D'acord amb el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual
s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de
l'educació infantil, l'educació primària i l'educació
secundària obligatòria a Catalunya, correspon al Govern de
la Generalitat de Catalunya la definició del currículum de
l'educació infantil.
L'educació infantil comprèn sis cursos i s'organitza en
dos cicles educatius: la llar d'Infants i el parvulari. El
fet de preveure aquests dos cicles de forma diferenciada no
ha de suposar, en cap cas, un trencament, ans al contrari.
El desenvolupament de l'infant segueix sempre una línia
progressiva de continuïtat tot i que cada període evolutiu
suposi canvis respecte de l'anterior. La diversitat dels
ritmes d'aprenentatge de l'infant aconsella considerar les
edats des d'un punt de vista bàsicament referencial. A la
llar d'infants s'ha de donar un tractament específic al
primer any de vida, atesos els forts canvis evolutius que
experimenta l'infant més petit, tenint present l'estreta
relació entre els aspectes evolutius i els educatius. El
desenvolupament de l'infant s'esdevé gràcies a la contínua
interrelació entre factors biològics, socials i de
comunicació, i és per això que necessita un ambient
familiar que afavoreixi el seu creixement en tots els
sentits: l'afectivitat, la sensibilitat, la seva salut, i
l'aproximació a uns models de comportament propis de la
societat on viu.
La interacció amb l'entorn és una condició
indispensable per al desenvolupament de l'infant. La
família, els docents i els altres infants formen part
d'aquest entorn i hi han de tenir un paper estimulador. Són
les persones adultes les que hauran de seleccionar aquelles
experiències que faciliten l'aprenentatge a l'infant, i
també les que hauran d'afavorir una dinàmica positiva de
relació entre els mateixos infants, alhora que han de
fomentar la seva participació en aquelles manifestacions
lúdiques, culturals i festives més adients amb la seva edat
que li permetin començar a desenvolupar el sentiment de
pertinença a Catalunya.
Els pares o tutors en el si de la família, i en el
centre educatiu els docents, esdevenen peces clau en
l'educació de l'infant. En els primers anys de vida
l'educador ha de tenir presents totes les necessitats de
l'infant: les afectives, les de coneixement, les de
relació, i ha de saber que en qualsevol activitat escolar
podrà ajudar-lo a percebre la realitat, a intervenir-hi
positivament i a sentir-se estimat.
El currículum de l'educació infantil s'estructura en
tres grans àrees en les quals l'infant realitza
aprenentatges significatius, observables i avaluables per
l'educador. Es proposen les mateixes àrees curriculars per
a la llar d'infants que per al parvulari; la diferència rau
en els objectius, els continguts i els ritmes progressius
d'adquisició d'uns i altres.
Així doncs, s'estableixen dues àrees d'experiència per
a l'infant: la descoberta d'ell mateix i la descoberta de
l'entorn natural i social, dos camps en els quals se sent
molt interessat a descobrir, manipular, representar i
comunicar. Al voltant d'aquests dos eixos, prenent
l'aprenentatge de la comprensió i expressió oral com a
nucli central, s'acumulen moltes informacions i
s'adquireixen els primers conceptes; s'aprenen maneres
d'afrontar la realitat, els hàbits i les actituds que
s'hauran d'exercir en situacions molt diverses. La
indicació de les àrees no vol dir de cap manera que són
compartiments tancats. L'infant progressa a mesura que
amplia el seu coneixement de l'entorn. Especificar-les
separadament només té sentit com a model que facilita la
sistematització de la proposta educativa.
Una tercera gran àrea fa referència a la interrelació i
comunicació amb l'entorn. S'hi consideren diversos
llenguatges, el verbal, el plàstic, el musical i el
matemàtic. Tots afavoreixen la comunicació, la
representació de la realitat i també la funció
lúdico-creativa, encara que amb unes especificitats
pròpies.
En virtut d'això, amb l'informe del Consell Escolar de
Catalunya, d'acord amb l'informe de la Comissió Jurídica
Assessora, a proposta del conseller d'Ensenyament i amb la
deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Article 1
L'educació infantil comprendrà sis cursos i
s'organitzarà en dos cicles de tres cursos cadascun, llar
d'infants i parvulari, respectivament.
Article 2
Els centres d'educació infantil cooperaran estretament
amb els pares o tutors a qui correspon bàsicament
l'educació dels infants, per tal de garantir la continuïtat
educativa entre l'escola i la família.
Article 3
Al llarg de l'etapa de l'educació infantil els infants
hauran d'haver desenvolupat les capacitats següents:
3.1 Progressar en el coneixement i domini del seu cos i
de les seves possibilitats adquirint hàbits bàsics de salut
i benestar.
3.2 Assolir el grau de seguretat afectiva i emocional
que correspon al seu moment maduratiu i anar-se formant una
imatge positiva d'ells mateixos i dels altres.
3.3 Comportar-se d'acord amb uns hàbits i normes que els
portin cap a una autonomia personal i cap a una
col·laboració amb el grup social.
3.4 Observar i explorar l'entorn immediat amb una
actitud de curiositat i respecte, identificant
característiques i propietats significatives dels elements
que el conformen i apreciant positivament manifestacions
artístiques i culturals adients amb la seva edat.
3.5 Discriminar, relacionar i retenir dades sensorials.
3.6 Establir relacions entre els objectes aplicant les
estructures del pensament intuïtiu, elaborant una primera
representació mental de l'espai i, a partir de les pròpies
vivències, una representació mental del temps.
3.7 Representar i evocar aspectes de la realitat
viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant
les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i
altres formes de representació.
3.8 Comunicar-se i expressar-se de forma ajustada als
diferents contextos i situacions de comunicació habituals
per mitjà dels diversos llenguatges: corporal, verbal,
gràfic, plàstic, musical i matemàtic.
