NOTA. En aquest text s'han introduït les modificacions que estableix el Decret 223/1992. D'acord amb el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya, correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya la definició del currículum de l'educació primària. A l'educació primària, l'escola ocupa un lloc preponderant en la vida de l'alumne com a marc d'aprenentatges instrumentals i bàsics, de sociabilitat, de relacions i de descoberta. Les possibilitats d'aprendre, d'educar-se en els valors i en l'adquisició d'actituds i hàbits, són molt grans. Això s'esdevé en un marc més ampli i compartit entre l'escola, la família i el medi. No es poden deslligar els aspectes cognoscitius dels afectius i de relació que hi ha presents en el context ric i divers de l'aula i de l'escola. El centre educatiu ha d'ajudar l'alumne a construir una imatge positiva d'ell mateix, una representació adequada de les pròpies possibilitats a través dels coneixements i l'experiència que li prové de moltes activitats diversificades i adequades a l'edat. És en aquest marc on s'ha de potenciar l'educació de la sensibilitat que facilita i afavoreix els comportaments cívics i ètics indispensables per a la bona convivència i la pròpia estabilitat personal. A Catalunya, l'escola ha de ser l'espai on l'alumne adquireixi els senyals d'identitat nacional propis de la nostra personalitat col·lectiva: la història, la cultura, el patrimoni, les tradicions i, sobretot, la llengua pròpia han de ser-hi presents de manera fonamental per tal de desenvolupar la comunicació i l'expressió, el sentiment de pertinença i estimació al país, la relació amb l'entorn, l'obertura al món i la iniciació a participar en la societat que els envolta. El paper del mestre en aquesta etapa és fonamental i pren formes diverses. Als primers cicles, els alumnes necessiten un seguiment i una orientació més continuats. Tanmateix, progressivament, aniran adquirint més autonomia. És per això que els mestres han d'adequar les seves actuacions a les característiques de cada cicle i grup d'alumnes. Han de vetllar perquè el seu paper afavoreixi la maduració i el progrés dels alumnes, exercint el mestratge amb seguretat i professionalitat i amb models d'actuació coherents. En definitiva és el paper d'un adult que guia, que orienta i que basa la seva intervenció en relacions de confiança i respecte mutu. En aquesta etapa els alumnes desenvolupen unes capacitats i amplien les possibilitats del seu pensament. És però, un pensament concret, basat en els objectes i en la realitat concreta, que no es basa en abstraccions verbals ni en hipòtesis, atès que en aquestes edats hi ha dificultats per sintetitzar o generalitzar. Per assegurar el procés d'aprenentatge dels alumnes, el mestre ha de recollir el seu pensament, ha de provocar interrogants, debatre, aportar elements per avançar, discutir errors, plantejar qüestions i estimular la creativitat. Per això, en aquesta proposta curricular els procediments ocupen un lloc central en els aprenentatges que cal adquirir. El currículum defineix i ordena els seus elements fonamentals atenent als principis de comprensivitat en l'atenció dels alumnes i d'autonomia dels centres per tal d'adequar l'ensenyament a les característiques de l'escola, del grup i de les persones i afavorir així l'atenció a la diversitat i als diferents ritmes d'aprenentatge. En virtut d'això, amb l'informe del Consell Escolar de Catalunya, d'acord amb l'informe dela Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d'Ensenyament i amb la deliberació prèvia del Govern, Decreto: Article 1 1.1 L'educació primària comprendrà sis cursos acadèmics i s'organitzarà en tres cicles de dos cursos cadascun, cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior. 1.2 L'educació primària s'inicia l'any natural en què es compleixen sis anys. Article 2 L'educació primària tindrà com a finalitat que els alumnes, en acabar l'etapa, assoleixin les capacitats següents: 2.1 Conèixer i acceptar la pròpia identitat, les seves possibilitats afectives i de relació i progressar en l'autonomia i la iniciativa personal. 2.2 Conèixer el propi cos i les possibilitats motrius i progressar en l'adopció d'hàbits de salut i higiene personal. 2.3 Mostrar-se participatiu i solidari de forma responsable, i respectar els valors morals, socials i ètics propis i d'altri, per exercitar-se en els principis bàsics de la convivència i d'estima per la pau. 2.4 Resoldre situacions o necessitats de la vida quotidiana mitjançant processos d'identificació, planificació, realització i verificació d'activitats al seu abast. 2.5 Conèixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana, i si s'escau l'aranesa, tant oralment com per escrit, emprant-la normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge. 2.6 Conèixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la apropiadament com a font d'informació i vehicle d'expressió. 2.7 Comprendre i expressar en llengües estrangeres missatges senzills dintre d'un context. 2.8 Comprendre el medi físic i natural, els principals mecanismes que el regeixen, a partir de l'observació rigorosa de fets i fenòmens senzills i la importància que la seva conservació i millora té per a la humanitat. 2.9 Conèixer els trets fonamentals de Catalunya en els seus aspectes naturals, socials, culturals i històrics, en tant que medi definidor de la identitat nacional i personal i progressar en el sentiment de pertinença al país. 2.10 Mostrar actituds de respecte, conservació i ús correcte dels recursos materials, tècnics i naturals. 2.11 Emprar els conceptes i les relacions matemàtiques elementals i dominar les operacions bàsiques per tal de representar i interpretar l'espai, les situacions i les experiències, mitjançant llenguatge matemàtic. 2.12 Comunicar-se a través dels mitjans d'expressió verbal, corporal, visual, plàstica i musical, desenvolupant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per gaudir de les manifestacions artístiques. 2.13 Conèixer i gaudir del patrimoni cultural, participar en la seva conservació i respectar la diversitat lingüística i cultural dels pobles i les persones. 2.14 Aplicar els coneixements adquirits per resoldre de forma creativa problemes diversos, amb els recursos apropiats i coneguts. 2.15 Aplicar, individualment i en equip, metodologies de treball intel·lectual, inclosa la utilització dels recursos de la tecnologia de la informació, que estimulen l'aprenentatge i la creativitat i permeten reduir tasques rutinàries. Article 3 3.1 En el currículum de l'educació primària, definit a l'annex d'aquest Decret, s'estableixen per a cada àrea els objectius generals, els continguts i els objectius terminals que determinen el tipus i grau d'aprenentatge que, respecte dels continguts, hauran d'haver assolit els alumnes en finalitzar l'etapa. 