decret 117/1984, ha anat consolidant les opcions integradores que han permès avançar en l'adequació de la resposta a les necessitats educatives especials de la majoria d'aquest alumnat en els centres docents ordinaris, en el marc d'una escola comprensiva, oberta a la diversitat i a les necessitats especials de tot l'alumnat. Igualment, cal fer una valoració positiva de la funció realitzada pels centres d'educació especial que tal com preveia l'esmentat Decret i preveu la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, fan possible l'atenció educativa de l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de condicions personals de discapacitat que no poden ser ateses en els centres docents ordinaris. Des de la publicació del Decret 117/84, de 17 d'abril, s'han produït canvis que tenen una notable incidència en l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats; per exemple, ha canviat l'estructura de les etapes del sistema educatiu i el període d'escolaritat obligatòria, i s'ha implantat i desenvolupat un nou currículum, les característiques del qual, ofereixen la possibilitat d'adaptacions constants a les necessitats especials de l'alumnat. D'altra banda, l'experiència desenvolupada en el procés d'integració escolar permet identificar alguns aspectes que requereixen una nova definició més ajustada a les noves realitats; per exemple, resulta necessari actualitzar els criteris i procediments per a realitzar l'avaluació psicopedagògica de les necessitats educatives especials des d'una visió interactiva del procés d'ensenyament i aprenentatge. Així mateix, l'anàlisi de la realitat aconsella l'establiment de noves formes de col·laboració entre els centres ordinaris i els centres d'educació especial, que garanteixin la continuïtat de les respectives actuacions com a part integrant d'un únic sistema educatiu. Pel que fa als requisits mínims que han de reunir els centres d'educació especial, la disposició addicional tercera del Reial decret 1004/1991, de 14 de juny, permet que les administracions educatives competents adaptin el que disposa l'esmentat text legal als centres docents dedicats específicament a educació especial, per a l'alumnat les necessitats educatives del qual no puguin ser ateses en un centre docent ordinari. D'altra banda, l'experiència indica la necessitat de consolidar els plantejaments desenvolupats pel que fa a la planificació i l'organització de l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de sobredotació o de malalties que requereixen hospitalització o atenció educativa domiciliària. El present Decret, doncs, actualitza la regulació de l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials, temporals o permanents, l'origen de les quals pot atribuir-se fonamentalment a condicions personals de discapacitat psíquica, motriu o sensorial, de sobredotació, o a la història educativa i escolar dels alumnes. Així mateix, actualitza els requisits mínims de les unitats d'educació especial en centres ordinaris i dels centres d'educació especial. La regulació d'aquests aspectes es fonamenta en els principis i la normativa anteriorment citats, i té en consideració les directrius i recomanacions formulades en la Conferència Mundial sobre necessitats educatives especials celebrada a Salamanca el juny de 1994. En virtut de l'exposat, a proposta del conseller d'Ensenyament, d'acord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya, vist l'informe favorable de la Comissió de Govern Local, realitzats els tràmits sindicals, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, de la Comissió Interdepartamental per a la coordinació d'actuacions de l'Administració de la Generalitat adreçades als infants i adolescents amb disminucions i amb la deliberació prèvia del Govern, Decreto: Capítol 1 Disposicions de caràcter general. Article 1 Objecte. 1.1 L'objecte del present Decret és l'ordenació de l'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials temporals o permanents, derivades de condicions personals de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, de condicions personals de sobredotació o per causes associades a la seva història educativa i escolar. 