3.9 Conèixer, mitjançant la participació en
manifestacions culturals, tradicionals i folklòriques,
signes d'identitat propis de Catalunya.
Article 4
4.1 En el currículum de l'educació infantil definit a
l'annex d'aquest Decret s'estableixen, per a cada àrea, els
continguts i els objectius terminals que determinen el
tipus i grau d'aprenentatge que, respecte dels continguts,
hauran d'haver assolit els infants en finalitzar l'etapa.
4.2 Els objectius terminals són els criteris que
s'estableixen com a referència per a l'avaluació del procés
d'ensenyament.
Article 5
El Departament d'Ensenyament establirà els criteris,
les instruccions i les orientacions necessàries per a
l'aplicació del currículum.
Article 6
6.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho
és també de l'ensenyament. S'utilitzarà normalment com a
llengua vehicular i d'aprenentatge de l'educació infantil.
6.2 D'acord amb els organismes representatius de la
Val d'Aran es fixarà l'ús de l'aranès en aquesta etapa.
6.3 En qualsevol cas, es respectaran els drets
lingüístics individuals de l'alumne, d'acord amb la
legislació vigent.
Article 7
Les àrees i els àmbits d'aprenentatge de l'educació
infantil són:
a) Descoberta d'un mateix.
b) Descoberta de l'entorn natural i social.
c) Intercomunicació i llenguatges.
d) Religió (voluntària) al parvulari.
Article 8
8.1 Els equips docents dels centres elaboraran el
projecte curricular, que inclourà: la distribució temporal
dels continguts de l'etapa ateses les característiques dels
infants, els criteris generals per a l'elaboració de la
programació i les opcions metodològiques, organitzatives i
d'avaluació.
8.2 Els centres d'educació infantil organitzaran totes
les activitats tenint en compte que, en aquesta etapa, tant
les àrees com els continguts han de tenir un tractament
global i interdependent.
8.3 En els projectes curriculars s'establiran els
criteris per a l'organització de l'horari escolar
respectant els ritmes de desenvolupament i aprenentatge
dels infants i el temps que poden mantenir l'atenció en les
diferents situacions i activitats.
Article 9
9.1 L'avaluació dels processos de desenvolupament i
aprenentatge dels infants serà contínua i global i complirà
les funcions d'adaptar l'ajut pedagògic a les
característiques individuals dels infants.
9.2 L'avaluació ha de permetre revisar i plantejar les
actituds, les formes d'ensenyar i les programacions
elaborades pels docents.
Article 10
Cada grup d'infants tindrà un tutor que vetllarà per
l'atenció individualitzada, pel seguiment del grup
d'infants i per la coordinació entre tots els docents que
intervenen en l'activitat pedagògica del grup. Així mateix
el tutor vetllarà per la col·laboració mútua entre la
família i el centre.
Article 11
A l'educació infantil es considerarà educatiu tot el
temps que l'infant romangui en el centre. Els centres
organitzaran, en funció del nombre d'infants, d'espais i de
recursos, la distribució temporal d'activitats.
Article 12
Els projectes curriculars que elaborin els centres han
de ser prou flexibles per permetre concrecions individuals
ajustades a les característiques, els ritmes d'aprenentatge
i les singularitats de cada infant per tal que es pugui
donar compliment als principis d'integració i
d'individualització propis de l'atenció als alumnes amb
necessitats educatives especials.
Article 13
13.1 Els centres d'educació infantil, d'acord amb els
criteris i les orientacions proporcionades per la Direcció
General d'Ordenació i Innovació Educativa del Departament
d'Ensenyament, adoptaran, especialment a l'inici de curs,
programes i mesures d'acolliment i d'adaptació per als
infants que s'integrin a l'etapa en qualsevol dels seus
cursos.
13.2 Els alumnes no podran romandre un any més en
qualsevol dels dos cicles de l'educació infantil, sens
perjudici de les modificacions curriculars individuals que
pot autoritzar el Departament d'Ensenyament segons
l'article 9 del Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual
s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de
l'educació infantil, l'educació primària i l'educació
secundària obligatòria.
Disposicions finals
- 1 S'autoritza el Departament d'Ensenyament per dictar les
disposicions que siguin necessàries per a l'aplicació del
que disposa aquest Decret.
- 2 Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva
publicació al DOGC.
Barcelona, 28 d'abril de 1992
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep Laporte i Salas
Conseller d'Ensenyament
Annex
Currículum de l'educació infantil
Àrea 1: Descoberta d'un mateix
L'àrea de la Descoberta d'un mateix fa referència al
coneixement de la pròpia persona i a la noció d'identitat
que es constitueix en interacció amb l'entorn.
Els infants aprenen a valorar-se, a conèixer els seus
límits i possibilitats i a adoptar progressivament actituds
conseqüents amb aquest coneixement.
A mesura que van assolint nous nivells de
desenvolupament psicomotor, enriqueixen el seu repertori de
procediments, cosa que els permet avenços en el procés
evolutiu.
Els processos sensorials i perceptius els permeten la
descoberta del propi cos i del món exterior i fan possible
la regulació de la seva activitat.
En les situacions de relació amb l'entorn van formant
respostes coordinades i automatitzades que elaboren quan un
estímul, repetit diferents vegades, té significació per a
ells. Aquestes respostes estan a la base dels
aprenentatges motors que fan durant la infància i que van
integrant als seus esquemes sensòrio-motors.