3.2 Els objectius terminals són els criteris que s'han de tenir en compte per a l'avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge. Article 4 El Departament d'Ensenyament establirà els criteris, les instruccions i les orientacions necessàries per a l'aplicació del currículum. Article 5 5.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament. S'utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge de l'educació primària. 5.2 D'acord amb els organismes representatius de la Val d'Aran es fixaran els àmbits d'aprenentatge i les àrees que s'impartiran en aranès en aquesta comarca. 5.3 En qualsevol cas, es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne d'acord amb la legislació vigent. Article 6 6.1 Les àrees de coneixement de l'educació primària s'organitzen en: Llengua catalana, Llengua castellana i literatura i Llengua aranesa a la Val d'Aran. Llengües estrangeres. Coneixement del medi: social i cultural. Coneixement del medi: natural. Educació artística: música. Educació artística: visual i plàstica. Educació física. Matemàtiques. Religió (voluntària). El "coneixement del medi: social i cultural" i el "coneixement del medi: natural" equivalen en conjunt a l'àrea denominada "coneixement del medi natural, social i cultural" a l'article 3.a) del Reial Decret 1006/1991, de 14 de juny. L'"educació artística: música" i l'"educació artística: visual i plàstica" equivalen en conjunt a l'àrea denominada "educació artística" a l'article 3.b) del Reial Decret 1006/1991, de 14 de juny. 6.2 Les assignacions temporals en cadascun dels cicles de l'etapa són: Per al cicle inicial: Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 385 h. (Llengua catalana i literatura: 140 h; Llengua castellana i literatura: 140 h; Continguts i estructures lingüístiques comuns: 105 h.). Coneixement del medi: social i cultural: 140 h. Coneixement del medi: natural: 140 h. Educació artística: música: 105 h. Educació artística: visual i plàstica: 105 h. Educació física: 175 h. Matemàtiques: 210 h. Religió (voluntària): 105 h. Esbarjo: 175 h. De les 1.750 hores totals lectives del cicle, les 210 hores restants es destinaran a completar l'organització del currículum mitjançant, entre altres, l'atenció a la diversitat dels alumnes, l'organització d'agrupaments flexibles, el reforç educatiu i ampliació horària de les àrees. La distribució de les hores de l'àrea de llengua en aquest cicle inicial podrà adaptar-se a programes lingüístics específics sempre que es respectin globalment en el conjunt de l'etapa les distribucions establertes. Per als alumnes que no facin l'opció de religió, s'organitzaran 105 hores d'activitats d'estudi en l'àrea del coneixement del medi social i cultural per tractar els continguts i objectius que es determinen a l'annex, les quals no constituiran un apartat en l'avaluació sumativa final del cicle. Per als cicles mitjà i superior: Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 350 h. (Llengua catalana i literatura: 140 h.; Llengua castellana i literatura: 140 h.; continguts i estructures lingüístiques comuns: 70 h.). Llengües estrangeres: 175 h. Coneixement del medi: social i cultural: 140 h. Coneixement del medi: natural: 140 h. Educació artística: música: 70 h. Educació artística: visual i plàstica: 70 h. Educació física: 175 h. Matemàtiques: 210 h. Religió (voluntària): 105 h. Esbarjo: 175 h. De les 1.750 hores totals lectives del cicle, les 140 hores restants es destinaran a completar l'organització del currículum mitjançant, entre altres, l'atenció a la diversitat dels alumnes, l'organització d'agrupaments flexibles, el reforç educatiu i l'ampliació horària de les àrees establertes. Per als alumnes que no facin l'opció de religió, s'organitzaran 105 hores d'activitats d'estudi en l'àrea del coneixement del medi social i cultural per tractar els continguts i objectius que es determinen a l'annex, les quals no constituiran un apartat en l'avaluació sumativa final de cada cicle. 6.3 El Departament d'Ensenyament i el Consell General de la Val d'Aran acordaran les assignacions temporals per a l'organització de l'ensenyament de la llengua aranesa i respectaran els mínims de caràcter general. 6.4 En l'àrea de llengües estrangeres, els alumnes iniciaran l'aprenentatge d'una primera llengua en el cicle mitjà, i podran optar a la introducció d'una segona llengua estrangera en el cicle superior. Article 7 7.1 Correspon al claustre elaborar el projecte curricular del centre que establirà, tenint en compte les característiques dels alumnes, la distribució temporal dels continguts descrits a l'annex d'aquest Decret, els criteris generals per a l'elaboració de la programació, i les opcions metodològiques, organitzatives i d'avaluació per al procés d'ensenyament-aprenentatge. 7.2 Els centres, en el marc del seu projecte curricular, organitzaran l'horari escolar d'acord amb el que estableix l'article 6.2 d'aquest Decret i tenint en compte l'atenció a la diversitat dels alumnes i als seus diferents ritmes d'aprenentatge. Article 8 8.1 Als efectes del que disposa aquest Decret, s'entén per programació el conjunt d'unitats temporitzades que organitzen els continguts, els objectius didàctics i les activitats d'aprenentatge i d'avaluació. 8.2 L'elaboració de la programació, la duran a terme els equips de mestres de cadascun dels cicles coordinats pel cap d'estudis o òrgan competent. Article 9 9.1 L'avaluació dels processos d'aprenentatge dels alumnes, d'acord amb el que estableix el Decret 75/1992, de 9 de març, serà contínua i global i es durà a terme en referència als objectius generals d'etapa i àrea i als objectius terminals establerts en l'annex d'aquest Decret i tenint en compte els objectius que cada centre estableixi en la programació de cada un dels cicles. 9.2 Per avaluar els alumnes es tindran en compte els progressos realitzats en l'aprenentatge dels continguts establerts en cada un dels cicles de forma global partint de la situació inicial dels alumnes i atenent la diversitat en els ritmes d'aprenentatge. 9.3 Com a conseqüència del procés d'avaluació contínua s'establiran, dins de l'horari escolar, mesures organitzatives i recursos pedagògics per a l'atenció a la diversitat dels alumnes i als seus diferents ritmes d'aprenentatge. 