1.2 Així mateix té com a objecte l'establiment i l'adaptació dels requisits mínims establerts amb caràcter general als centres d'educació especial i a les unitats d'educació especial integrades en centres docents ordinaris. Article 2 Àmbit d'aplicació. El present Decret és d'aplicació a tots els centres docents sostinguts amb fons públics, dins l'àmbit de l'ensenyament no universitari de Catalunya, sens perjudici del que s'estableix a la disposició addicional primera respecte als centres privats no sostinguts amb fons públics. Capítol 2 L'atenció educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials. Article 3 Identificació, avaluació i determinació de les necessitats educatives especials de l'alumnat. 3.1 Als efectes del que es disposa en aquest Decret, les necessitats educatives especials de l'alumnat a les quals fa referència aquest Decret, s'identificaran, avaluaran i determinaran mitjançant un procés d'avaluació psicopedagògica. El Departament d'Ensenyament establirà els criteris i procediments per a efectuar aquesta avaluació psicopedagògica. 3.2 S'entén l'avaluació psicopedagògica com un conjunt d'actuacions adreçades a recollir, analitzar i valorar informació sobre les condicions personals de l'alumne i la seva interacció amb el context escolar i familiar, que siguin rellevants per a identificar les seves necessitats educatives i per fonamentar les decisions respecte als ajuts i suports que pot necessitar per a assolir, al màxim possible els objectius establertes en el currículum. 3.3 En l'avaluació psicopedagògica de l'alumnat es tindrà en compte necessàriament la informació relativa a la seva autonomia personal i social, a la seva competència comunicativa, al tipus i grau d'aprenentatge assolit en relació a d'altres continguts bàsics dels currículums de l'educació infantil, de l'educació primària i de l'educació secundària obligatòria, segons s'escaigui, a les condicions personals de discapacitat o sobredotació i a la seva evolució educativa i escolar. L'anàlisi i valoració d'aquestes informacions es farà considerant les característiques del seu entorn escolar i familiar. 3.4 Els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), en col·laboració amb els mestres i professorat, especialistes i serveis específics, realitzaran l'avaluació psicopedagògica utilitzant procediments centrats en l'observació, les entrevistes, la revisió dels treballs realitzats per l'alumnat, els protocols i qüestionaris referits a habilitats personals i socials i a competències curriculars, que assegurin el caràcter interactiu i contextual de l'avaluació psicopedagògica i la seva interdisciplinarietat, i tindran en compte les avaluacions, diagnòstics i orientacions dels equips destinats a l'atenció als infants i adolescents amb discapacitats o risc de patir-les, dependents d'altres departaments de la Generalitat de Catalunya. Article 4 Escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials. 4.1 L'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials en centres docents sostinguts amb fons públics es durà a terme d'acord amb el que s'estableix en aquest Decret i en el Decret 72/1996, de 5 de març, pel qual s'estableix el règim d'admissió d'alumnes en els centres docents sostinguts amb fons públics, modificat pel Decret 53/1997, de 4 de març. 4.2 L'alumnat amb necessitats educatives especials temporals o permanents associades a condicions personals de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, o de sobredotació, o a la seva història educativa i escolar, s'escolaritzarà preferentment en centres docents ordinaris. Únicament quan, un cop avaluades les necessitats educatives especials de l'alumne, d'acord amb el que s'estableix a l'article 3 d'aquest Decret, es consideri que no pot ser atès en el centre docent ordinari que li correspon o en aquell escollit pel pare i la mare o tutors, l'escolarització es durà a terme en unitats o en centres d'educació especial. 4.3 En les zones on no existeixin centres d'educació especial, l'alumnat amb necessitats educatives especials les quals, per l'especificitat dels recursos que requereixen, no puguin ser ateses en un centre ordinari, s'escolaritzarà en unitats d'educació especial de centres ordinaris creades o autoritzades a l'efecte. Article 5 Procediment per a l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials. 5.1 El Departament d'Ensenyament facilitarà la informació, l'orientació i l'assessorament necessari als pares i mares o tutors de l'alumne i, en la mesura que sigui possible, al mateix alumne, per tal que disposin de les dades necessàries per decidir la seva escolarització en el centre docent més adequat per atendre les seves necessitats educatives. 