NOTA. En aquest text s'han introduït les modificacions que estableix el Decret 223/1992. D'acord amb el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya, correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya la definició del currículum de l'educació secundària obligatòria. L'educació secundària obligatòria té per finalitat possibilitar que tots els alumnes puguin accedir als elements bàsics de la cultura en el marc d'un desenvolupament personal complet. En aquesta etapa, els alumnes han d'adquirir els conceptes, les habilitats, les actituds i els valors que els condueixin a l'autonomia individual, a la construcció de la pròpia personalitat i a un autoconcepte positiu, per tal de ser capaços d'assumir els seus deures i exercir els seus drets. També, en aquesta etapa, s'ha de consolidar la formació que permeti als alumnes incorporar-se a la vida activa o accedir a la educació secundària postobligatòria. Aquestes finalitats i el fet de l'extensió de l'escolaritat obligatòria a tots els nois i les noies fins als 16 anys han portat el Govern de la Generalitat de Catalunya a prendre les determinacions necessàries en relació amb l'estructura i les característiques del currículum d'aquesta etapa. Es consideren la comprensivitat, la flexibilitat i l'opcionalitat com a puntals fonamentals de l'organització de l'etapa que, conjuntament amb els diversos elements del disseny curricular i els professionals implicats en l'acció educativa, fan possible l'adequació del currículum tant a les diferències individuals, capacitats i necessitats dels alumnes com a les exigències del món del treball i de la societat actual. L'objectiu és, en síntesi, garantir a tots els nois i les noies les mateixes oportunitats de formació, tot respectant-ne la diversitat, i de proporcionar-los aquelles habilitats i coneixements que els permetin de poder triar entre les diferents sortides que se'ls ofereixen en acabar l'educació secundària obligatòria. En conseqüència, el currículum que seguiran els alumnes de Catalunya a l'etapa de l'educació secundària obligatòria ha d'atendre la diversitat de necessitats, capacitats i interessos que es produeixen entre els dotze i els setze anys. Diversitat que, entesa com un element positiu, demana un currículum que faciliti a tots els alumnes l'adquisició de capacitats generals al mateix temps que d'altres de més específiques. Així, ja des del procés d'experimentació de la reforma educativa a Catalunya, s'ha buscat el plantejament en un model obert i flexible, que tingui en compte l'individu, les seves característiques personals i la societat a la qual pertany. És per això que són elements característics d'aquest model el currículum no homogeni, que preveu, a més dels continguts comuns per a tots els alumnes, uns altres d'optatius; l'organització del currículum en crèdits, que el flexibilitza i potencia l'autonomia dels centres escolars, i l'acció tutorial, que facilita l'orientació tant acadèmica com professional al noi o la noia adolescents. El currículum dóna resposta a les demandes de la societat actual. Això comporta incloure els ensenyaments relacionats amb diferents capacitats cognoscitives, afectives, psicomotrius, d'inserció social i de relació interpersonal. En aquest sentit, cal remarcar la incorporació de la Tecnologia, amb importància equivalent a altres àrees. També es considera en el currículum l'adequació de l'ensenyament a les exigències del món del treball i es reforcen els aspectes d'orientació dels alumnes i de formació professional de base des de totes les àrees. A més, en el currículum hi són presents els elements que ajuden l'alumne a integrar-se a la societat i al país on viu i a obrir la seva perspectiva cap a la dimensió europea i universal. Així, doncs, en aquesta etapa educativa s'haurà de poder consolidar el domini oral i escrit de la llengua catalana i adquirir la competència suficient en el seu ús social, juntament amb el coneixement d'altres llengües i cultures en un món on la comunicació i la participació tenen i tindran cada vegada més importància. També s'haurà d'aprofundir el coneixement dels signes d'identitat propis de Catalunya, a través de la història, la societat, el patrimoni artístic i científic, les tradicions del país, la participació en les manifestacions sòcio-culturals i l'obertura de perspectives encaminades a iniciar els joves en la participació democràtica i cívica de les institucions socials. L'acció tutorial juga un paper determinant en el procés educatiu perquè condueix, orienta i assessora l'alumne a l'hora de prendre decisions adequades a les seves necessitats, interessos i capacitats. Les característiques específiques de l'evolució de l'alumne en aquesta etapa s'han tingut presents a l'hora d'establir el currículum, i els equips de professors també ho hauran de considerar a l'hora de concretar i aplicar el currículum per mitjà de l'acció educativa i la pràctica docent, els projectes curriculars d'etapa, les programacions específiques i l'acció orientadora i tutorial, d'acord amb el context i l'entorn sòcio-cultural del centre. La coordinació de l'equip docent ha de ser un element bàsic per dur a terme aquesta tasca, que ha de fer possible la coherència de cada centre educatiu. Aquesta coherència s'ha de reflectir en un projecte curricular realista i aplicable que incorpori tots els elements necessaris per dirigir les activitats educatives del centre. Ateses aquestes finalitats, la present disposició estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria i els elements constitutius del disseny curricular: els objectius generals d'etapa i de cada àrea; els continguts d'ensenyament, amb especificació dels fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments, i valors, normes i actituds; els principis metodològics generals i els objectius terminals. En virtut d'això, amb l'informe del Consell Escolar de Catalunya, d'acord amb l'informe de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del Conseller d'Ensenyament i amb la deliberació prèvia del Govern, Decreto: Article 1 L'etapa d'educació secundària obligatòria s'estructura en dos cicles, de dos cursos acadèmics cada un. Article 2 L'educació secundària obligatòria tindrà com a finalitat que l'alumne, en acabar l'etapa, assoleixi les capacitats següents: 2.1 Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències dels actes i les decisions personals per a la salut individual i col·lectiva, i valorar els beneficis que comporten els hàbits d'exercici físic, d'higiene i d'una alimentació adequada. 