9.4 L'avaluació de l'alumne al final del cicle, la durà a terme el conjunt de mestres que intervenen en l'acció docent de l'alumne constituïts en comissió d'avaluació. Article 10 10.1 La decisió que un alumne resti un any més en qualsevol dels tres cicles es podrà adoptar una sola vegada al llarg de l'educació primària. En qualsevol cas, aquesta decisió es prendrà valorant l'assoliment dels continguts programats i les previsibles repercussions positives i negatives que, respecte del procés global d'aprenentatge de l'alumne, pugui tenir cada una de les opcions possibles. 10.2 Si un alumne passa d'un cicle a un altre havent assolit de forma incompleta els objectius corresponents, en el cicle en què s'incorpora se li oferiran les activitats educatives adequades per assolir-los. Article 11 La Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa del Departament d'Ensenyament establirà els instruments pertinents per als registres d'observació i avaluació dels alumnes en cada un dels cicles i en finalitzar l'etapa de l'educació primària. Article 12 Cada grup d'alumnes tindrà un tutor que vetllarà per l'atenció individualitzada, pel seguiment del grup d'alumnes, per la coordinació entre tots els docents que intervenen en l'activitat pedagògica del grup i vehicularà l'intercanvi d'informació amb la família. Article 13 13.1 A l'educació primària es considerarà l'esbarjo com a activitat educativa integrada en l'horari lectiu dels alumnes. Els centres docents organitzaran en funció del nombre d'alumnes, d'espais i de recursos les mesures pertinents per al seu funcionament. 13.2 En qualsevol cas els alumnes durant el temps d'esbarjo seran atesos per mestres del cicle corresponent. L'observació de les activitats dels alumnes durant el temps d'esbarjo donarà dades per a l'avaluació contínua. Article 14 14.1 Els projectes curriculars que elaborin els centres han de ser prou flexibles com per permetre concrecions individuals ajustades a les característiques, els ritmes d'aprenentatge i les singularitats de cada alumne per tal que es pugui donar compliment als principis d'integració i d'individualització propis de l'atenció als alumnes amb necessitats educatives especials. 14.2 El Departament d'Ensenyament podrà també autoritzar modificacions del currículum per adequar-lo a les necessitats educatives especials dels alumnes. En els procediments d'autorització s'haurà de tenir en compte l'opinió dels pares o tutors i dels alumnes, si escau. Disposicions finals - 1 S'autoritza el Departament d'Ensenyament per dictar les disposicions que siguin necessàries per a l'aplicació del que disposa aquest Decret. - 2 Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC. Barcelona, 28 d'abril de 1992 Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya Josep Laporte i Salas Conseller d'Ensenyament Annex Àrea de llengua L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua s'ha de plantejar des de la perspectiva de l'adquisició d'un instrument, tant per a la comunicació com per a l'aprenentatge. Els objectius terminals de l'etapa estableixen el tipus i el grau d'aprenentatge respecte del domini lingüístic que han d'haver assolit els alumnes en finalitzar l'educació primària. Per tal que l'alumnat adquireixi els coneixements prescrits i la competència lingüística adequada en català i en castellà al final de l'etapa no és necessari tractar tots els continguts establerts de manera repetida en cadascuna de les llengües oficials. En aquesta etapa es prioritza l'ús funcional, oral i escrit de la llengua. L'ús comunicatiu i instrumental de la llengua fa possible el domini de les capacitats lingüístiques. Aquestes capacitats, a més, són considerades tenint en compte els diferents mitjans de comunicació que poden ser utilitzats. La classe de llengua ha d'estar oberta a tots els textos i les produccions lingüístiques a què té accés l'alumnat. En el desenvolupament del currículum de Llengua caldrà tenir en compte les variants dialectals i el context sòcio-lingüístic i cultural de l'alumnat i de l'escola per adequar-hi el ritme, les estratègies, els recursos i la metodologia en el procés d'ensenyament-aprenentatge. La llengua parlada és un dels elements més importants a l'hora de planificar l'ensenyament de la llengua a l'escola. Ho és tant per la seva relació amb el pensament i amb la conceptualització de l'experiència com per la seva connexió immediata amb els interessos i les capacitats de l'alumnat, i també pel fet de ser un punt de partida imprescindible per a l'accés a la llengua escrita. Per tot això, la llengua parlada no pot ser considerada com un fet que ja té lloc espontàniament, sinó que ha de ser rigorosament plantejada i programada al llarg de tot l'ensenyament obligatori, amb l'especificitat pròpia de cada edat. Cal que els infants desenvolupin amb tota la intensitat les seves capacitats expressives i comunicatives, que puguin ser interlocutors actius i receptors d'informació crítics i, per tant, lliures. L'aprenentatge inicial de la llengua parlada es fa, en termes generals, fora de l'escola; l'aprenentatge bàsic de la llengua escrita, en canvi, es fa a l'escola i en l'etapa d'educació primària. Per evitar una separació d'aquests dos àmbits és molt important no dissociar l'activitat lecto-escriptora de l'activitat oral ni de la resta d'activitats escolars. També cal que els mestres i l'escola s'esforcin a oferir un model de llengua escrita ric, correcte i planer alhora, que no distanciï innecessàriament els registres parlat i escrit de la llengua, que rebutgi comportaments diglòssics i que incideixi positivament en l'àmbit de la normalització lingüística de la llengua catalana. Amb aquestes premisses, i a partir d'unes activitats ben contextualitzades, l'alumnat ha de copsar tota la potencialitat i funcionalitat de la llengua escrita i ha de rebre els estímuls suficients per integrar-la al seu repertori vital, com a receptor o com a agent, en funcions tant comunicatives com expressives. El conjunt d'activitats que afavoreixen el desenvolupament de la comprensió i l'expressió oral i escrita, ha de servir també per introduir de manera gradual i progressiva els continguts sistemàtics de fonètica, ortografia, lèxic i gramàtica. Alhora, aquests aprenentatges afavoriran que l'ús oral i escrit sigui cada vegada més ric i correcte. La reflexió i interiorització de normes i criteris sobre la part més formal de la llengua s'ha de fer sempre a partir de contextos significatius per a l'alumnat. Qualsevol text sorgit en la pràctica diària permet analitzar-ne els diferents components