5.2 En l'ensenyament obligatori, el pare i la mare o tutors podran triar el centre per matricular el seu fill o filla, d'entre els que disposen dels recursos personals i materials adients per atendre'ls de forma adequada, i d'acord amb els criteris establerts per a l'admissió de l'alumnat en el Decret 72/1996. 5.3 Prèviament a la matriculació de l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, els Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) realitzaran un dictamen d'escolarització de caràcter personal per a cadascun d'ells. El dictamen d'escolarització inclourà, com a mínim: a) Avaluació de les possibilitats d'autonomia personal i social, de les competències comunicatives, identificació del tipus i grau d'aprenentatge assolit en relació als continguts bàsics dels currículums de l'educació infantil, de l'educació primària i de l'educació secundària obligatòria, segons s'escaigui, i d'altres condicions significatives per al procés d'ensenyament i aprenentatge. b) Estimació raonada dels ajuts, els suports i les adaptacions que pot requerir . c) Proposta d'escolarització, en funció de les dotacions i infrastructura existents en els centres docents i de les opcions expressades pels pares i mares o tutors. 5.4 Al llarg de cada etapa educativa i preceptivament en finalitzar-les, es revisarà la decisió d'escolarització per tal d'adequar-la a l'evolució de les necessitats de l'alumnat i afavorir, quan sigui possible, el seu accés a un règim de major integració. 5.5 L'escolarització en centres d'educació especial i unitats d'educació especial en centres docents ordinaris s'efectuarà d'acord amb el que disposa l'article 14.1 del Decret 72/1996. Si hi ha coincidència entre l'opció del pare i de la mare o tutors de l'alumne i la proposta d'escolarització del dictamen de l'EAP, es procedirà directament als tràmits de matriculació. En els casos de no coincidència manifestada per escrit, la Inspecció educativa, escoltats el pare i la mare o els tutors de l'alumne, elevarà un informe sobre el procediment seguit al delegat/delegada territorial del Departament d'Ensenyament per tal que resolgui la reclamació d'acord amb els criteris que estableixi el Departament d'Ensenyament segons es preveu a l'article 3.1 d'aquest Decret. Article 6 Escolarització en centres ordinaris d'alumnat amb necessitats educatives especials. 6.1 L'escolarització en centres ordinaris d'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats començarà i finalitzarà en les edats establertes amb caràcter general per la normativa vigent. 6.2 Quan l'avaluació psicopedagògica ho aconselli, prèvia sol·licitud i d'acord amb el procediment establert pel Departament d'Ensenyament, es podrà autoritzar l'ampliació de la durada de l'escolaritat obligatòria en un curs i autoritzar la permanència de l'alumnat amb necessitats educatives especials durant un any més en l'etapa d'educació infantil. 6.3 Per tal de garantir l'atenció especialitzada més adequada, el Departament d'Ensenyament podrà decidir l'escolarització preferent de determinat alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats en un mateix centre, que disposi dels professionals i l'equipament necessari, quan la resposta a les seves necessitats requereixi un equipament singular o una especialització professional de difícil generalització, tot vetllant per la zonificació dels centres amb alumnat d'aquestes característiques. 6.4 En finalitzar l'educació primària, els EAP col·laboraran en l'orientació de l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials a l'educació secundària obligatòria. En aquests casos l'orientació inclourà un informe sobre el procés educatiu d'aquests alumnes durant l'etapa, i les mesures d'acollida aconsellables per a garantir a l'alumnat una adequada transició entre etapes, que complementarà la informació elaborada pel centre. 6.5 Durant l'etapa d'educació secundària obligatòria l'alumnat amb necessitats educatives especials podrà realitzar una part de les activitats d'ensenyament i aprenentatge mitjançant fórmules d'atenció que permetin activitats adaptades, per tal d'assegurar l'atenció educativa que requereixi, d'acord amb l'avaluació psicopedagògica. En qualsevol cas s'assegurarà la participació d'aquest alumnat en el major nombre possible d'activitats del centre. 