Els infants tenen el seu cos com a eina principal de
relació amb el món. En un primer moment, viuen aquest cos
indiferenciat de l'entorn i encara no poden establir els
límits corporals, els límits de la seva individualitat. La
interacció que estableixen amb l'entorn els ajuda a definir
aquesta individualitat, però requereix una participació
activa perquè puguin constatar els límits del propi cos,
mitjançant el contacte amb els límits físics dels objectes
i de les persones i també amb els límits dels desitjos i de
les necessitats que no poden satisfer com voldrien.
L'exploració de l'entorn i els condicionants que aquest els
presenta els ajudaran a fer-se una idea real de les seves
possibilitats.
Aquest procés de descobriment, de coneixement, ha de ser
tan ampli i ric com sigui possible i s'ha de fer des de
tots els vessants que el cos ofereix: les sensacions, el
moviment, els desplaçaments, la manipulació, etc., i s'ha
de poder expressar d'una manera cada vegada més elaborada.
La interacció amb els adults i la forma en què aquests
recullen les iniciatives dels nens, els facilita el
desenvolupament dels recursos d'acció i de relació.
Procediments. Continguts i objectius terminals
(Els continguts es presenten amb 1 dígit i els objectius
amb 2)
- 1 Observació i exploració de les pròpies necessitats i
possibilitats.
1.1 Explicitar sensacions produïdes per necessitats i
necessitats i estats fisiològics.
1.2 Mostrar coneixement de les qualitats sensorials dels
elements que hi ha a l'abast, a nivell de percepció o
d'experiència.
- 2 Control global i segmentari del cos.
2.1 Controlar l'adequació de l'ajust postural que
facilita la matisació i harmonia de diferents moviments que
es produeixen en una acció.
2.2 Recordar postures, moviments i accions realitzades
anteriorment.
2.3 Mantenir l'equilibri estàtic en diferents postures
durant un temps previst.
2.4 Demostrar un equilibri dinàmic en situacions i
desplaçaments sobre materials i recorreguts convinguts.
2.5 Realitzar marxes amb diferents direccions i
velocitats controlant l'inici i l'acabament.
2.6 Controlar la coordinació global i segmentària
i amb nhibició voluntària d'alguna part del cos.
2.7 Utilitzar, amb preferència, un costat del cos per
adequar la postura i el moviment que es requereix en la
multiplicitat d'accions.
2.8 Controlar la respiració distingint entre la bucal i
la nasal.
2.9 Mostrar adequació dels moviments oculars a les
necessitats de moviment.
2.10 Aplicar la simultaneïtat de dos moviments
diferenciats entre els braços i les cames, i entre una part
i l'altra del cos en algunes activitats motrius conegudes.
- 3 Estructuració de l'espai:
Orientació.
Situació.
Direcció.
3.1 Organitzar les relacions espacials respecte al propi
cos i als objectes de l'entorn immediat.
- 4 Organització d'habilitats motrius bàsiques.
4.1 Aplicar una postura correcta en situacions
determinades en funció de l'objecte utilitzat i l'acció
efectuada.
4.2 Utilitzar amb precisió materials de joc i estris de
treball d'ús quotidià.
4.3 Experimentar possibilitats de l'espai gràfic assajant
formes, posicions i orientacions.
- 5 Percepció temporal en relació a les activitats
quotidianes.
5.1 Aplicar nocions d'organització temporal en les
activitats quotidianes.
- 6 Aplicació dels hàbits d'autonomia personal.
6.1 Demostrar autonomia en els hàbits relacionats amb la
pròpia neteja, higiene i salut.
- 7 Expressió i manifestació corporal.
7.1 Mostrar les emocions, els interessos i les
preferències utilitzant el llenguatge corporal com a mitjà
d'expressió i comunicació.
- 8 Imitació, imaginació i simulació.
8.1 Reproduir, mitjançant el joc simbòlic, escenes
quotidianes reals o de ficció.
8.2 Manifestar, per mitjà de dramatitzacions, la
capacitat de moure's en el medi social de les persones
adultes.
Fets i conceptes. Continguts i objectius terminals
- 1 Possibilitats del propi cos: perceptivo-motrius,
afectives i cognoscitives.
1.1 Reconèixer les possibilitats i els límits del propi
cos en relació amb els coneixements adquirits respecte a
l'estructuració espàcio-temporal.
1.2 Identificar quins elements corporals s'han
d'utilitzar per obtenir informacions perceptives i
sensorials.
1.3 Explicar les preferències, els interessos i les
emocions en àmbits socials propers.
1.4 Reconèixer que per mitjà de les activitats
sensorials i motrius s'incorporen noves nocions i noves
informacions.
- 2 El propi cos: esquema corporal.
2.1 Enumerar parts externes del cos i algunes de les
seves funcions.
2.2 Interpretar la noció global i sincrètica de la funció
d'alguna de les parts internes del cos i conèixer-ne el
nom.
- 3 L'espai: orientació i organització.
3.1 Adquirir nocions espacials per orientar-se en entorns
entorns habituals.
3.2 Identificar situacions espacials tenint en compte dos
o més punts de referència.
3.3 Identificar la pròpia dreta i esquerra.
- 4 Nocions temporals.
4.1 Aplicar nocions d'ordenació i organització temporals
en les rutines quotidianes.
- 5 Noció d'identitat.
5.1 Mostrar coneixement d'un mateix i de les altres
persones a partir de les experiències sensorials, motrius i
expressives.
Actituds. Continguts i objectius terminals
- 1 Iniciativa i constància en l'acció.
1.1 Tenir iniciativa en la demanda d'ajut per resoldre
les necessitats afectives i fisiològiques.
1.2 Participar en les activitats organitzades i
col·laborar en la seva realització.
1.3 Esforçar-se per controlar la pròpia acció.
1.4 Mostrar gust i satisfacció per la quietud i el repòs
en contrast amb l'activitat motriu forta.
1.5 Ser constant en aquelles activitats que requereixin
un esforç.