2.2 Formar-se una imatge ajustada d'ell mateix, de les pròpies característiques i possibilitats, per desenvolupar un nivell d'autoestima que permeti encarrilar d'una forma autònoma i equilibrada la pròpia activitat; valorar l'esforç i la superació de les dificultats, i contribuir al benestar personal i col·lectiu." 2.3 Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, per superar inhibicions i prejudicis i rebutjar tot tipus de discriminacions degudes a l'edat, a la raça, al sexe i a diferències de caràcter físic, psíquic, social i altres característiques personals. 2.4 Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, d'una manera especial els relatius als seus drets i deures com a ciutadà dins els àmbits socials més immediats -el centre educatiu, la població, la comarca i la nació-, que li permetin d'elaborar judicis i criteris personals, i actuar amb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta. 2.5 Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen i condicionen el medi físic, valorar com hi repercuteixen les activitats humanes i contribuir activament a la seva defensa, conservació i millora com a element determinant de la qualitat de vida. 2.6 Conèixer els elements essencials del desenvolupament científic i tecnològic, valorant les seves causes i les seves implicacions sobre la persona, la societat i l'entorn físic. 2.7 Identificar i assumir com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana; tenir coneixement del dret dels pobles i dels individus a la seva identitat i desenvolupar una actitud d'interès i respecte envers l'exercici d'aquest dret. 2.8 Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana i, si s'escau, en aranesa i, almenys, en una llengua estrangera, fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l'ús del llenguatge. 2.9 Interpretar i produir missatges amb propietat, autonomia i creativitat, utilitzant codis artístics, científics i tècnics, articulant-los a fi d'enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús. 2.10 Identificar problemes en els diversos camps del coneixement i elaborar estratègies per resoldre'ls, mitjançant procediments intuïtius, de raonament lògic i d'experimentació, bo i reflexionant sobre el procés seguit i el resultat obtingut. 2.11 Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant les fonts en què habitualment es troba disponible, i les metodologies i els instruments tecnològics apropiats, procedint de forma organitzada, autònoma i crítica. 2.12 Conèixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i el nostre patrimoni cultural, valorar-los críticament i escollir aquelles opcions que afavoreixin més el desenvolupament integral com a persones. 2.13 Comprendre l'aplicació, en l'àmbit professional, dels coneixements adquirits com a preparació i orientació de la futura integració al món laboral. Article 3 3.1 En el currículum de l'educació secundària obligatòria definit a l'annex d'aquest Decret s'estableixen, per a cada àrea, els objectius generals, els continguts i els objectius terminals que determinen el tipus i el grau d'aprenentatge que, respecte dels continguts, hauran d'haver assolit els alumnes en finalitzar l'etapa. 3.2 Els objectius terminals són els criteris que s'estableixen com a referència per a l'avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge. Article 4 El Departament d'Ensenyament establirà els criteris, les instruccions i les orientacions necessàries per a l'aplicació del currículum. Article 5 5.1 El català com a llengua pròpia de Catalunya ho és també de l'ensenyament. S'utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge de l'educació secundària obligatòria. 5.2 D'acord amb els organismes representatius de la Val d'Aran es fixaran els àmbits d'aprenentatge i les àrees que s'impartiran en aranès en aquesta comarca. 5.3 En qualsevol cas, es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne, d'acord amb la legislació vigent. Article 6 6.1 Les àrees de coneixement de l'ensenyament secundari obligatori s'organitzen en: Llengua catalana, llengua castellana i literatura i llengua aranesa a la Val d'Aran. Llengües estrangeres. Ciències de la naturalesa. Ciències socials. Educació física. Tecnologia. Educació visual i plàstica. Música. Matemàtiques. Religió (voluntària). "Ciències socials" equival a l'àrea denominada "Ciències socials, geografia i història" a l'article 3.1.b) del Reial Decret 1007/1991, de 14 de juny. 6.2 De cada una d'aquestes àrees, llevat de la de religió, hi ha uns ensenyaments de caràcter comú i obligatori per a tots els alumnes i uns altres de caràcter variable i optatiu. 6.3 L'alumne cursarà en tot l'ensenyament secundari obligatori una llengua estrangera obligatòriament, i podrà optar per una de segona. Article 7 Els ensenyaments de cadascuna de les àrees s'organitzen, al llarg de l'etapa, en crèdits. A cada crèdit se li assignen 35 hores lectives. Article 8 Els crèdits corresponents als ensenyaments comuns i obligatoris s'anomenen crèdits comuns. Article 9 9.1 Els ensenyaments de caràcter optatiu estan formats pels crèdits variables. 9.2 Els crèdits variables tenen com a finalitat que els alumnes consolidin i ampliïn les capacitats i els coneixements propis, atenent la seva diversitat i tenint present els objectius generals d'etapa i d'àrea. 9.3 Cada crèdit variable és una unitat tancada i independent de la resta de crèdits variables, llevat de les excepcions que s'autoritzin. 9.4 L'alumne tria els crèdits variables que cursarà cada trimestre, a partir de l'oferta del seu centre i amb l'ajut del tutor, el qual vetllarà perquè l'opció mantingui l'equilibri necessari. 9.5 L'oferta de crèdits variables al llarg de l'etapa es distribuirà entre les diferents àrees o àmbits globals de coneixement. 9.6 L'oferta de crèdits variables serà suficient per garantir l'optativitat dels alumnes. 9.7 Amb la finalitat d'adequar l'oferta de crèdits variables als objectius generals de l'etapa, el Govern de la Generalitat de Catalunya determinarà i regularà els ensenyaments d'alguns d'aquests crèdits. 