6.6 Per tal de garantir l'atenció educativa necessària a l'alumnat en edat d'ensenyament obligatori, amb necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar en els centres que imparteixen educació secundària obligatòria, el Departament d'Ensenyament podrà establir convenis amb altres administracions públiques, institucions i entitats sense ànim de lucre per a la realització d'activitats educatives específiques, com a recurs extern i complementari de les activitats pròpies del centre docent. 6.7 En finalitzar l'escolaritat obligatòria, els EAP col·laboraran en l'acció orientadora sobre el futur acadèmic i professional de l'alumne realitzada pel centre. Article 7 Escolarització en unitats o centres d'educació especial d'alumnes amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats. 7.1 En els centres d'educació especial s'oferirà a l'alumnat l'escolaritat corresponent a les edats del cicle de parvulari d'educació infantil i de l'ensenyament bàsic. Aquesta escolaritat començarà i finalitzarà a les edats establertes per la llei amb caràcter general. 7.2 Els centres d'educació especial podran oferir també, a partir dels 16 anys, programes adaptats de garantia social, per a aquell alumnat amb possibilitats d'integració social o laboral, i programes de formació per a la transició a la vida adulta encaminats a facilitar el desenvolupament de l'autonomia personal i la integració social, incloent sempre que sigui possible components de formació professional específica, d'acord amb les disposicions del Departament d'Ensenyament que els regulin. Aquests programes tindran una durada de dos anys, ampliable a tres quan el procés educatiu de l'alumne i les possibilitats laborals de l'entorn així ho aconsellin. 7.3 En qualsevol cas, el límit d'edat d'escolarització en un centre d'educació especial serà els 20 anys. 7.4 Els centres d'educació especial impartiran els ensenyaments corresponents a l'educació infantil i a l'ensenyament bàsic amb les adaptacions oportunes. Els projectes curriculars d'aquests centres prioritzaran, d'acord amb l'edat de l'alumnat i el seu procés educatiu i evolutiu, el desenvolupament de la comunicació, de l'autonomia i la independència personal, de la competència en les relacions interpersonals, de la integració social i de l'adquisició d'habilitats relacionades amb entorns laborals. Les modificacions del currículum necessàries per elaborar projectes curriculars d'aquestes característiques hauran de ser autoritzades pel Departament d'Ensenyament. 7.5 Els centres ordinaris amb unitats d'educació especial inclouran en els seus projectes curriculars el conjunt d'actuacions singulars previstes per atendre a l'alumnat amb necessitats educatives especials que realitzi una gran part de les activitats en les unitats d'educació especial. En qualsevol cas, tot el professorat del centre vetllarà perquè s'organitzin activitats comunes per a tot l'alumnat, a fi d'aprofitar les oportunitats d'interacció social que ofereixen les característiques d'aquests centres. 7.6 Les unitats d'educació especial en centres ordinaris han de desenvolupar, en relació a l'alumnat, les mateixes funcions dels centres d'educació especial. Les adaptacions curriculars que es duguin a terme s'orientaran tenint en compte l'edat dels alumnes i el seu procés educatiu i evolutiu, amb les mateixes prioritats establertes en el cas dels centres d'educació especial. Article 8 Col·laboració entre els centres ordinaris i els centres d'educació especial. 8.1 En la línia d'optimitzar els recursos existents, i quan l'avaluació psicopedagògica així ho aconselli, els centres d'educació especial podran atendre alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres ordinaris, per tal de proporcionar-los serveis que per la seva especificitat no estiguin disponibles en els centres ordinaris corresponents. 8.2 Aquesta col·laboració es farà atenent les disponibilitats de personal ja existent als centres implicats, i en els termes que estableixi el Departament d'Ensenyament. 8.3 Per tal de facilitar la col·laboració entre els centres ordinaris i els centres d'educació especial, el Departament d'Ensenyament podrà: a) Encomanar tasques al personal dels centres d'educació especial de la seva titularitat en els centres públics ordinaris, per atendre l'alumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en aquests centres. b) Complementar l'atenció a l'alumnat de les unitats i centres d'educació especial amb professionals d'altres centres o serveis educatius de la seva titularitat. c) Establir convenis amb administracions públiques, institucions i entitats sense finalitat de lucre que garanteixin la prestació de serveis especialitzats complementaris els quals no es puguin oferir de forma adient amb els recursos específics dels centres docents o dels serveis educatius. d) Promoure la col·laboració dels centres d'educació especial i dels centres ordinaris, amb la finalitat que puguin compartir les experiències i els recursos pedagògics i didàctics. Article 9 Escolarització d'alumnes amb necessitats educatives especials derivades de sobredotació. 