lingüístics. També el bagatge cultural de transmissió oral és un material bàsic que permet l'aprenentatge d'elements més reiterats i que, si escau, cal memoritzar. Les activitats centrades en els aspectes gramaticals han de tenir com a finalitat principal la reflexió i correcció de les produccions pròpies i la comprensió dels missatges a l'abast d'alumnes d'aquestes edats i mai, només, l'explicitació d'una teoria gramatical. Objectius generals En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de: - 1 Tenir competència comunicativa plena en el llenguatge oral com a mitjà de realització personal i social, com a base de la fixació del pensament i com a punt de referència per a l'adquisició i enriquiment del llenguatge escrit. - 2 Comprendre i expressar-se amb adequació al mitjà oral o escrit, al tipus de missatge i a les necessitats escolars i socials de l'edat. - 3 Adquirir l'habitud lectora i, a partir de diverses fonts impreses, avançar progressivament en la fluïdesa i en la bona comprensió del text escrit com a font de plaer i de coneixements i com a ampliació del repertori lingüístic. - 4 Conèixer les convencions gràfiques de l'escriptura i aplicar-les gradualment en tot tipus de producció escrita. - 5 Assegurar el lèxic fonamental i ampliar-lo i enriquir-lo en la mesura que es diversifiquen els seus coneixements i els seus àmbits d'expressió personal. - 6 Observar el funcionament de la llengua tant per organitzar la seva expressió segons la seqüència lògica de les idees, com per adonar-se de totes les possibilitats expressives i lúdiques del llenguatge. - 7 Expressar-se per escrit utilitzant tècniques diverses (descripció, diàleg, carta,...) amb finalitats també diverses (fabulació, simulació de situacions comunicatives, expressió de vivències...). - 8 Descobrir en el llenguatge i en les seves manifestacions orals, escrites i àudio-visuals, un vehicle d'accés i participació en el patrimoni cultural català, i a través d'aquest introduir-se en d'altres cultures. - 9 Conèixer la varietat estàndard de la llengua castellana de manera que pugui utilitzar-la com a font d'informació i vehicle d'expressió. - 10 Conèixer i fer servir adequadament el català, el castellà, i si s'escau l'aranès, bo i eliminant progressivament les interferències entre els sistemes lingüístics esmentats. - 11 Mostrar sensibilitat, respecte i interès per les manifestacions lingüístiques i culturals que li faciliten el domini d'altres llengües tot ampliant les possibilitats de relació i de millora de la seva capacitat intel·lectual. - 12 Reflexionar sobre la llengua i el seu ús i desvetllar el sentit crític envers expressions que comporten discriminació per raó de classe, raça, sexe, creences, etc. Continguts Procediments - 1 Comprensió i expressió oral: 1.1 Reproducció d'ordres, relats, explicacions i argumentacions. 1.2 Ús de models i estructures diversos amb emissors diferents. 1.3 Discriminació fonètica (sons, síl·labes, accents, paraules, frases). 1.4 Utilització de tecnologies de la informació i comunicació. 1.5 Producció oral de models i estructures de tipologia diversa (conversa, narració, descripció, argumentació, exposició de temes, dramatització). 1.6 Memorització i reproducció de poemes i textos de diferent tipologia. 1.7 Ampliació i utilització del camp lèxic, semàntic i d'estructures de la llengua. 1.8 Entonació de la frase segons la intenció. 1.9 Distinció de l'accentuació prosòdica. - 2 Comprensió i expressió escrita 2.1 Estratègies i habilitats per a la comprensió. 2.2 Lectura mental i expressiva. 2.3 Ús de recursos per a la comprensió: diccionaris, índex, alfabet... 2.4 La lectura com a recerca d'informació. 2.5 Relació text-imatge i mitjans de comunicació. 2.6 Producció de textos de tipologies diverses (narració, descripció, diàleg...). 2.7 Producció de textos creatius i comunicatius. 2.8 Aplicació de l'accentuació gràfica. 2.9 Pràctica de normes ortogràfiques. 2.10 Incorporació d'elements lèxics i semàntics. 2.11 Ús de diferents tipus de frases. 2.12 Substitució, ampliació i reducció de paraules i grups de paraules (connectors, complementació, pronoms...). Fets, conceptes i sistemes conceptuals - 1 Ús i comunicació. 1.1 Llengua parlada: 1.1.1 Elements no lingüístics. 1.1.2 Registres d'ús i funcionalitat. 1.1.3 Factors de les diferents situacions comunicatives (emissor, receptor i funcionalitat de la comunicació). 1.1.4 Diferències entre text oral i text escrit. 1.1.5 Diversitat de textos orals, textos literaris. 1.2 Llengua escrita: 1.2.1 Elements de la llengua escrita. 1.2.2 Registre d'ús i funcionalitat. 1.2.3 El text escrit com a mitjà de comunicació i font d'informació. 1.2.4 Tècniques d'expressió escrita. 1.2.5 Diversitat de textos escrits: textos literaris, textos científics. 1.3 Llenguatge de la imatge 1.3.1 Còmic, publicitat, mitjans àudio-visuals, multimèdia. - 2 Treball sistemàtic de llengua 2.1 Fonètica i ortografia. 2.1.1 Vocal/consonant. 2.1.2 Síl·laba. 2.1.3 Accentuació. 2.1.4 Normes ortogràfiques bàsiques. 2.2 Lèxic. 2.2.1 Relacions entre mots per la seva forma i significat. 2.3 Gramàtica 2.3.1 Paraules. 2.3.2 Concordança. 2.3.3 Tipus de frases. 2.3.4 Puntuació. Actituds, valors i normes - 1 Audició atenta i crítica. - 2 Respecte al torn de paraules, a les intervencions i idees de les altres persones. - 3 Interès per participar i fer-se entendre. - 4 Gust per la declamació. - 5 Interès pel text escrit. - 6 Gust per la lectura. - 7 Interès per a la recerca de coneixements nous. - 8 Sentit crític davant les produccions escrites, publicitàries i multimèdia. - 9 Respecte i interès pel coneixement de les variants dialectals de la llengua. - 10 Interès per una pronúncia correcta dins la variant dialectal pròpia. - 11 Habituació a l'ús del diccionari. - 12 Interès per enriquir el vocabulari. - 13 Interès per a l'observació i experimentació en el funcionament del llenguatge. Objectius terminals - 1 Identificar la funció que tenen en una situació oral els elements no lingüístics: gest, mirada, postura corporal, entonació, volum, ritme, velocitat i pausa. - 2 Reconèixer els diferents factors que defineixen una situació comunicativa: emissor, receptor, funcionalitat i context en què es produeix. - 3 Planificar i dramatitzar situacions de la vida quotidiana i fer representacions de contes, acudits, adaptacions de contes i peces teatrals breus. - 4 Transformar un mateix missatge d'acord amb les diferents situacions comunicatives. - 5 Produir missatges orals (conversa, narració, descripció, exposició de temes...) emprant una dicció, entonació i