9.8 El Govern de la Generalitat de Catalunya establirà el procediment i les condicions d'elaboració de l'oferta de crèdits variables dels centres. Article 10 10.1 El crèdit de síntesi és format per un conjunt d'activitats d'ensenyament-aprenentatge concebudes per comprovar si s'han aconseguit, i fins a quin punt, les capacitats formulades en els objectius generals establerts en les diferents àrees curriculars. 10.2 Al llarg del crèdit, l'alumne haurà de mostrar capacitat d'autonomia en l'organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip. 10.3 L'alumne farà un crèdit de síntesi cada any de l'etapa. Article 11 El nombre i la distribució de crèdits per a cada cicle és el següent: a) Primer cicle. Crèdits comuns: Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 8 crèdits (Llengua catalana i literatura: 3 crèdits; llengua castellana i literatura: 3 crèdits; continguts i estructures lingüístiques comunes: 2 crèdits.). Llengües estrangeres: 4 crèdits. Ciències de la naturalesa: 4 crèdits. Ciències socials: 4 crèdits. Educació física: 4 crèdits. Tecnologia: 4 crèdits. Educació visual i plàstica: 2 crèdits. Música: 2 crèdits. Matemàtiques: 4 crèdits. Tutoria: 2 crèdits. Crèdits de síntesi: 2 crèdits. Crèdits variables: 15 crèdits. En l'oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per als alumnes que voluntàriament hi optin, i crèdits de segona llengua estrangera. Les activitats d'estudi alternatives als ensenyaments de religió s'organitzaran en forma de crèdits que s'inclouran en el conjunt de l'oferta variable del centre, sense que es pugui incloure en l'avaluació final del cicle un apartat d'aquestes activitats alternatives a la religió. b) Segon cicle. Crèdits comuns: Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 7 crèdits (Llengua catalana i literatura: 3 crèdits; llengua castellana i literatura: 3 crèdits; continguts i estructures lingüístiques comunes: 1 crèdit). Llengües estrangeres: 4 crèdits. Ciències de la naturalesa: 4 crèdits. Ciències socials: 4 crèdits. Educació física: 4 crèdits. Tecnologia: 4 crèdits. Educació visual i plàstica: 2 crèdits. Música: 2 crèdits. Matemàtiques: 4 crèdits. Tutoria: 2 crèdits. Crèdits de síntesi: 2 crèdits. Crèdits variables: 21 crèdits. En l'oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per als alumnes que voluntàriament hi optin, crèdits de segona llengua estrangera i crèdits de cultura clàssica. Les activitats d'estudi alternatives als ensenyaments de religió s'organitzaran en forma de crèdits que s'inclouran en el conjunt de l'oferta variable del centre, sense que es pugui incloure en l'avaluació final del cicle un apartat d'aquestes activitats alternatives a la religió. Durant el segon cicle, els alumnes hauran de cursar obligatòriament dos crèdits variables de l'àrea de Llengua, un crèdit variable de Llengua estrangera, un de Matemàtiques i un altre de Ciències socials. El Departament d'Ensenyament i el Consell General de la Val d'Aran acordaran el nombre de crèdits de llengua aranesa respectant els mínims de caràcter general. Article 12 12.1 L'avaluació dels processos d'aprenentatge dels alumnes serà contínua, amb observació sistemàtica del procés d'aprenentatge, integradora, en relació amb el tipus de contingut de les àrees, i amb una visió globalitzada del procés d'aprenentatge de l'alumne al llarg de l'etapa. 12.2 L'avaluació dels processos d'aprenentatge dels alumnes es durà a terme en relació amb els objectius generals i els objectius terminals de cada àrea que s'estableixen a l'annex d'aquest Decret. 12.3 Com a conseqüència del procés d'avaluació contínua s'establiran, dins de l'horari escolar, les mesures organitzatives i els recursos pedagògics necessaris per a l'atenció a la diversitat dels alumnes i als seus diferents ritmes d'aprenentatge. Article 13 13.1 Periòdicament el conjunt de professors que han intervingut en l'ensenyament d'un alumne, coordinats pel professor tutor, actuarà de manera col·legiada com a junta d'avaluació. A les sessions de la junta d'avaluació, podran incorporar-s'hi també altres professors del centre amb responsabilitats de coordinació pedagògica. 13.2 La junta d'avaluació s'ha de reunir, com a mínim, amb una periodicitat trimestral per avaluar cada alumne. Article 14 14.1 La decisió que un alumne romangui un any més a l'etapa es podrà adoptar una vegada acabat el primer cicle o en el segon cicle. Excepcionalment, aquesta decisió podrà adoptar-se una segona vegada, escoltats l'alumne, i els pares o representants legals. 14.2 Aquesta decisió serà presa per la junta d'avaluació. Es podrà promocionar un alumne que hagi assolit un grau de maduresa global suficient en relació amb els objectius establerts malgrat que no hagi estat avaluat positivament en alguna de les àrees. Article 15 Els alumnes que en acabar aquesta etapa n'hagin assolit els objectius establerts rebran el títol de graduat en educació secundària, que facultarà per accedir tant al batxillerat com a la formació professional específica de grau mitjà. Article 16 16.1 L'acció tutorial és el conjunt d'accions educatives que contribueixen a desenvolupar i potenciar capacitats bàsiques dels alumnes, orientar-los per tal d'aconseguir la seva maduració i autonomia, i ajudar-los a prendre decisions amb vista a les opcions posteriors, de continuació d'estudis o d'entrada en el món del treball. 16.2 L'acció tutorial es programarà cada any, tenint en compte el conjunt de tota l'etapa. 16.3 L'acció tutorial l'exercirà tot el conjunt de professors que intervé en un grup d'alumnes amb la coordinació del tutor. 16.4 Per dur a terme l'acció tutorial, el centre organitzarà crèdits de tutoria, on es realitzaran activitats amb tots els alumnes d'un grup i atencions individualitzades. Article 17 17.1 Els projectes curriculars que elaborin els centres han de ser prou flexibles per permetre concrecions individuals ajustades a les característiques, els ritmes d'aprenentatge i les singularitats de cada alumne, per tal que es pugui donar compliment als principis d'integració i individualització propis de l'atenció als alumnes amb necessitats educatives especials. 