9.1 L'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de sobredotació, s'escolaritzarà en centres docents ordinaris. 9.2 L'atenció educativa a aquest alumnat, formarà part de les mesures generals d'atenció a la diversitat, i procurarà un desenvolupament adequat de les capacitats establertes en els objectius generals de les diferents etapes. 9.3 L'atenció educativa a aquest alumnat inclourà les adaptacions del currículum necessàries per potenciar el màxim desenvolupament de les seves possibilitats d'aprenentatge. 9.4 Quan l'avaluació psicopedagògica ho aconselli, es podrà autoritzar l'anticipació de l'inici de l'escolaritat obligatòria així com la reducció de la durada d'aquesta respecte al que s'estableix amb caràcter general, d'acord amb el procediment establert pel Departament d'Ensenyament i les especificitats recollides a l'Ordre de 24 d'abril de 1996 del Ministeri d'Educació. Article 10 Alumnat amb necessitats educatives especials derivades de malalties que requereixin hospitalització o atenció educativa domiciliària. 10.1 El Departament d'Ensenyament podrà establir convenis de col·laboració amb els centres hospitalaris per tal d'assegurar l'atenció educativa de l'alumnat en edat d'escolaritat obligatòria que hi sigui ingressat. 10.2 El Departament d'Ensenyament podrà col·laborar en l'atenció educativa domiciliària a aquell alumnat, en edat d'escolaritat obligatòria, que la necessiti per patir malalties greus que no li permetin assistir al centre docent. Capítol 3 Els Recursos Personals. Article 11 Recursos personals dels centres docents. 11.1 Per tal d'assegurar una atenció especialitzada a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats, els centres docents disposaran dels llocs de treball que es descriuen a continuació: a) Els centres docents ordinaris d'educació primària disposaran de llocs de treball de mestre de l'especialitat de pedagogia terapèutica. b) Els centres docents ordinaris d'educació secundària disposaran de llocs de treball de professorat d'ensenyaments secundaris especialitat psicologia/pedagogia, i llocs de treball reservats als mestres, especialitat de pedagogia terapèutica. c) En funció de les necessitats detectades i d'acord amb els criteris que estableixi el Departament d'Ensenyament per als centres públics de primària i secundària, es podrà assignar a aquests centres altre personal qualificat per a realitzar tasques específiques, quan la naturalesa de les necessitats especials de l'alumnat que s'hi escolaritzi així ho requereixi. d) Els centres docents ordinaris amb unitats d'educació especial disposaran de llocs de treball de mestre de l'especialitat de pedagogia terapèutica i, si s'escau, d'altre personal. e) Els centres docents d'educació especial podran disposar de llocs de treball de mestre de l'especialitat de pedagogia terapèutica, mestre de l'especialitat d'audició i llenguatge, de fisioteràpia, de professorat d'especialitat psicologia/pedagogia, educadors i d'altre personal auxiliar, en les condicions i proporcions que s'estableixen a la normativa vigent. f) En els centres d'educació especial, el Departament d'Ensenyament podrà assignar, també, altre personal qualificat i mestres d'altres especialitats diferents a les establertes al paràgraf e) d'aquest article, per a realitzar tasques específiques quan la naturalesa de les necessitats educatives especials dels alumnes que s'hi escolaritzen així ho requereixi. 11.2 El servei de menjador es regirà pel que estableix el Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents públics de titularitat del Departament d'Ensenyament i pel que fa al servei de transport, es regirà pel Decret 161/1996, de 14 de maig, el qual regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, així com per la normativa que se'n derivi. Capítol 4 Requisits mínims de les unitats i dels centres d'educació especial. Article 12 Requisits mínims i condicions per a l'autorització. 12.1 Les unitats i els centres d'educació especial hauran de reunir els requisits mínims, pel que fa a les instal·lacions docents i esportives, a la titulació acadèmica del seu personal i al nombre de llocs escolars, que s'estableixen en el present Decret. 