postura corporal adients al registre de llengua utilitzat. - 6 Comprendre relats, explicacions i argumentacions de models i estructures diverses amb presència o absència de l'emissor i amb suport visual o sense. - 7 Sentir la necessitat de saber escoltar per comprendre, per informar-se i per poder participar posteriorment en la conversa. - 8 Interpretar ordres que comportin una ordenació en l'activitat a realitzar. - 9 Identificar els elements que intervenen en diferents tipus d'activitats orals: conversa, conferència, assemblea, dramatització, taula rodona, etc. - 10 Utilitzar diferents mitjans àudio-visuals per a la producció d'activitats d'expressió oral i comunicatives en general. - 11 Adonar-se de la importància de dominar la llengua oral per poder establir situacions comunicatives, apreciant l'ordre, la claredat i la coherència en l'expressió oral. - 12 Adonar-se de les diferències que es donen entre el text oral i el text escrit. - 13 Reconèixer i valorar l'ús de la llengua escrita com a vehicle de comunicació i font d'informació. - 14 Reconèixer els diferents tipus de textos segons la seva funcionalitat i presentació. - 15 Llegir mentalment i després de forma expressiva qualsevol text, en prosa o vers, adequat a l'edat. - 16 Utilitzar la lectura com a tècnica per a la recerca d'informació i apreciar-la com a font de plaer, tot respectant els llibres i comportant-se correctament en una biblioteca. - 17 Utilitzar les estratègies i habilitats necessàries per a una bona comprensió (formulació de preguntes sobre el text, identificar la idea principal i les parts del text) i rapidesa lectora (ampliació del camp visual, memorització de paraules, atenció). - 18 Memoritzar l'ordre alfabètic. Conèixer i valorar la seva utilitat com a instrument per a l'ordenació, l'accés i la recuperació d'informació. - 19 Distingir i utilitzar els indicadors externs d'un llibre (títol, índex, etc), un text (títol, subratllat, etc), un diccionari o una enciclopèdia (ordre alfabètic, etc) i altres suports d'informació diversos (anuari, base de dades) per facilitar la recerca d'informació i la seva comprensió. - 20 Memoritzar i reproduir oralment poemes, textos breus i cançons. - 21 Reconèixer i utilitzar diferents tipus de registres en les comunicacions escrites: avisos, cartes personals, anuncis, resums, notícies periodístiques, cròniques. - 22 Reconèixer l'estructura interna de diferents tipus de textos i redactar-ne de tipologia diversa a partir de diferents models (narració, descripció, exposició, diàleg). - 23 Elaborar textos espontanis i creatius. - 24 Elaborar i utilitzar resums, esquemes i gràfiques com a tècniques d'estudi. - 25 Prendre una actitud crítica i raonada davant les comunicacions en què s'actua de receptor (dramatitzacions, exposicions de temes, televisió, etc). - 26 Identificar elements lingüístics i no lingüístics que intervenen en les produccions dels mitjans de comunicació. - 27 Desvetllar el sentit crític i el respecte davant les diferents produccions escrites. - 28 Estar sensibilitzat davant les manifestacions literàries. - 29 Identificar tots els sons vocàlics i consonàntics segons la variant dialectal pròpia. - 30 Comparar i classificar els diferents sons vocàlics i consonàntics per aplicar correctament la normativa ortogràfica - 31 Preocupar-se per una bona pronúncia. - 32 Distingir les síl·labes d'una paraula i identificar-ne la tònica. - 33 Interpretar, memoritzar i aplicar les normes ortogràfiques bàsiques dominar les grafies: formació de plurals, dígrafs, terminacions verbals, consonants mudes, ús de l'apòstrof i consonants insegures. - 34 Induir normes ortogràfiques fent ús de l'observació de les regularitats en l'escriptura. - 35 Raonar i aplicar les normes d'accentuació: accent diacrític, dièresi, paraules agudes, planes i esdrúixoles. - 36 Utilitzar el diccionari i recursos informàtics de comprovació de la correcta escriptura de les paraules. - 37 Aplicar els aspectes formals en les produccions escrites (puntuació, adequació sintàctica, lèxica i ortogràfica i coherència del text). - 38 Mostrar interès per ampliar el vocabulari i valorar l'ús dels elements lingüístics apresos. - 39 Reconèixer i utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari (prefixació, sufixació, composició) i els que amplien el seu sentit (comparació, polisèmia, metàfora). - 40 Distingir els elements de derivació i composició de paraules i saber-ne interpretar la significació. - 41 Identificar les relacions dels mots pel seu significat: polisèmia, sinonímia i antonímia, sentits propis i figurats, comparació, lexicalització (modismes, locucions i frases fetes). - 42 Memoritzar l'escriptura de mots d'ús freqüent relacionats amb les diverses temàtiques d'estudi. - 43 Utilitzar amb precisió i correcció el vocabulari propi i específic d'altres àrees. - 44 Recrear-se amb el joc de paraules com a font d'enriquiment i gaudi. - 45 Practicar l'observació del funcionament de les paraules i frases. - 46 Interpretar diferents tipus de frase i relacionar l'entonació amb la puntuació. - 47 Experimentar els canvis significatius produïts per alteracions de l'entonació de la frase i aplicar la puntuació adequada. - 48 Identificar dins la frase les categories gramaticals de determinant, nom, adjectiu, verb i adverbi. - 49 Observar i comprovar la relació de concordança dins la frase: determinant/nom/adjectiu, nom/verb, pronom personal/verb. - 50 Aplicar reduccions, ampliacions i substitucions de paraules o grups de paraules mitjançant l'ús de connectors, complements i pronoms. - 51 Aplicar substitucions pronominals (no més de dues combinacions). - 52 Elaborar produccions utilitzant diversos recursos comunicatius: murals, auques, revistes, vídeos, presentacions multimèdia... - 53 Valorar les variants dialectals (lèxiques, fonètiques...) com a diversitat enriquidora de la llengua. Àrea de llengües estrangeres Aprendre una llengua estrangera forma part d'un procés cognoscitiu i de sociabilització fonamental en el conjunt plurilingüe i multicultural del món. Amb l'aprenentatge de llengües estrangeres es pretén la progressiva adquisició de la competència comunicativa. Iniciar-la en l'educació primària permet fixar unes bases sòlides des del punt de vista auditiu i fonètic en una edat en què es té més plasticitat perceptiva, una gran capacitat de comunicar-se sense inhibicions i un interès per totes les formes d'expressió, verbals i no verbals. Objectius generals En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de: - 1 Mostrar-se receptiu i interessat davant la diversitat lingüística a través del contacte amb una nova llengua i cultura. - 2 Valorar el coneixement de llengües estrangeres com a instrument de comunicació entre les persones i els pobles. - 3 Comunicar-se oralment tenint cura de la pronúncia i l'entonació i utilitzar els recursos no lingüístics com a suport de l'expressió oral. - 4 Tenir una competència comunicativa elemental que li permeti de fer un ús efectiu de la llengua en situacions quotidianes. -5 Mostrar habilitats per llegir, comprendre globalment i produir petits textos escrits. -6 Utilitzar el lèxic fonamental per a l'elaboració de produccions orals i escrites. -7 Manifestar curiositat i motivació per l'aprenentatge de llengües estrangeres. Continguts Procediments - 1 Comprensió i expressió oral 1.1 Comprensió global d'intercanvis orals a partir d'elements lingüístics i de les característiques de la situació. 