17.2 El Departament d'Ensenyament podrà també autoritzar modificacions del currículum per adequar-lo a les necessitats educatives individuals dels alumnes. En els procediments d'autorització s'haurà de tenir en compte l'opinió dels pares o tutors i dels alumes, si escau. Disposicions finals - 1 S'autoritza el Departament d'Ensenyament per dictar les disposicions que siguin necessàries per a l'aplicació del que disposa aquest Decret. - 2 Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC. Barcelona, 28 d'abril de 1992 Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya Josep Laporte i Salas Conseller d'Ensenyament Annex Currículum comú de l'educació secundària obligatòria Àrea de Llengua Són diversos els objectius generals de l'etapa d'ensenyament secundari obligatori que l'àrea de Llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura contribueix a assolir; però destaca el que sosté que, en acabar l'etapa, els alumnes han de ser capaços de comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana, fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l'ús del llenguatge. Per tal que aquest objectiu sigui més fàcilment assolible, es proposa que els alumnes desenvolupin una sèrie d'aprenentatges organitzats i coherents dins una àrea integrada per llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura. L'àrea és formada per continguts de llengua i per continguts de literatura. Ambdós àmbits responen a camps de coneixements molt diversos, si bé relacionats estretament. Pel que a fa a la llengua, es proposa desenvolupar en els alumnes un seguit d'habilitats lingüístiques, relacionades amb la comprensió oral, la comprensió lectora, l'expressió de missatges orals i la redacció de textos escrits. Val a dir, però, que el professor de llengua i literatura no s'ha de considerar ni l'únic ni tan sols el principal responsable del desenvolupament de les habilitats anteriors. En efecte, tots els professors de l'etapa han de contribuir a millorar les capacitats de comprensió i d'expressió. A més de les habilitats lingüístiques bàsiques, els professors de Llengua han de plantejar-se altres aspectes relacionats amb l'augment del cabal lèxic i els coneixements sobre estructuració del vocabulari, reflexió sobre el codi gramatical (en els aspectes morfològic, sintàctic i fonètic), domini de l'ortografia i estructuració correcta d'un text escrit i d'una intervenció oral. Pel que fa a la literatura, aquesta aporta als alumnes un camp de possibilitats d'aprenentatge important ja que la seva capacitat de comprensió -com a lectors quasi adults- els facilita l'accés a les grans obres clàssiques, juvenils o no. La literatura, com a fenomen lingüístic totalitzador, presenta exemples de tots els registres i nivells de la llengua, de tots els tipus de text. Al costat de textos en el marc de la vida quotidiana, de textos d'estudi i de textos dels mitjans de comunicació de massa, els textos literaris han de conformar el gruix de la lectura dels alumnes a l'àrea. Des d'una perspectiva pedagògica, la necessitat d'evitar repeticions, de confluir i posar-se d'acord en una terminologia comuna, d'afavorir, mitjançant un plantejament d'activitats complementàries o de paral·leles, l'eficàcia i la transferència d'aprenentatges d'una matèria a una altra, ha fet proposar un sol disseny curricular global per a la llengua catalana i literatura i la llengua castallana i literatura. Es tracta, en definitiva, d'un plantejament que aprofiti els aprenentatges fets en qualsevol de les dues llengües. L'estudi de l'àrea ha de ser vist com un tot globalitzador, que només troba sentit en la comprensió i l'expressió orals i escrites. Aquest és el marc general de referència dins el qual s'han de reinterpretar les diferents unitats del treball escolar de la llengua. Els continguts de l'àrea (procedimentals, conceptuals i actitudinals) s'agrupen en sis apartats: llengua oral, llengua escrita, literatura, lèxic, gramàtica i llengua i societat. Cal aclarir, però, que tant la distinció tipològica en fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments, i valors, normes i actituds, com l'estructuració en els apartats anteriors, són recursos d'anàlisi per a la presentació dels continguts curriculars. En la realitat, les activitats d'ensenyament i d'aprenentatge amb els alumnes han de presentar un caràcter integrat. Si prenem com a exemple la lectura d'una narració literària, s'hi treballen de forma conjunta continguts procedimentals (com la lectura expressiva, la comprensió lectora, el resum -oral o escrit-, la interpretació i el comentari, la consulta al diccionari, l'anàlisi de frases o d'oracions), continguts conceptuals (de morfologia, sintaxi, lèxic, sobre la narrativa) i continguts actitudinals (interès per la lectura, normes del treball ben fet). El primer nivell de concreció del disseny curricular de l'àrea de Llengua que conté els objectius, generals i terminals, i els continguts és el marc prescriptiu de referència per a l'elaboració del segon nivell de concreció. Ni l'ordre en què són presentats els continguts ni els aspectes de repetició pressuposen res amb vista al seu desenvolupament en projectes curriculars de centres o a la seva aplicació més concreta en programacions de classe, atès el caràcter obert del currículum, tot tenint present que els objectius terminals han de ser la font per als objectius de cada crèdit. Potser la principal novetat que aporta el contingut de llengua oral sigui la seva mateixa presència perquè anys enrere l'oralitat havia estat absent de les aules. Això no obstant, als darrers anys, s'han introduït pràctiques innovadores que han trencat aquesta línia i que el disseny curricular de l'àrea ha incorporat. Entre aquestes, el treball amb els mitjans de comunicació oral: ràdio i televisió. Pel que fa a la llengua escrita, convé destacar la tipologia textual; es pretén demostrar que la llengua produeix un conjunt de missatges que, segons la intencionalitat comunicativa, poden ser classificats en una tipologia que s'ha revelat prou útil a l'ensenyament: textos narratius, descriptius, expositius, argumentatius, injunctius, predictius, conversacionals i retòrics o literaris. Alhora que es té present aquesta classificació, convé no perdre de vista la funcionalitat dels textos de la vida quotidiana, de l'estudi, dels mitjans de comunicació i literaris o artístics. Dins la literatura, s'hi podrà trobar tot el conjunt de coneixements necessaris per abordar un text literari d'acord amb les possibilitats de la generalitat dels alumnes. Es tracta de formar lectors amb un bagatge suficient per entendre les obres, assaborir-les i saber resumir-ne el contingut i fer-ne un comentari. Pel que fa al lèxic, és també recomanable de posar en relació els continguts de procediments amb els de conceptes (no n'hi ha d'específics en actituds i valors); la