12.2 L'obertura i el funcionament d'aquestes unitats i centres, quan siguin de titularitat privada, se sotmetrà al principi d'autorització administrativa, la qual es concedirà sempre que reuneixin els requisits mínims que s'estableixen en aquest Decret i en l'altra normativa d'aplicació. Article 13 Titulacions del personal de les unitats d'educació especial en centres ordinaris i centres d'educació especial. 13.1 El personal de les unitats d'educació especial en centres ordinaris i centres d'educació especial disposarà de les següents titulacions acadèmiques, segons els llocs a ocupar: a) A les unitats d'educació especial en centres ordinaris i centres d'educació especial del Departament d'Ensenyament les places dels cossos del funcionariat docent seran ocupades d'acord amb els requisits de cos i d'especialitat establerts a la pròpia normativa. b) En les unitats d'educació especial en centres ordinaris i centres d'educació especial, la titularitat dels quals no correspon al Departament d'Ensenyament, els llocs de treball de mestre especialitzat en pedagogia terapèutica i mestre especialitzat en audició i llenguatge seran ocupats per personal que disposi de les titulacions que per a cada cas estableix la normativa vigent. Pel que fa als llocs de treball de psicologia/pedagogia seran ocupats per persones que disposin de la llicenciatura en psicologia, en pedagogia, en psicopedagogia, ciències de l'educació o altres titulacions oficials equivalents. c) Pel que fa a la resta dels llocs de treball previstos, seran exigibles els requisits de titulació que determini la normativa vigent. 13.2 En els centres que ofereixin programes adaptats de garantia social o de formació per a la transició a la vida adulta, podrà desenvolupar funcions docents el professorat de determinades àrees o matèries de formació professional amb les titulacions requerides a l'article 33.1 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu i a l'altra normativa d'aplicació. Article 14 Condicions dels edificis escolars. 14.1 Els centres d'educació especial es situaran en edificis independents, destinats exclusivament a ús escolar amb accés independent des de l'exterior. Les unitats d'educació especial s'ubicaran en els edificis dels centres docents ordinaris corresponents, als quals estaran integrades a tots els efectes. 14.2 Aquests centres i les unitats d'educació especial dels centres docents ordinaris hauran de reunir les condicions higièniques, acústiques, d'habitabilitat i de seguretat que s'assenyalen a la legislació vigent, a més a més dels requisits mínims que s'estableixen en aquest Decret. 14.3 Aquests centres i unitats hauran de disposar, d'unes condicions arquitectòniques que possibilitin l'accés i la utilització a l'alumnat amb dèficits de motilitat, d'acord amb la normativa aplicable. Article 15 Nombre d'unitats i requisits de les instal·lacions escolars dels centres d'educació especial. 15.1 Els centres d'educació especial disposaran, com a mínim, de cinc unitats i hauran de tenir les següents instal·lacions i condicions materials: a) Una aula per unitat, de 4 metres quadrats per lloc escolar i 32 metres quadrats com a mínim, dotada d'una pica amb aigua corrent. b) Un espai per a l'organització flexible dels grups, per cada cinc unitats o fracció, de 16 metres quadrats, com a mínim. c) Una sala d'usos polivalents preparada també per a funcions de rehabilitació fisioterapèutica, de 60 metres quadrats, com a mínim. També disposaran d'un magatzem i un vestidor. d) Dues sales per a atencions de caràcter individual. e) Serveis higiènico-sanitaris en número adequat a la capacitat del centre, tant per a l'alumnat com per al professorat. Disposaran també, com a mínim, d'un bany complet adaptat, amb banyera o dutxa accessible a cadira de rodes, tassa, bidet, lavabo i taulell adequat per al canvi de roba. La banyera serà accessible des dels dos costats més llargs i adaptada per a la cadira de rodes. En les unitats destinades a atendre alumnat d'edat corresponent al segon cicle d'educació infantil, el servei higiènico-sanitari serà contigu a l'aula, amb accés directe des d'aquesta i dotat de vidres de manera que des de l'aula es vegi el bany i viceversa. f) Un pati d'esbarjo amb una superfície mínima de 720 metres quadrats. g) Una sala d'infermeria de, com a mínim, 10 metres quadrats. h) Un espai per direcció i administració. i) Una sala per al professorat, amb dotació de biblioteca, adequada a la capacitat del centre i de, com a mínim, 30 metres quadrats. j) Un menjador de 2 metres quadrats per lloc escolar i 40 metres quadrats com a mínim, que disposarà d'office i rebost d'almenys 20 metres quadrats i servei higiènico-sanitari i vestuari per al personal de cuina i menjador. k) Espai adequat per a les reunions de les associacions de pares i mares d'alumnes en els centres sostinguts amb fons públics. 