1.6 Gaudir de les pròpies descobertes en el joc motor,
perceptiu i simbòlic.
- 2 Autoprotecció davant perills.
2.1 Ser conscient de les situacions que poden comportar
un perill, prendre les precaucions necessàries per
evitar-lo quan aquestes són a l'abast i demanar ajuda als
adults quan calgui.
- 3 Esforç per vèncer dificultats superables.
3.1 Esforçar-se per donar resposta adequada a situacions
i dificultats que es plantegin.
3.2 Gaudir de les situacions satisfactòries, de les
descobertes i de les conquestes.
- 4 Valoració d'un mateix.
4.1 Adonar-se de les capacitats sensorials i motrius
adquirides i confiar-hi.
Àrea 2: Descoberta de l'entorn natural i social
En sentit ampli, l'entorn es defineix com el conjunt de
condicions ambientals que configuren el marc on es
desenvolupa l'existència d'un ésser o d'una comunitat.
L'entorn en relació amb els infants de menys de 6 anys té
té com a referència els elements, els espais, les
condicions, les situacions i les relacions que formen part
del seu context i que incideixen en el seu
desenvolupament.
La descoberta de l'entorn es pot emprendre des de tots
els àmbits on transcorre la vida dels infants: el familiar,
l'escolar, el barri, el poble.
Per conèixer l'entorn, els infants necessiten establir-hi
una interacció.
Els infants han d'emprendre la descoberta de l'entorn de
manera que puguin captar la realitat de forma global. És a
dir: se'ls ha d'implicar en vivències i activitats que el
condueixen a incorporar nocions, habilitats, actituds,
valors i normes intrínsecs a diferents àrees del saber i
formes culturals que en una situació concreta convergeixin
en un mateix fil conductor. Les dades que obtinguin han de
poder ser utilitzades en altres aprenentatges.
Amb la pròpia activitat, els infants aporten l'estil de
relació amb l'entorn. L'interès pels altres, les seves
coses i activitats, inclou tant l'interès pels adults com
pels companys i pels objectes que formen part del seu medi
habitual.
Les actituds de cooperació, de participació i de
solidaritat formen part de l'educació d'hàbits de
convivència, de respecte per allò que és de tothom, de
saber demanar i rebre ajut en el moment adequat,
d'aportar l'esforç personal en activitats col·lectives.
Procediments. Continguts i objectius terminals
- 1 Observació i exploració directa i observació indirecta
de qualitats perceptibles amb els sentits, d'alguns element
elements de l'entorn i de les característiques
morfològiques i funcionals d'alguns éssers vius.
1.1 Observar característiques morfològiques i funcionals
d'alguns éssers vius.
1.2 Identificar qualitats perceptives d'alguns dels
elements del marc natural manipulant-los o no.
1.3 Comentar processos de canvis observables en fets,
elements i situacions que es donen en un període de temps.
1.4 Observar canvis que es produeixen en la interacció
entre fets, situacions i elements de l'entorn immediat.
1.5 Comparar les característiques més significatives dels
éssers vius que estan a l'abast, agrupant-los en funció
d'aquestes.
1.6 Recordar les característiques i sensacions associades
a les qualitats perceptives d'elements del marc natural en
absència d'estímuls.
1.7 Dir quines qualitats perceptives té un element
conegut abans d'examinar-lo i verificar-les.
1.8 Distingir elements evidents i coneguts en imatges
fixes o mòbils.
1.9 Interpretar informació relativa a les qualitats
sensorials que il·lustren els elements de l'entorn a partir
d'imatges fixes i mòbils.
1.10 Reconèixer la procedència d'algunes matèries del
marc natural que utilitzen les persones per viure.
- 2 Experimentació i manipulació d'elements de l'entorn
immediat.
2.1 Efectuar accions sobre elements de l'entorn per
observar com reaccionen o com interactuen.
2.2 Anticipar els resultats de les accions realitzades
sobre aquests elements del marc natural i després
comprovar-los.
2.3 Experimentar determinades transformacions sobre
elements manipulables seguint una seqüència d'accions.
2.4 Planificar la successió temporal, seguint una
seqüència d'accions per a la realització d'experiències
tenint com a referència les assajades anteriorment.
2.5 Treure alguna conclusió com a resultat d'una
experiència.
- 3 Organització de la vida humana a partir de la pròpia
realitat.
3.1 Identificar relacions de parentiu entre els membres
de la pròpia família.
3.2 Distingir les persones adultes i companys que
conviuen a l'escola, on estan ubicats i les funcions que
realitzen.
3.3 Diferenciar les característiques morfològiques del
propi habitatge i de l'escola.
3.4 Localitzar els llocs més immediats del propi entorn,
identificant-ne els elements més significatius.
3.5 Demostrar col·laboració en la preparació de les
activitats de grup, familiar i escolar, i en la cura i el
manteniment dels objectes i espais col·lectius.
3.6 Comentar les informacions culturals o lúdiques
conegudes a través dels mitjans d'informació que més
interessen.
Fets i conceptes. Continguts i objectius terminals
- 1 Característiques dels elements de l'entorn proper.
1.1 Identificar qualitats perceptives d'alguns elements
de l'entorn en presència o absència de l'estímul i aplicar
la denominació correcta a aquestes qualitats.
1.2 Conèixer relacions causa-efecte d'alguns fets,
esdeveniments o situacions relatives a elements del marc
natural i social.
1.3 Identificar alguns elements de l'entorn immediat o
llunyà, i aplicar-hi la denominació correcta.
1.4 Mostrar coneixement dels sistemes de nutrició i
reproducció observables d'alguns dels éssers vius, com
també d'alguns hàbitats i de les condicions d'aquests.