consulta al diccionari i el comentari lèxic d'un text han d'anar paral·lels al treball conceptual que aclareixi les relacions entre les paraules. La gramàtica, a més del valor que té en l'aspecte de formalització del pensament, ajuda l'expressió oral i escrita. L'apartat de llengua i societat ajuda els alumnes a situar-se en una societat que té la llengua com una de les institucions socials bàsiques. Per això es proposa que els alumnes hi treballin els aspectes següents: situació de la llengua dintre d'una història i uns contactes humans, cosa que els permetrà descobrir les relacions mútues i les causes (polítiques, migratòries, culturals, comercials, etc.) que contribueixen a la formació, l'expansió i la transformació de les llengües; l'espectre lingüístic de Catalunya, com també les dades sociolingüístiques bàsiques de les dues llengües que s'hi usen més; les normes legals que en regulen la convivència, i les varietats de la llengua (començant pel propi parlar) i la riquesa que representa aquesta pluralitat. Una consideració especial cal dedicar a l'anàlisi dels fenòmens sociolingüístics que revelen un ús del llenguatge tenyit de prejudicis sexistes, socials o de classe, territorials (urbans/ pagesívols), etc. És tasca de l'àrea de Llengua i literatura, però no únicament d'aquesta àrea, fer notar aquests aspectes i donar als alumnes els elements necessaris per tal d'analitzar-los i evitar-los el seu ús lingüístic, i potenciar les actituds de respecte per totes les manifestacions humanes del llenguatge, com un valor estimable, que cal protegir i desenvolupar. És a l'àrea de Llengua on els alumnes han de prendre consciència que un idioma no és solament un codi indiferent i intercanviable per passar informació, sinó un vehicle de pensament, una exteriorització de la pròpia personalitat i una manifestació de tradició i de cultura. És tasca de l'àrea de Llengua i literatura patrocinar una sèrie de valors i d'actituds íntimament lligats amb l'entorn lingüístic de l'alumnat. Entre aquestes destaca la conscienciació dels joves estudiants sobre la importancia de la llengua no solament per transmetre informació sinó també per a d'altres funcions múltiples: integració social, vehicle de pensament, exteriorització de la propia personalitat, manifestació de tradició i cultura, classificació, anàlisi i interpretació de l'univers sensible i mental. Els objectius terminals es presenten globalitzant aspectes de procediments i de conceptes -alguns inclouen també elements de valors i de normes. Com s'ha esmentat anteriorment, aquests objectius terminals han de ser la font per als objectius de cada crèdit que inspiren la programació de l'aula. Objectius generals En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de: - 1 Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament. - 2 Comprendre discursos orals i escrits adequats a les necessitats escolars i socials pròpies de l'edat. - 3 Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació al tipus de discurs, d'acord amb les necessitats escolars i socials pròpies de l'edat. - 4 Utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística per millorar la pròpia expressió i com a element de referència en l'aprenentatge d'altres llengües. - 5 Servir-se autònomament de la lectura com a font d'informació, de lleure i de projecció personal. - 6 Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l'individu; afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic, i són un mitjà d'arrelament i participació en la cultura pròpia, i de relació amb altres pobles. - 7 Identificar i valorar els mitjans de comunicació social com a grans productors de missatges verbals i no-verbals, i interpretar-ne críticament el contingut en relació amb els valors de la cultura pròpia. - 8 Respectar la diversitat lingüísitica i prendre consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat. Continguts Procediments - 1 En relació amb la llengua oral. 1.1 Comprensió i classificació dels missatges orals següents: singulars (exposició, conferència i discurs) i plurals (diàleg, conversació, entrevista, debat, col·loqui i taula rodona). 1.2 Producció de missatges orals dels tipus següents: descripció, narració, instrucció, explicació i exposició. 1.3 Memorització de textos breus de prosa i recitació de poemes. 1.4 Dramatització. 1.5 Resum de missatges orals. - 2 En relació amb la llengua escrita. 2.1 Lectura expressiva de textos en prosa i en vers. 2.2 Comprensió lectora. 2.3 Resum de textos escrits. 2.4 Elaboració d'esquemes. 2.5 Elaboració de complexos comunicatius: auca, mural, anunci o revista. 2.6 Anàlisi i comentari de textos no-literaris. 2.7 Producció de textos escrits, amb estructura interna diferenciada de tipologia diversa: descripció, narració, exposició, explicació, conversació, predicció i instrucció. 2.8 Tècniques de rescriptura i manipulació de textos escrits. 2.9 Correcció de textos escrits. - 3 En relació amb el lèxic. 3.1 Ús del diccionari. 3.2 Recerca de significat. 3.3 Definició de paraules. 3.4 Comentari lèxic i semàntic d'un text. - 4 En relació amb la literatura. 4.1 El comentari de text literari: poesia i prosa. 4.2 La recensió de la lectura. 4.3 Tècniques de creació literària: imitació, planificació i producció (espontània i preparada) de textos amb intenció literària. - 5 En relació amb la gramàtica. 5.1 Anàlisi gramatical: anàlisi, representació esquemàtica i manipulació d'unitats. 5.2 Inducció de regles morfològiques i sintàctiques. 5.3 Relació entre puntuació i sintaxi en un text. - 6 En relació amb llengua i societat. 6.1 Treball amb mapes de dominis lingüístics i amb gràfics i taules estadístiques sobre fets relacionats amb la llengua. 6.2 Ús dels mitjans de comunicació social per treballar aspectes relacionats amb aquest apartat. Fets, conceptes i sistemes conceptuals - 1 Llengua oral. 1.1 Llengua i comunicació oral. Elements. 1.2 Classes de missatges orals. Les seves principals característiques i finalitats. 1.3 Llengua estàndard i registres. Les varietats dialectals. 1.4 Mitjans de comunicació àudio-visual. - 2 Llengua escrita. 2.1 La comunicació escrita no literària: elements. 2.2 Les convencions de la llengua escrita: Ortografia. Puntuació i sintaxi. La distribució del text en l'espai. Lletra manuscrita i cal·ligrafia. Altres aspectes tipogràfics dels textos escrits. 