1.2 Comprensió de descripcions amb ajut d'imatges o sense. 1.3 Expressió oral de missatges de la classe i de la vida quotidiana. 1.4 Percepció, discriminació i emissió de sons, entonacions, accents i ritmes. 1.5 Ús d'estratègies extralingüístiques que ajuden la comprensió i expressió orals: gest, to, expressió facial, etc. 1.6 Memorització i reproducció oral de textos: cançons, poemes, endevinalles, etc. - 2 Comprensió i expressió escrita 2.1 Comprensió global de textos senzills: contes, poemes, textos amb suport icònic. 2.2 Comprensió, memorització i producció de textos funcionals i de ficció senzills: regles de jocs, enunciats d'exercicis, instruccions d'ús, etc. 2.3 Transcripció d'enunciats breus establint la correspondència so-grafia. 2.4 Utilització dels diferents recursos: diccionari pictòric, material audiovisual, programes informàtics, etc. Fets, conceptes i sistemes conceptuals - 1 Comunicació i llengua. 1.1 Estructures comunicatives elementals. 1.2 Elements essencials de morfosintaxi. 1.3 Lèxic relatiu a temes d'interès per a l'alumnat. 1.4 Fonologia: característiques rítmiques, entonacions bàsiques, accent i sistema fonològic. 1.5 Ortografia bàsica de la llengua. - 2 Aspectes sòcio-culturals 2.1 Alguns aspectes sòcio-culturals dels països que parlen la llengua objecte d'aprenentatge. Actituds, valors i normes - 1 Interès en la producció d'entonacions, ritmes i sons nous. - 2 Atenció a l'audició, a la bona pronúncia, als ritmes i sons nous. - 3 Superació de la possible inhibició inicial davant la nova llengua. - 4 Esforç per comprendre i fer-se comprendre. - 5 Sensibilització per la varietat i sincronització dels diversos llenguatges (verbal, gestual, icònic, musical). - 6 Valoració positiva de la llengua estrangera i respecte vers altres formes de vida i de cultura. - 7 Actitud oberta respecte a d'altres persones, comunitats i cultures. Objectius terminals - 1 Distingir i reproduir els sons i les entonacions bàsiques de la llengua estrangera per imitació del model. -2 Relacionar els sons amb les convencions gràfiques usuals. - 3 Identificar les entonacions pròpies de la llengua estrangera i relacionar-les amb el seu significat. - 4 Esforçar-se en la pronúncia i l'entonació adequades en les produccions orals. - 5 Interpretar i produir missatges orals amb el suport d'estratègies senzilles. - 6 Utilitzar i apreciar l'ajut dels diversos llenguatges no verbals. - 7 Demostrar haver entès el discurs emprat per interactuar a classe. - 8 Comprendre missatges en situacions contextualitzades i en intercanvis propis de la vida quotidiana. - 9 Mostrar haver comprès globalment el discurs d'alguns mitjans de comunicació de masses. - 10 Participar activament en converses orals pròpies de la classe, prenent la iniciativa i respectant les normes. - 11 Explicar i descriure esdeveniments, anècdotes o contes amb l'ajut de suports diversos. - 12 Reaccionar de forma verbal i no verbal a missatges orals dins de contextos situacionals. - 13 Memoritzar i reproduir textos breus, cançons, petits poemes, etc. - 14 Comprendre globalment textos escrits i reaccionar verbalment. - 15 Relatar i descriure anècdotes, persones i objectes de l'entorn pròxim. - 16 Donar resposta curta a preguntes escrites. - 17 Utilitzar el text i el context paratextual per reconèixer el tipus de text i fer hipòtesis de significats. - 18 Transcriure enunciats treballats oralment emprant els signes gràfics convencionals. - 19 Completar i produir textos propis de l'edat a partir de models coneguts. - 20 Identificar el vocabulari necessari propi de les situacions plantejades, simulades o reals. - 21 Utilitzar eficaçment diferents recursos (diccionaris, mitjans àudio-visuals o altres sistemes tecnològics d'informació) per a la comprensió del lèxic. - 22 Observar algunes regularitats del funcionament de la llengua. - 23 Usar les estructures comunicatives més elementals de la llengua. - 24 Fer ús d'elements gramaticals que possibilitin la comprensió global de missatges. - 25 Cooperar i comportar-se de forma respectuosa en la realització de les activitats individuals i col·lectives. - 26 Valorar i respectar les diferències culturals i lingüístiques. Àrea del coneixement del medi El medi social i cultural La finalitat de l'ensenyament del coneixement del medi social i cultural, especialment de la geografia i de la història, és potenciar en l'individu unes determinades capacitats intel·lectuals, formar-lo en una sèrie de coneixements, habilitats i actituds, perquè pugui comprendre millor la societat i el món d'avui i pugui accedir-hi amb maduresa i responsabilitat. Aquesta finalitat principal ha d'anar acompanyada de components sociabilitzadors,i d'aprenentatges d'hàbits democràtics i de la consciència de pertinença a la societat i nacionalitat catalana en una perspectiva humanista i universal. El coneixement del medi social i cultural, a més de fornir informacions diverses sobre el món ha de donar les eines necessàries perquè els nens siguin capaços de comprendre i interpretar el cúmul diari d'informacions, sàpiguen on trobar-les i s'introdueixin en els mètodes que han de portar-los a un esperit científic. Una altra de les finalitats del coneixement del medi social i cultural és la de potenciar les habilitats i capacitats cognitives de l'alumnat, objectiu que tradicionalment ha estat lligat a la interrelació amb la realitat, al foment de la capacitat creativa, a un cert sentit lúdic de l'ensenyament i a una visió crítica del món. D'altra banda, s'han d'atendre també les característiques evolutives del nen relacionades principalment amb el seu desenvolupament cognitiu. Al llarg de l'etapa d'educació primària, els