1.5 Mostrar coneixement d'algunes característiques
morfològiques dels éssers vius més coneguts i locomotrius
d'alguns animals observats.
- 2 Elements que configuren l'entorn humà proper.
2.1 Conèixer dades relatives a la pròpia família.
2.2 Recordar els noms dels companys de la classe i
d'altres persones de l'escola amb les quals hi ha una
relació més directa.
2.3 Mostrar coneixement dels nexes familiars, de
veïnatge, d'amistat que uneixen les persones properes.
2.4 Aplicar la denominació correcta a cada una de les
parts de la casa i els seus elements, i indicar les
activitats que s'hi realitzen.
2.5 Identificar alguns elements que integren l'entorn
sòcio-cultural i aplicar-hi la denominació correcta:
carrers, places, edificis, parcs, etc.
2.6 Explicar algunes funcions dels elements de l'entorn
sòcio-cultural: equipaments, serveis, edificis.
2.7 Reconèixer algunes feines relacionades amb persones
conegudes i aplicar-hi la denominació que les identifica.
- 3 Els costums i l'estil de vida referits a la pròpia
cultura.
3.1 Identificar alguns trets culturals propis de
Catalunya, el seu ús i funció.
3.2 Conèixer algunes de les principals tradicions, festes
i costums de Catalunya i el folklore que s'hi relaciona.
3.3 Identificar alguns elements, objectes i costums de la
vida dels pares, avis i educadors.
Actituds. Continguts i objectius terminals
- 1 Adaptació a l'entorn escolar.
1.1 Participar de forma activa en les experimentacions i
en les activitats que es proposen, respectant i compartint
les aportacions dels altres.
1.2 Esforçar-se per actuar seguint les normes marcades
per l'escola.
1.3 Mostrar interès i curiositat per conèixer els fets,
les situacions i els esdeveniments que succeeixen en
l'entorn.
1.4 Formular preguntes als adults o als companys sobre
aquells esdeveniments que desvetllen curiositat.
- 2 Estimació, respecte i interès pels elements del marc
natural i social.
2.1 Tractar amb cura els elements del marc natural i
social de l'entorn habitual.
2.2 Respectar les normes d'educació cívica pròpies del
grup familiar, escolar i social.
2.3 Mostrar interès per participar en manifestacions
culturals, tradicionals i folklòriques de Catalunya.
Àrea 3: Intercomunicació i llenguatges
En aquesta àrea s'inclouen els llenguatges: verbal,
musical, plàstic i matemàtic.
El conjunt dels llenguatges que formen part d'aquesta
àrea tenen el triple objectiu d'acomplir alhora una funció
lúdico-creativa, una funció de comunicació i una funció de
representació.
Funció lúdico-creativa
Hi ha un primer nivell de manifestació lúdica en la
infància relacionada amb el plaer de l'exercici de les
pròpies funcions i capacitats. El llenguatge, per exemple,
en el seu inici té el caire d'exercitació de les pròpies
possibilitats d'articulació i d'emissió de sons,
exercitació que es pot relacionar amb la repetició de
moviments que es realitzen amb l'única intencionalitat de
sentir-se en activitat. Les respostes dels adults van
configurant posteriorment el valor comunicatiu d'aquestes
produccions.
Aquest valor lúdic va revestint diferents formes al
llarg del desenvolupament personal en interacció constant
amb les formes socials fins a arribar a les diferents
manifestacions creatives: obra plàstica i literària; del
gest al mim; del balbuceig als jocs de paraules, rodolins,
contes, acudits i cançons; dels gargots, manipulacions i
transformacions amb materials diversos fins a la creació
plàstica.
Funció comunicativa
Els llenguatges són instruments de comunicació amb
l'entorn, comunicació que ha de ser entesa com un procés
clau per a la interacció de l'infant amb el medi natural,
social i cultural i com a mecanisme que facilita el
desenvolupament personal.
S'entén la comunicació en el doble sentit d'expressió i
comprensió. La necessitat de comunicació i la satisfacció
de les pròpies expectatives en la comunicació afavoreix la
contínua millora d'aquests instruments en el sentit de
fer-los més elaborats, més rics en matisos i més
comprensibles.
Funció representativa
Una de les adquisicions que fan els infants, gràcies
als llenguatges, és la capacitat de representar-se ells
mateixos i l'entorn més enllà de l'aquí i l'ara i de poder
pensar no en els objectius individuals, sinó en categories
(abstracció de qualitats comunes, formació de conceptes,
etc.). Gràcies als llenguatges tenen un suport per establir
múltiples relacions entre els diferents fets i conceptes i
entre allò que és present i nou i allò que ja es coneix i
s'ha interioritzat prèviament.
Llenguatge verbal
Procediments. Continguts i objectius terminals
- 1 Comprensió oral de missatges emesos en contextos
significatius per persones o mitjans de comunicació.
1.1 Interpretar, mitjançant l'entonació i el gest de qui
parla, les diferents intencions comunicatives.
1.2 Utilitzar els processos bàsics relacionats amb
l'anàlisi dels sons presents en l'ambient o proporcionats
expressament.
1.3 Diferenciar de manera correcta els fonemes propis de
la llengua vehicular i d'aprenentatge, en situació d'ús i
en contextos significatius.
1.4 Interpretar, mitjançant l'associació amb experiències
anteriors, les explicacions dels adults i d'altres infants
més enllà de l'aquí i l'ara.
1.5 Interpretar ordres senzilles que comportin dues o
tres accions successives.
1.6 Diferenciar les parts principals de les secundàries
en contes o relats breus exposats oralment.
1.7 Demostrar la comprensió del significat dels
determinants de lloc, persona i temps.
- 2 Expressió oral en situacions comunicatives segons les
convencions de la llengua.