2.3 Normativa de la llengua escrita. Institucions que vetllen per la normativa: Institut d'Estudis Catalans i Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. 2.4 Mitjans de comunicació escrita. - 3 Lèxic. 3.1 Reculls lèxics. 3.2 Relacions entre paraules per la forma i pel significat. 3.3 Interferències lèxiques. - 4 Literatura. 4.1 El registre literari. 4.2 Els gèneres en què s'agrupen les obres literàries: característiques bàsiques. 4.3 Els recursos expressius de la literatura. 4.4 El context històrico-cultural. - 5 Gramàtica. 5.1 Sons i grafies del català i del castellà. 5.2 Unitats bàsiques de la morfologia: lexema i morfema. Morfologia del nom, de l'adjectiu, dels determinants i del verb. 5.3 Categories gramaticals. 5.4 Sintagmes: classes. Nucli i complement. Relacionants. 5.5 L'oració simple: funcions. 5.6 L'oració composta: tipus principals. 5.7 Introducció a l'estudi del discurs. - 6 Llengua i societat. 6.1 La comunicació humana. Elements i procés. 6.2 Les funcions del llenguatge i el seu paper en la societat. 6.3 Diversitat lingüística en el món actual. Principals famílies lingüístiques. Les llengües romàniques. 6.4 Procés de formació, transformació, desplegament o substitució d'una llengua. 6.5 Llengües d'Espanya i normes legislatives que s'hi refereixen. Normalització lingüística. 6.6 Varietats socials i geogràfiques del català i del castellà. Valors, normes i actituds - 1 Valoració de la comunicació. 1.1 Participació i iniciativa en activitats orals. 1.2 Atenció a la genuïnitat de l'expressió oral. 1.3 Hàbit de lectura de la premsa escrita. - 2 Obertura i curiositat intel·lectuals. 2.1 Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual. 2.2 Sensibilització per la literatura. 2.3 Interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema. 2.4 Actitud crítica raonada. - 3 Respecte per la pluralitat cultural i valoració de la pròpia identitat. 3.1 Valoració de la riquesa que aporta la diversitat lingüística i respecte pels usuaris dels diversos parlars. 3.2 Atenció a la situació sociolingüística de Catalunya. 3.3 Sensibilització crítica envers els aspectes de la llengua que reflecteixen valors i prejudicis (classistes, racistes, sexistes) per tal d'eliminar-los. - 4 Valoració de l'aprenentatge i dels elements diversos que hi incideixen. 4.1 Interès per la lectura i per l'expressió escrita personal. 4.2 Adequació a les normes convencionals de l'expressió escrita. 4.3 Adequació del registre lèxic al context. Objectius terminals - 1 Analitzar missatges orals formals o espontanis, tot reconeixent si són singulars (exposició, conferència, discurs), plurals (diàleg, conversa, entrevista, debat, col·loqui, taula rodona), com també el registre que els pertoca, i interpretar-ne els elements no-verbals que els acompanyen. - 2 Resumir oralment i per escrit missatges orals formals, explicitant les informacions i les idees essencials, i la intenció de l'emissor. - 3 Expressar opinions raonades a propòsit de les comunicacions orals en què l'alumne pugui tenir un paper de receptor: tant si són procedents dels mitjans de comunicació social (televisió, ràdio, cinema, publicitat) com de la vida escolar, cultural i social (debat, col·loqui, discurs, conferència). - 4 Produir missatges orals, espontàniament o amb preparació prèvia, amb ordre, coherència i claredat acceptables en l'expressió lingüística i en el registre emprat, tot seguint, si escau, pautes facilitades pels professors. - 5 Participar en les manifestacions orals que es produeixin en l'entorn escolar d'acord amb les convencions socials d'aquesta mena de manifestacions: demanar la paraula, respectar els altres quan en tinguin l'ús, centrar-se en el tema, expressar l'opinió personal raonadament i modificar-la quan escaigui. - 6 Demostrar interès per les manifestacions orals d'altri que no estiguin estrictament lligades a la vida escolar (per exemple, les que apareguin a la televisió, col·loquis, debats, etc.) i que siguin d'iniciació a la vida adulta. - 7 Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text en prosa o en vers, apropiat a l'edat, tant si és literari com de les altres àrees del currículum, reconeixent fets, opinions i interpretacions, quan s'escaigui. - 8 Llegir expressivament textos literaris en prosa o en vers, o de les altres àrees del currículum, amb veu i entonació adequades i d'acord amb les regles de l'ortologia de la llengua respectiva. - 9 Distingir els principals tipus de textos per la seva finalitat i marques textuals, identificant-ne les característiques i els elements bàsics que els defineixen. - 10 Interpretar els diferents gèneres periodístics de contingut històrico-informatiu (crònica, notícia, reportatge), argumental (carta al director, editorial i article d'opinió) i dialogat (entrevista), de temes d'interès per als adolescents i d'altres d'interès més general i d'acostament a la vida adulta. - 11 Emplenar correctament diferents tipus de textos formals: impresos, talons, telegrames, enquestes i contractes. - 12 Redactar textos necessaris per a la vida d'un adolescent i d'acostament a la vida adulta: cartes, instàncies, anuncis, actes i currículum, segons les normes convencionals (dades d'identificació, marges, espais, cal·ligrafia i ortografia). - 13 Confeccionar un relat de fets o accions, a partir d'imatges o d'un guió previ, tot seguint alguna mena d'ordenació que pugui ser reconeguda per d'altri, d'acord amb les normes ortogràfiques i de puntuació, espais i marges. - 14 Produir textos descriptius, expositius i instruccionals relacionats amb les àrees del currículum, d'acord amb l'estructura textual, tot complint les normes ortogràfiques i de puntuació. - 15 Resumir textos de tipologia diversa relacionats amb les àrees del currículum. - 16 Manejar amb soltesa instruments informàtics d'ajut a la redacció i a la impressió de treballs escrits, com ara processadors de textos, verificadors i correctors ortogràfics, diccionaris de sinònims i programes d'autoedició. - 17 Valorar els recursos que proporciona la tecnologia de la informació per reestructurar els treballs escrits i facilitar la precisió i la presentació de les idees. - 18 Manejar diferents tipus de diccionaris: generals, enciclopèdies i de traducció, tot reconeixent, quan escaigui, les parts d'un article i interpretant-ne les abreviatures. - 19 Utilitzar el concepte d'índex i les eines de tecnologia de la informació per a la cerca i recuperació d'informació continguda en