15.2 Els centres que ofereixin programes adaptats de garantia social, disposaran d'espais de taller de 4 metres quadrats per alumne i 48 metres quadrats com a mínim. Article 16 Nombre d'unitats i requisits de les instal·lacions escolars dels centres ordinaris amb unitats d'educació especial. 16.1 Els centres docents ordinaris disposaran, com a màxim, de tres unitats d'educació especial; en ocasió de dur-se a terme un programa experimental en un centre es podrà modificar aquesta limitació durant el període d'experimentació. 16.2 Aquestes unitats d'educació especial gaudiran a més de les instal·lacions i espais d'ús comú dels que disposa el centre on estan ubicades. Article 17 Nombre de llocs escolars dels centres d'educació especial i unitats d'educació especial en centres ordinaris. 17.1 El nombre de llocs escolars dels centres d'educació especial i de les unitats d'educació especial en centres ordinaris es fixarà a les corresponents resolucions per les que s'autoritzi la seva obertura, tenint present el que s'estableix als articles 15 i 16 d'aquest Decret i un màxim de 8 alumnes per unitat escolar. Quan es realitzin agrupaments derivats de les fórmules d'atenció contemplades a l'article 6.5 d'aquest Decret, el màxim d'alumnes serà de 12 per grup escolar. 17.2 S'entendrà per nombre de llocs escolars el nombre màxim d'alumnes que una unitat d'educació especial en centres ordinaris o un centre d'educació especial, segons sigui el cas, pot atendre simultàniament, de forma que es garanteixin les condicions de qualitat exigibles per a la impartició de l'ensenyament. Article 18 Agrupament de l'alumnat en centres d'educació especial i unitats d'educació especial en centres ordinaris. 18.1 Els centres d'educació especial i unitats d'educació especial en centres ordinaris agruparan l'alumnat atenent la seva edat i les seves capacitats i necessitats per assolir els objectius del currículum escolar. Els grups resultants tindran, en els centres sostinguts amb fons públics, un màxim de 8 alumnes i un mínim de 3 alumnes. Dos grups d'alumnes podran compartir la mateixa unitat escolar sempre que el seu nombre total no superi el màxim de 8 alumnes. 18.2 Als efectes de determinació de llocs de treball finançables amb recursos públics, el nombre màxim de grups resultant serà l'equivalent a considerar que el centre té un grup per cada 6 alumnes, incloent com a grup, en el seu cas, la possible fracció que es produeixi, a partir de 3 alumnes. Excepcionalment, aquestes proporcions podran ser modificades prèvia autorització de les direccions generals competents. 18.3 El nombre màxim d'unitats escolars en funcionament als efectes de finançament amb recursos públics serà igual o inferior al nombre de grups, no superant en el cas dels centres privats concertats el nombre d'unitats autoritzades. Disposicions addicionals Primera Aplicació als centres docents privats no sostinguts amb fons públics. Als centres docents privats no sostinguts amb fons públics els serà d'aplicació el que es preveu als articles 12, 13, 14, 15, 16, 17, a la disposició transitòria primera, tercera, quarta i quinta d'aquest Decret. Segona Requisits d'especialitat. El primer paràgraf de l'article 2.1 del Decret 67/1996, de 20 de febrer, pel qual es regula l'adscripció dels mestres al primer cicle de l'educació secundària obligatòria i la readscripció en els centres d'educació infantil i primària, la normativa transitòria dels desplaçaments per modificacions de les plantilles docents, el desenvolupament dels requisits d'especialització, i el pla de formació i capacitació per a la recol·locació del professorat, queda redactat de la manera següent: "2.1. Els requisits d'especialitat que hauran de tenir els mestres que passin a prestar serveis al primer cicle de l'educació secundària obligatòria, seran per als llocs de treball assenyalats a l'apartat 1 de l'article 1, els establerts en el Reial decret 895/1989, de 14 de juliol, modificat pel Reial decret 