2.1 Expressar-se habitualment de forma ordenada i amb una
entonació adequada a les intencions comunicatives.
2.2 Emetre de forma correcta la majoria de sons
significatius propis de la llengua vehicular i
d'aprenentatge.
2.3 Utilitzar el nom correcte per designar persones,
animals o coses conegudes i emprar els mecanismes de
concordança entre nombre, gènere i persona.
2.4 Utilitzar de forma correcta determinants de lloc,
persona i temps.
2.5 Utilitzar en les situacions comunicatives frases ben
estructurades respectant els mecanismes de concordança.
2.6 Utilitzar en l'expressió oral frases senzilles
coordinades i iniciar la subordinació.
2.7 Explicar ordenadament, amb ajuda d'imatges fixes o
mòbils, diferents fets o situacions que se succeeixen en el
temps, i relacionar-los adequadament.
- 3 Memorització de fets i situacions relacionades amb
contextos significatius.
3.1 Recordar fets, accions i ambients relacionats amb les
vivències pròpies i en situacions concretes.
3.2 Recordar i reproduir sistemes senzills d'expressió
oral i literària proporcionats pels adults o pels mitjans
de comunicació.
3.3 Memoritzar noms d'animals, plantes, objectes i
persones relatius al camp d'experiència propi, i
relacionar-los adequadament per les seves característiques
funcionals.
- 4 Adquisició de vocabulari en contextos significatius.
4.1 Augmentar el vocabulari referit al camp d'experiència
propi.
4.2 Utilitzar diferents valors funcionals de les paraules
que es refereixen a persones, animals o coses.
4.3 Descobrir semblances i diferències formals entre les
paraules incorporades en el vocabulari propi.
- 5 Iniciació al llenguatge escrit.
5.1 Utilitzar diferents mitjans per comunicar-se i
mostrar familiarització amb el llenguatge gràfic.
5.2 Identificar textos escrits significatius sense
analitzar-ne sistemàticament els elements.
5.3 Relacionar alguns elements de la tira fònica amb la
seva transcripció gràfica.
5.4 Organitzar sobre el paper una distribució entenedora
de l'espai que faciliti la comprensió d'allò que es
comunica.
5.5 Reproduir els moviments bàsics dels traços de
l'escriptura.
Fets i conceptes. Continguts i objectius terminals
- 1 Reflexió inicial sobre el llenguatge oral i escrit.
1.1 Reconèixer els elements necessaris en tota
comunicació: emissor, receptor i missatge.
1.2 Adonar-se que mitjançant el llenguatge es pot parlar
de persones, objectes i situacions que no són presents.
1.3 Conèixer mitjançant l'adquisició de vocabulari que
els mots designen persones, animals, coses, accions i
qualitats.
1.4 Relacionar els signes i els símbols dels entorns
habituals amb els missatges que transmeten.
1.5 Interpretar que el llenguatge escrit és una manera de
representar la realitat i un mitjà per a la comunicació.
Actituds. Continguts i objectius terminals
- 1 Participació i adequació comunicativa.
1.1 Interessar-se per comprendre el que diuen les altres
persones en situacions comunicatives.
1.2 Posar cura per parlar amb un to de veu i amb un
vocabulari adequat a l'ambient i a les persones
interlocutores conegudes.
1.3 Tenir interès per prendre la iniciativa en situacions
comunicatives senzilles.
1.4 Respectar les diferents formes d'expressió verbal
dels companys i dels adults.
1.5 Esforçar-se per parlar cada vegada millor.
1.6 Interessar-se pel llenguatge escrit: llibres, rètols,
textos que escriu l'educador, etc.
1.7 Tenir una actitud positiva davant els aprenentatges
relacionats amb la lectura i l'escriptura.
Llenguatge musical
Procediments. Continguts i objectius terminals
- 1 Percepció i comprensió auditives.
1.1 Diferenciar auditivament silencis, sons i algunes de
les qualitats i atributs d'aquests sons, produïts per
objectes, instruments i la veu.
1.2 Escoltar i reconèixer cantarelles i cançons, ritmes,
pulsacions i fragments de curta durada d'obres musicals.
1.3 Identificar diferents tipus de pulsacions i ritmes en
cantarelles i cançons conegudes.
- 2 Execució i expressió de qualitats i possibilitats del
món sonor.
2.1 Imitar i reproduir silencis, sons i qualitats del so
produïts per objectes, instruments i la veu.
2.2 Reproduir cançons, cantarelles i danses, mitjançant
la veu, el cos i el moviment, ja sigui amb desplaçaments o
sense.
2.3 Memoritzar algunes cançons i danses pròpies de
Catalunya seleccionades o adaptades.
2.4 Seguir i marcar alguns ritmes i pulsacions musicals.
2.5 Improvisar sons, silencis, cantarelles, ritmes i
danses, fent servir objectes, instruments, la veu, el cos i
el moviment.
2.6 Representar amb el cos i el moviment les qualitats
dels sons que s'escolten o s'han escoltat.
- 3 Iniciació a la representació gràfica dels sons.
3.1 Representar gràficament les qualitats dels sons que
s'han escoltat segons una convenció proposada.
3.2 Interpretar les grafies de les qualitats dels sons.
Fets i conceptes. Continguts i objectius terminals
- 1 Elements i materials del llenguatge musical.
1.1 Conèixer alguns elements i materials propis del
llenguatge musical.
1.2 Identificar les qualitats del so.
1.3 Conèixer el títol de les cançons i danses
interpretades i el d'algunes obres i el nom d'alguns autors
i autores dels fragments musicals escoltats.
1.4 Reconèixer una partitura com a representació gràfica
del llenguatge musical, sense fer-ne una anàlisi.
Actituds. Continguts i objectius terminals
- 1 Respecte i sensibilitat per l'expressió musical.