alumnes van progressant a través de diverses fases en relació amb la comprensió de l'espai i el temps i la seva representació, a l'adquisició de nocions geogràfiques, històriques i socials, la ubicació en el punt de vista d'altres, la noció de causalitat, la comprensió de fenòmens en els quals intervenen moltes causes, etc. El coneixement social de la realitat es fa a través d'una contínua activitat i experimentació; cal observar, comprovar, recollir informació, treball de camp. Aquesta interacció es realitza fonamentalment amb persones, grups, ambients humans i realitats humanes. Per als alumnes que no facin l'opció de religió, s'organitzaran les hores corresponents d'activitat d'estudi en aquesta àrea per tractar els continguts i objectius que es presenten precedits per un asterisc (*). Objectius generals En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de: - 1 Saber utilitzar diverses fonts d'informació directa i indirecta per adquirir la informació que li interessa, processant-la, interpretant-la i expressant-ne els resultats mitjançant diversos llenguatges, tot utilitzant instruments i recursos tecnològics apropiats. - 2 Formular-se preguntes i fer prediccions, arribant a conclusions o generalitzacions a partir de temes pròxims coneguts concrets. - 3 Orientar-se en l'espai a partir del propi cos, d'altres punts referencials de l'entorn i de codis usuals de representació. Reconèixer i expressar l'espai fent ús de diferents suports i tècniques. - 4 Emprar per referir-se al temps personal i al cronològic aquelles nocions comunament utilitzades per mesurar-lo i entendre correctament els instruments amb què es representa la cronologia. Demostrar haver-se iniciat en la comprensió del temps històric i d'algunes característiques de les grans etapes de la història de la humanitat. - 5 Tenir un coneixement d'ell mateix en interacció amb l'entorn. Emetre judicis crítics i constructius davant diferents situacions i problemes, tant de l'entorn més pròxim com d'altres més allunyats en l'espai o en el temps. - 6 Aplicar el vocabulari específic adquirit amb la finalitat de descriure i analitzar aspectes de l'entorn social i físic i de les seves relacions, referents tant a la realitat pròxima coneguda com a d'altres situacions allunyades. - 7 Reconèixer i explicar esdeveniments, llocs, símbols,monuments, personatges, institucions del passat i del present, definidors de la geografia, la història de Catalunya i de la seva realitat social, territorial i nacional que li permetin progressar en el sentiment de pertinença al país. - 8 Reconèixer, valorar i complir les normes socials relacionades amb el respecte a si mateix i a les altres persones i aquelles que regulen les relacions i la convivència entre la diversitat de grups que configuren la pròpia comunitat. - 9 Respectar els valors morals, socials i ètics propis i d'altri a partir de l'exercici dels drets i deures democràtics en les seves actuacions convivencials. - 10 Valorar el medi ambient a partir dels coneixements adquirits, considerant-lo en les seves dimensions naturals, històrico-artístiques i estètiques. Continguts Procediments - 1 Interpretació i representació de l'espai. 1.1 Interpretació i utilització de símbols i signes convencionals. 1.2 Orientació espacial emprant diferents direccions. 1.3 Realització, utilització i interpretació de plànols i mapes. - 2 Consciència temporal i temps històric. 2.1 Identificació de nocions temporals de simultaneïtat, successió, durada, continuïtat i canvi, i de relacions causa-efecte. 2.2 Utilització de diferents unitats de mesura temporals i històriques. - 3 Informació, comprensió i aplicació. 3.1 Formulació de generalitzacions a partir d'experiències o coneixements concrets, pròxims o coneguts. 3.2 Plantejament de problemes, preguntes i formulació de prediccions relacionades amb fets verificables. 3.3 Selecció de fonts d'informació i utilització d'eines apropiades de processament de dades obtingudes per facilitar la representació i l'elaboració de conclusions. 3.4 Ús de tècniques, instruments, aparells i documents per obtenir informació, i utilització, si escau, dels instruments i recursos de la tecnologia de la informació per processar-la i representar-la. 3.5 Expressió de conclusions amb diferents tipus de suport. *3.6 Expressió de conclusions lligades a manifestacions artístiques d'origen religiós. Fets, conceptes i sistemes conceptuals - 1 La pròpia identitat. 1.1 Dades d'identificació personal en relació a si mateix i als espais on es desenvolupa la vida quotidiana. 1.2 Processos i transformacions del propi cos. 1.3 Drets i deures personals i col·lectius. - 2 El medi físic, paisatges i sistemes humans 2.1 Els sistemes naturals i els seus elements. 2.2 Els sistemes humans i els seus components. 2.3 Sistemes naturals i sistemes humans a Catalunya. 2.4 La població. L'organització territorial i la població a Catalunya. *2.5 La jerarquia religiosa i la distribució territorial a Catalunya - 3 El medi econòmic i social. 3.1 L'agricultura i les activitats primàries, la indústria i les activitats secundàries, els serveis i les activitats terciaries. Activitats econòmiques de Catalunya i d'Espanya. 3.2 Paisatges rurals, industrials i urbans. 3.3 L'organització de la vida social i el treball. *3.4 La influència de les diverses cultures religioses en l'organització de la vida social. *3.5 La influència del fet religiós en l'organització de la vida social i econòmica a Catalunya. - 4 El medi polític i cultural. 4.1 Símbols d'identitat cultural i nacional de Catalunya. 4.2 La creació artística i cultural. El patrimoni històrico-artístic. 4.3 Organització política del municipi, de Catalunya i d'Espanya. *4.4 Les cultures religioses i la creació artística i cultural. *4.5 Religió i mitologia. Repercussions històrico-artístiques a la Mediterrània. *4.6 L'art religiós a Catalunya. - 5 El medi històric. 5.1 La vida i el treball en altres temps. 5.2 Grans etapes convencionals de la història de la humanitat. 5.3 Fets i persones rellevants en la història de Catalunya i d'Espanya. *5.4 Costums, fets i personatges significatius vinculats a les diverses religions de la història de la humanitat. *5.5 La influència del fet religiós en alguns esdeveniments de la història de Catalunya. Actituds, valors i normes - 1 Construcció de la identitat personal. 1.1 Consciència progressiva de la responsabilitat i de la presa de decisions. 1.2 Valoració de si mateix i d'un estil de vida personal. 1.3 Acceptació de normes referides a si mateix, com a persona i com a membre d'una comunitat. - 2 Educació cívica. 