bases de dades, enciclopèdies i diccionaris electrònics. - 20 Distingir el significat general d'un mot, el sentit figurat i el significat contextual. - 21 Descriure les principals formes que regulen la formació de paraules: derivació i composició. - 22 Identificar els sufixos, prefixos i infixos procedents del llatí i del grec que apareixen en mots de la vida quotidiana i en mots propis de les altres àrees del currículum. - 23 Usar els diversos significats de mots polisèmics corrents, tenint en compte el context. - 24 Utilitzar mots o construccions de significats semblants segons el context. - 25 Interpretar locucions, modismes i frases fetes d'ús corrent, fent-les servir en els missatges orals i escrits propis, quan s'escaigui. - 26 Reconèixer el registre de llengua d'un text a partir del lèxic emprat. - 27 Manifestar interès per la literatura com a mitjà per interpretar la realitat. - 28 Demostrar interès per la literatura pròpia i per les altres, especialment les que són a la base del nostre món cultural (grega, llatina, jueva, àrab i europea en general). - 29 Valorar, d'acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la lectura literària, tot demostrant criteri personal i un cert grau d'autonomia. - 30 Reconèixer els recursos i les convencions del registre literari tot adonant-se dels elements que el diferencien dels altres registres. - 31 Reconèixer textos de diversos gèneres literaris, tot fent referència a les principals característiques que permeten classificar-los. - 32 Distingir els principals períodes de la literatura catalana i la castellana, atenent a la relació amb el context històrico-social, gèneres literaris i alguns autors significatius per tal de situar les lectures dins el marc de referència adequat. - 33 Comentar textos poètics i en prosa, atenent als aspectes formals i de contingut, a l'autor i a l'època, i d'acord amb la sensibilitat personal, expressada mitjançant una opinió raonada. - 34 Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment o per escrit (recensió) informacions pertinents sobre una obra llegida, pel que fa a l'autor i a l'època de producció, procedents de fonts diverses - explicacions dels professors, consulta bibliogràfica, etc.-, de manera que es contextualitzi i s'expressi l'opinió pròpia raonada. - 35 Identificar els elements textuals: parts del text, elements introductoris, elements relacionants i altres elements rellevants. - 36 Segmentar conjunts en unitats aïllant les parts d'un text, d'un paràgraf, d'una oració o d'una paraula. - 37 Reconèixer diferents tipus d'oració segons l'estructura i el significat, tot relacionant l'entonació amb la puntuació i els canvis que aquestes poden produir. - 38 Representar esquemàticament l'anàlisi d'una oració simple. - 39 Demostar les diferències, des del punt de vista morfològic, de les diverses categories gramaticals mitjançant l'anàlisi. - 40 Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició i coordinació. - 41 Reconèixer el significat i la funció gramatical d'una frase subordinada per expressar millor el pensament. - 42 Aplicar als escrits personals les normes gramaticals apreses de tal manera que aquests tinguin una correcció acceptable. - 43 Demostrar interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema. - 44 Reconèixer la diversitat lingüística del món actual, tot fent referència a l'extensió d'ús d'algunes llengües, amb especial atenció al català i al castellà. - 45 Valorar la importància de la llengua pròpia i el món cultural que li dóna suport i s'hi reflecteix. - 46 Valorar la necessitat i el fet de comunicar-se en altres llengües. - 47 Descriure els aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües d'Espanya. - 48 Apreciar les normes que regulen la relació democràtica entre parlants de les diverses llengües de l'Estat, tot manifestant actituds de respecte cap a les llengües i els seus parlants i fent ús dels drets lingüístics. - 49 Demostrar coneixement dels aspectes bàsics de la història social de la llengüa catalana i la castellana, les seves semblances i les seves diferències. - 50 Reconèixer els aspectes bàsics de la varietat estàndard utilitzada pels mitjans de comunicació i de les varietats dialectals per tal d'assegurar la comprensió de missatges entre parlants de la mateixa llengua. Àrea de Llengües estrangeres L'aprenentatge de les llengües estrangeres obeeix a una necessitat social d'intercanvi i de comunicació entre els pobles. Aquesta és una primera raó que justifica la presència de les llengües estrangeres en el currículum de l'escolaritat obligatòria. Però a aquesta raó social se n'hi afegeixen altres d'educatives; sobretot, l'aprenentatge de les llengües estrangeres contribueix al desenvolupament personal de l'alumne en els aspectes psicològic, afectiu, intel·lectual i social. Però, de manera molt específica, fomenta l'acceptació de la diferència i l'apreciació de la diversitat lingüística i cultural, desenvolupa l'actitud de respecte envers el dret dels pobles i dels individus a la seva identitat i és un instrument privilegiat per a la reflexió sobre el llenguatge. En coherència amb aquestes finalitats educatives, cal precisar les opcions que defineixen l'aprenentatge d'una llengua. Atès que una llengua es considera fonamentalment com un mitjà de comunicació, aprendre un idioma serà adquirir una competència comunicativa, és a dir, adquirir l'aptitud de realitzar adequadament una competència lingüística dins una situació determinada i en funció d'una discursivitat pròpia, alhora que permetrà de sensibilitzar els alumnes sobre els diferents aspectes de la comunicació humana. D'altra banda, qualsevol llengua és també el mitjà d'expressió d'unes determinades comunitats, de manera que aquest aprenentatge inclou una sensibilització envers el vessant cultural que és inherent a l'idioma. L'ensenyament d'un idioma estranger té també la particularitat de ser objectiu i mitjà de l'aprenentatge, la qual cosa repercuteix en la relació de l'alumne amb la seva pròpia llengua. L'aprenentatge de l'idioma estranger implica accedir a un nou sistema fonològic, a unes estructures lingüístiques, a unes correspondències oral-escrit, a uns àmbits lèxico-semàntics, a una organització argumentativa i, finalment, a una cultura vehiculada per aquesta llengua. Des d'una perspectiva constructivista, l'activitat mental constructiva de l'alumne és el factor decisiu