1.1 Apreciar el sentit lúdic de les activitats musicals.
1.2 Habituar-se a escoltar amb atenció durant les
activitats musicals.
1.3 Habituar-se a mantenir una bona postura corporal en
les activitats musicals.
1.4 Mostrar interès i respecte per les activitats
musicals.
1.5 Mostrar interès per les manifestacions musicals
pròpies de la cultura catalana.
1.6 Esforçar-se per millorar les pròpies possibilitats a
l'hora de cantar i ballar.
1.7 Participar en la producció i l'intercanvi de
representacions de les qualitats dels sons.
1.8 Respectar les produccions i intervencions en les
activitats musicals dels companys.
Llenguatge plàstic
Procediments. Continguts i objectius terminals
- 1 Percepció sensorial dels elements de l'entorn immediat.
1.1 Manipular objectes i materials i captar totes
aquelles impressions possibles mitjançant els sentits.
1.2 Observar i analitzar algunes característiques
d'objectes de l'entorn proper i diferenciar les que són
constants de les que canvien.
- 2 Memorització visual de dades obtingudes per
l'observació.
2.1 Recordar dades obtingudes mitjançant l'observació
global i analítica d'objectes, obres i reproduccions
plàstiques.
- 3 Organització de la grafomotricitat.
3.1 Coordinar l'acció motriu-visual mitjançant el gest
amb domini i precisió del traç.
3.2 Demostrar destresa i habilitat manual en la
motricitat fina o moviments concrets.
- 4 Aplicació de tècniques bàsiques:
Pintura.
Dibuix.
Modelatge.
Collage.
Construccions.
4.1 Utilitzar tècniques que permeten l'experimentació de
la línia, la forma i el color i la creació de cossos, tant
estàtics com mòbils.
4.2 Elaborar formes tenint en compte les orientacions
espacials bàsiques conegudes.
4.3 Representar objectes i situacions partint de
l'observació directa o per mitjà de la memòria.
4.4 Utilitzar de forma autònoma els estris i materials
necessaris per a les produccions pròpies.
- 5 Representació subjectiva o objectiva d'elements i
situacions viscudes o imaginàries.
5.1 Expressar-se mitjançant la imaginació i la fantasia
projectant vivències, emocions i experiències amb
espontaneïtat.
5.2 Realitzar imatges amb intencionalitat comunicativa
utilitzant formes personals creativament.
- 6 Aplicació d'hàbits de neteja i ordre.
6.1 Utilitzar els materials i estris seleccionats seguint
les pautes d'ús prèviament donades.
6.2 Endreçar els estris i materials usats i sobrers en el
lloc i condicions apropiats segons les normes establertes.
Fets i conceptes. Continguts i objectius terminals
- 1 El llenguatge visual i plàstic com a instrument de
comunicació i de representació.
1.1 Reconèixer el llenguatge visual i plàstic com a
instrument d'expressió i comunicació d'experiències
viscudes i de situacions reals o imaginàries.
1.2 Identificar els recursos que ofereix el llenguatge
visual i plàstic com a mitjà per representar la realitat i
la fantasia.
1.3 Reconèixer les obres d'interès artístic presents en
el propi entorn i algunes de les més significatives de
Catalunya.
- 2 Elements bàsics del llenguatge visual i plàstic:
Línia.
Forma.
Color.
Textura.
Espai.
2.1 Mostrar coneixement dels elements bàsics del
llenguatge visual i plàstic utilitzats en les produccions
pròpies i en les dels altres.
2.2 Conèixer el nom de materials i estris més habituals
per a les produccions pròpies del llenguatge visual i
llenguatge visual i plàstic de l'etapa.
2.3 Diferenciar algunes de les qualitats i aplicacions
apropiades de materials i estris emprats per a les
produccions visuals i plàstiques en funció de la seva
finalitat d'aplicació comunicativa.
Actituds. Continguts i objectius terminals
- 1 Interès i constància en les activitats plàstiques.
1.1 Gaudir d'un ambient estèticament agradable.
1.2 Tenir una actitud activa envers la visualització de
produccions artístiques.
1.3 Sentir curiositat per experimentar i manipular amb
diversos materials.
1.4 Esforçar-se per mantenir una constància i ganes de
superació en totes les produccions.
- 2 Valoració de les produccions plàstiques.
2.1 Apreciar els treballs propis i els dels companys.
2.2 Tenir confiança en les pròpies possibilitats per a la
realització de manifestacions plàstiques.
2.3 Tenir una actitud de respecte i valoració per les
obres d'interès artístic presents en l'entorn.
Llenguatge matemàtic
Procediments. Continguts i objectius terminals
- 1 Observació i manipulació d'objectes i materials
seleccionats.
1.1 Identificar atributs d'un objecte.
1.2 Observar i manipular objectes de dimensions i massa
diferents.
- 2 Relacions qualitatives i quantitatives:
Per similitud o diferència.
Per atributs comuns atenent categories universals o
establertes prèviament.
Per més d'un atribut comú.
2.1 Relacionar elements a partir d'aspectes qualitatius i
quantitatius.
2.2 Construir seqüències amb elements atenent a diverses
ordres.
2.3 Relacionar agrupacions d'elements identificant
elements comuns entre una agrupació i l'altra.
2.4 Interpretar informacions relatives a algunes
relacions qualitatives establertes entre elements
manipulables o gràfics.
2.5 Comparar dues o tres agrupacions establint
correspondències a partir dels elements que les
constitueixen.
2.6 Classificar agrupacions per criteri de quantitat
trobant relacions de similitud i diferència per més, menys
o igual.
2.7 Establir un ordre de successió de menys a més i
viceversa entre grups d'elements.
2.8 Aplicar les nocions de "tants elements com", "un més"
i "un menys".