2.1 Sensibilització pels drets i deures humans. 2.2 Participació en la vida col·lectiva respectant les normes de convivència. 2.3 Respecte dels béns materials de les persones, institucions o serveis. 2.4 Valoració de les tasques encaminades a la pau i el benestar. - 3 Defensa de la identitat, el medi ambient i el patrimoni cultural 3.1 Sentiment de pertinença a Catalunya. 3.2 Atribució de valor al patrimoni. 3.3 Sensibilització per la protecció del medi ambient. - 4 Actituds personals en el treball. 4.1 Interès per conèixer manifestacions i fets històrics, socials i culturals. 4.2 Acceptació de normes de treball col·lectiu. Objectius terminals - 1 Utilitzar els punts cardinals i la brúixola per indicar direccions i per seguir o dissenyar itineraris. - 2 Realitzar, interpretar i utilitzar plànols i mapes a gran escala, tenint en compte els signes convencionals i l'escala gràfica. - 3 Identificar nocions i situacions temporals de simultaneïtat, successió, durada i continuïtat-canvi referides a fenòmens temporals i històrics. - 4 Utilitzar correctament el segle com a unitat de mesura històrica. - 5 Identificar les diferents etapes convencionals de la història de la humanitat. - 6 Utilitzar diferents tipus de fonts bàsiques en la història i manejar documents diversos per expressar conclusions històriques senzilles. - 7 Emprar tècniques i aparells senzills per obtenir informacions procedents de l'entorn social i físic, i utilitzar, si escau, els instruments i recursos de la tecnologia de la informació per emmagatzemar-les, recuperar-les, processar-les i presentar-les. - 8 Plantejar preguntes referides a fets observables i problemes coneguts. - 9 Simular mitjançant jocs i dramatitzar fets i esdeveniments que exemplifiquin situacions geogràfiques o històriques diverses. - 10 Debatre i discutir de forma raonada esdeveniments que exemplifiquin situacions geogràfiques, històriques, socials sobre les quals es posseeixi informació. - 11 Identificar trets de la pròpia personalitat i expressar correctament les dades personals. - 12 Reconèixer-se com a membre pertanyent a diversos grups socials (escola, família, agrupacions culturals o esportives, etc). - 13 Identificar les principals unitats de relleu de Catalunya, les característiques de les costes, del clima i la xarxa hidrogràfica, de la vegetació i la fauna. - 14 Assenyalar les característiques de l'estructura i de la distribució de la població a Catalunya. - 15 Indicar funcions i serveis de les ciutats i la distribució territorial de les principals ciutats catalanes. - 16 Enumerar les comarques i la divisió comarcal de Catalunya i comentar les principals característiques de la pròpia comarca. - 17 Assenyalar les característiques de l'organització de la vida social dels grups humans propers i dels espais on es desenvolupa. - 18 Identificar el treball i les activitats econòmiques de l'entorn quotidià. - 19 Indicar les principals característiques de l'agricultura, la ramaderia, la pesca i d'altres activitats primàries a Catalunya. - 20 Identificar i classificar els diferents tipus de fonts energètiques i saber l'origen de l'energia que es consumeix a Catalunya. - 21 Indicar els principals tipus i característiques d'indústries existents a Catalunya. - 22 Distingir diferents tipus de paisatges agropecuaris, industrials i terciaritzats de Catalunya, Espanya, l'àrea mediterrània i Europa. - 23 Situar activitats econòmiques de Catalunya dins el conjunt d'Espanya, les Comunitats Europees i el món. - 24 Situar en els mapes el territori de Catalunya i aquells territoris que per causa de la llengua, els símbols o la història han tingut una estreta relació amb Catalunya. - 25 Indicar el paper dels mitjans de masses i de les noves tecnologies com a protagonistes de noves formes de creació i difusió de cultura. - 26 Comparar alguns trets elementals sobre l'evolució del treball i de les formes de vida quotidiana (alimentació, habitatge, vestit, costums, tècnica, energia, transports, comunicacions, etc.) en diferents períodes històrics. - 27 Indicar alguns trets de les formes de vida a Catalunya durant la Prehistòria, reconèixer algunes característiques de la romanització i identificar els principals elements de l'herència romana. - 28 Identificar algunes de les característiques de la civilització islàmica a la Catalunya Nova, València i Mallorca i de la cultura hebraica a les nostres terres. - 29 Situar la formació de la nació catalana en l'Alta Edat Mitjana i a partir de la Marca Carolíngia i conèixer alguns trets de la vida als castells i als monestirs i alguns personatges importants d'aquest període. - 30 Indicar alguns trets de la vida a les ciutats i del gran desenvolupament del comerç a la Baixa Edat Mitjana a Catalunya. - 31 Indicar fets i personatges importants del període on es va produir la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió i conseqüències per a Catalunya d'ambdós conflictes. - 32 Indicar fases, fets i personatges vinculats amb el període de modernització i industrialització de Catalunya durant els segles XIX i XX. - 33 Situar alguns fets relacionats amb la història recent de Catalunya: la Generalitat, la República, la Guerra Civil, el Franquisme, la restauració de la Generalitat, i identificar alguns personatges rellevants institucionals relacionats amb el període. - 34 Conèixer els principals esdevenimients històrics d'Espanya i del món i relacionar-hi els propis de Catalunya. - 35 Acceptar i practicar normes referides a la protecció, higiene i salut de la pròpia persona i la de les altres persones. - 36 Demostrar sensibilitat pels drets i deures que tenim les persones les unes envers les altres i comportar-se d'acord amb les normes que regulen la vida quotidiana i personal com a ciutadans. - 37 Prendre consciència de la necessitat de fer aportacions personals a la vida col·lectiva, participant i col·laborant amb els altres utilitzant el diàleg com a forma per resoldre conflictes. - 38 Identificar i respectar els símbols nacionals i institucions de Catalunya, els d'Espanya, i els d'altres nacions i pobles. - 39 Valorar la solidaritat i la tolerància com a actituds de cooperació entre les persones. - 40 Entendre els drets humans i els drets dels pobles com a drets propis inalienables. - 41 Identificar i valorar els béns que componen el patrimoni cultural de la comunitat local i la nació i actuar decididament en favor de la seva preservació i protecció. - 42 Valorar i respectar alguns costums i formes de vida dels avantpassats entenent-los com a her&egrav