en la realització dels aprenentatges escolars. Quan l'alumne inicia un aprenentatge, ho fa a partir de les seves idees i representacions prèvies. Així, l'actitud espontània de l'alumne que aprèn una llengua estrangera és enfocada com un procés creatiu mitjançant el qual va atribuint nous símbols a significats que ja coneix. Al principi es tracta, pel que fa a la comprensió, de reelaborar els missatges de la llengua estrangera en forma de missatges en llengua materna, i, pel que fa a l'expressió, d'establir equivalències representatives entre els nous símbols, parlats i escrits, i les seves contrapartides ja significatives de la llengua materna. L'alumne és el centre del procés d'aprenentatge, assistit pel professor com a referent lingüístic a l'abast; es pot definir l'actuació del professor com una intervenció pedagògica que té com a finalitat guiar i facilitar aquest procés de construcció creativa. Les activitats que el professor proposi hauran de permetre la intervenció activa de l'alumne, de manera que els nous aprenentatges tinguin com a base el que l'alumne ja té, sobre les preguntes que es fa i les hipòtesis que avança, i potenciïn en l'alumne una autèntica activitat reflexiva, de presa de decisions i de recerca. Això implica defugir actituds homogeneïtzadores i tenir en compte la diversitat dels alumnes. Per tant convindrà, per una banda, diversificar les activitats, els suports i el tipus d'ajuda pedagògica; per l'altra, proposar tasques amb diferents graus d'aprofundiment i de complexitat, afavorir propostes i estratègies d'aprenentatge diverses, respectant sempre els principis que afavoreixen un aprenentatge significatiu. Els objectius terminals han estat dissenyats partint de la consideració que la competència comunicativa mínima per a aquesta etapa és la que permet intervenir de manera senzilla però activa en intercanvis orals i escrits, i comprendre documents orals i escrits de poca complexitat. Coherentment amb la idea que aprendre una llengua és desenvolupar una competència comunicativa, es considera convenient determinar un tipus i grau d'aprenentatge que integri alhora els diferents continguts, ja que els conceptes i les actituds es manifestaran per mitjà de les diferents habilitats que recullen els procediments. Així mateix, i tenint en compte els alumnes d'aquesta etapa, els objectius terminals pretenen definir una competència més alta pel que fa a la comprensió respecte de l'expressió. Objectius generals En acabar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de: - 1 Valorar l'aprenentatge i ús de la llengua estrangera com un mitjà de desenvolupament personal. - 2 Demostrar una progressiva autonomia en el treball individual i un control gradual del propi procés d'aprenentatge. - 3 Compartir activitats comunicatives i de desenvolupament de la llengua i col·laborar-hi. - 4 Utilitzar la llengua estrangera de manera efectiva com a vehicle de comunicació general, demostrant que ha adquirit les habilitats bàsiques receptives i productives, tant del llenguatge oral com de l'escrit. - 5 Mostrar una certa consciència i comprensió de l'organització interna de la llengua estrangera: de l'existència de diferents varietats (dialectes, registres, etc.) i d'alguns aspectes formals (lèxics, semàntics, gramaticals, fonològics). - 6 Desenvolupar estratègies comunicatives pròpies en àrees de comunicació bàsica. - 7 Demostrar que ha adquirit un conjunt d'estratègies lingüístiques com a base per a futurs aprenentatges. - 8 Utilitzar la llengua estrangera com a mitjà de comunicació amb una actitud creativa i gaudir de l'ús de la llengua. - 9 Mostrar una actitud crítica, i alhora de respecte, envers les opinions i els punts de vista dels altres, la informació rebuda i les activitats i tasques de classe (pròpies i d'altri). - 10 Reconèixer la importància que té el coneixement de la llengua estrangera com a mitjà per a una millor comprensió de la llengua i cultura pròpies, i com a llenguatge de comunicació i entesa internacional en un món multicultural. Continguts Procediments - 1 Pràctica de la llengua. 1.1 Comprensió oral. a) Habilitats d'aprenentatge: percepció auditiva, discriminació dels elements fònics significatius i desestructuració de l'enunciat. b) Estratègies pròpies de l'aprenent estranger: utilització del context i dels elements coneguts. c) Tipus de comprensió: global, essencial, selectiva i exhaustiva. 1.2 Comprensió escrita. a) Habilitats d'aprenentatge: oralització de l'escrit, reconeixement dels aspectes icònics del text i reconeixement de l'organització del text. b) Estratègies pròpies de l'aprenent estranger: utilització del context i dels elements coneguts. c) Tipus de comprensió: global, essencial, selectiva i interpretativa. 1.3 Expressió oral. a) Habilitats d'aprenentatge: audició, discriminació i repetició de models significatius; reformulació i combinació de les adquisicions noves amb les anteriors; producció "en situació" d'enunciats senzills, estratègies pròpies de l'aprenent estranger. b) Tipus de producció oral: preguntes-respostes amb el professor i els companys; producció dirigida amb pautes o suports; exposicions preparades, expressió personal. 1.4 Expressió escrita. a) Habilitats d'aprenentatge: establiment de correspondències oral-escrit i organització bàsica del text escrit (redacció de forma ordenada i estructurada, puntuació i articulació en paràgrafs, pronoms i connectors). b) Tipus de producció: reproducció de models escrits amb variants, manipulació i resum de textos, producció dirigida amb pautes. - 2 Reflexió sobre la llengua estrangera, la comunicació i l'aprenentatge. 2.1 Reflexió sobre la comunicació: raonament referit als principals aspectes de les situacions de comunicació. 2.2 Reflexió sobre la llengua: pràctica de l'autocorrecció, inferència de mecanismes bàsics del funcionament de la llengua, descripcions comparatives puntuals entre llengües. 2.3 Reflexió sobre l'aprenentatge: apropiació de la terminologia necessària per a l'aprenentatge, distinció entre els diferents tipus d'errors i la seva importància, comprensió del paper de l'error en l'aprenentatge i autoavaluació com a aprenent en les diferents habilitats. - 3 Tècniques de treball. 3.1 Utilització de fonts impreses (diccionaris, índexs, enciclopèdies, llibres de consulta, premsa) i d'altres fonts (orals, àudio-visuals, informàtiques i telemàtiques). 3.2 Estratègies pe