2.9 Utilitzar el nombre natural per determinar una
relació quantitativa de forma verbal o gràfica.
2.10 Aplicar l'operativitat sota l'aspecte quantitatiu
amb agrupacions d'elements: treure, afegir, més que, menys
que, igual que.
2.11 Relacionar quantitats contínues de longitud, de
massa, etc., per la similitud i la diferència en referència
a la unitat i a l'aparell de mesura utilitzat, arbitràries
o convencionals.
2.12 Establir relacions d'equivalència i d'ordre amb la
longitud i la massa, per tal de preparar la idea de
magnitud i d'unitat de mesura.
- 3 Comparacions de mides i mesures en objectes
manipulables: gran-petit-mitjà, llarg-curt, ample-estret,
gruixut-prim, alt-baix, pesant-lleuger.
3.1 Comparar materials diferents atenent-ne la longitud,
superfície, capacitat o massa per tal d'establir les
nocions contrastades comparativament.
3.2 Observar els canvis físics formals que es produeixen
en els materials en relació a la conservació de la
quantitat segons la magnitud i adquirir la idea de
conservació malgrat el canvi: relació canvi de forma per
canvi de continent, canvi de forma sobre una superfície o
en l'espai, etc.
- 4 Relacions espacials i topològiques.
4.1 Observar l'orientació dels objectes en l'espai, i
reconèixer la posició que ocupen i la distància a partir
d'un origen o punt de referència.
4.2 Distingir línies obertes i tancades.
4.3 Experimentar, amb línies, superfícies i cossos, les
nocions de dins i fora.
4.4 Distingir les línies rectes de les corbes en els
objectes.
4.5 Reconèixer de forma visual i tàctil figures
geomètriques senzilles utilitzant materials diversos.
- 5 Estratègies davant el plantejament i solució de
situacions diverses.
5.1 Aportar possibles solucions davant el plantejament
d'una situació que cal resoldre mitjançant procediments
matemàtics i constatar-ne els resultats.
5.2 Representar gràficament o amb manipulació d'objectes
la solució a problemes matemàtics, lògics i quantitatius
utilitzant, si escau, llenguatge matemàtic.
Fets i conceptes. Continguts i objectius terminals
- 1 Els atributs.
1.1 Denominar les nocions bàsiques dels elements
relacionades amb l'aspecte qualitatiu i quantitatiu a
partir de criteris arbitraris o convencions senzilles.
- 2 Els nombres naturals fins al 9.
2.1 Denominar la sèrie dels nombres naturals del 0 al 9
sense que en faltin i sense alterar-ne l'ordre.
- 3 Nocions de mesura: gran-petit-mitjà, llarg-curt,
ample-estret, gruixut-prim, alt-baix, pesant-lleuger.
3.1 Identificar les nocions relacionades amb la mesura
respecte a un referent.
3.2 Seleccionar segons la magnitud la unitat de mesura
arbitrària o convencional.
- 4 Nocions bàsiques relacionades amb la geometria:
Dintre-fora.
Obert-tancat.
Frontera-regió.
4.1 Dominar i denominar les nocions bàsiques de la
topologia "dintre-fora" en relació amb els termes: línia
oberta i tancada.
4.2 Iniciar-se en les nocions de frontera-regió en el
pla.
- 5 Primeres nocions de l'espai: orientació, organització i
direccionalitat.
5.1 Denominar les nocions d'orientació, organització i
direccionalitat en relació a un mateix o a un objecte
concret.
- 6 Figures geomètriques: cercle, quadrat, triangle i
rectangle. Cossos geomètrics: esfera, cub.
6.1 Reconèixer les formes i els cossos geomètrics més
elementals en objectes de la vida quotidiana.
6.2 Relacionar el concepte de forma o cos geomètric amb
la dels objectes concrets observats: "per sobre s'assembla
a", "la seva forma és semblant a la de", etc.
Actituds. Continguts i objectius terminals
- 1 Valoració dels recursos matemàtics.
1.1 Adonar-se de les possibles aplicacions de la
matemàtica en la realitat quotidiana.
1.2 Respondre positivament davant les dificultats que de
vegades planteja la resolució d'una situació matemàtica.
1.3 Gaudir amb els resultats obtinguts en la resolució
de qüestions matemàtiques prèviament contrastades.
- 2 Interès per donar les respostes adequades.
2.1 Habituar-se a reflexionar abans de donar una
resposta, evitant la precipitació.
2.2 Posar atenció per entendre les indicacions.
Àrea 4: Religió
Religió catòlica
(Currículum proposat pels bisbes de les diòcesis de
Catalunya)
La legislació vigent del nostre país, juntament amb tota
una llarga tradició del seu sistema educatiu, garanteix el
dret de tots els ciutadans a l'ensenyament religiós escolar
d'acord amb les pròpies conviccions. És tasca de l'escola,
en conjunt, ajudar al creixement integral dels alumnes. Per
als creients, la formació religiosa i moral forma part de
l'educació integral de l'infant, i és una de les actituds
humanes a desenvolupar-hi. És per això que l'educació que
ajuda a créixer l'infant humanament i globalment no pot
prescindir de l'aspecte religiós, transcendent de l'ésser
humà.
L'ensenyament religiós escolar aporta una comprensió de
la tradició cultural en què es troben immersos els nens
tradició impregnada de cristianisme. D'aquí que el
cristianisme i el missatge cristià han de ser objecte
preferent d'aprenentatges, essent com són elements
primordials de la nostra cultura, perquè els nostres
infants puguin entendre millor el seu entorn.
Durant els tres primers anys de la seva vida, l'infant
explora el seu entorn, comença a prendre'n distància, i
especialment en les relacions interpersonals més properes
troba la possibilitat