1664/1991, de 8 de novembre, i altra normativa d'aplicació, per ocupar determinats llocs de treball de l'EGB, corresponents a les mateixes àrees de coneixement de l'etapa d'ESO que hauran d'impartir. No obstant això, per als llocs de treball de pedagogia terapèutica, a més de les titulacions previstes a l'esmentat Reial decret també es consideraran com a capacitacions d'especialitat la llicenciatura en psicologia, pedagogia, psicopedagogia, ciències de l'educació o altres titulacions oficials equivalents." Tercera Nombre de llocs de treball de les unitats i centres d'educació especial. El Departament d'Ensenyament establirà la proporció de professionals/alumnes en les unitats i centres d'educació especial. Quarta Realització d'activitats específiques de caràcter complementari de l'educació secundària obligatòria, adreçades a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de la inadaptació al medi escolar. El Departament d'Ensenyament dictarà les disposicions necessàries per concretar amb quines administracions públiques, institucions i entitats sense ànim de lucre es poden realitzar aquestes activitats de caràcter complementari, autoritzar les modificacions del currículum que s'hi imparteixen i en farà el seguiment i l'avaluació que legalment s'estableixi. Disposicions transitòries Primera 1.1 L'alumnat escolaritzat en centres d'educació especial amb anterioritat a la publicació d'aquest Decret i que d'acord amb el seu articulat s'hauria d'escolaritzar en centres docents ordinaris, podrà romandre-hi fins acabar de cursar l'ensenyament bàsic. 1.2 L'alumnat que en el moment de la publicació del present Decret estigui cursant formació professional adaptada o aprenentatge de tasques podrà romandre-hi fins que acabi la seva escolaritat en aquest tram educatiu. En aquests centres podrà també desenvolupar funcions docents el professorat de determinades àrees o matèries de formació professional de titulacions requerides a l'article 33.1 de la Llei 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu o altra normativa d'aplicació. 1.3. Amb les limitacions d'edat previstes a l'article 7.1 d'aquest Decret, els centres d'educació especial que ho tinguin autoritzat podran continuar impartint ensenyaments de formació professional adaptada o aprenentatge de tasques. Aquests ensenyaments s'adaptaran, en les condicions i terminis que fixi el Departament d'Ensenyament, al que estableix la regulació dels programes adaptats de garantia social i programes de formació per a la transició a la vida adulta previstos a l'article 7.2 d'aquest Decret. Segona Els centres que a l'entrada en vigor d'aquest Decret rebin finançament públic per a personal amb titulacions diferents de les que preveu l'article 13, podran mantenir-lo com a part integrant del personal que els pertoqui, però quan siguin baixa seran substituïts per personal amb les titulacions establertes en l'article esmentat . Al personal afectat per la recol·locació se'ls respectaran els drets que tinguin en el centre d'origen. Tercera Excepcionalment, els centres docents ordinaris que, a l'entrada en vigor d'aquest Decret, disposin de més unitats d'educació especial de les previstes a l'article 16.1, podran mantenir-les mentre persisteixi la necessitat de la seva existència. Quarta Requisits de les instal·lacions escolars dels centres d'educació especial. Els requisits mínims establerts a l'article 15 d'aquest Decret no seran d'aplicació als centres docents públics i privats creats o autoritzats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Decret. No obstant això, quan aquests centres reformin llurs edificis o instal·lacions, hauran d'assolir progressivament els requisits mínims establerts a l'article esmentat. Quinta Accessibilitat dels centres i unitats d'educació especial. D'acord amb el que estableix la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, els centres i unitats ja existents, compresos en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret, quan reformin llurs edificis o instal·lacions, seran accessibles i utilitzables a les persones amb limitacions de motilitat. Disposicions finals Primera Queden derogades totes aquelles normes d'igual o inferior rang que s'oposin a aquest Decret. Segona S'autoritza el Departament d'Ensenyament per dictar les normes necessàries per al desenvolupament d'aquest Decret. Barcelona, Jordi Pujol President de la Generalitat Josep Xavier Hernández i Moreno Conseller d'Ensenyament (97.322.105)